La doctora Anna Vilella és unes de les epidemiòlogues de l'Hospital Clínic. Forma part de l'equip d'Antoni Trilla, una de les veus a qui la Generalitat ha recorregut amb freqüència per informar sobre l'afectació del coronavirus a Catalunya.
Vilella es mostra prudent sobre les mesures que cal aplicar per part de les administracions i detalla de quina manera s'ha d'abordar l'epidèmia per evitar la seva propagació. Sobre la taula hi ha un risc evident: la saturació del sistema de salut pública a Catalunya.
- Com explicaria, de forma planera, què és el coronavirus?
- El coronavirus és una espècie de virus coneguda, perquè cada any en circulen quatre tipus entre nosaltres. La diferència és que aquest coronavirus, que ha adquirit un caire epidèmic és que és nou. La diferència és que té una estructura diferent de tots els que estan circulant i tothom és susceptible a infectar-se, perquè ningú ha tingut temps d’adquirir immunitat ni protecció envers aquest virus.
- És adequat comparar el coronavirus amb la grip?
- No tenen res a veure però es transmeten de la mateixa manera, i la gent entén molt bé això. La principal diferència és que la grip fa molts anys que circula entre nosaltres i la majoria de persones disposen de certa immunitat. A més, disposem d’una vacuna.
- Quan es podria disposar d’una vacuna del coronavirus?
- L’OMS va dir l’altre dia que en 18 mesos potser es podria aconseguir una vacuna del coronavirus. Si aconsegueixen una vacuna en 18 mesos, és un èxit total. Les vacunes necessiten el seu procés i en continents com Europa les mesures de seguretat són molt estrictes i rígides. Abans de dir que es disposa d’una vacuna per tota la població, s’han de passar una sèrie d’estudis clínics que han d’assegurar que la vacuna és protectora i segura. 18 mesos el temps mínim per aconseguir això.
- Si algú es troba malament, què ha de fer?
- Si té símptomes respiratoris, especialment acompanyats de tos i febre, trucar al 061.
"La diferència amb la grip és que fa molts anys que circula entre nosaltres i la majoria de persones disposen de certa immunitat"
- És veritat que el temps d’espera és molt més llarg, perquè la demanda és molt més alta. Ara bé, estem repetint missatges perquè la gent no vagi al CAP perquè en cas de tenir coronavirus no dispersi l’epidèmia a les sales d’espera...
La doctora Anna Vilella aquesta setmana. Foto: Adrià Costa
- El 26 de febrer el Govern va avisar d’un degoteig de casos. Podem continuar parlant de degoteig o hem de fer servir ja un altre terme?
- El degoteig de casos continua, potser ha augmentat una mica més perquè tenim molta connexió amb Itàlia i això ha precipitat una mica les coses. Des de l’hospital Clínic, no et puc dir si hi ha transmissió comunitària, s’han de mirar les dades globals de què disposa el Ministeri de Sanitat. Sí que és veritat que la majoria de casos tenen un antecedent epidemiològic, perquè les persones vénen de zones amb transmissió comunitària o han tingut contacte amb un cas, i això genera el que diem clúster, un petit brot.
- Es va ser massa optimista parlant de degoteig?
- Sempre ho dic i ho seguiré dient. La gestió d’una epidèmia causada per un virus com aquest és molt difícil. Les decisions s’han de prendre en funció de com va evolucionant l’epidèmia. No podem comparar-nos amb altres països. Una epidèmia es pot comportar de manera diferent en funció de les característiques de la població o de com es comporta el virus i, per tant, és molt difícil dir el que s’hauria d’haver fet o el que s’ha de fet, i és molt fàcil de criticar. Si prenen aquestes mesures és perquè disposen d’informació que nosaltres desconeixem. Estic convençuda que les estan prenent [les mesures] per intentar frenar l’epidèmia i intentar contenir el virus i que tingui menys afectació, perquè pot haver-hi conseqüències,
"Cal intentar contenir el virus perquè pot provocar el col·lapse d'hospitals"
- Quines conseqüències?
- El col·lapse d’hospitals. Ara no hi ha col·lapse. El virus s’anirà propagant però el problema pot ser que es presentin molts casos de cop. Si en una setmana hi ha molts casos, el que hem après de la Xina és que un 15% dels pacients es compliquen i necessiten hospitalització. Si tenim sent casos, seran 15 pacients. Si en són 3.000....
- A Itàlia la taxa de mortalitat és del 7%. És equiparable al que pugui passar a tot arreu?
- En aquest moment no podem comparar dades. La mortalitat real la podrem valorar quan hagi finalitzat l’epidèmia. Es calcula a partir dels diagnosticats, però els hem diagnosticat a tots? El problema d’aquest virus és que provoca una malaltia que en molts casos no dona símptomes. Si tinc una mica de tos, de febre i l’endemà ja em trobo bé, faig vida normal. Això facilita la transmissió. Qui va al metge Els que estan greus.
Anna Vilella Foto: Adrià Costa
- Quines mesures poden frenar la propagació del virus?
- El virus es contagia a través de gotetes, que es transmeten metre parlem, metre respirem... Poden anar fins a un metre i mig. Evidentment que el distanciament social afavoreix la no dispersió. Una de les coses que podem fer en aquest moment és que si es detecta un cas, es detectin els contactes i es confinin a casa. El confinament és clau per evitar la dispersió de l’epidèmia. Si tu tanques les persones que han estat en contacte amb els afectats, com que ja els has aïllat no han estat en contacte amb la població. Pots aconseguir el que anomenem tancament de la cadena de transmissió. Tota prohibició s’ha de fer en funció de com circula el virus. Si la circulació és petita, tampoc és necessari precipitar-se. Totes les mesures estan sobre la taula i s’han d’anar prenent en el moment adequat.
"La informació de les autoritats ha de ser clara, senzilla i transparent perquè la població sàpiga a què ens enfrontem"
- Què han de tenir en compte les autoritats a l'hora de gestionar la crisi?
- La informació ha de ser clara, senzilla i transparent perquè la població sàpiga a què ens enfrontem. Però també és fonamental que la població es cregui les mesures. Si hi ha confiança, les seguiran. Això és fonamental. És fonamental que les quarantenes es facin bé, i és fonamental que si et diuen que no pots anar a algun lloc, no hi vagis.
- Com que és una situació totalment excepcional, pot passar que algunes mesures costin d'entendre.
- És totalment natural que hi hagi coses que no entenem. A més, les coses poden anar canviant cada dia. És normal que hi hagi coses que no s’entenen. Hi ha persones que estan dedicant molt de temps a veure la millor opció, a base d’uns elements que la resta de la població no té. I aquí és on entra en joc la confiança. Si veiéssim que la cosa es dispara molt i els que gestionen estan a la poltrona, hauríem de fer una altra cosa, però jo crec que per molt que no s’entengui alguna decisió, no s’ha de posar en dubte. Segur que quan acabi veurem que hi ha coses que s’han fet malament i coses que s’han fet bé. Com en totes les gestions de totes les coses, però aquí encara més perquè és una situació en què s’han de prendre decisions que tenen moltes conseqüències i s’han de prendre de forma ràpida. Per tant, l’error pot ser-hi.
