En els darrers anys, hi ha hagut alarmes per l'epidèmia d'Ebola, la grip aviar o la grip A, però al cap i a la fi feia molt de temps que a Catalunya, i a Barcelona en concret, no es vivia una situació d'emergència sanitària epidèmica com la d'ara. És per això que recordant la nostra història veiem com les pors i les reaccions espontànies són similars i, tant en les coses bones com en les dolentes, no hem canviat tant. Una de les epidèmies més mortals que ha patit Europa va ser la provocada per la coneguda popularment com a "grip espanyola", que va tenir una afectació especial a la ciutat de Barcelona.
Segons l'historiador Albert Balcells, la ciutat comptava el 1918 amb una població de 640.000 habitants dels quals 150.000 van acabar infectats, i només durant el mes d'octubre van morir més de 6.400 persones. En tot l'any, van morir-ne 22.767.
Érem a finals de la I Guerra Mundial i Espanya s'havia declarat neutral en el conflicte. Hi ha diverses teories, tot i que una d'elles apunta que el virus s'havia originat en unes instal·lacions militars dels Estats Units i que, en traslladar tropes a Europa, s'estengué ràpidament entre els soldats i civils de països bel·ligerants, però també dels territoris neutrals.
De cap manera es podien permetre que la població descobrís que estava sotmesa a una pandèmia molt més letal en nombre de morts que la pròpia guerra
La situació democràtica espanyola no era precisament envejable i diaris com l'Esquella de la Torratxa ironitzaven sobre la censura de les esqueles als diaris per evitar el pànic. Però als països en guerra tota informació prioritzava inculcar la moral als combatents i la rereguarda. Per exemple, a França, des de l'inici de la guerra, es publicaven notícies falses amb finalitat propagandística que arribaven fins l'extrem de declarar que les bales alemanyes no mataven i que els combatents ja s'hi havien acostumat. De cap manera es podien permetre que la població descobrís que estava sotmesa a una pandèmia molt més letal en nombre de morts que la pròpia guerra.
L'origen del nom: les primeres notícies, a la premsa espanyola
En aquest context, les primeres notícies d'aquesta epidèmia letal van arribar a la població europea per la premsa espanyola. D'aquí ve el nom de "grip espanyola" en un moment en què la infecció era molt més greu al centre d'Europa que no pas a Espanya. Les autoritats van dedicar molt de temps a deliberar i quan va començar a posar-se mesures restrictives, la malaltia ja s'havia estès massa. La por al contagi va fer que molts catalans que havien anat a Occitània o la Catalunya Nord a treballar tornessin a casa.
Els combois especials per a infectats, el tancament del port, de la Universitat o de les escoles públiques, de poc van servir per evitar l'extensió de la malaltia. Potser per record a l'epidèmia de tifus que va arribar a Barcelona a principis de la guerra, que era ocasionada per aigua contaminada, es van clausurar els pous. També es van prohibir els colomars i galliners als terrats de les cases.
La gent havia de tenir els seus familiars morts a casa uns dies perquè no hi havia temps ni espai per enterrar-los
Amb el temps es van tancar les escoles i universitats i es va prohibir anar als cafès, el teatre o llocs on hi hagués aglomeracions. Els sistema sanitari per complet es va col·lapsar i també les funeràries. La gent havia de tenir els seus familiars morts a casa uns dies perquè no hi havia temps ni espai per enterrar-los. Davant dels nervis, la gent va començar a acaparar productes de primera necessitat i alguns especuladors van aprofitar per pujar-ne el preu desorbitadament per aprofitar-se de la situació, alhora que s'anunciaven als diaris productes "miraculosos" per salvar-se del contagi.
El 3 d’octubre de 1918 La Vanguardia, tot i la gravetat, publicava: "Parece que en estos últimos días se ha extendido la epidemia gripal en Barcelona, aumentando en bastante proporción el número de atacados. Por ahora, la mortalidad no es muy elevada, rindiendo solo tributo, á ello las personas de constitución endeble ó afectadas para alguna otra enfermedad que sea grave.”
El mateix dia anterior, Carlos González Rothwos, Governador Civil de la Província de Barcelona, havia fet la següent comunicació a la premsa: "Dado lo sumamente contagioso de la bronconeumonia, se recomienda el más completo aislamiento del enfermo y la desinfección rigurosa de las habitaciones y ropas".
Més morts que a la I Guerra Mundial
Des de la Mancomunitat es creia que el focus de contagi més gran eren les aglomeracions de gent. El fet que la "grip espanyola" hagués causat mortaldat especialment entre gent en edat fèrtil va generar un important efecte demogràfic. Pel que fa la dimensió estatal, Madrid també va ser aleshores un dels principals focus de contagi i, tot i que la malaltia va castigar especialment gent amb pocs recursos i que vivia en espais reduïts amb molta gent, altes personalitats, entre elles el propi rei Alfons XIII, van ser-ne víctimes.
Al final, l'epidèmia va tenir unes dimensions més grans de les esperades i a nivell internacional va arribar a matar 50 milions de persones, provocant més baixes que tota la I Guerra Mundial, que havia estat la més mortífera fins el moment. No existien tractaments eficaços per combatre la pandèmia, per tant, finalment, un any després de l'aparició del brot, les afectacions van anar minvant fins desaparèixer per si soles.