Tot el suc del 100.2

Rep El Despertador cada matí al teu correu

En dues o tres setmanes s'hauria de tornar a reunir la mesa de diàleg entre els governs català i espanyol. Aquest cop, a Barcelona. De nou, la part catalana reivindicarà l'amnistia per als presos, exiliats i encausats independentistes, i un referèndum d'autodeterminació. De fet, a la darrera reunió es va parlar del primer aspecte però la part catalana va tenir interès a deixar clar que això no podia convertir-se en moneda de canvi del segon. No acceptaven, van dir, estar condicionats per qüestions "personals".

Les posicions en aquest assumpte no estan gens pròximes entre les parts i, mentrestant, els presos busquen exercir els seus drets. Després d'una agra polèmica entre ERC i JxCat per la concessió dels tercers graus, que els postconvergents creien factibles, els presos polítics han començat a accedir a permisos per treballar o fer voluntariat per la via de l'article 100.2, que combina elements del segon i tercer grau. La fiscalia preveu recorre'ls tots, però la contundència de la jutge en el cas de Cuixart no sembla que hagi de fer trontollar aquesta via que defensava la conselleria de Justícia i que s'ha revelat efectiva. Aquest matí sortirà de Lledoners Josep Rull per anar a treballar com assessor legal a la Mútua de Terrassa.

No és una situació ni molt menys ideal, però el cert és que els presos van recuperant una certa normalitat que els hauria de permetre fer també activitat política pública. És, com a mínim, el que esperen fer en uns mesos Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, que respectivament lideren Òmnium, ERC i la Crida. Rull i Jordi Turull estan ara implicats en les complexes converses per reordenar l'espai postconvergent.

No han deixat d'estar pendents i connectats a la política en dos anys i ara, a les portes d'unes noves eleccions i amb l'independentisme sense fulls de ruta clars, la seva intervenció és més urgent encara que estiguin inhabilitats per ser càrrecs electes. Els interessos partidistes han fet que, sovint, es contraposés presó i exili o es pretengués arraconar alguns dels dirigents que pateixen alguna d'aquestes circumstàncies fent paral·lelismes amb persones i processos que poc o res tenen a veure. Presos i exili són complementaris i s'expliquen mútuament.  

Avui publiquem una completa entrevista de Sara González i Joan Serra Carné a Carme Forcadell. Des de la presó de Mas d'Enric, on la van visitar, l'expresidenta del Parlament, que es va acollir al 100.2 per fer tasques de voluntariat, exhibeix el seu compromís feminista -sent també crítica amb els partits independentistes- i també perspectiva política. Cal llegir-la i caldrà escoltar-la els pròxims mesos. Els presos i exiliats van cometre molts errors la tardor del 2017, no van gestionar bé les expectatives i no van fer càlculs realistes sobre què podia passar i fins on estaven disposats a arribar (i si ho van fer, no ho van explicar), però la majoria d'ells tenen ara un bagatge que no es pot ni obviar ni desaprofitar.
 

---

Avui no et perdis

»Entrevista a Carme Forcadell: «Vaig patir masclisme al Parlament»; per Sara González i Joan Serra Carné.

»«El menysteniment és constant»: cinc dirigents relaten el masclisme a la política; per Joan Serra Carné i Sara González.

»Anàlisi: PDECat‑Crida: anatomia d'una negociació enverinada; per Oriol March.

» El grup de Poblet es llança a les urnes per l'espai de l'antiga CiU; per Pep Martí.

»Fil directe: «Divorci indepe?»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «​Jordi Cuixart i la drapetomania»; per Aleix Sarri.

» Entrevista a Carles Riera: «Si l'acció del Govern és de ruptura, la CUP hi pot ser»; per Oriol March i Bernat Surroca.

»Fil directe: «El món que ve i Joan Carles I»; per Ferran Casas.

»Els acusats «invisibles» en el judici contra els Mossos; per Bernat Surroca.

»Arrimadas s'imposa sense sorpreses en les primàries per liderar Ciutadans; per Pep Martí.

»#els50noms: Luis Conde, el caçatalents que va apostar per Ciutadans; per Miquel Macià i Pep Martí.

»«Ho volem tot»: el 8‑M torna a prendre el carrer; per Carles Bellsolà.

»Opinió: «De les àvies, la revolta»; per Laura Pinyol.

»Sexe, postureig i reggaeton: Artista convidada: Anna Pacheco; per Gina Driéguez.
 

---

 El passadís

Les relacions entre JxCat i ERC no passen, certament, pel millor moment. Però a la primera reunió de la taula de diàleg a Madrid no hi va haver cap desajustament. De fet, Quim Torra va quedar satisfet de com van actuar els seus socis i, especialment, Josep Maria Jové, un dels organitzadors de l'1-O i per a qui ara es demana una fiança milionària malgrat que l'Estat no va aconseguir acreditar malversació. Quan el 20 de setembre del 2017 van detenir Jové li van decomissar una llibreta Moleskine que va servir com a prova inculpatòria a partir de les seves notes.

A la cimera de la Moncloa, Jové s'hi va presentar amb Moleskine i anava apuntant el que s'hi deia. En un moment de la reunió, la vicepresidenta Carmen Calvo va afirmar que tot s'havia de "resoldre votant". "Jo ho anoto a la llibreta però després igual et porta problemes, eh vicepresidenta", li va dir amb murrieria el diputat d'ERC.    

Vist i llegit

Els presos polítics ens han servit per atansar-nos a la realitat de les presons. I la potència de les veus de Carme Forcadell, que avui queda de nou palesa en l'entrevista que li fem, i de Dolors Bassa (dissabte la vam veure al FAQS) ens ha portat a més la realitat de dones en uns espais pensats i ocupats per homes. Forcadell explicava que a la presó, per exemple, no hi ha assecadors de cabell. La població de dones recluses al nostre país amb prou feines arriba al 7% del total. Com se'n surten? Com ho fan per tenir cura dels fills? El sistema s'adapta prou bé a elles? Són preguntes que es van fer i respondre a Dones entre reixes, un documental humil però ben treballat, gravat a la presó de Wad Ras i dirigit per Mònica Hernández. S'ha emès aquest cap de setmana a la Xarxa de Televisions Locals i podeu recuperar aquí tant el documental com el debat posterior.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1966, ara fa 54 anys, la policia espanyola va reprimir al convent dels pares Caputxins de Sarrià una assemblea de 450 estudiants per crear el Sindicat d'Estudiants a les universitats en el que es va donar a conèixer com la Caputxinada. Va ser un dels punts d'inflexió de la lluita antifranquista a Catalunya, en la qual es van implicar també amplis sectors de l'Església. Així va recordar TV3 el cinquantè aniversari.

 L'aniversari

El 9 de març de l'any 1954 naixia a l'Ulster (a Irlanda) Robert Gerard Sands, conegut com a Bobby Sands. Si no hagués mort el 1981 a la presó de Maze durant les vagues de fam dels presos de l'IRA, avui faria 66 anys. Els reus republicans protestaven perquè se'ls retirava l'estatus de presos polítics i ell ho va liderar. Durant el seu presidi va ser fins i tot escollit diputat a Londres pels independentistes irlandesos. S'ha convertit en una de les icones de la causa republicana i va rellançar políticament el Sinn Fein. Moltes parets de l'Ulster tenen murals amb la seva cara. El seu funeral, del qual en podeu recuperar les imatges, va ser una de les majors concentracions republicanes als comtats irlandesos que encara són sota el domini britànic.

 ​Fes clic aquí per rebre'l