sentència de l'1-O

Junqueras i Romeva demanen la suspensió de la sentència de l'1-O mentre es resol el recurs al TC

Els dirigents d'ERC denuncien vulneracions de drets fonamentals i consideren que el delicte de sedició és imprevisible, desproporcionat i obsolet

per Bernat Surroca , 13 de març de 2020 a les 12:00 |
Oriol Junqueras i Raül Romeva, arribant al Parlament | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem. La defensa dels dos líders d'ERC denuncia vulneracions de drets fonamentals en el judici del procés, entre d'altres el dret de reunió i de manifestació, i també critica la condemna per sedició, un delicte que considera imprevisible, desproporcionat i obsolet. Així mateix, l'advocat Andreu Van den Eynde denuncia que no s'ha prestat atenció als posicionaments d'organismes internacionals i reclama que se suspengui la sentència i s'alliberi Junqueras i Romeva mentre no es resol el fons del recurs, un tràmit que pot durar anys. 

En el recurs, de 294 pàgines i redactat per Van den Eynde i Roxana Staniloaie, la defensa dels dirigents independentistes també demana al TC que presenti diverses qüestions prejudicials a la justícia europea. En concret, les preguntes fan referència a la fragmentació de la causa en múltiples procediments (els mateixos fets s'estant jutjant en diversos tribunals), al pronunciament per part de membres del govern espanyol, funcionaris, diputats i senadors sober la culpabilitat dels acusats en la causa de l'1-O i també sobre la desatenció del Suprem a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que deia que Junqueras tenia immunitat com a eurodiputat. 


L'escrit, que s'ha fet públic avui tot i que el termini per presentar els recursos d'empara al TC acabava dijous, denuncia una vulneració flagrant dels drets fonamentals. En concret, assegura que s'ha vulnerat el dret de reunió i manifestació, el dret a la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica, i el dret de participació i representació política. Pel que fa al dret de reunió, Junqueras i Romeva argumenten que el 20 de setembre i l'1-O va ser un exercici d'aquest dret, que inclou la protesta no violenta. "Defensar un referèndum no és organitzar un alçament tumultuari", argumenten els advocats.

Sobre la llibertat d'expressió, la defensa sosté que la causa del procés és "una criminalització generalitzada" de l'independentisme. Considera que s'ha vulnerat el dret a expressar opinions polítiques favorables a la independència, tant amb la repressió dels votants com amb la condemna d'entre nou i tretze anys de presó als líders del procés. En aquest sentit, el recurs també denuncia una vulneració de la llibertat ideològica que "criminalitza la dissidència i les manifestacions públiques d'un determinat ideari". 


Així mateix, Van den Eynde i Staniloaie consideren que s'han vulnerat els drets de participació i representació política de Junqueras i Romeva. Això es va fer, diuen les defenses, per "neutralitzar una determinada opció política i els seus representants". Argumenten que s'ha fet un ús abusiu de la presó preventiva, s'ha prohibit la participació en campanyes electorals i s'ha negat la immunitat parlamentària dels dos acusats, que van ser elegits a les eleccions del 28-A al Congrés dels Diputats. Tot plegat, diu el recurs, lesiona la presumpció d'innocència, el dret al sufragi passiu i l'interès públic de la ciutadania. Van den Eynde, en aquest sentit, denuncia que s'ha aplicat un "dret penal de l'enemic". 

El cas no es podia jutjar


Oriol Junqueras i Raül Romeva també mantenen que la causa no es podia jutjar. En aquest sentit, argumenten que Junqueras va ser elegit membre del Parlament Europeu i això li donava immunitat i, per tant, la sentència no es podia dictar fins que no es resolgués el suplicatori. Van den Eynde recorda, en aquest sentit, que el mateix Suprem va dir que la resolució del TJUE tindria eficàcia en el cas de Junqueras independentment de la seva situació.

El judici tampoc es podia produir perquè Junqueras i Romeva perquè tenien immunitat parlamentària i la seva actuació com a diputats quedava emparada en aquesta prerrogativa, que té per objectiu vetllar per la llibertat ideològica, d'expressió, de reunió i de representació política. En la mateixa línia, els advocats també consideren que el Suprem no va respectar la immunitat parlamentària que tenien com a diputat i senador arran de les eleccions del 28-A.

La sedició i el judici just

La defensa de Junqueras i Romeva també diu que el delicte de sedició no s'ajusta als fets i que és desproporcionat, imprevisible i obsolet. Van den Eynde sosté que el tribunal no ha tingut en compte altres tipus delictius menys greus que també protegeixen l'ordre públic, com la desobediència, i que la manca de concreció de la definició de la sedició fa que molts fets puguin ser castigats amb aquest delicte. Això, apunta la defensa, obre la porta a l'arbitrarietat. 

El recurs també denuncia que s'ha vulnerat el dret a un judici just, el dret al jutge predeterminat per llei (el Suprem no era competent per jutjar la causa) i el tribunal no era independent ni imparcial. Així mateix, la divisió de la causa en diversos procediments pot provocar indefensió per als acusats. El recurs també diu que s'ha fet una investigació irregular en el marc d'una causa general contra l'independentisme i que s'ha restringit la capacitat provatòria.



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació