22
de març
del
2020
Actualitzat
el
23
de març
a les
18:53h
El coronavirus s'estén i avança acompanyat de por, incertesa i ansietat. Es restringeixen actes multitudinaris, es tanquen escoles, bona part de la ciutadania viu pendent dels comunicats oficials que, dia rere dia, imparteixen instruccions sobre com actuar, cada cop més severes. La pandèmia s'ha convertit en un gran repte sanitari. Però més enllà d'això, també amenaça de transformar les nostres vides. En quins termes ho farà?
Hem preguntat a tres filòsofs que analitzin la situació creada pel virus des d'un enfocament diferent, al marge de l'àmbit mèdic. Ho hem plantejat a Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UAB; Joan.Carles Mèlich, doctor en Filosofia i professor d'Antropologia i Filosofia de l'Educació de la UAB, autor d'obres com Contra els absoluts (Fragmenta); Anna Pagès, professora de Filosofia de l'Educació de l'Escola Blanquerna (Universitat Ramon Llull), i Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània de la UB.
Victòria Camps: "La por a vegades és necessària per ser conscients del perill"
1.- Crec que l'estem gestionant bé. La por, de vegades, és necessària perquè és el que ens fa ser conscients que hi ha un perill que ens pot afectar personalment. En aquest cas, els governs estan aconseguint un bon equilibri entre la necessitat de transmetre tota la informació necessària sobre la possible gravetat de la situació, i a la vegada tranquil·litzar a la gent fent entendre que, si es compleixen les mesures proposades, podrem desactivar el perill.
2.- Totes les mesures enfocades a preservar la seguretat afecten d'una manera o altra a la llibertat. L'important, en tot cas, és que les restriccions de la llibertat s'acceptin voluntàriament perquè s'ha sabut transmetre la seva necessitat.
3.- Com que ja es tracta d'una pandèmia, en principi tothom està potencialment tocat i ningú queda exclòs d'una possible afectació. Ens podem plantejar si el coronavirus pot reforçar una globalització humanista o més proteccionisme excloent. Crec que un fenomen com aquest pot fomentar un esperit de col·laboració global que és molt necessari i fins ara ha estat quasi inexistent.
Joan-Carles Mèlich: "El sistema científic tecnològic ens havia fet creure que érem immunes"
1.- Des d'un punt de vista antropològic i biològic, la por és una reacció natural, imprescindible per sobreviure. Una altra cosa és el pànic, quan la por esdevé patològica. Tot ésser viu té por. El problema ve quan la por paralitza i impedeix seguir vivint segons la visió del món que té cadascú, i porta a desconfiar dels altres, en aquest cas per por al contagi.
2.- Existeix un risc per la llibertat. Els sistemes socials, com l'econòmic, el polític i el tecnològic, que és el més recent, i que tenen una dimensió en part anònima, tendeixen a voler el control màxim i reduir les llibertats. La tensió entre llibertat i seguretat és inevitable. Els éssers humans aspirem a la llibertat i alhora necessitem de seguretat. En aquestes situacions, l'excusa per reduir llibertats és perfecta. La seguretat pot esdevenir la coartada perfecta per reduir les llibertats. Els poders poden dir: ho fem pel vostre bé. Ho fem per la seguretat. S'anul·len partits de futbol, mentre la gent continua anant amb metro. Algunes d'aquestes mesures són de cara a la galeria.
3.- No sabem encara com canviarà el món. Però el coronavirus ens recorda la incertesa de la vida. El sistema científic tecnològic ens havia fet creure que érem immunes. Quasi bé ens ho havien fet creure. Hem oblidat aquella frase de Montaigne, que deia que ens morim no pas perquè estem malalts, sinó perquè estem vius. La finitud és ineludible, estem sotmesos a la contingència.
Anna Pagès: "Si ho aprofitem bé, podem millorar com a persones"
1.- Pensar que som immunes en un cent per cent seria un deliri. La por permet protegir-se i en casos això, pot ser un límit a la prepotència. El que cal evitar és una por que immobilitzi.
2.- En aquests moments, hi ha un debat entre dos filòsofs sobre aquest tema. L'italià Giorgio Agamben, que ha treballat sobre l'estat d'excepció i l'autoritarisme, ha escrit un article devastador on assegura que el coronavirus és una operació per aconseguir el control social absolut, un nou ordre d'excepció. El francès Jean-Luc Nancy l'ha contestat considerant la seva posició com a paranoica. Personalment, crec que encara hem d'aprendre com hem d'actuar. Haurem d'aprendre com actuar en situacions noves, com saludar-nos. El que hem de fer és codificar el problema, parlar-ne amb els altres, posar-hi paraules, donar sentit a una situació nova. I recórrer a l'humor, sense viure només pendent de les instruccions que ens donaran.
3.- Haurem de ser conscients de la nostra fragilitat. El coronavirus ha de servir com a presa de consciència, després d'un temps en què crèiem que podíem anar amb avió o amb vaixell sense límit. Som també un cos que emmalalteix. Si ho aprofitem bé, podrem millorar com a persones. Aquests dies, hem recordat que hem de protegir la gent gran. Sobre els corrents ideològics que es poden reforçar després d'aquesta pandèmia, soc optimista. No crec que el coronavirus reforci la xenofòbia o el tancament. Perquè tothom se'n veurà afectat. Serà una vulnerabilitat compartida, i això ens pot fer més propers als qui crèim llunyans.
Laura Llevadot: "Del que hauríem de tenir por és de l'estat en què ha quedat la sanitat pública"
1.- La por és en sí mateixa una forma de gestió de les poblacions. No és que davant d'un perill, la gent tingui por de manera natural, sinó que la por ha estat creada, pels governs, pels mitjans de comunicació, pels fluxos de capital, per tal de poder gestionar les poblacions. Foucault ens ha ensenyat que la por és un factor determinant per poder governar en les nostres societats contemporànies que ell anomena precisament "securitàries" i que es corresponen amb el model econòmic neoliberal. A nivell individual, cal que tinguem por de perdre la feina, de no tenir assegurada la sanitat o l'educació, perquè ens convertim en empresaris de nosaltres mateixos i col·laborem d'aquesta manera amb l'economia global.
A nivell col·lectiu, cal que tinguem por d'un atac terrorista, d'una epidèmia o d'un apocalipsi zombi per poder modular la societat. Això no vol dir que l'epidèmia o el virus en qüestió no existeixi, però és clar que la por ha estat injectada a la societat per tal que obeeixi, compri i es defensi de l'altre, que sempre apareix com un possible agressor-portador. Tenint en compte els índexs de mortalitat i agressivitat del coronavirus, segons l'OMS, és evident que la por, i totes les mesures que s'han pres per promoure-la, excedeixen amb escreix el risc real.
Una altra cosa és que el nostre sistema sanitari no estigui preparat per assistir un percentatge de malalts tan alt com el que es podria produir, però això també és un efecte del sistema de governabilitat neoliberal. Del que hauríem de tenir por, més que del coronavirus, és de l'estat en què ha quedat la sanitat pública i de viure en una societat on se’ns governa per mitjà de la por.
2.- El debat entre seguretat i llibertat és un fals debat en la mesura en què la seguretat ha guanyat la batalla a la llibertat des de fa temps, i el coronavirus només arriba per confirmar-nos-ho per enèsima vegada. L'11-S va ser el moment definitiu en què va quedar clar que la seguretat nacional o “internacional” estava per sobre de la democràcia i justificaria qualsevol guerra o violència. És el que Derrida anomena autoimmunitat i que consisteix en què un cos, en aquest cas un sistema pretesament democràtic, en defensar-se es fereix i s'aniquila a ell mateix. Seguint la lògica de Foucault que esmentava abans, és probable que el neoliberalisme i els governs "securitaris" necessitin que això succeeixi, que nosaltres mateixos preferim la seguretat a la llibertat, ja que una democràcia real seria un perill per als seus propòsits.
En el cas del coronavirus, en nom de la salut pública, s'han retallat drets (de reunió, de moviment, de manifestació...), s'han implantat mesures de control extremes, inclòs militaritzacions d'algunes regions a Itàlia, a Catalunya la patronal demana acomiadaments i retallades de drets laborals. Totes aquestes són mesures (o polítiques immunitàries) del tot impensables en una democràcia, ja que vulneren drets fonamentals, i tanmateix les acceptem en nom de la seguretat. En situacions com aquesta és quan es palesa que el neoliberalisme topa amb la democràcia i que necessita de la por per poder governar i extreure'n la seva rendibilitat.
3.- El coronavirus, com la pesta o la lepra, només és un fet biològic però d'un abast sortosament molt menor, que mostra de quina manera funcionen els sistemes sociopolítics en els que vivim. En aquest sentit, no ens farà ni millors ni pitjors. Difícilment en funció d'aquest virus decidirem reforçar la sanitat pública, ser més solidaris o iniciar economies de cura. En tot cas, el coronavirus, com altres tantes eventualitats (atacs terroristes, per exemple), hauria de servir per adonar-nos de com se'ns està governant, de com ens gestionen les nostres vides.
Sabem del cert que, davant del perill, totes les mesures de control cauran sobre nosaltres, implacables. Crèiem que els militars no hi eren però hi són, crèiem que la sanitat pública estava assegurada però no, crèiem que els drets laborals estarien garantits però tampoc. Com diu Giorgio Agamben, el que mostren aquests fets és que l'estat d'excepció és la regla, és a dir, que les nostres vides, la nostra pretesa autonomia i llibertat, penja d'un fil. En qualsevol moment els nostres drets poden ser suspesos i revocats, temporalment o no. Contra el coronavirus potser no podem fer més que allò que ja fem, però contra les polítiques totalitàries, "securitàries", immunitàries i neoliberals potser sí que podem fer alguna cosa, com a poc denunciar-les. Tant de bo el coronavirus ens hagi servit per a això.
Hem preguntat a tres filòsofs que analitzin la situació creada pel virus des d'un enfocament diferent, al marge de l'àmbit mèdic. Ho hem plantejat a Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UAB; Joan.Carles Mèlich, doctor en Filosofia i professor d'Antropologia i Filosofia de l'Educació de la UAB, autor d'obres com Contra els absoluts (Fragmenta); Anna Pagès, professora de Filosofia de l'Educació de l'Escola Blanquerna (Universitat Ramon Llull), i Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània de la UB.
1.- Com gestionar la por?
2.- Com pot afectar el coronavirus el debat entre seguretat i llibertat?
3.- El coronavirus generarà un món més obert o més tancat?
2.- Com pot afectar el coronavirus el debat entre seguretat i llibertat?
3.- El coronavirus generarà un món més obert o més tancat?
Victòria Camps: "La por a vegades és necessària per ser conscients del perill"
1.- Crec que l'estem gestionant bé. La por, de vegades, és necessària perquè és el que ens fa ser conscients que hi ha un perill que ens pot afectar personalment. En aquest cas, els governs estan aconseguint un bon equilibri entre la necessitat de transmetre tota la informació necessària sobre la possible gravetat de la situació, i a la vegada tranquil·litzar a la gent fent entendre que, si es compleixen les mesures proposades, podrem desactivar el perill.
2.- Totes les mesures enfocades a preservar la seguretat afecten d'una manera o altra a la llibertat. L'important, en tot cas, és que les restriccions de la llibertat s'acceptin voluntàriament perquè s'ha sabut transmetre la seva necessitat.
La filòsofa Victòria Camps, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
Victòria Camps: "Un fenomen com aquest pot fomentar un esperit de col·laboració global fins ara inexistent"
3.- Com que ja es tracta d'una pandèmia, en principi tothom està potencialment tocat i ningú queda exclòs d'una possible afectació. Ens podem plantejar si el coronavirus pot reforçar una globalització humanista o més proteccionisme excloent. Crec que un fenomen com aquest pot fomentar un esperit de col·laboració global que és molt necessari i fins ara ha estat quasi inexistent.
Joan Carles Mèlich (UAB). Foto: Fragmenta
Joan-Carles Mèlich: "El sistema científic tecnològic ens havia fet creure que érem immunes"
1.- Des d'un punt de vista antropològic i biològic, la por és una reacció natural, imprescindible per sobreviure. Una altra cosa és el pànic, quan la por esdevé patològica. Tot ésser viu té por. El problema ve quan la por paralitza i impedeix seguir vivint segons la visió del món que té cadascú, i porta a desconfiar dels altres, en aquest cas per por al contagi.
Joan Carles Mèlich: "La seguretat pot esdevenir la coartada perfecta per reduir la libertat"
2.- Existeix un risc per la llibertat. Els sistemes socials, com l'econòmic, el polític i el tecnològic, que és el més recent, i que tenen una dimensió en part anònima, tendeixen a voler el control màxim i reduir les llibertats. La tensió entre llibertat i seguretat és inevitable. Els éssers humans aspirem a la llibertat i alhora necessitem de seguretat. En aquestes situacions, l'excusa per reduir llibertats és perfecta. La seguretat pot esdevenir la coartada perfecta per reduir les llibertats. Els poders poden dir: ho fem pel vostre bé. Ho fem per la seguretat. S'anul·len partits de futbol, mentre la gent continua anant amb metro. Algunes d'aquestes mesures són de cara a la galeria.
3.- No sabem encara com canviarà el món. Però el coronavirus ens recorda la incertesa de la vida. El sistema científic tecnològic ens havia fet creure que érem immunes. Quasi bé ens ho havien fet creure. Hem oblidat aquella frase de Montaigne, que deia que ens morim no pas perquè estem malalts, sinó perquè estem vius. La finitud és ineludible, estem sotmesos a la contingència.
Anna Pagès (URL). Foto: A.P.
Anna Pagès: "Si ho aprofitem bé, podem millorar com a persones"
1.- Pensar que som immunes en un cent per cent seria un deliri. La por permet protegir-se i en casos això, pot ser un límit a la prepotència. El que cal evitar és una por que immobilitzi.
2.- En aquests moments, hi ha un debat entre dos filòsofs sobre aquest tema. L'italià Giorgio Agamben, que ha treballat sobre l'estat d'excepció i l'autoritarisme, ha escrit un article devastador on assegura que el coronavirus és una operació per aconseguir el control social absolut, un nou ordre d'excepció. El francès Jean-Luc Nancy l'ha contestat considerant la seva posició com a paranoica. Personalment, crec que encara hem d'aprendre com hem d'actuar. Haurem d'aprendre com actuar en situacions noves, com saludar-nos. El que hem de fer és codificar el problema, parlar-ne amb els altres, posar-hi paraules, donar sentit a una situació nova. I recórrer a l'humor, sense viure només pendent de les instruccions que ens donaran.
Anna Pagès: "No crec que el coronavirus reforci la xenofòbia o el tancament perquè tothom se'n veurà afectat. Serà una vulnerabilitat compartida"
3.- Haurem de ser conscients de la nostra fragilitat. El coronavirus ha de servir com a presa de consciència, després d'un temps en què crèiem que podíem anar amb avió o amb vaixell sense límit. Som també un cos que emmalalteix. Si ho aprofitem bé, podrem millorar com a persones. Aquests dies, hem recordat que hem de protegir la gent gran. Sobre els corrents ideològics que es poden reforçar després d'aquesta pandèmia, soc optimista. No crec que el coronavirus reforci la xenofòbia o el tancament. Perquè tothom se'n veurà afectat. Serà una vulnerabilitat compartida, i això ens pot fer més propers als qui crèim llunyans.
Laura Llevadot (UB). Foto: L.L.
Laura Llevadot: "Del que hauríem de tenir por és de l'estat en què ha quedat la sanitat pública"
1.- La por és en sí mateixa una forma de gestió de les poblacions. No és que davant d'un perill, la gent tingui por de manera natural, sinó que la por ha estat creada, pels governs, pels mitjans de comunicació, pels fluxos de capital, per tal de poder gestionar les poblacions. Foucault ens ha ensenyat que la por és un factor determinant per poder governar en les nostres societats contemporànies que ell anomena precisament "securitàries" i que es corresponen amb el model econòmic neoliberal. A nivell individual, cal que tinguem por de perdre la feina, de no tenir assegurada la sanitat o l'educació, perquè ens convertim en empresaris de nosaltres mateixos i col·laborem d'aquesta manera amb l'economia global.
A nivell col·lectiu, cal que tinguem por d'un atac terrorista, d'una epidèmia o d'un apocalipsi zombi per poder modular la societat. Això no vol dir que l'epidèmia o el virus en qüestió no existeixi, però és clar que la por ha estat injectada a la societat per tal que obeeixi, compri i es defensi de l'altre, que sempre apareix com un possible agressor-portador. Tenint en compte els índexs de mortalitat i agressivitat del coronavirus, segons l'OMS, és evident que la por, i totes les mesures que s'han pres per promoure-la, excedeixen amb escreix el risc real.
Una altra cosa és que el nostre sistema sanitari no estigui preparat per assistir un percentatge de malalts tan alt com el que es podria produir, però això també és un efecte del sistema de governabilitat neoliberal. Del que hauríem de tenir por, més que del coronavirus, és de l'estat en què ha quedat la sanitat pública i de viure en una societat on se’ns governa per mitjà de la por.
2.- El debat entre seguretat i llibertat és un fals debat en la mesura en què la seguretat ha guanyat la batalla a la llibertat des de fa temps, i el coronavirus només arriba per confirmar-nos-ho per enèsima vegada. L'11-S va ser el moment definitiu en què va quedar clar que la seguretat nacional o “internacional” estava per sobre de la democràcia i justificaria qualsevol guerra o violència. És el que Derrida anomena autoimmunitat i que consisteix en què un cos, en aquest cas un sistema pretesament democràtic, en defensar-se es fereix i s'aniquila a ell mateix. Seguint la lògica de Foucault que esmentava abans, és probable que el neoliberalisme i els governs "securitaris" necessitin que això succeeixi, que nosaltres mateixos preferim la seguretat a la llibertat, ja que una democràcia real seria un perill per als seus propòsits.
En el cas del coronavirus, en nom de la salut pública, s'han retallat drets (de reunió, de moviment, de manifestació...), s'han implantat mesures de control extremes, inclòs militaritzacions d'algunes regions a Itàlia, a Catalunya la patronal demana acomiadaments i retallades de drets laborals. Totes aquestes són mesures (o polítiques immunitàries) del tot impensables en una democràcia, ja que vulneren drets fonamentals, i tanmateix les acceptem en nom de la seguretat. En situacions com aquesta és quan es palesa que el neoliberalisme topa amb la democràcia i que necessita de la por per poder governar i extreure'n la seva rendibilitat.
Laura Llevadot: "El coronavirus hauria de servir per adonar-nos de com se'ns està governant"
3.- El coronavirus, com la pesta o la lepra, només és un fet biològic però d'un abast sortosament molt menor, que mostra de quina manera funcionen els sistemes sociopolítics en els que vivim. En aquest sentit, no ens farà ni millors ni pitjors. Difícilment en funció d'aquest virus decidirem reforçar la sanitat pública, ser més solidaris o iniciar economies de cura. En tot cas, el coronavirus, com altres tantes eventualitats (atacs terroristes, per exemple), hauria de servir per adonar-nos de com se'ns està governant, de com ens gestionen les nostres vides.
Sabem del cert que, davant del perill, totes les mesures de control cauran sobre nosaltres, implacables. Crèiem que els militars no hi eren però hi són, crèiem que la sanitat pública estava assegurada però no, crèiem que els drets laborals estarien garantits però tampoc. Com diu Giorgio Agamben, el que mostren aquests fets és que l'estat d'excepció és la regla, és a dir, que les nostres vides, la nostra pretesa autonomia i llibertat, penja d'un fil. En qualsevol moment els nostres drets poden ser suspesos i revocats, temporalment o no. Contra el coronavirus potser no podem fer més que allò que ja fem, però contra les polítiques totalitàries, "securitàries", immunitàries i neoliberals potser sí que podem fer alguna cosa, com a poc denunciar-les. Tant de bo el coronavirus ens hagi servit per a això.