15
de març
del
2020
Actualitzat
a les
18:22h
El coronavirus s'ha convertit en el principal protagonista de l'actualitat i amenaça de trastocar la vida de milions de persones a tot el món. Els experts alerten de la possibilitat que el brot víric s'estengui. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja l'ha qualificat de pandèmia. Curiosament, fa tot just cent anys que el món, que estava a les acaballes de la Guerra Europea, va ser assolat per l'anomenada grip espanyola.
La pandèmia va causar més de cinquanta milions de morts. Hi ha qui eleva encara més aquesta xifra. Van patir-la uns 500 milions. Per agafar perspectiva, és un bon moment per mirar enrere i recordar algunes de les pandèmies que han sacsejat el planeta en la història recent.
La grip espanyola del 1918
Fa cent anys, la grip va fer estralls. Era el 1918 i Europa es debatia a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Encara hi ha moltes hipòtesis sobre l'origen geogràfic del virus i no hi ha consens sobre la xifra exacta de morts que va causar. Però és evident que va ser la guerra la causa principal de la seva mortandat.
Es portava tres anys llargs de conflicte, amb unes condicions precàries al front quant a sanitat i higiene, amb masses amuntegades a les ciutats i una medicina sense mitjans. La penicil·lina no es va inventar fins al 1928. Els soldats en combat estaven molt afeblits i l'extensió del virus va tenir efectes mortífers.
Es va anomenar grip espanyola perquè els països en combat no en van informar a l'inici per no donar moral als enemics. Al ser Espanya un país neutral, els mitjans en van parlar abans amb més llibertat. Però no està clar que aquest fos l'origen geogràfic. En els seus primers sis mesos d'existència, el virus va matar 25 milions de persones! A l'Estat espanyol, hi va haver vuit milions de persones infectades i unes 300.000 morts.
Es dona el cas que el rei Alfons XIII es va contagiar, però va poder superar el virus. La pandèmia se'n va anar a partir del 1920. La reducció de la massificació de la població va ajudar a la seva extinció.
1957: prop de dos milions de morts
La mutació d'un virus habitual en ànecs silvestres que es va creuar amb un cep que afectava els éssers humans va originar l'anomenada grip asiàtica del 1957. L'origen va ser a la província de Iunan, al sud-est de la Xina, i es va estendre ràpidament primer per Singapur i Hong Kong, i de seguida per bona part d'Àsia. També els Estats Units es van veure molt afectats: van emmalaltir 45 milions de persones, amb prop de 100.000 morts.
Va suposar tot un repte pel sistema sanitari mundial. Sortosament, a diferència de la pandèmia del 1918, la medicina disposava de més estris de combat, existia la penicil·lina i es va poder disposar de vacuna a finals del 1957. Però la gran quantitat de població afectada (amb prop de dos milions de morts) va generar una por global i problemes econòmics a molts països.
La grip de Hong Kong, 1968
Una dècada més tard, el món va haver d'encarar una altra pandèmia, l'anomenada grip de Hong Kong. Va deixar una xifra de 50 milions de persones afectades i prop d'un milió de morts. L'origen es va situar a la ciutat de Hong Kong i sembla que va ser portada a Europa pels britànics que viatjaven a la colònia. En el cas dels Estats Units, va ser tranportada pels soldats que combatien al Vietnam. L'extensió dels vols transoceànics va facilitar la seva extensió.
La pandèmia inexistent del 1976
La història de les pandèmies és també la de les que no es van produir. Al final de l'hivern del 1976, un brot de febre porcina en una base militar de Nova Jersey, als Estats Units, i la mort d'un soldat van generar un pànic a tot el país a l'extensió d'una epidèmia. El cep causant semblava relacionat amb la del 1918. El govern, en mans aleshores del republicà Gerald Ford, va decidir un ampli pla de vacunació de tot el país. Al final de l'any s'havien vacunat uns 40 milions de persones, el 20% de la població. Milers de persones van patir problemes neurològics per la vacuna i vint-i-cinc van morir. Però no es va produir cap pandèmia.
Grip porcina, més morts que els que va dir l'OMS
És el precedent més semblant de pandèmia que tenim. Es va anomenar també grip A. El seu origen va estar en unes granges de porcs de Mèxic, i es va estendre fàcilment pels Estats Units i el Brasil entre abril del 2009 i l'agost del 2010. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va donar una xifra oficial de 18.500 morts. Però aquestes eren les víctimes confirmades en laboratori. passada la pandèmia, el Centre per la Prevenció i Control de Malalties dels Estats Units va considerar que la xifra de morts era molt més elevada i podia acostar-se a les 500.000 víctimes. A l'estat espanyol, va provocar prop de 300 morts.
L'Ebola, el virus que va fer trontollar el PP
El brot d'Ebola que es va originar a Guinea el 2014 es va estendre a diversos països africans. Va afectar prop de 30.000 persones i va provocar la mort d'11.300. Va arribar a l'estat espanyol a través de dos religiosos destinats a l'Àfrica que van ser repatriats i internats a l'hospital Carles III de Madrid. No van superar el virus. Una infermera, Teresa Romero, va ser contagiada i es va convertir en el símbol dels treballadors de la salut pública. Un conseller de Salut de la Comunitat de Madrid , governada pel PP, va ser cessat per uns comentaris irrespectuosos contra Romero. El país vivia en plena eclosió del moviment del 15-M i la crisi sanitària va erosionar un PP que aviat perdria la majoria absoluta. La vida de l'infermera va estar en perill, però va aconseguir sobreviure.
La pandèmia va causar més de cinquanta milions de morts. Hi ha qui eleva encara més aquesta xifra. Van patir-la uns 500 milions. Per agafar perspectiva, és un bon moment per mirar enrere i recordar algunes de les pandèmies que han sacsejat el planeta en la història recent.
La grip espanyola del 1918
Fa cent anys, la grip va fer estralls. Era el 1918 i Europa es debatia a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Encara hi ha moltes hipòtesis sobre l'origen geogràfic del virus i no hi ha consens sobre la xifra exacta de morts que va causar. Però és evident que va ser la guerra la causa principal de la seva mortandat.
Es portava tres anys llargs de conflicte, amb unes condicions precàries al front quant a sanitat i higiene, amb masses amuntegades a les ciutats i una medicina sense mitjans. La penicil·lina no es va inventar fins al 1928. Els soldats en combat estaven molt afeblits i l'extensió del virus va tenir efectes mortífers.
Es va anomenar grip espanyola perquè els països en combat no en van informar a l'inici per no donar moral als enemics. Al ser Espanya un país neutral, els mitjans en van parlar abans amb més llibertat. Però no està clar que aquest fos l'origen geogràfic. En els seus primers sis mesos d'existència, el virus va matar 25 milions de persones! A l'Estat espanyol, hi va haver vuit milions de persones infectades i unes 300.000 morts.
Es dona el cas que el rei Alfons XIII es va contagiar, però va poder superar el virus. La pandèmia se'n va anar a partir del 1920. La reducció de la massificació de la població va ajudar a la seva extinció.
1957: prop de dos milions de morts
La mutació d'un virus habitual en ànecs silvestres que es va creuar amb un cep que afectava els éssers humans va originar l'anomenada grip asiàtica del 1957. L'origen va ser a la província de Iunan, al sud-est de la Xina, i es va estendre ràpidament primer per Singapur i Hong Kong, i de seguida per bona part d'Àsia. També els Estats Units es van veure molt afectats: van emmalaltir 45 milions de persones, amb prop de 100.000 morts.
Va suposar tot un repte pel sistema sanitari mundial. Sortosament, a diferència de la pandèmia del 1918, la medicina disposava de més estris de combat, existia la penicil·lina i es va poder disposar de vacuna a finals del 1957. Però la gran quantitat de població afectada (amb prop de dos milions de morts) va generar una por global i problemes econòmics a molts països.
La grip de Hong Kong, 1968
Una dècada més tard, el món va haver d'encarar una altra pandèmia, l'anomenada grip de Hong Kong. Va deixar una xifra de 50 milions de persones afectades i prop d'un milió de morts. L'origen es va situar a la ciutat de Hong Kong i sembla que va ser portada a Europa pels britànics que viatjaven a la colònia. En el cas dels Estats Units, va ser tranportada pels soldats que combatien al Vietnam. L'extensió dels vols transoceànics va facilitar la seva extensió.
La pandèmia inexistent del 1976
La història de les pandèmies és també la de les que no es van produir. Al final de l'hivern del 1976, un brot de febre porcina en una base militar de Nova Jersey, als Estats Units, i la mort d'un soldat van generar un pànic a tot el país a l'extensió d'una epidèmia. El cep causant semblava relacionat amb la del 1918. El govern, en mans aleshores del republicà Gerald Ford, va decidir un ampli pla de vacunació de tot el país. Al final de l'any s'havien vacunat uns 40 milions de persones, el 20% de la població. Milers de persones van patir problemes neurològics per la vacuna i vint-i-cinc van morir. Però no es va produir cap pandèmia.
Grip porcina, més morts que els que va dir l'OMS
És el precedent més semblant de pandèmia que tenim. Es va anomenar també grip A. El seu origen va estar en unes granges de porcs de Mèxic, i es va estendre fàcilment pels Estats Units i el Brasil entre abril del 2009 i l'agost del 2010. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va donar una xifra oficial de 18.500 morts. Però aquestes eren les víctimes confirmades en laboratori. passada la pandèmia, el Centre per la Prevenció i Control de Malalties dels Estats Units va considerar que la xifra de morts era molt més elevada i podia acostar-se a les 500.000 víctimes. A l'estat espanyol, va provocar prop de 300 morts.
L'Ebola, el virus que va fer trontollar el PP
El brot d'Ebola que es va originar a Guinea el 2014 es va estendre a diversos països africans. Va afectar prop de 30.000 persones i va provocar la mort d'11.300. Va arribar a l'estat espanyol a través de dos religiosos destinats a l'Àfrica que van ser repatriats i internats a l'hospital Carles III de Madrid. No van superar el virus. Una infermera, Teresa Romero, va ser contagiada i es va convertir en el símbol dels treballadors de la salut pública. Un conseller de Salut de la Comunitat de Madrid , governada pel PP, va ser cessat per uns comentaris irrespectuosos contra Romero. El país vivia en plena eclosió del moviment del 15-M i la crisi sanitària va erosionar un PP que aviat perdria la majoria absoluta. La vida de l'infermera va estar en perill, però va aconseguir sobreviure.