09
de març
del
2020
Actualitzat
a les
18:59h
Advocats i juristes de prestigi han exigit aquest dilluns a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) l'alliberament immediat dels presos polítics mentre el Tribunal Constitucional examina el recurs d'empara que divendres va presentar Jordi Cuixart. En un manifest impulsat per Òmnium Cultural i subscrit per un centenar de professionals del món del dret han denunciat les irregularitats que s'han produït durant el procediment i han reclamat que s'avanci cap a una amnistia com a eina "més adient" per abordar la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat.
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha estat el primer a prendre la paraula per refermar el que ja va dir divendres en un acte a Madrid amb juristes i professors de dret. Ha agraït la presència de bona part del món del dret del país i ha denunciat la situació dels presos independentistes i exiliats. "No confiem en els tribunals de l'Estat però els hem de posar davant del mirall tantes vegades com faci falta", ha dit Mauri. L'objectiu, arribar a Europa per trobar la justícia. "La sentència de l'1-O atempta contra el dret de protesta de tota la ciutadania", ha alertat Mauri.
Tot plegat, ha deixat clar, forma part d'una "operació d'Estat" per erradicar les protestes cíviques i pacífiques a favor del dret d'autodeterminació. "Les manifestacions pacífiques no poden ser un atemptat a l'ordre públic. El dret a protestar a l'estat espanyol està en perill", ha advertit, i ha tornat a exigir la inconstitucionalitat del delicte de sedició per fer "assimilable" el codi penal a la resta de democràcies europees. "La justícia espanyola no es pot permetre més ridículs internacionals", ha dit. Derogar la sedició i avançar cap a l'amnistia, ha dit, seria la prova que es vol avançar cap al diàleg.
Els signants han denunciat que s'ha vulnerat el principi de legalitat penal i que el delicte de sedició "no s'empara en el dret intern ni és homologable en països de l'entorn europeu". "És un tipus penal concebut al segle XIX per aturar protestes o accions contra els àmbits de poder", diu el manifest. Així mateix, avisen que la sedició necessita que hi hagi violència i, a Catalunya, aquesta "només va ser exercida pels cossos policials".
Solidaritat amb els represaliats
Els encarregats de la lectura del document han estat Jordi Domingo, membre de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya; la catedràtica Mercè Barceló, membre del Col·lectiu Praga; Sònia Olivella, d'Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans; Pep Cruanyes, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana; i Carme Herranz, del col·lectiu Ronda. Tots ells han alertat que la sentència del procés suposa una "involució gravíssima en l'exercici dels drets fonamentals i han volgut solidaritzar-se amb tots els represaliats, que sumen més d'un miler.
En aquest sentit, han reivindicat la desobediència civil com una "eina efectiva per transformar la societat i defensar l'exercici de drets fonamentals". "Reconeixem la desobediència civil com a eina legítima, útil i plenament vigent per a la defensa efectiva dels drets fonamentals", deixen clar en el manifest. A l'acte hi han assistit bona part dels advocats del procés, com ara Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà, advocats de Cuixart; Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull; i Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Estrasburg a l'horitzó
El recurs d'empara que han presentat i presentaran els presos polítics al TC és l'últim pas abans de poder portar la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. En el manifest, els signants avisen que el Constitucional té ara "l'última paraula". "Encara té la possibilitat d'examinar i revisar unes sancions imposades injustament i que han implicat penes de presó desproporcionades per conductes no violentes emparades en l'exercici dels drets fonamentals", diu l'escrit.
Entre d'altres, una de les peticions que fa Cuixart en el seu recurs d'empara és que es declari inconstitucional el delicte de sedició, que condemna els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels fets de la tardor de 2017. El Constitucional no té cap termini per resoldre el recurs d'empara i el tràmit podria durar anys abans no es pugui sortir de l'ordenament jurídic espanyol i portar el cas a Estrasburg, on les defenses tenen esperança que es reparin les injustícies patides pels líders independentistes.
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha estat el primer a prendre la paraula per refermar el que ja va dir divendres en un acte a Madrid amb juristes i professors de dret. Ha agraït la presència de bona part del món del dret del país i ha denunciat la situació dels presos independentistes i exiliats. "No confiem en els tribunals de l'Estat però els hem de posar davant del mirall tantes vegades com faci falta", ha dit Mauri. L'objectiu, arribar a Europa per trobar la justícia. "La sentència de l'1-O atempta contra el dret de protesta de tota la ciutadania", ha alertat Mauri.
Tot plegat, ha deixat clar, forma part d'una "operació d'Estat" per erradicar les protestes cíviques i pacífiques a favor del dret d'autodeterminació. "Les manifestacions pacífiques no poden ser un atemptat a l'ordre públic. El dret a protestar a l'estat espanyol està en perill", ha advertit, i ha tornat a exigir la inconstitucionalitat del delicte de sedició per fer "assimilable" el codi penal a la resta de democràcies europees. "La justícia espanyola no es pot permetre més ridículs internacionals", ha dit. Derogar la sedició i avançar cap a l'amnistia, ha dit, seria la prova que es vol avançar cap al diàleg.
Els signants han denunciat que s'ha vulnerat el principi de legalitat penal i que el delicte de sedició "no s'empara en el dret intern ni és homologable en països de l'entorn europeu". "És un tipus penal concebut al segle XIX per aturar protestes o accions contra els àmbits de poder", diu el manifest. Així mateix, avisen que la sedició necessita que hi hagi violència i, a Catalunya, aquesta "només va ser exercida pels cossos policials".
Solidaritat amb els represaliats
Els encarregats de la lectura del document han estat Jordi Domingo, membre de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya; la catedràtica Mercè Barceló, membre del Col·lectiu Praga; Sònia Olivella, d'Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans; Pep Cruanyes, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana; i Carme Herranz, del col·lectiu Ronda. Tots ells han alertat que la sentència del procés suposa una "involució gravíssima en l'exercici dels drets fonamentals i han volgut solidaritzar-se amb tots els represaliats, que sumen més d'un miler.
En aquest sentit, han reivindicat la desobediència civil com una "eina efectiva per transformar la societat i defensar l'exercici de drets fonamentals". "Reconeixem la desobediència civil com a eina legítima, útil i plenament vigent per a la defensa efectiva dels drets fonamentals", deixen clar en el manifest. A l'acte hi han assistit bona part dels advocats del procés, com ara Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà, advocats de Cuixart; Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull; i Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Estrasburg a l'horitzó
El recurs d'empara que han presentat i presentaran els presos polítics al TC és l'últim pas abans de poder portar la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. En el manifest, els signants avisen que el Constitucional té ara "l'última paraula". "Encara té la possibilitat d'examinar i revisar unes sancions imposades injustament i que han implicat penes de presó desproporcionades per conductes no violentes emparades en l'exercici dels drets fonamentals", diu l'escrit.
Entre d'altres, una de les peticions que fa Cuixart en el seu recurs d'empara és que es declari inconstitucional el delicte de sedició, que condemna els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels fets de la tardor de 2017. El Constitucional no té cap termini per resoldre el recurs d'empara i el tràmit podria durar anys abans no es pugui sortir de l'ordenament jurídic espanyol i portar el cas a Estrasburg, on les defenses tenen esperança que es reparin les injustícies patides pels líders independentistes.