09
de març
del
2020
Actualitzat
el
10
de març
a les
10:00h
El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha anunciat la seva dimissió arran del cas d'assetjaments sexuals a treballadores del departament per part del seu excap de gabinet Carles Garcias, que va ser cessat el passat 24 de gener. ERC ha abocat a la renúncia a Bosch en considerar que el partit ha de ser "inflexibles" en aquestes situacions i que, per tant, també ell ha d'assumir responsabilitats. L'actuació inicial de Bosch abans de destituir-lo va ser la d'intentar protegir el seu càrrec de confiança recol·locant-lo malgrat que les afectades ja havien denunciat la situació i no va activar el protocol previst en l'administració pública per afrontar aquests casos.
"Faig més servei marxant que quedant-me", ha assegurat Alfred Bosch en una compareixença pública al costat de la portaveu i secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta. El fins ara conseller ha explicat que ha intentat gestionar les denúncies d'assetjaments i que no se n'ha sortit, motiu pel qual ha titllat la situació "d'insostneible". "He intentat resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he cregut, segurament no prou bé ni prou ràpid", ha reconegut. I ha afegit: "Em sap greu per la indefensió de les dones que n'han estat víctima".
Vilalta, per la seva banda, ha volgut transmetre l'"exemplaritat" que el partit reclama davant de situacions masclistes i d'assetjaments. "Som inflexibles i actuem. Som autoexigents i hem de ser el màxim d'exigents amb tothom, sempre i en tots els casos", ha assegurat la portaveu republicana, que ha defensat que cal tenir "tolerància zero" amb aquests casos. Fonts republicanes asseguren que esperen ara el mateix grau d'autoexigència en els casos que afectin a altres formacions, ja siguin d'aquesta naturalesa o bé relacionats amb la corrupció.
Tallar d'arrel la polèmica
El partit d'Oriol Junqueras ha buscat tallar d'arrel la polèmica del cas, revelat per l'Ara.cat, que afecta a almenys vuit treballadores i que han estat víctimes de la conducta de Garcias de forma reiterada en el temps. Segons aquest diari, el cap de gabinet feia "marcatge constant" de les treballadores, a qui feia "comentaris, missatges i insinuacions" en les quals arribava a ser "molt insistent per veure's a soles amb elles". A més, segons la versió relatada, provocava quedar-se a soles en reunions amb elles i utilitzava llenguatge sexista i acudits de contingut sexual.
Tant Bosch com el seu cap de gabinet van arribar a la conselleria fa un any i dos mesos, just quan Ernest Maragall va ser escollit per ser el cap de llista a les eleccions municipals de Barcelona. En l'anunci de la seva dimissió, Bosch ha volgut recordar les 15 delegacions obertes durant el seu pas per la conselleria, així com l'acció feta en matèria de cooperació al desenvolupament.
Tot i que al matí Vilalta ha defensat que s'havia actuat amb "contundència" apartant el cap de gabinet, la pressió interna contra Bosch ha anat in crescendo a mesura també que des de Junts per Catalunya i des dels partits de l'oposició s'ha assenyalat la conducta del conseller, a qui han demanat que comparegui per donar explicacions. Vilalta ha relatat que es va activar el protocol intern del partit un cop es va rebre l'alerta dels assetjaments i que, arran de la investigació oberta, es va actuar per destituir Garcias com a càrrec públic i també per retirar-li la militància.
Malgrat tot, la direcció reunida d'urgència aquesta mateixa tarda a la seu de Calàbria ha arribat a la conclusió que, a més de l'assetjador, també Bosch ha d'assumir responsabilitats. Fonts republicanes expliquen que el cas podria acabar amb una denúncia a la fiscalia contra Garcias un cop es tanquin totes les indagacions que s'estan fent des de la formació.
Un element més de la batalla preelectoral
Però el cas amenaçava de convertir-se en un element més de la batalla preelectoral entre Junts per Catalunya i ERC. Sobretot arran de la no activació del protocol d'assetjament previst per la Generalitat tenint present que els abusos denunciats es van produir a la conselleria. Per aquest motiu, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha citat Bosch per demanar-li explicacions. També el conseller de Polítiques Digitals i Administració Publica, Jordi Puigneró, ha carregat contra el titular d'Exteriors per "prendre decisions unilaterals" i no informar del cas. A la bateria de retrets s'ha sumat la diputada de JxCat Elsa Artadi, que ha demanat "explicacions públiques" a Bosch i l'ha acusat d'haver gestionat amb "opacitat" la situació.
Bosch és el primer conseller del Govern de Quim Torra que dimiteix per una polèmica. Les dues baixes que hi havia hagut van ser les d'Ernest Maragall i Elsa Artadi per presentar-se com a candidats de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019. Fins ara, ha estat el conseller d'Interior, Miquel Buch, qui ha acumulat més peticions de dimissió arran de la gestió de les protestes durant la post-sentència.
"Faig més servei marxant que quedant-me", ha assegurat Alfred Bosch en una compareixença pública al costat de la portaveu i secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta. El fins ara conseller ha explicat que ha intentat gestionar les denúncies d'assetjaments i que no se n'ha sortit, motiu pel qual ha titllat la situació "d'insostneible". "He intentat resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he cregut, segurament no prou bé ni prou ràpid", ha reconegut. I ha afegit: "Em sap greu per la indefensió de les dones que n'han estat víctima".
Vilalta, per la seva banda, ha volgut transmetre l'"exemplaritat" que el partit reclama davant de situacions masclistes i d'assetjaments. "Som inflexibles i actuem. Som autoexigents i hem de ser el màxim d'exigents amb tothom, sempre i en tots els casos", ha assegurat la portaveu republicana, que ha defensat que cal tenir "tolerància zero" amb aquests casos. Fonts republicanes asseguren que esperen ara el mateix grau d'autoexigència en els casos que afectin a altres formacions, ja siguin d'aquesta naturalesa o bé relacionats amb la corrupció.
Tallar d'arrel la polèmica
El partit d'Oriol Junqueras ha buscat tallar d'arrel la polèmica del cas, revelat per l'Ara.cat, que afecta a almenys vuit treballadores i que han estat víctimes de la conducta de Garcias de forma reiterada en el temps. Segons aquest diari, el cap de gabinet feia "marcatge constant" de les treballadores, a qui feia "comentaris, missatges i insinuacions" en les quals arribava a ser "molt insistent per veure's a soles amb elles". A més, segons la versió relatada, provocava quedar-se a soles en reunions amb elles i utilitzava llenguatge sexista i acudits de contingut sexual.
Tant Bosch com el seu cap de gabinet van arribar a la conselleria fa un any i dos mesos, just quan Ernest Maragall va ser escollit per ser el cap de llista a les eleccions municipals de Barcelona. En l'anunci de la seva dimissió, Bosch ha volgut recordar les 15 delegacions obertes durant el seu pas per la conselleria, així com l'acció feta en matèria de cooperació al desenvolupament.
Tot i que al matí Vilalta ha defensat que s'havia actuat amb "contundència" apartant el cap de gabinet, la pressió interna contra Bosch ha anat in crescendo a mesura també que des de Junts per Catalunya i des dels partits de l'oposició s'ha assenyalat la conducta del conseller, a qui han demanat que comparegui per donar explicacions. Vilalta ha relatat que es va activar el protocol intern del partit un cop es va rebre l'alerta dels assetjaments i que, arran de la investigació oberta, es va actuar per destituir Garcias com a càrrec públic i també per retirar-li la militància.
Malgrat tot, la direcció reunida d'urgència aquesta mateixa tarda a la seu de Calàbria ha arribat a la conclusió que, a més de l'assetjador, també Bosch ha d'assumir responsabilitats. Fonts republicanes expliquen que el cas podria acabar amb una denúncia a la fiscalia contra Garcias un cop es tanquin totes les indagacions que s'estan fent des de la formació.
Un element més de la batalla preelectoral
Però el cas amenaçava de convertir-se en un element més de la batalla preelectoral entre Junts per Catalunya i ERC. Sobretot arran de la no activació del protocol d'assetjament previst per la Generalitat tenint present que els abusos denunciats es van produir a la conselleria. Per aquest motiu, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha citat Bosch per demanar-li explicacions. També el conseller de Polítiques Digitals i Administració Publica, Jordi Puigneró, ha carregat contra el titular d'Exteriors per "prendre decisions unilaterals" i no informar del cas. A la bateria de retrets s'ha sumat la diputada de JxCat Elsa Artadi, que ha demanat "explicacions públiques" a Bosch i l'ha acusat d'haver gestionat amb "opacitat" la situació.
Bosch és el primer conseller del Govern de Quim Torra que dimiteix per una polèmica. Les dues baixes que hi havia hagut van ser les d'Ernest Maragall i Elsa Artadi per presentar-se com a candidats de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019. Fins ara, ha estat el conseller d'Interior, Miquel Buch, qui ha acumulat més peticions de dimissió arran de la gestió de les protestes durant la post-sentència.