Comunicar contra l'angoixa

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La pandèmia del coronavirus -una crisi sanitària amb enormes repercussions econòmiques, només cal veure com l'Íbex 35 ha patit la pitjor caiguda de la història- està posant a prova la capacitat de reacció de les administracions. Contenir-ne la propagació està requerint mesures extraordinàries, que no tenen precedents i requeriran comprensió per part dels ciutadans.

Tant el Govern de la Generalitat com l'executiu espanyol han assumit decisions dràstiques, acompanyades de paquets econòmics per pal·liar les afectacions sobre famílies i empreses. Són accions reactives, com la del confinament d'Igualada i tres municipis més de la conca d'Òdena, que aspiren a ser efectives. Ho podrem avaluar en les pròximes setmanes. Una altra cosa és la capacitat d'anticipació, que ja sabem que és més complicada, i reclama perícia i valentia. En les últimes hores s'ha citat l'exemple de Dinamarca. 

Davant de qualsevol crisi -i encara més la que estem vivint- és rellevant com s'actua i també com es comunica. Transmetre seguretat i tranquil·litat contribueix a combatre l'angoixa i evitar comportaments erràtics. Els experts també subratllen la necessitat de projectar claredat. Resulta més fàcil aconseguir-ho si les compareixences són freqüents i els missatges, nítids; i si qui exerceix de portaveu genera confiança.

És el cas de Fernando Simón, metge epidemiòleg que des de fa gairebé dues dècades està al capdavant de les emergències sanitàries a Espanya. Didàctic i calmat, Simón ha comunicat amb expertesa i ha ajudat a projectar serenitat. De retruc, se n'ha beneficiat el govern espanyol, pressionat per l'oposició per la tardança en la reacció. Sánchez i el ministre Illa han assumit el missatge polític.

A Catalunya s'han escoltat moltes veus, tècniques i polítiques. Potser hi ha hagut massa dispersió. La varietat en la tipologia de portaveus i les compareixences amb fins a quatre membres del Govern -que han fet pensar en la pugna preelectoral permanent entre els socis- no han ajudat a unificar missatges. L'episodi d'emoció protagonitzat per la consellera de Salut, Alba Vergés, en l'anunci del confinament d'Igualada és l'exemple més paradigmàtic de la dificultat de transmetre serenor en moments de complexitat. De Vergés, amb marit i dos fills a la capital de l'Anoia, on ella no tornarà almenys en dues setmanes, n'és comprensible la situació personal. Els sentiments són benvinguts a la política. Però potser no va aconseguir projectar als seus conciutadans el que pretenia: calma.

La Generalitat sí que ha encertat prenent una decisió que exigia cintura. NacióDigital va explicar dimarts que el telèfon 061 era de pagament a Catalunya -a diferència d'altres territoris de l'Estat- i que el col·lapse provocat pel coronavirus podia provocar que les trucades d'una hora de durada tinguessin un cost de fins a 14 euros. El Govern va anunciar aquest dijous que a partir d'ara serà gratuït per als usuaris, per bé que el cost continuarà assumint-lo la Generalitat. Els periodistes som útils per provocar canvis com aquests. Perdoneu l'autoreferència.
 

---

Avui no et perdis

»Igualada, confinada; per Sara González.

»El Govern ordena el tancament d'escoles, instituts i universitats a partir d'aquest divendres; per Sara González i Irene Ramentol.

»Fil directe: «Cinc històries víriques i una coda»; per Ferran Casas.

»Es manté la preinscripció? Les universitats faran classes a distància? Cinc respostes als dubtes; per Andreu Merino.

»Com m'afecta el coronavirus a la feina? 9 preguntes amb resposta; per Sara González i Bernat Surroca.

»El telèfon d'atenció 061 serà gratuït; per Irene Ramentol.

»Per què la gent està comprant paper higiènic de manera massiva?

»Farmàcies, la primera trinxera: «Estem substituint els ambulatoris»; per Víctor Rodrigo.

»Opinió: «Coronarucs»; per Jonathan Martínez.

»Els pressupostos superen el tràmit en comissió malgrat les incerteses del coronavirus; per Roger Tugas.

»Opinió: «Què se n'ha fet d'aquella Crida?»; per Carme Vidal Huguet.
 

---

 El passadís

Els contagis i les mesures d'aïllament afecten també el món de la política. A la Moncloa es va celebrar ahir un consell de ministres atípic. El primer positiu d'Irene Montero va obligar a prendre mesures excepcionals, començant per les proves mèdiques a la resta de ministres. La roda de premsa de Pedro Sánchez per anunciar les mesures econòmiques de resposta a la crisi sanitària -el govern espanyol injectarà 2.800 milions a les autonomies per fer front al coronavirus- es va fer sense que els periodistes fossin presents a la sala de premsa. Per poder preguntar al president espanyol, els professionals van enviar les qüestions -textos escrits i vídeos- a un grup de whatsapp creat especialment per la Moncloa, amb el nom "Comparecencia presidente". El servei de comunicació del president, encarregat de reproduir les preguntes a Sánchez, en va fer una selecció prèvia. Per exemple, una dels dubtes no atesos a la roda de premsa va ser si el líder del PSOE havia patit simptomatologia vírica.

Vist i llegit

Josep Ramoneda escriu a El País l'article Salut i política, en el qual planteja la situació quan hagi passat la pandèmia. Serà el moment de decidir com afrontar els efectes econòmics del coronavirus, d'avaluar de manera crítica el terreny que deixen anys de polítiques neoliberals. Per Ramoneda, és essencial que el govern de coalició estigui a l'alçada, sense melangies i amb realisme. També esmenta la necessitat de defensar la democràcia enfront la temptació d'elogiar règims autoritaris davant el poder de la por. I adverteix: "La Xina ja està cantant victòria".  

 El nom propi

La conducta de Donald Trump davant el coronavirus ha estat especialment erràtica. La pandèmia arriba en un any electoral als EUA i tots els moviments del president nord-americà s'han de llegir en aquesta clau. En un primer moment, va menystenir l'amenaça del virus, comparant-lo amb la grip. Trump va escenificar despreocupació, protagonitzant actes electorals i encaixant la mà a tort i a dret. Després, va posar en evidència el secretari de Salut, Alex Azar, quan aquest va advertir d'un perill greu.

Finalment, davant la caiguda de les borses i el pànic a una recessió -que seria letal per a la seva reelecció-, Trump ha adoptat un missatge apocalíptic. El seu discurs de dimecres anunciant la suspensió dels vols de la Unió Europea als EUA, va desfermar la por. Una expressió va cridar l'atenció. Trump es va referir a un "virus estranger", subratllant l'origen xinès del brot i intentant dur la pandèmia al seu sarró electoral. En una anàlisi a The New York Times, Peter Baker destacava que, amb el seu discurs, Trump no havia aconseguit "tranquil·litzar la nació".

 Els imperdibles

La pràctica totalitat de les activitats d'oci s'han cancel·lat pels efectes del coronavirus, de la mateixa manera que tampoc es disputaran competicions esportives, ni professionals ni amateurs. Confinats o no, la situació convida a aprofitar el temps disponible -el que tingueu- per llegir. Us faig una recomanació, producte de la deformació professional, i que no és cap novetat editorial. Si us interessa el periodisme, no us perdeu les memòries de Katharine Graham, propietària i editora del Washington Post. Al llibre Una historia personal, Graham relata com va resistir i prosperar en un món d'homes, el del periodisme nord-americà de la segona meitat del segle XX. Hi ha episodis generosos en els detalls, com la pressió que va exercir l'Administració Nixon quan el rotatiu de Washington va començar a revelar detalls del que després es convertiria en el cas Watergate. Val molt la pena. Bon cap de setmana!

 ​