Del «menys que una grip» a les sortides de Trump, quan la veritat recula davant el coronavirus

Governs i responsables polítics han delatat desinformació i voluntat de treure dramatisme davant una pandèmia que els ha desmentit

Vianants amb mascareta a Barcelona
Vianants amb mascareta a Barcelona | Adrià Costa
17 de març del 2020
Actualitzat a les 19:35h
Va ser un diplomàtic britànic, el baró de Ponsonby, qui va dir que la primera víctima de la guerra era la veritat. La frase va fer fortuna i ha estat atribuïda a moltes altres figures històriques. El mateix es podria dir de les pandèmies i de moltes desgràcies naturals. Res escapa a les batalles de la propaganda, i menys en temps de fake news i interessos polítics en pugna. El coronavirus també ofereix una bona mostra de com les inexactituds o les mitges veritats ocupen un espai central en la vida pública. Veiem-ne alguns exemples.   

1.- El Mobile: "Nosaltres no tenim coronavirus" 

"El  Mobile no s'ha suspès pel coronavirus perquè nosaltres no tenim coronavirus". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va mostrar així de contundent en un no molt llunyà 15 de febrer. La situació s'havia fet insostenible després que fins a trenta grans empreses decidissin donar-se de baixa. Entre elles, algunes de tan emblemàtiques com Amazon, Facebook, Sony, Nokia, British Telecom.

L'equip de govern de Colau va assegurar que eren raons "comercials" les que explicaven la suspensió del Mobile. Un dels motius era la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, tenint en compte que el congrés s'havia convertit en una exposició del potencial econòmic xinès en el sector de les noves tecnologies i el 5G. 

Pocs dies abans, el conseller delegat del Mobile World Congress (MWC), John Hoffman, havia assegurat que "el coronavirus fa impossible celebrar el Mobile". Es preveia l'arribada de 110.000 persones procedents de dos-cents països. Tant l'Ajuntament com el Govern van fer els possibles perquè el Mobile se celebrés. També el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer un tuit amb motiu de la cancel·lació del Mobile, assegurant que no era deguda a "raons de salut pública a Espanya". 
 
En aquest cas, el consistori va  actuar en línia amb el Govern a l'hora d'assegurar que el congrés tindria lloc, malgrat l'allau d'abandonaments. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va assegurar el 10 de febrer que el Mobile es faria. Després de la decisió de la GSMA, l'associació d'operadors organitzadors del congrés, de suspendre el Mobile, l'alcaldessa va arribar a dir que la decisió era "injusta" i que la ciutat estava preparada per l'event. Va assegurar també que l'altra gran fira barcelonina, Alimentària, es mantenia sense incidències. Pocs dies després, es va ajornar fins al setembre. 

2.- De "menys greu que una grip" a "no és una grip" 

La frase "més que un refredat, menys que una grip" per definir el coronavirus va fer fortuna després que el brot víric comencés a ser notícia. En un primer moment, des de responsables polítics a experts sanitaris van fer la comparació entre el coronavirus i diversos tipus de grip. El mateix ministre de Sanitat, Salvador Illa, va recordar el 9 de març que amb la grip comuna, solen morir a l'estat espanyol unes 6.000 persones, i en canvi el coronavirus s'havia cobrat a aquelles alçades 26 morts. 

Des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el seu director, matisava la levetat de la pandèmia. Tedros Adhanom Ghebreyesus va afirmar que "no es la grip", però que, tot i això, es podia aturar. La ràpida extensió de l'epidèmia, el seu desconeixement i el fet de no disposar encara d'una vacuna han donat al coronavirus un component de perillositat afegida.   

3.- Xina: no hi ha contagi entre humans...
 
Li Wenliang, un oftalmòleg de Wuhan, a la província de Hubei, va ser el primer a alertar de l'existència del coronavirus, després d'haver atès un pacient. Wuhan és l'epicentre de la pandèmia. Ho va fer públic en un missatge als seus amics el 30 de desembre. Immediatament, va rebre la visita de la policia, va ser conduït a comissaria i acusat de difamació. Li va haver d'admetre que havia comès un delicte lleu. Poc després, va ser ingressat per mostrar símptomes del virus. Setmanes després, va morir.

L'actuació inicial de les autoritats xineses ha estat molt criticada per voler controlar tota la informació sobre el brot. Altres metges també van ser detinguts acusats de "xerraires". En un primer moment, les autoritats van ocultar a la població que el virus es contagiava entre humans. Però els responsables sanitaris de Wuhan van alertar a l'OMS.  El règim de Xin Jinping és conscient que s'hi juga molt i alguns sinòlegs han assenyalat que segons com evolucioni la pandèmia, el cas pot convertir-se en una crisi política.

El règim de Xi ja ha respost com sol fer-ho sempre que afronta un problema localitzable geogràficament: dona les culpes als governants locals, en aquest cas de Hubei, on ja hi ha hagut diverses destitucions.  

4.- Itàlia intenta "desdramatitzar"

La gestió dels primers dies de l'epidèmia a Itàlia va ser millorable, sobretot a la regió de la Llombardia. Els primers dies, els responsables polítics van rebaixar el to delss eus missatges. El primer ministre, Giuseppe Conte, va fer una crida a "desdramatitzar" i va provocar la irritació del govern autònom de la Llombardia a l'acusar a l'hospital de Codogno de no haver actuat amb prou prudència. Es tracta del centre que va ser focus del brot a Itàlia. El president llombard, Attilio Fontana, ha destacat en tota la crisi per rebaixar el nivell del risc, assegurant que la situació "no és tan perillosa". Pocs dies després, la regió va ser confinada i, més endavant, tot el país

5.- Trump: els demòcrates i el "virus estranger", culpables

Si hi ha un governant que ha delatat improvisació i incompetència davant la pandèmia, aquest és Donald Trump. Des de la primera mort als EUA, el president nord-americà es va dedicar a treure importància al virus i dur el tema cap al terreny polític. El país viu en campanya electoral i en diverses declaracions, Trump va acusar els demòcrates d'estar alimentant la por a l'epidèmia per motius electorals. 

El mandatari va comparar inicialment el coronavirus amb la grip. Després, a mida que la pandèmia s'estenia pel país i afectava de ple les borses i les perspectives econòmiques, la Casa Blanca va entrar en pànic. El seu discurs de dimecres a la nit, anunciant la suspensió dels vols de la UE als EUA, va incrementar la confusió. Trump es va referir a un "virus estranger", al·ludint a la Xina i buscant ressò en els sectors més racistes de la societat nord-americana.

L'entorn del mandatari ha nodrit tot tipus de rumors sobre el coronavirus, insinuant possibles conspiracions filoxineses. A Trump li han plogut crítiques de tot arreu. Una de les darreres ha estat des de la revista Science. El seu editor, Holden Thorp, li ha recordat que ha de ser prudent en el que digui perquè les seves paraules "són cosa de vida o mort".