10
de març
del
2020
Actualitzat
a les
12:33h
Juan Antonio Puigserver, responsable del Departament d'Interior durant l'aplicació de l'article 155, ha explicat que va participar de la junta de seguretat del 28 de setembre de 2017, on també hi havia el major Josep Lluís Trapero. "No vaig percebre que Trapero compartís el posicionament de Puigdemont. Ni complicitat ni alineament amb el president", ha dit, i ha detallat que el major va explicar els principis d'actuació dels Mossos l'1-O. El testimoni ha dit que els Mossos farien un "ús moderat de la força" en cas de persones vulnerables. La resta de defenses no han preguntat res i, amb Puigserver, ha acabat la prova testifical del judici contra els Mossos.
El testimoni ha deslligat Cèsar Puig de la causa contra els Mossos i ha ratificat la tesi de la seva defensa, segons la qual l'exsecretari general d'Interior no tenia cap competència sobre la policia catalana. Puigserver, advocat de l'Estat i secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, ha explicat que amb la intervenció de la Generalitat ell va passar a tenir les funcions del secretari general d'Interior, del director general del Departament i, a la pràctica, estava al capdavant del Departament.
"Van caldre dos instruments normatius per assumir les funcions del secretari general i del director general. Les funcions no són equivalents a les del Ministeri de l'Interior", ha dit el testimoni. "Les meves funcions com a secretari general d'Interior eren més aviat similar a les d'un subsecretari o secretari general tècnic en un ministeri", ha afegit, apuntalant les tesis de la defensa de Cèsar Puig. El testimoni també ha dit que la situació amb el 155 era "excepcional i inèdita". Ha detallat una reunió amb Cèsar Puig, que li va comentar "les claus" del Departament i li va presentar l'equip d'Interior. "Es va posar a la meva disposició, i li vaig agrair l'actitud en una situació també complicada per a mi", ha reblat.
A preguntes de la Fiscalia, Puigserver ha dit que no li consten les raons per les quals es va cessar Cèsar Puig i Pere Soler en els seus càrrecs amb el 155. "El Departament d'Interior tenia un paper més protagonista que d'altres en els fets de 2017. Entenc que, probablement, es va pensar que era oportú destituir el director general de la policia i el secretari general com a màxims responsables del departament", ha dit.
Quina havia de ser la seva postura en relació als Mossos? Puigserver ha dit que al Ministeri de l'Interior hi havia "confiança" en què les tasques d'ordre públic i en el cos dels Mossos. "Hi havia bona comunicació entre Nieto i Puig", ha afegit també el testimoni, i ha dit que es va optar per no substiruir els comandaments dels Mossos. "Es va considerar oportú mantenir un agents dels Mossos al capdavant del cos, i per això es va posar Ferran López", ha explicat, i ha dit que no va saber perquè es va destituir Trapero. Puigserver va ser el responsable del Departament fins que es va investir Quim Torra i es va formar el Govern (maig de 2018).
Puig no estava a la cadena de comandament
Xavier Gibert Espier, secretari general d'Interior entre 2011 i 2012, ha explicat que el 2011 es va fer un canvi estructural en el Departament d'Interior en relació a la nova legislació. El testimoni ha detallat que aquest canvi no va tenir gaire impacte. "La secretaria general tenia unes funcions definides. La secretaria de seguretat es va suprimir el 2011", ha dit a preguntes de Fermín Morales, representant de Cèsar Puig. La secretaria de seguretat era "homologable" a la secretaria d'Estat de seguretat i tenia "capacitat d'influència" en els cossos de seguretat. "La secretaria de seguretat estava en la cadena de comandament dels Mossos. Es suprimeix el 2011 i les tasques les assumeix la direcció general de la policia", ha dit el testimoni.
Puig doncs, com s'ha encarregat de dir durant tot el judici, no tenia competències sobre els Mossos com a secretari general d'Interior i només tenia competències en relació a recursos humans, pressupostaris, organització interna i coordinació amb altres departaments o administracions. A preguntes del fiscal, el testimoni ha insistit que la cadena de comandament comença al Govern, passa pel conseller d'Interior, la direcció general de la policia i la prefectura dels Mossos. Sobre el paper de Puigdemont, el testimoni ha dit que el màxim responsable, amb efectes legals, dels Mossos, era el Govern.
Cap impediment per mobilitzar els agents
Maite Català Pujol, subdirectora de recursos humans de la direcció general de la policia de la Generalitat entre 2013 i mitjans de 2018, ha explicat que l'any 2017 hi va haver una coordinació "total i absoluta" entre el responsable els comandaments dels Mossos per donar resposta al 20 de setembre de 2017. Aquell dia, la testimoni ha explicat que els Mossos van decretar el nivell alt del pla Àgora i es van demanar nous quadrants i horaris per als agents. "Van canviar les condicions de treball dels agents adscrits a les unitats de seguretat ciutadana. Ho va dictar Pere Soler tal com estava previst", ha deixat clar a preguntes de Cristóbal Martell. La testimoni ha volgut apuntalar la tesi de la defensa de Soler, que passa per assegurar que va fer tot el que podia per facilitar que els Mossos complissin les resolucions judicials.
Català també ha dit que les unitats d'ordre públic també podien intervenir tot i que no hi hagués una ordre per mobilitzar-les. La testimoni ha dit que hi havia agents dels Mossos que, per raons de règim estatutari, no podien ser "cridats a servei". Alguns exemples són agents alliberats del servei per llicència sindical, alliberats per segona activitat, aquells que tenen un lloc de treball adaptat, els que estan en incapacitat temporal o de permís de paternitat o maternitat... Són els únics no mobilitzables? "Es podria dir així", ha reblat la testimoni. Pere Soler, ha assegurat, no va posar cap impediment a mobilitzar els efectius que se li reclamaven. A preguntes de la Fiscalia, Català ha dit que alguns permisos es van revocar amb motiu del 20-S i l'1-O, però no els permisos de vacances que ja estaven activats.
"Màxima celeritat" per atendre les peticions
Frederic Ferrer Bargalló, subdirector general de l'administració i serveis de la direcció general de la policia de la Generalitat entre juliol de 2008 i juny de 2018, ha dit que la comissaria general de planificació era el seu interlocutor en relació als recursos materials. Sobre l'1-O, Ferrer ha dit que va atendre totes les peticions que venien de la comissaria general de planificació i de Pere Soler com a director general de la policia. "Soler em va comunicar que totes les peticions que vinguessin de la comissaria general de planificació fossin atingudes amb la màxima celeritat perquè així ho demanava el moment", ha detallat a preguntes de Martell. Es va denegar alguna cosa? "No".
Preguntat per les brides i precintes per tancar els centres de votació de l'1-O, Ferrer ha dit que va posar a disposició els estocs que hi havia de precintes i va gestionar els avituallaments dels centres de coordinació. "L'estoc de precintes i brides es va posar a disposició de l'operatiu", ha assegurat, i ha negat que Soler mai va posar pegues al compliment de les ordres judicials per impedir l'1-O. A preguntes de la Fiscalia ha dit que fins al 28 de setembre no va rebre cap petició en relació a brides i precintes. "Vam demanar 20.000 precintes i brides més que van arribar el 13 d'octubre", ha dit.
El testimoni ha deslligat Cèsar Puig de la causa contra els Mossos i ha ratificat la tesi de la seva defensa, segons la qual l'exsecretari general d'Interior no tenia cap competència sobre la policia catalana. Puigserver, advocat de l'Estat i secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, ha explicat que amb la intervenció de la Generalitat ell va passar a tenir les funcions del secretari general d'Interior, del director general del Departament i, a la pràctica, estava al capdavant del Departament.
"Van caldre dos instruments normatius per assumir les funcions del secretari general i del director general. Les funcions no són equivalents a les del Ministeri de l'Interior", ha dit el testimoni. "Les meves funcions com a secretari general d'Interior eren més aviat similar a les d'un subsecretari o secretari general tècnic en un ministeri", ha afegit, apuntalant les tesis de la defensa de Cèsar Puig. El testimoni també ha dit que la situació amb el 155 era "excepcional i inèdita". Ha detallat una reunió amb Cèsar Puig, que li va comentar "les claus" del Departament i li va presentar l'equip d'Interior. "Es va posar a la meva disposició, i li vaig agrair l'actitud en una situació també complicada per a mi", ha reblat.
A preguntes de la Fiscalia, Puigserver ha dit que no li consten les raons per les quals es va cessar Cèsar Puig i Pere Soler en els seus càrrecs amb el 155. "El Departament d'Interior tenia un paper més protagonista que d'altres en els fets de 2017. Entenc que, probablement, es va pensar que era oportú destituir el director general de la policia i el secretari general com a màxims responsables del departament", ha dit.
Quina havia de ser la seva postura en relació als Mossos? Puigserver ha dit que al Ministeri de l'Interior hi havia "confiança" en què les tasques d'ordre públic i en el cos dels Mossos. "Hi havia bona comunicació entre Nieto i Puig", ha afegit també el testimoni, i ha dit que es va optar per no substiruir els comandaments dels Mossos. "Es va considerar oportú mantenir un agents dels Mossos al capdavant del cos, i per això es va posar Ferran López", ha explicat, i ha dit que no va saber perquè es va destituir Trapero. Puigserver va ser el responsable del Departament fins que es va investir Quim Torra i es va formar el Govern (maig de 2018).
Puig no estava a la cadena de comandament
Xavier Gibert Espier, secretari general d'Interior entre 2011 i 2012, ha explicat que el 2011 es va fer un canvi estructural en el Departament d'Interior en relació a la nova legislació. El testimoni ha detallat que aquest canvi no va tenir gaire impacte. "La secretaria general tenia unes funcions definides. La secretaria de seguretat es va suprimir el 2011", ha dit a preguntes de Fermín Morales, representant de Cèsar Puig. La secretaria de seguretat era "homologable" a la secretaria d'Estat de seguretat i tenia "capacitat d'influència" en els cossos de seguretat. "La secretaria de seguretat estava en la cadena de comandament dels Mossos. Es suprimeix el 2011 i les tasques les assumeix la direcció general de la policia", ha dit el testimoni.
Puig doncs, com s'ha encarregat de dir durant tot el judici, no tenia competències sobre els Mossos com a secretari general d'Interior i només tenia competències en relació a recursos humans, pressupostaris, organització interna i coordinació amb altres departaments o administracions. A preguntes del fiscal, el testimoni ha insistit que la cadena de comandament comença al Govern, passa pel conseller d'Interior, la direcció general de la policia i la prefectura dels Mossos. Sobre el paper de Puigdemont, el testimoni ha dit que el màxim responsable, amb efectes legals, dels Mossos, era el Govern.
Cap impediment per mobilitzar els agents
Maite Català Pujol, subdirectora de recursos humans de la direcció general de la policia de la Generalitat entre 2013 i mitjans de 2018, ha explicat que l'any 2017 hi va haver una coordinació "total i absoluta" entre el responsable els comandaments dels Mossos per donar resposta al 20 de setembre de 2017. Aquell dia, la testimoni ha explicat que els Mossos van decretar el nivell alt del pla Àgora i es van demanar nous quadrants i horaris per als agents. "Van canviar les condicions de treball dels agents adscrits a les unitats de seguretat ciutadana. Ho va dictar Pere Soler tal com estava previst", ha deixat clar a preguntes de Cristóbal Martell. La testimoni ha volgut apuntalar la tesi de la defensa de Soler, que passa per assegurar que va fer tot el que podia per facilitar que els Mossos complissin les resolucions judicials.
Català també ha dit que les unitats d'ordre públic també podien intervenir tot i que no hi hagués una ordre per mobilitzar-les. La testimoni ha dit que hi havia agents dels Mossos que, per raons de règim estatutari, no podien ser "cridats a servei". Alguns exemples són agents alliberats del servei per llicència sindical, alliberats per segona activitat, aquells que tenen un lloc de treball adaptat, els que estan en incapacitat temporal o de permís de paternitat o maternitat... Són els únics no mobilitzables? "Es podria dir així", ha reblat la testimoni. Pere Soler, ha assegurat, no va posar cap impediment a mobilitzar els efectius que se li reclamaven. A preguntes de la Fiscalia, Català ha dit que alguns permisos es van revocar amb motiu del 20-S i l'1-O, però no els permisos de vacances que ja estaven activats.
"Màxima celeritat" per atendre les peticions
Frederic Ferrer Bargalló, subdirector general de l'administració i serveis de la direcció general de la policia de la Generalitat entre juliol de 2008 i juny de 2018, ha dit que la comissaria general de planificació era el seu interlocutor en relació als recursos materials. Sobre l'1-O, Ferrer ha dit que va atendre totes les peticions que venien de la comissaria general de planificació i de Pere Soler com a director general de la policia. "Soler em va comunicar que totes les peticions que vinguessin de la comissaria general de planificació fossin atingudes amb la màxima celeritat perquè així ho demanava el moment", ha detallat a preguntes de Martell. Es va denegar alguna cosa? "No".
Preguntat per les brides i precintes per tancar els centres de votació de l'1-O, Ferrer ha dit que va posar a disposició els estocs que hi havia de precintes i va gestionar els avituallaments dels centres de coordinació. "L'estoc de precintes i brides es va posar a disposició de l'operatiu", ha assegurat, i ha negat que Soler mai va posar pegues al compliment de les ordres judicials per impedir l'1-O. A preguntes de la Fiscalia ha dit que fins al 28 de setembre no va rebre cap petició en relació a brides i precintes. "Vam demanar 20.000 precintes i brides més que van arribar el 13 d'octubre", ha dit.