REPORTATGE

Així viuen els veïns d'Igualada el primer dia de confinament: «És un maldecap necessari»

NacióDigital recull testimonis de com viuen l'aïllament els habitants de la conca d'Òdena

per Andreu Merino , 13 de març de 2020 a les 20:00 |
L'estació d'autobusos d'Igualada, deserta aquest divendres | ACN
"El meu marit i jo estem treballant des de casa i tenim aquí les dues nenes de 7 i 10 anys. La gestió de tot això és una mica caòtica però el confinament és una mesura de protecció necessària". Així s'expressa la Montse, una de les igualadines que des d'aquest dimarts a les nou del vespre sap que no pot sortir de la zona confinada, que inclou Igualada, Òdena, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui.


En una situació similar està la Núria, en el seu cas a Òdena. "Abans que anunciessin el confinament ja ens havíem organitzat amb el meu marit, fent previsió fins dimarts".

Ella treballa a Igualada i ell a Mataró i ara els dos ho fan des de casa, mentre alhora tenen cura de dues criatures de sis i dos anys. "És una maldecap a nivell organitzatiu, però cal aturar el virus abans que es vagi estenent", valora.


Precaucions amb la gent gran 

Els col·lectius que estan exposats a més riscos per la propagació del coronavirus són la gent gran i les persones amb patologies prèvies. En aquest escenari, el David i tota la seva família han decidit no visitar la seva àvia -que té problemes cardíacs- per protegir-la del virus. "Amb la família hem establert tenir el contacte més mínim possible", explica.


Altres, però, des que es va detectar el brot dimecres a Igualada no han tingut més remei que deixar els seus fills amb els avis. "No és l'ideal, però encara no havien ordenat el confinament i els nens no tenien escola. Nosaltres havíem d'anar a treballar", diu la Montse. El mateix explica el Toni, nom fictici d'un veí de Vilanova del Camí. Ell i la seva parella han hagut de deixar el seu fill de tres anys amb l'àvia. Ella treballa a Barcelona i els pares de la criatura no han tingut opció de fer teletreball.


El Toni treballa en una estació d'ITV i lamenta que el facin anar a la feina. A més, explica que l'empresa ha enviat alguns companys que viuen fora de la zona confinada i que, per tant, no han pogut anar al centre de treball, a altres estacions del territori. "No ho veig bé, i si s'han contagiat mentre eren aquí? Si es fa confinament, s'ha de fer bé", diu.

També es queixen els autònoms, com el Miquel Àngel. En el seu cas ha perdut un 20% de les feines previstes per a les properes setmanes, però l'Estat no li perdona la quota a la Seguretat Social. Tot i els perjudicis, valora com "absolutament necessari" el confinament i explica que dilluns, veient el que passava a Madrid i al País Basc, ja va anar al supermercat a comprar provisions. 

"Cop" al teixit associatiu

Qui també s'ha ressentit del confinament als quatre municipis de l'Anoia és l'associacionisme. El president d'Òmnium Cultural, Pere Joan Vinós, parla de "cop" al teixit associatiu i enumera tots els actes que s'han hagut de suspendre, començant pel Premi Sambori que organitza l'entitat.

Vinós assegura que l'anunci de confinament "no va ser una sorpresa" i ara explica que haurà d'estar dues setmanes sense viure un dels seus dos fills, que viu a Barcelona. L'altre viu a la Xina. "Ja teníem referents de què significava el coronavirus abans que arribés aquí", explica. "Nosaltres ja hem sortit a compra i passarem el màxim temps possible a casa".

El Jaume, que també viu a Igualada, encara no ho ha fet. "No volíem caure en el pànic", argumenta. És el propietari d'una clínica veterinària i avui alguns treballadors no hi han pogut anar perquè viuen fora de la zona confinada. "Estem mirant què podem fer a nivell laboral", diu. 

Els sanitaris, a primera línia

Qui va patir en primer lloc les conseqüències del brot, que ha infectat 58 persones i ha provocat tres morts, són els professionals sanitaris. 36 estan afectats i més de 200 aïllats. Una de les infermeres confinades a casa explica a NacióDigital que va decidir quedar-se a casa abans de rebre ordres de l'hospital, després d'haver estat en contacte amb un pacient infectat.

"Fins dilluns compartia pis però per sort la companya va poder marxar a casa dels seus pares", relata. Des d'aleshores, viu sola i la família i els amics han estat clau per poder organitzar el dia a dia. "Em porten tot el que necessito i m'ho deixen a la porta. Ningú entra a casa", afirma.

A nivell emocional, reconeix, la situació no és fàcil. "Jo soc molt activa i em costa estar tants dies entre quatre parets, però he de tenir paciència. Només faltaria que infectés algú a qui li pugui afectar la malaltia", diu. Després de viure des de primera línia el brot, demana a la gent que sigui conscient de "la magnitud del problema" i vist en perspectiva valora que caldria haver extremat abans les mesures de precaució a l'hospital. "Del tot bé no es devia actuar, veient el resultat", conclou. 





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació