14
de març
del
2020
Actualitzat
a les
20:11h
Els ministres de Defensa, Interior, Transports i Sanitat tindran competències per actuar i dictar ordres a tot l'estat espanyol sota la direcció de el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el temps que duri l'estat d'alarma, en principi durant els propers 15 dies. Així figura en l'esborrany del reial decret llei que discuteix aquest dissabte el consell de ministres en una reunió extraordinària.
D'aquesta manera, la mesura faculta el titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per prendre el control dels Mossos d'Esquadra i les policies locals. "Els integrants de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, els cossos de policia de les comunitats autònomes i de les corporacions locals quedaran sota les ordres directes de titular de el Ministeri de l'Interior, als efectes d'aquest reial decret, en el que sigui necessari per a la protecció de persones, bens i llocs podent imposar serveis extraordinaris per la seva durada o per la seva naturalesa", diu la norma.
En govern espanyol avisa que "la ciutadania té el deure de col·laborar i no obstaculitzar la tasca dels agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions". A més, fixa que les comunitats autònomes amb policia pròpia, com Catalunya o el País Basc, han d'establir mecanismes de coordinació a través de les Juntes de Seguretat.
L'objectiu és complir amb l'ordre de limitar la circulació de persones. Interior torna a assumir, d'acord a l'esborrany, la coordinació de cossos autonòmics dos anys i sis mesos després del referèndum de l'1-O. El 23 de setembre de 2017 La Fiscalia va designar a coronel de la Guàrdia Civil i alt càrrec d'aquest departament, Diego Pérez dels Cobos, com "director tècnic" de la coordinació de Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil amb la finalitat que s'evités la votació. Un mes després es va cessar el Govern en aplicació de l'article 155.
El decret nomena com a autoritats delegades, sota la direcció de Sánchez, als ministres de Defensa, Margarita Robles; Interior, Fernando Grande-Marlaska; Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i Sanitat, Salvador Illa. En aquelles àrees de responsabilitat que no recaiguin en la competència d'algun dels titulars anteriors, l'autoritat competent delegada serà d'Illa. Tots quatre ministre queden habilitats per a dictar els acords, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que siguin necessaris per garantir els corresponents serveis per tal de protegir persones, béns i llocs.
Això inclou que puguin ordenar requises temporals de tot tipus de bens necessaris per al compliment dels fins que preveu aquest reial decret, en particular per a la prestació dels serveis de seguretat o dels operadors crítics i essencials. En els mateixos termes, afegeix el decret, "es pot imposar la realització de prestacions personals imprescindibles per a la consecució dels fins perseguits". Ara bé, cada Administració conservarà les competències en la gestió ordinària dels seus serveis per adoptar les mesures que consideri necessàries en el marc de les ordres directes de l'autoritat competent, segons el decret.
Una altra de les mesures incloses ha estat la limitació de la lliure circulació dels ciutadans a tot l'Estat a partir de dilluns a les 8.00 hores, per frenar l'expansió del coronavirus, ja que tan sols estarà permesa en determinats casos concrets. Les persones només podran circular "per les vies d'ús públic" en vuit supòsits, entre els quals es hi ha l'adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.
De la mateixa manera, el govern espanyol permet sortir al carrer per assistir a centres sanitaris, per desplaçar-se al lloc de treball, o per tornar al lloc de residència habitual. Un altre dels supòsits permesos és el desplaçament per a l'assistència i cura a gent gran, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerable, o per anar a entitats financeres, "per causa de força major o situació de necessitat", o per "qualsevol altra activitat d'anàloga naturalesa degudament justificada.
El govern espanyol limita també la circulació de vehicles particulars per les vies d'ús públic, i només permetrà aquest tipus de desplaçaments per a la realització de les activitats anteriorment esmentades, o per al proveïment en gasolineres o estacions de servei. Fins i tot en els desplaçaments permesos, però, els ciutadans han de respectar "les recomanacions i obligacions dictades per les autoritats sanitàries" i el ministeri de l'Interior podrà "acordar el tancament a la circulació de carreteres o trams d'elles per raons de salut pública, seguretat o fluïdesa del trànsit o la restricció en elles de l'accés de determinats vehicles pels mateixos motius".
El decret també inclou que el govern espanyol podrà mobilitzar les Forces Armades i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per garantir el subministrament alimentari durant el període d'estat d'alarma. En l'article 16, el reial decret estableix les mesures necessàries per garantir el subministrament alimentari, entre les que inclou la possibilitat d'acordar la intervenció d'empreses o serveis.
A més, estipula que les autoritats competents poden prendre decisions per garantir el proveïment "en els llocs de consum i el funcionament dels serveis dels centres de producció, permetent la distribució d'aliments des de l'origen fins als establiments comercials de venda al consumidor". En concret, quan resulti necessari per raons de seguretat, es podrà acordar l'acompanyament dels vehicles que realitzen el transport d'aquests béns de primera necessari.
També podrà establir cordons sanitaris per permetre l'entrada i sortida de persones, matèries primeres i productes elaborats amb destinació o procedents d'establiments en els quals es produeixin aliments, incloses les granges, fàbriques de pinsos per a alimentació animal i els escorxadors. És en aquest marc on inclou la possibilitat de decretar la mobilització de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i de les Forces Armades per tal d'assegurar el bon funcionament de tot l'anterior.
Pel que fa a l'àmbit sanitari, l'esborrany estableix que "totes les autoritats de les administracions públiques" del territori espanyol, "i en particular les sanitàries", així com els funcionaris i treballadors al seu servei, quedaran sota les ordres de Salvador Illa, quan "sigui necessari per a la protecció de persones, béns i llocs". Aquesta mesura en l'àmbit sanitari ha de possibilitar una "millor distribució en el territori de tots els mitjans tècnics i personals" segons les necessitats que hi hagi en cada moment per fer front a la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
El ministre de Sanitat també podrà impartir ordres per assegurar el proveïment del mercat i el funcionament dels serveis als centres de producció afectats per la falta de productes necessaris per a la protecció de la salut pública. Illa també podrà intervenir temporalment indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa. Això inclou els centres sanitaris de titularitat privada i també la indústria farmacèutica.
L'incompliment de l'estat d'alarma serà sancionat, segons l'esborrany. El text no especifica les sancions però es remet al text de la Llei en què també es precisa que, si l'incompliment és per part d'una autoritat, aquesta pot perdre facultats del seu càrrec. Aquest article també estableix que, si la desobediència fos comesa per funcionaris, les autoritats podran suspendre'ls immediatament en l'exercici dels seus càrrecs i es notificarà al superior jeràrquic, a l'efecte de l'oportú expedient disciplinari, tot i que després seria el jutge qui establiria la culpa.
Igualment, el Govern espanyol ha suspès els terminis processals per a tots els ordres jurisdiccionals i també els terminis administratius per a la tramitació dels procediments de les entitats del sector públic. El còmput de terminis es reprendrà al moment en què perdi vigència el Reial decret o, si escau, les pròrrogues del mateix.
Sánchez va anunciar divendres la mesura per tal de tallar la "cadena de contagi" i, per això, va demanar precaucions especialment a les persones grans o que pateixen patologies prèvies. També els joves, per evitar que facin de transmissors del virus, i va defensar la necessitat d'aplicar la mesura per utilitzar tots els recursos de l'Estat a l'objectiu de frenar la propagació de l'epidèmia.
L'estat d'alarma està regulat a l'article 116 de la Constitució i desenvolupat a la Llei Orgànica 4/1981 d'Estat d'Alarma, Excepció i Setge. Els tres casos són graduals: el menys greu és el d'alarma. Després ja vénen, de major gravetat, el d'excepció i el de setge, aquest últim s'activaria en un escenari prebèl·lic. El d'alarma es contempla en casos de "greus crisis sanitàries", com epidèmies com l'actual, catàstrofes naturals o de "greu alteració de la normalitat".
Entre les atribucions del govern espanyol en un moment d'estat d'alarma hi ha la potestat per limitar -o restringir, directament- la circulació o l'estada de persones i vehicles en moments o llocs determinats, requisar bens i imposar prestacions personals obligatòries, sota risc de sancions.
També se li permet limitar el consum de productes de primera necessitat, així com impartir "les ordres necessàries" per assegurar l'abastiment dels mercats i el funcionament dels serveis dels centres de producció d'aquests productes imprescindibles. L'estat d'alarma habilita fins i tot per intervenir i "ocupar transitòriament" indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de "qualsevol naturalesa". En definitiva, qualsevol empresa o edifici, exceptuant els domicilis privats.
L'única vegada que s'havia aplicat fins ara l'estat d'alarma en democràcia a Espanya va ser amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. El desembre del 2010, l'executiu el va fer servir per combatre les afectacions de la vaga de controladors aeris que, en aquell moment, amenaçava amb paralitzar els aeroports. En virtut del decret, el govern de Zapatero va intervenir els centres de control aeri i va situar-los sota el comandament de l'exèrcit.
D'aquesta manera, la mesura faculta el titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per prendre el control dels Mossos d'Esquadra i les policies locals. "Els integrants de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, els cossos de policia de les comunitats autònomes i de les corporacions locals quedaran sota les ordres directes de titular de el Ministeri de l'Interior, als efectes d'aquest reial decret, en el que sigui necessari per a la protecció de persones, bens i llocs podent imposar serveis extraordinaris per la seva durada o per la seva naturalesa", diu la norma.
En govern espanyol avisa que "la ciutadania té el deure de col·laborar i no obstaculitzar la tasca dels agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions". A més, fixa que les comunitats autònomes amb policia pròpia, com Catalunya o el País Basc, han d'establir mecanismes de coordinació a través de les Juntes de Seguretat.
L'objectiu és complir amb l'ordre de limitar la circulació de persones. Interior torna a assumir, d'acord a l'esborrany, la coordinació de cossos autonòmics dos anys i sis mesos després del referèndum de l'1-O. El 23 de setembre de 2017 La Fiscalia va designar a coronel de la Guàrdia Civil i alt càrrec d'aquest departament, Diego Pérez dels Cobos, com "director tècnic" de la coordinació de Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil amb la finalitat que s'evités la votació. Un mes després es va cessar el Govern en aplicació de l'article 155.
El decret nomena com a autoritats delegades, sota la direcció de Sánchez, als ministres de Defensa, Margarita Robles; Interior, Fernando Grande-Marlaska; Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i Sanitat, Salvador Illa. En aquelles àrees de responsabilitat que no recaiguin en la competència d'algun dels titulars anteriors, l'autoritat competent delegada serà d'Illa. Tots quatre ministre queden habilitats per a dictar els acords, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que siguin necessaris per garantir els corresponents serveis per tal de protegir persones, béns i llocs.
Això inclou que puguin ordenar requises temporals de tot tipus de bens necessaris per al compliment dels fins que preveu aquest reial decret, en particular per a la prestació dels serveis de seguretat o dels operadors crítics i essencials. En els mateixos termes, afegeix el decret, "es pot imposar la realització de prestacions personals imprescindibles per a la consecució dels fins perseguits". Ara bé, cada Administració conservarà les competències en la gestió ordinària dels seus serveis per adoptar les mesures que consideri necessàries en el marc de les ordres directes de l'autoritat competent, segons el decret.
Una altra de les mesures incloses ha estat la limitació de la lliure circulació dels ciutadans a tot l'Estat a partir de dilluns a les 8.00 hores, per frenar l'expansió del coronavirus, ja que tan sols estarà permesa en determinats casos concrets. Les persones només podran circular "per les vies d'ús públic" en vuit supòsits, entre els quals es hi ha l'adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.
De la mateixa manera, el govern espanyol permet sortir al carrer per assistir a centres sanitaris, per desplaçar-se al lloc de treball, o per tornar al lloc de residència habitual. Un altre dels supòsits permesos és el desplaçament per a l'assistència i cura a gent gran, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerable, o per anar a entitats financeres, "per causa de força major o situació de necessitat", o per "qualsevol altra activitat d'anàloga naturalesa degudament justificada.
El govern espanyol limita també la circulació de vehicles particulars per les vies d'ús públic, i només permetrà aquest tipus de desplaçaments per a la realització de les activitats anteriorment esmentades, o per al proveïment en gasolineres o estacions de servei. Fins i tot en els desplaçaments permesos, però, els ciutadans han de respectar "les recomanacions i obligacions dictades per les autoritats sanitàries" i el ministeri de l'Interior podrà "acordar el tancament a la circulació de carreteres o trams d'elles per raons de salut pública, seguretat o fluïdesa del trànsit o la restricció en elles de l'accés de determinats vehicles pels mateixos motius".
El decret també inclou que el govern espanyol podrà mobilitzar les Forces Armades i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per garantir el subministrament alimentari durant el període d'estat d'alarma. En l'article 16, el reial decret estableix les mesures necessàries per garantir el subministrament alimentari, entre les que inclou la possibilitat d'acordar la intervenció d'empreses o serveis.
A més, estipula que les autoritats competents poden prendre decisions per garantir el proveïment "en els llocs de consum i el funcionament dels serveis dels centres de producció, permetent la distribució d'aliments des de l'origen fins als establiments comercials de venda al consumidor". En concret, quan resulti necessari per raons de seguretat, es podrà acordar l'acompanyament dels vehicles que realitzen el transport d'aquests béns de primera necessari.
També podrà establir cordons sanitaris per permetre l'entrada i sortida de persones, matèries primeres i productes elaborats amb destinació o procedents d'establiments en els quals es produeixin aliments, incloses les granges, fàbriques de pinsos per a alimentació animal i els escorxadors. És en aquest marc on inclou la possibilitat de decretar la mobilització de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i de les Forces Armades per tal d'assegurar el bon funcionament de tot l'anterior.
Pel que fa a l'àmbit sanitari, l'esborrany estableix que "totes les autoritats de les administracions públiques" del territori espanyol, "i en particular les sanitàries", així com els funcionaris i treballadors al seu servei, quedaran sota les ordres de Salvador Illa, quan "sigui necessari per a la protecció de persones, béns i llocs". Aquesta mesura en l'àmbit sanitari ha de possibilitar una "millor distribució en el territori de tots els mitjans tècnics i personals" segons les necessitats que hi hagi en cada moment per fer front a la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
El ministre de Sanitat també podrà impartir ordres per assegurar el proveïment del mercat i el funcionament dels serveis als centres de producció afectats per la falta de productes necessaris per a la protecció de la salut pública. Illa també podrà intervenir temporalment indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa. Això inclou els centres sanitaris de titularitat privada i també la indústria farmacèutica.
L'incompliment de l'estat d'alarma serà sancionat, segons l'esborrany. El text no especifica les sancions però es remet al text de la Llei en què també es precisa que, si l'incompliment és per part d'una autoritat, aquesta pot perdre facultats del seu càrrec. Aquest article també estableix que, si la desobediència fos comesa per funcionaris, les autoritats podran suspendre'ls immediatament en l'exercici dels seus càrrecs i es notificarà al superior jeràrquic, a l'efecte de l'oportú expedient disciplinari, tot i que després seria el jutge qui establiria la culpa.
Igualment, el Govern espanyol ha suspès els terminis processals per a tots els ordres jurisdiccionals i també els terminis administratius per a la tramitació dels procediments de les entitats del sector públic. El còmput de terminis es reprendrà al moment en què perdi vigència el Reial decret o, si escau, les pròrrogues del mateix.
Sánchez va anunciar divendres la mesura per tal de tallar la "cadena de contagi" i, per això, va demanar precaucions especialment a les persones grans o que pateixen patologies prèvies. També els joves, per evitar que facin de transmissors del virus, i va defensar la necessitat d'aplicar la mesura per utilitzar tots els recursos de l'Estat a l'objectiu de frenar la propagació de l'epidèmia.
L'estat d'alarma està regulat a l'article 116 de la Constitució i desenvolupat a la Llei Orgànica 4/1981 d'Estat d'Alarma, Excepció i Setge. Els tres casos són graduals: el menys greu és el d'alarma. Després ja vénen, de major gravetat, el d'excepció i el de setge, aquest últim s'activaria en un escenari prebèl·lic. El d'alarma es contempla en casos de "greus crisis sanitàries", com epidèmies com l'actual, catàstrofes naturals o de "greu alteració de la normalitat".
Entre les atribucions del govern espanyol en un moment d'estat d'alarma hi ha la potestat per limitar -o restringir, directament- la circulació o l'estada de persones i vehicles en moments o llocs determinats, requisar bens i imposar prestacions personals obligatòries, sota risc de sancions.
També se li permet limitar el consum de productes de primera necessitat, així com impartir "les ordres necessàries" per assegurar l'abastiment dels mercats i el funcionament dels serveis dels centres de producció d'aquests productes imprescindibles. L'estat d'alarma habilita fins i tot per intervenir i "ocupar transitòriament" indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de "qualsevol naturalesa". En definitiva, qualsevol empresa o edifici, exceptuant els domicilis privats.
L'única vegada que s'havia aplicat fins ara l'estat d'alarma en democràcia a Espanya va ser amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. El desembre del 2010, l'executiu el va fer servir per combatre les afectacions de la vaga de controladors aeris que, en aquell moment, amenaçava amb paralitzar els aeroports. En virtut del decret, el govern de Zapatero va intervenir els centres de control aeri i va situar-los sota el comandament de l'exèrcit.