Filiprim: coronavirus

​La cultura, la primera a claudicar, com sempre

«Per què nassos es fan tancar teatres -la mesura d’ocupar només un terç de l’aforament no hi ha per on agafar-la- i els gran magatzems continuen oberts?»

per Toni Vall , 12 de març de 2020 a les 14:07 |
Ciutadans passejant per Barcelona amb mascareta | Adrià Costa
És enutjosa la sensació, constant, quasi permanent, que algú ens pren per idiotes. Això del coronavirus, costa treure’s de sobre la percepció que tot plegat és una enganyifa colossal. De teories de la conspiració, de fet, n’hi ha per a tots els gustos. Convé confiar però que l’amenaça és real i que val la pena seguir les instruccions que arriben des d’instàncies que, suposadament, saben què fan. És enutjosa la sensació que algú està decidint per tu encara més i més arbitràriament que de costum. Em recorda aquells dies d’octubre i novembre de 2017 en què uns irresponsables i uns fanàtics es disputaven la potestat de decidir per nosaltres. Uns necis, tots. I es van buidar els cines, no es compraven llibres i els programes de ràdio i tele anul·laven tots els continguts culturals. Només es podia parlar de política.

Ara amb el virus sense vacuna que sembla que assota el món resulta que algú ha decidit que la cultura torni a ser la primera i principal damnificada. I després caldrà aguantar que els amorals de sempre retreguin el suposat afany ploraner del sector musical. Grans decisions s’estan prenent: cancel·lar presentacions, aplaçar esdeveniments, suspendre festivals, anul·lar programacions estables... S’apel·la a la responsabilitat col·lectiva, al bé comú com a causa fonamental. Molt bé, perfecte, res a dir. Assumim responsabilitat, respirem fons i segur que la salut és el primer.



Però, a veure, per què nassos es fan tancar teatres –la mesura d’ocupar només un terç de l’aforament no hi ha per on agafar-la- i els gran magatzems continuen oberts? Per què ha de tancar el Liceu i el TNC i en canvi El Corte Inglés pot continuar obrint? Per què les desenes i desenes de Zaras i Mangos poden continuar oberts i cal xapar concerts i sales de música en directe? Si algú estossega en un teatre pot ser una hecatombe i, per contra, en un Massimo Dutti no hi ha perill possible? I el Metro i el bus? Tots ben juntets en hora punta, mascaretes en bateria si convé, i aquí no ha passat res.


Els autònoms, per suposat, els primers en claudicar. Aquells que viuen (o malviuen) de presentar actes culturals, de llegir-se llibres per a poder explicar-los, de veure pel·lícules per a poder-les presentar en públic, de fer entrevistes a tota mena de creadors... Una allau de cancel·lacions torpedina la línia de flotació de la seva economia. Responsabilitat? Altruisme? Bé comú? Sens dubte. Cabreig? També.


Del triumvirat educació, sanitat i cultura, l’última és sempre la germana pobra, l’ase dels cops, l’apallissada. Hi ha qui ha decidit buidar els supermercats perquè no se sap mai què pot passar. I si buidéssim les llibreries perquè no se sap mai que pot passar. No fos cas que llegíssim una mica mes del compte i se’ns passés l’estupidesa.




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació