La Fiscalia presentarà l'informe final del judici a Trapero per videoconferència

El ministeri públic preveu canviar el delicte de rebel·lió a sedició i les parts no hauran d'anar a l'Audiència Nacional com a mesura per fer front al coronavirus

Josep Lluís Trapero, a la sortida del judici de l'Audiència Nacional
Josep Lluís Trapero, a la sortida del judici de l'Audiència Nacional | ACN
12 de març del 2020
Actualitzat a les 16:46h
El judici als Mossos encara el seu tram final en plena crisi pel coronavirus. Els testimonis ja han declarat i el tribunal ha vist els vídeos del 20 de setembre i l'1-O aportats per les defenses i l'acusació. Aquest dilluns, la Fiscalia presentarà el seu informe final, amb les conclusions del judici, i ho farà per videoconferència com a mesura per evitar la propagació del virus, tal com ha avançat l'Ara i han confirmat fonts de l'Audiència Nacional a NacióDigital. La resta de parts i el tribunal tampoc hauran de ser físicament a la seu judicial. Tot plegat, en una sessió on tot apunta que el fiscal canviarà la seva acusació i passarà de rebel·lió a sedició.

Dilluns és un dia important en el judici que afronta Trapero i l'excúpula d'Interior. Durant tota la vista oral, la Fiscalia ha mantingut l'acusació per rebel·lió malgrat que els testimonis que han desfilat per la seu de Torrejón de Ardoz de l'Audiència Nacional han anat poc encaminats a provar aquest delicte. Ningú ha parlat, per exemple, de la violència, un requisit imprescindible per a què hi hagi una rebel·lió, i tampoc ha quedat provada la connexió entre els Mossos i el Govern per tirar endavant l'1-O i la posterior declaració d'independència. De fet, tant Trapero com diversos testimonis policials han confirmat l'existència d'un pla per detenir Carles Puigdemont i la resta de consellers si així ho ordenava el jutge.

Al principi del judici, davant la insistència de les defenses, el fiscal va dir que no era el moment processal de canviar l'acusació però que tenia en compte la sentència del procés del Tribunal Suprem. Aquella sentència, que condemna a penes de nou a tretze anys els membres del Govern i els líders de les entitats socials, rebutjava la rebel·lió. Per això, han argumentat sempre les defenses, no té cap sentit que Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler s'enfrontin a un delicte més greu que els seus superiors. I més encara quan un tribunal de rang superior a l'Audiència Nacional -el Suprem- ja ha jutjat els fets i ha acabat negant la rebel·lió.