CAS GÜRTEL

L'Audiència Nacional processa 21 persones en la peça principal del cas Gürtel

De la Mata diu que Correa i Crespo es lucraven irregularment amb actes del PP i blanquejaven els beneficis

per NacióDigital , 9 de març de 2020 a les 16:34 |
El jutge tanca la instrucció de la peça principal de la Gürtel | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El magistrat de l'Audiència Nacional José de la Mata ha dictat la interlocutòria que posa fi a la instrucció de l'anomenat cas Gürtel i que proposa jutjar, en l'anomenada "peça principal", a 21 persones físiques i a 19 persones jurídiques (aquestes últimes com a responsables civils subsidiàries) per delicte contra la hisenda pública, delicte continuat de falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals.

Entre d'altres, el jutge proposa jutjar als responsables de l'anomenat 'Grup Correa', Francisco Correa i Pablo Crespo. En canvi, acorda el sobreseïment provisional i arxivament de la causa per a 28 persones més que han figurat com a investigades al llarg del procediment.


En la interlocutòria, el magistrat també envia a judici els assessors fiscals de Correa i Crespo, com Luis de Miguel i Ramón Blanco Balín, i a empresaris i testaferros que van participar durant tota l'època Gurtel en l'operativa per eludir pagaments a l'Agència Tributària i ocultar els recursos econòmics il·lícitament obtinguts per les persones físiques i jurídiques investigades.

Per als arxivaments, el jutge creu que no concorren indicis suficients per atribuir-los un coneixement de l'origen presumptament il·lícit dels fons, ni de la seva ocultació a Hisenda. És el cas de diversos treballadors de les societats investigades que van participar en la gestió i administració de les empreses d'esdeveniments del Grup Correa. En el seu cas, no ha quedat prou acreditat, segons De la Mata, que fossin conscients de l'específic objectiu defraudador dut a terme pels responsables d'aquestes empreses.


En altres dos casos, el dels investigats Álvaro Pérez "el bigotes" i Cándido Herrero, s'acorda el sobreseïment provisional i arxivament perquè els fets que se'ls atribuïen han estat investigats en altres peces separades de Gürtel. Respecte a un altre dels investigats, Jesús Merino, exvicepresident de la Junta de Castella i Lleó, s'acorda el sobreseïment provisional i arxivament en no haver estat acreditat el delicte contra la Hisenda Pública que se li atribuïa.

Finalment, el jutge acorda el sobreseïment definitiu i arxivament respecte a Plácido Vázquez per prescripció dels delictes. El magistrat fixa un termini de 20 dies perquè les acusacions sol·licitin l'obertura de judici oral o, si s'escau, el sobreseïment de la causa.


Un holding empresarial de Correa

L'extens escrit del jutge, de 133 pàgines, explica que aquesta és l'última peça de Gurtel que quedava en fase d'instrucció. Per simplificar i activar el procediment judicial, al llarg dels anys s'han anat incoant peces separades en el moment que la investigació permetia enjudiciar separadament diferents fets de forma independent, comesos per la trama Gürtel.

En aquesta peça que ara conclou el magistrat explica que l'organització liderada per Francisco Correa, des de finals de 1999 fins a 2009, va ser un holding empresarial dedicat a l'organització d'esdeveniments, entre els quals es trobaven gran part dels que realitzava per al Partit Popular.

El que s'ha investigat en aquesta peça són els possibles delictes contra la Hisenda Pública que van poder haver comès Correa i Crespo amb motiu de l'ocultació del seu patrimoni; el jutge recorda que aquest patrimoni en gran part presumptament procedeix de les activitats il·lícites investigades en les restants peces separades de Gürtel.

En segon lloc, el jutge desenvolupa en el seu escrit tota l'estratègia dissenyada pels dos responsables del Grup Correa per ocultar i blanquejar els ingressos procedents de les activitats il·lícites. El magistrat explica que la finalitat del grup era enriquir-se il·lícitament de forma sistemàtica, amb càrrec a fons públics, "amb qui es van concertar per vulnerar la normativa administrativa en matèria de contractació pública, van emetre factures falses per dissimular els fons obtinguts, van ocultar a la Hisenda Pública els ingressos il·lícits obtinguts i els van blanquejar per intentar retornar a la vida mercantil lícita".

La interlocutòria detalla tota l'estructura d'ocultació dels ingressos, a través de societats d'esdeveniments vinculades a Francisco Correa. L'escrit recull també tota l'operativa d'ocultació del patrimoni duta a terme per Correa, bé a través de diners en efectiu opac i utilització de societats així com d'estructures societàries patrimonials a Espanya i l'estranger.

El jutge dedica un apartat a l'operativa dissenyada pels assessors fiscals per ocultar els fons en comptes a l'estranger. Aquests fons tindrien el seu origen en el cobrament de factures falses i en el de comissions indegudes no declarades a la Hisenda Pública.

Delicte contra la Hisenda Pública, falsedat en document mercantil i blanqueig

En el cas de Correa i Crespo, el magistrat els imputa el delicte contra la Hisenda Pública a títol d'autors. De la Mata considera sobre Correa que "ha quedat acreditat que les quantitats multimilionàries que ha obtingut les va percebre ocultant-les a través d'una complexa estructura societària i financera, justament per aconseguir defraudar Hisenda simulant la inexistència d'ingressos". El jutge recorda que de fet no va presentar cap declaració tributària des d'almenys l'any 1999, ocultant els seus ingressos i rendes.

Pel que fa a Crespo, també va ocultar una part dels seus recursos econòmics que procedirien de la seva intermediació en adjudicacions irregulars i d'inversions realitzades amb Correa.

El magistrat assenyala com a cooperadors necessaris del delicte contra la Hisenda Pública als assessors fiscals De Miguel Pérez i Blanco Balín.

Pel que fa al delicte continuat de falsedat en document mercantil, el magistrat explica que el contingut de les factures emeses per obtenir un cobrament no suposen una simple alteració de la veritat en una operació real, "sinó uns documents d'origen fraudulent que reflecteixen unes intervencions que no han tingut lloc i uns serveis que no s'han prestat, i que per tant han de ser qualificats de documents no autèntics amb la finalitat d'acreditar en el tràfic jurídic una relació jurídica absolutament inexistent".

El magistrat inclou finalment el delicte de blanqueig i detalla els mecanismes i procediments realitzats pels investigats per donar aparença de legitimitat o legalitat als béns o actius d'origen delictiu. El magistrat descriu una estratègia planificada sota la direcció de Correa i Crespo, regida pel principi de jerarquia i amb la missió clarament definida d'"enriquiment del seu líder, Correa".

En aquesta operativa de blanqueig el magistrat destaca el paper dels seus assessors jurídics també investigats, la utilització d'una complexa estructura de societats interposades, moviments internacionals de diners, així com canals de blanqueig empleats mitjançant transferències internacionals, participació de no residents en propietat de societats nacionals, inversions directes a l'exterior, préstecs concedits a no residents, finançament concedit a filials residents, barreja de diners lícit i il·lícit, inversions en el sector immobiliari i ús massiu d'efectiu com a mitjà de pagament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació