Judici als Mossos

L'exsecretari del Govern diu que «no hi havia cap dubte» que Trapero era contrari a l'1-O

Joan Vidal de Ciurana relata la reunió que va mantenir amb el major el setembre de 2016 i assegura que va quedar "molt clar" que compliria la legalitat i les ordres judicials

per Bernat Surroca , 9 de març de 2020 a les 12:25 |
Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional | ACN
Joan Vidal de Ciurana, exsecretari de Govern, ha explicat que el setembre de 2016 va tenir una reunió amb Josep Lluís Trapero a petició del president Carles Puigdemont. El testimoni no coneixia personalment Trapero i Puigdemont li va demanar que es trobés amb el major per preguntar-li "directament" el seu posicionament en relació a un escenari "de confrontació política i institucional per un referèndum". Abans de la reunió, el testimoni va parlar amb el conseller d'Interior, que li va traslladar la línia política del Departament i del cos. Va ser Trapero qui va comunicar al conseller Jordi Jané que se li havia demanat aquesta reunió.

A la trobada, davant d'un "possible escenari de confrontació política i institucional", va quedar "molt clar" que Trapero compliria la llei i executaria les seves responsabilitats com a policia judicial. A preguntes d'Olga Tubau, Vidal de Ciurana ha dit que "no va quedar cap dubte" del posicionament de Trapero, i així ho va transmetre a Puigdemont. La resta de les parts en el judici no han fet cap pregunta al testimoni.


Cèsar Puig no podia donar ordres als Mossos

Jordi Jané, exconseller d'Interior, ha negat categòricament que Puig formés part de la cadena de comandament. "El secretari general no té cap funció operativa sobre el cos de Mossos. Té una funció gerencial, de gestionar el pressupost, els recursos humans... Té una funció relacional amb els altres departaments", ha detallat. "No té cap funció, no pot donar cap ordre, no pot fer res en la cadena de comandament", ha deixat clar.


Jané va cessar en el càrrec abans de l'1-O i va parlar amb Cèsar Puig per demanar-li que continuïs treballant. El testimoni ha explicat que tenia un perfil "tècnic" i era "positiu" que continués al capdavant del Departament perquè hi havia negociacions sobre pressupostos i altres àmbits de la seva competència que Puig dominava bé. "El nomenament de Puig va respondre a raons de competència tècnica. Tenia una doble condició, perquè era un jurista sòlid i era un gran coneixedor de l'administració", ha deixat clar Jané. L'exconseller ha explicat que va donar la instrucció "clara" de dedicar totes les partides pressupostàries al compliment de les funcions del Departament i al compliment de la llei. 

El testimoni ha dit que més persones del Ministeri de l'Interior van demanar si Cèsar Puig continuaria al Departament quan ell va cessar. A preguntes de la Fiscalia, Jané ha dit que mentre ell va estar al Govern, "sempre es buscava una solució acordada" amb el govern espanyol en relació al futur polític de Catalunya. "El Govern i també el president volíem una via acordada", ha deixat clar. I per què va plegar? Entre altres circumstàncies, perquè sempre havia pensat que calia una via d'acord, però "davant la possibilitat que pogués arribar una via de no-acord, preferia no continuar". 


Trapero era "professional i escrupolós"

Malgrat la insistència del fiscal Miguel Ángel Rubira, Jané ha negat que Cèsar Puig no tenia cap competència sobre els Mossos. Ha negat també que com a conseller intervingués quan els Mossos actuaven com a policia judicial. "La seva dependència funcional era de jutges, tribunals i del ministeri fiscal. No podem intervenir", ha explicat. Jané ha dit que Trapero era "professional i molt escrupolós en el compliment de les lleis". "Sempre col·laborava i em consta que el president del TSJC tenia una relació fluïda amb la prefectura dels Mossos", ha explicat a preguntes del fiscal. Jané ha negat que Trapero li enviés les ordres operatives que la Fiscalia havia enviat als Mossos.

A preguntes d'Olga Tubau, Jané ha explicat que a la junta de seguretat del juliol havia el major Trapero. A preguntes de Cristóbal Martell, Jané ha detallat que el Parlament va dictar una resolució per prohibir l'ús de pilotes de goma. L'ús de material antidisturbis s'autoritza en funció del dispositiu. 

L'última setmana de testimonis

Per dimarts serà el torn de diversos càrrecs i excàrrecs de la Generalitat, com Maite Català, subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos; el subdirector general d'Administració i Serveis dels Mossos, Frederic Ferrer; Francesc Sutrias, exdirector general de Patrimoni i processat pel jutjat d'instrucció 13; Xavier Gibert, secretari general de Cultura fins el juliol del 2017. L'últim testimoni previst és Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior que va dirigir els Mossos d'Esquadra mentre es va aplicar l'article 155 de la Constitució.

Per dimecres està prevista la visualització de diversos vídeos del 20-S i l'1-O que formen part de la prova documental. Per dijous no està prevista cap sessió. Per primer cop en tot el judici, les sessions no tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, sinó a la seu principal del tribunal, al carrer Génova de la capital madrilenya.

Tot i que inicialment les conclusions definitives s'havien de presentar just després de la prova documental, la Fiscalia ha demanat uns dies per reelaborar el document, cosa que podria obrir la porta a una possible rebaixa de la petició de delictes i penes, i el presentarà el dilluns dia 16 de març. El tràmit serà molt breu.

Després totes les parts tindran una setmana sense sessions per preparar els seus informes finals, que es presentaran a partir del dilluns 23 de març. En acabar, serà el torn de l'última paraula pels acusats, que previsiblement no faran servir. Aleshores el judici quedarà vist per a sentència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació