09
de març
del
2020
Actualitzat
a les
12:16h
Jordi Jané, exconseller d'Interior, ha negat categòricament que Puig formés part de la cadena de comandament. "El secretari general no té cap funció operativa sobre el cos de Mossos. Té una funció gerencial, de gestionar el pressupost, els recursos humans... Té una funció relacional amb els altres departaments", ha detallat. "No té cap funció, no pot donar cap ordre, no pot fer res en la cadena de comandament", ha deixat clar.
Jané va cessar en el càrrec abans de l'1-O i va parlar amb Cèsar Puig per demanar-li que continuïs treballant. El testimoni ha explicat que tenia un perfil "tècnic" i era "positiu" que continués al capdavant del Departament perquè hi havia negociacions sobre pressupostos i altres àmbits de la seva competència que Puig dominava bé. "El nomenament de Puig va respondre a raons de competència tècnica. Tenia una doble condició, perquè era un jurista sòlid i era un gran coneixedor de l'administració", ha deixat clar Jané. L'exconseller ha explicat que va donar la instrucció "clara" de dedicar totes les partides pressupostàries al compliment de les funcions del Departament i al compliment de la llei.
El testimoni ha dit que més persones del Ministeri de l'Interior van demanar si Cèsar Puig continuaria al Departament quan ell va cessar. A preguntes de la Fiscalia, Jané ha dit que mentre ell va estar al Govern, "sempre es buscava una solució acordada" amb el govern espanyol en relació al futur polític de Catalunya. "El Govern i també el president volíem una via acordada", ha deixat clar. I per què va plegar? Entre altres circumstàncies, perquè sempre havia pensat que calia una via d'acord, però "davant la possibilitat que pogués arribar una via de no-acord, preferia no continuar".
Trapero era "professional i escrupolós"
Malgrat la insistència del fiscal Miguel Ángel Rubira, Jané ha negat que Cèsar Puig no tenia cap competència sobre els Mossos. Ha negat també que com a conseller intervingués quan els Mossos actuaven com a policia judicial. "La seva dependència funcional era de jutges, tribunals i del ministeri fiscal. No podem intervenir", ha explicat. Jané ha dit que Trapero era "professional i molt escrupolós en el compliment de les lleis". "Sempre col·laborava i em consta que el president del TSJC tenia una relació fluïda amb la prefectura dels Mossos", ha explicat a preguntes del fiscal. Jané ha negat que Trapero li enviés les ordres operatives que la Fiscalia havia enviat als Mossos.
A preguntes d'Olga Tubau, Jané ha explicat que a la junta de seguretat del juliol havia el major Trapero. A preguntes de Cristóbal Martell, Jané ha detallat que el Parlament va dictar una resolució per prohibir l'ús de pilotes de goma. L'ús de material antidisturbis s'autoritza en funció del dispositiu.
Els Mossos, contra el referèndum
Carles Anfruns, comissari en cap de la regió metropolitana sud l'any 2017, ha explicat que en compliment de la instrucció 2/2017 de Fiscalia van fer una vintena de diligències i es van requisar cartells de publicitat del referèndum. Aquestes actuacions es van vehicular fins a la Fiscalia a través de la unitat territorial d'Informació. "Era el mecanisme habitual", ha detallat a preguntes de Tubau. El testimoni també ha confirmat el correu de Ferran López en referència al compliment de la instrucció 2, que especificava com s'havien de fer aquestes diligències i reclamava "proactivitat" als comandaments policials. "Trapero no hi va fer cap modificació", ha deixat clar.
Pel que fa a la instrucció 5/2017, que demanava advertir els responsables dels centres de votació, Anfruns ha explicat que es van fer 274 actuacions policials. Pel que fa a la instrucció 6/2017, el testimoni ha explicat que es van reunir els responsables de la seva regió per veure com aplicar-la. "Vam fer una llarga reunió sobre què representava fer aquesta actuació. Va haver una gran preocupació sobre el compliment d'aquesta instrucció", ha explicat.
Preguntat per l'ordre del TSJC per impedir el referèndum, el comandament policial va ser present a les dues reunions que van detallar com s'havia de complir. Trapero va contextualitzar la situació i va explicar com havien anat les reunions de coordinació. "Trapero va explicar que Pérez de los Cobos era el responsable de coordinació del dispositiu", ha explicat el testimoni, que ha dit també que la coordinació feia referència només a l'1-O i els dies previs havien d'actuar els tres cossos policials.
El testimoni ha explicat que els Mossos van preparar una sala per treballar conjuntament amb la resta de cossos el dia de la votació, però finalment no es va optar per aquesta via. Anfruns també ha deixat clar que no hi va haver cap ordre contrària a l'ordre del TSJC, i també ha dit que la manera d'activar ordre públic l'1-O era la mateixa que s'havia fet anteriorment i que s'ha fet en el futur. Durant el dia del referèndum es van tancar onze centres i en cap cas es van ordenar seguiments a agents d'altres cossos policials.
Els Mossos obeirien la Generalitat?
David Boneta, cap dels Mossos a Tarragona, que va fer unes polèmiques declaracions dient que la policia catalana obeiria la Generalitat, ha justificat les seves paraules. "Com a cos responem al que digui la Generalitat, vaig entendre que se'm preguntava sobre la dependència governativa", ha especificat. A preguntes de Tubau, Boneta ha deixat clar que els Mossos no tenien dubtes sobre qui s'havia d'obeir: "Teníem clar que obeiríem les ordres judicials". I durant el 155? El testimoni ha dit que, en aquest cas, els Mossos van obeir el que deia Madrid. Després d'aparèixer aquesta notícia, Trapero va trucar--lo per demanar-li explicacions.
El testimoni ha confirmat també que tot allò relacionat amb el procés es tramitava via unitat territorial d'informació, que s'encarregava d'enviar-ho a la Fiscalia. El comandament ha repassat les instruccions del ministeri fiscal i ha detallat què van fer els Mossos sota les seves ordres. Com en el cas dels altres testimonis, també ha assegurat que van complir les ordres encaminades a impedir el referèndum.
Sobre l'ordre del TSJC d'impedir l'1-O, el testimoni va participar de les reunions en què es van transmetre els detalls i ha explicat que els màxims responsables dels Mossos tenien clar que l'operatiu era conjunt el dia de la votació i que l'ordre de la magistrada interpel·lava els tres cossos per impedir el referèndum els dies previs a la votació. Els dies previs a l'1-O, Boneta ha explicat que es va passar pels centres de votació per advertir els responsables que els havien de desallotjar, però ha negat que hi haguessin "elements objectius" per pensar que s'estaven fent actes preparatoris del referèndum.
El testimoni ha dit que el dia 1 29 centres no van arribar a obrir i 16 centres més es van tancar durant el dia. Boneta ha negat cap ordre de seguiments a altres agents policials i tampoc cap ordre de facilitar la votació o no impedir-la.
L'última setmana de testimonis
Per dimarts serà el torn de diversos càrrecs i excàrrecs de la Generalitat, com Maite Català, subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos; el subdirector general d'Administració i Serveis dels Mossos, Frederic Ferrer; Francesc Sutrias, exdirector general de Patrimoni i processat pel jutjat d'instrucció 13; Xavier Gibert, secretari general de Cultura fins el juliol del 2017. L'últim testimoni previst és Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior que va dirigir els Mossos d'Esquadra mentre es va aplicar l'article 155 de la Constitució.
Per dimecres està prevista la visualització de diversos vídeos del 20-S i l'1-O que formen part de la prova documental. Per dijous no està prevista cap sessió. Per primer cop en tot el judici, les sessions no tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, sinó a la seu principal del tribunal, al carrer Génova de la capital madrilenya.
Tot i que inicialment les conclusions definitives s'havien de presentar just després de la prova documental, la Fiscalia ha demanat uns dies per reelaborar el document, cosa que podria obrir la porta a una possible rebaixa de la petició de delictes i penes, i el presentarà el dilluns dia 16 de març. El tràmit serà molt breu.
Després totes les parts tindran una setmana sense sessions per preparar els seus informes finals, que es presentaran a partir del dilluns 23 de març. En acabar, serà el torn de l'última paraula pels acusats, que previsiblement no faran servir. Aleshores el judici quedarà vist per a sentència.
Jané va cessar en el càrrec abans de l'1-O i va parlar amb Cèsar Puig per demanar-li que continuïs treballant. El testimoni ha explicat que tenia un perfil "tècnic" i era "positiu" que continués al capdavant del Departament perquè hi havia negociacions sobre pressupostos i altres àmbits de la seva competència que Puig dominava bé. "El nomenament de Puig va respondre a raons de competència tècnica. Tenia una doble condició, perquè era un jurista sòlid i era un gran coneixedor de l'administració", ha deixat clar Jané. L'exconseller ha explicat que va donar la instrucció "clara" de dedicar totes les partides pressupostàries al compliment de les funcions del Departament i al compliment de la llei.
El testimoni ha dit que més persones del Ministeri de l'Interior van demanar si Cèsar Puig continuaria al Departament quan ell va cessar. A preguntes de la Fiscalia, Jané ha dit que mentre ell va estar al Govern, "sempre es buscava una solució acordada" amb el govern espanyol en relació al futur polític de Catalunya. "El Govern i també el president volíem una via acordada", ha deixat clar. I per què va plegar? Entre altres circumstàncies, perquè sempre havia pensat que calia una via d'acord, però "davant la possibilitat que pogués arribar una via de no-acord, preferia no continuar".
Trapero era "professional i escrupolós"
Malgrat la insistència del fiscal Miguel Ángel Rubira, Jané ha negat que Cèsar Puig no tenia cap competència sobre els Mossos. Ha negat també que com a conseller intervingués quan els Mossos actuaven com a policia judicial. "La seva dependència funcional era de jutges, tribunals i del ministeri fiscal. No podem intervenir", ha explicat. Jané ha dit que Trapero era "professional i molt escrupolós en el compliment de les lleis". "Sempre col·laborava i em consta que el president del TSJC tenia una relació fluïda amb la prefectura dels Mossos", ha explicat a preguntes del fiscal. Jané ha negat que Trapero li enviés les ordres operatives que la Fiscalia havia enviat als Mossos.
A preguntes d'Olga Tubau, Jané ha explicat que a la junta de seguretat del juliol havia el major Trapero. A preguntes de Cristóbal Martell, Jané ha detallat que el Parlament va dictar una resolució per prohibir l'ús de pilotes de goma. L'ús de material antidisturbis s'autoritza en funció del dispositiu.
Els Mossos, contra el referèndum
Carles Anfruns, comissari en cap de la regió metropolitana sud l'any 2017, ha explicat que en compliment de la instrucció 2/2017 de Fiscalia van fer una vintena de diligències i es van requisar cartells de publicitat del referèndum. Aquestes actuacions es van vehicular fins a la Fiscalia a través de la unitat territorial d'Informació. "Era el mecanisme habitual", ha detallat a preguntes de Tubau. El testimoni també ha confirmat el correu de Ferran López en referència al compliment de la instrucció 2, que especificava com s'havien de fer aquestes diligències i reclamava "proactivitat" als comandaments policials. "Trapero no hi va fer cap modificació", ha deixat clar.
Pel que fa a la instrucció 5/2017, que demanava advertir els responsables dels centres de votació, Anfruns ha explicat que es van fer 274 actuacions policials. Pel que fa a la instrucció 6/2017, el testimoni ha explicat que es van reunir els responsables de la seva regió per veure com aplicar-la. "Vam fer una llarga reunió sobre què representava fer aquesta actuació. Va haver una gran preocupació sobre el compliment d'aquesta instrucció", ha explicat.
Preguntat per l'ordre del TSJC per impedir el referèndum, el comandament policial va ser present a les dues reunions que van detallar com s'havia de complir. Trapero va contextualitzar la situació i va explicar com havien anat les reunions de coordinació. "Trapero va explicar que Pérez de los Cobos era el responsable de coordinació del dispositiu", ha explicat el testimoni, que ha dit també que la coordinació feia referència només a l'1-O i els dies previs havien d'actuar els tres cossos policials.
El testimoni ha explicat que els Mossos van preparar una sala per treballar conjuntament amb la resta de cossos el dia de la votació, però finalment no es va optar per aquesta via. Anfruns també ha deixat clar que no hi va haver cap ordre contrària a l'ordre del TSJC, i també ha dit que la manera d'activar ordre públic l'1-O era la mateixa que s'havia fet anteriorment i que s'ha fet en el futur. Durant el dia del referèndum es van tancar onze centres i en cap cas es van ordenar seguiments a agents d'altres cossos policials.
Els Mossos obeirien la Generalitat?
David Boneta, cap dels Mossos a Tarragona, que va fer unes polèmiques declaracions dient que la policia catalana obeiria la Generalitat, ha justificat les seves paraules. "Com a cos responem al que digui la Generalitat, vaig entendre que se'm preguntava sobre la dependència governativa", ha especificat. A preguntes de Tubau, Boneta ha deixat clar que els Mossos no tenien dubtes sobre qui s'havia d'obeir: "Teníem clar que obeiríem les ordres judicials". I durant el 155? El testimoni ha dit que, en aquest cas, els Mossos van obeir el que deia Madrid. Després d'aparèixer aquesta notícia, Trapero va trucar--lo per demanar-li explicacions.
El testimoni ha confirmat també que tot allò relacionat amb el procés es tramitava via unitat territorial d'informació, que s'encarregava d'enviar-ho a la Fiscalia. El comandament ha repassat les instruccions del ministeri fiscal i ha detallat què van fer els Mossos sota les seves ordres. Com en el cas dels altres testimonis, també ha assegurat que van complir les ordres encaminades a impedir el referèndum.
Sobre l'ordre del TSJC d'impedir l'1-O, el testimoni va participar de les reunions en què es van transmetre els detalls i ha explicat que els màxims responsables dels Mossos tenien clar que l'operatiu era conjunt el dia de la votació i que l'ordre de la magistrada interpel·lava els tres cossos per impedir el referèndum els dies previs a la votació. Els dies previs a l'1-O, Boneta ha explicat que es va passar pels centres de votació per advertir els responsables que els havien de desallotjar, però ha negat que hi haguessin "elements objectius" per pensar que s'estaven fent actes preparatoris del referèndum.
El testimoni ha dit que el dia 1 29 centres no van arribar a obrir i 16 centres més es van tancar durant el dia. Boneta ha negat cap ordre de seguiments a altres agents policials i tampoc cap ordre de facilitar la votació o no impedir-la.
L'última setmana de testimonis
Per dimarts serà el torn de diversos càrrecs i excàrrecs de la Generalitat, com Maite Català, subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos; el subdirector general d'Administració i Serveis dels Mossos, Frederic Ferrer; Francesc Sutrias, exdirector general de Patrimoni i processat pel jutjat d'instrucció 13; Xavier Gibert, secretari general de Cultura fins el juliol del 2017. L'últim testimoni previst és Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior que va dirigir els Mossos d'Esquadra mentre es va aplicar l'article 155 de la Constitució.
Per dimecres està prevista la visualització de diversos vídeos del 20-S i l'1-O que formen part de la prova documental. Per dijous no està prevista cap sessió. Per primer cop en tot el judici, les sessions no tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, sinó a la seu principal del tribunal, al carrer Génova de la capital madrilenya.
Tot i que inicialment les conclusions definitives s'havien de presentar just després de la prova documental, la Fiscalia ha demanat uns dies per reelaborar el document, cosa que podria obrir la porta a una possible rebaixa de la petició de delictes i penes, i el presentarà el dilluns dia 16 de març. El tràmit serà molt breu.
Després totes les parts tindran una setmana sense sessions per preparar els seus informes finals, que es presentaran a partir del dilluns 23 de març. En acabar, serà el torn de l'última paraula pels acusats, que previsiblement no faran servir. Aleshores el judici quedarà vist per a sentència.