El 26 de març del 2015, el despatx de caçatalents (head hunting) Seeliger y Conde va celebrar els seus vint-i-cinc anys i ho va voler fer amb un acte majestuós. El lloc triat va ser el Palau de la Música i el públic present va assistir a un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Però l'auditori va contemplar un espectacle inesperat. L'empresari Luis Conde va pujar a l'escenari per dirigir la Segona Simfonia de Gustav Mahler. Conde no va estudiar solfeig. Va estudiar de memòria la peça del compositor clàssic, que va escoltar exactament 2.147 vegades i, després d'alguns assajos, es va atrevir a dirigir l'orquestra. Ho va fer pocs mesos abans que publiqués La fórmula del talent i Mahler, un llibret on explica les claus de l'èxit, que per ell són la passió i la voluntat d'assolir els objectius que un es fixa a la vida.
La direcció d'orquestra al Palau de la Música no és, en el cas de Conde, una anècdota. Per molts dels assistents, amics i coneguts de l'empresari, l'escena diu més del personatge que moltes dades que es puguin aportar. En aquell moment, se li va retreure que trenqués el dol oficial dos dies després de l'accident de l'avió de Germanwings que, després d'enlairar-se del Prat, va deixar 150 morts als Alps.
Algú va veure en aquell moment un cert desvergonyiment, o una actitud d'atreviment que també acompanya Luis Conde, un home que, sense pertànyer a cap de les grans nissagues ni ser una de les grans fortunes del país, ha aconseguit fer-se omnipresent a la major part d'institucions de la societat civil, fins al punt que ens podríem preguntar a quines entitats no és present Luis Conde.
L'home que és a tot arreu
Luis Conde, llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona, s'ha fet un lloc en el qui és qui de l'alta societat barcelonina i un llistat dels consells on és present és un bon dibuix dels centres de poder de la burgesia. Prové del sector financer, on va ser director de la divisió internacional i de banca corporativa del Banc Mas-Sardà, a Barcelona. Abans de la fundació de Seeliger y Conde, va ser vicepresident del Banc Consolidat de Veneçuela, va presidir el Consolidado International Bank de Nova York, la Societat Financera de Vieux Collège de Ginebra i el Concitrade de Caracas. A la capital veneçolana va estar sis anys, fins que va voler tornar a Barcelona i va treballar per Carre Orban & Partners, una empresa belga dedicada a caçar talent.
Luis Conde al Moll d'Espanya de Barcleona durant la presentació del darrer Saló Nàutic
Actualment, presideix el Saló Nàutic de Barcelona i és conseller de Fira de Barcelona i la immobiliària Renta Corporación, així com de Willis Towers Watson (la tercera corrdoria d'assegurances del món, amb seu a Irlanda), la consultoria PwC i la Banca Lazard a l'estat espanyol.
Bon amic de Javier Godó, comte de Godó, és membre del consell assessor del grup que edita La Vanguardia. En va ser també membre del consell d'administració, fins que el gener del 2018 va ser apartat, junt amb Enric Lacalle, Josep Caminal i Bartolomé Masoliver, quan els Godó van restringir el consell als membres de la família.
Conde és un amant de la vela, amb la qual ha travessat l'Atlàntic més d'un cop. Li agrada explicar que als seus vuit fills (té també quinze nets) els encanta el mar i que ha navegat amb ells. Una activitat que li va causar un ensurt, quan va haver de sortir del seu veler Tolimen davant la costa de Cap Verd perquè feia aigües. Aquesta experiència, viscuda amb un del seus fills, Lucas, que aleshores tenia 9 anys, la recorda sovint com un malson.
Caçatalents envoltat de "populars"
Luis Conde va fundar Seeliger y Conde el 1990. Havia conegut Gerardo Seeliger quan tots dos treballaven a la Banca Mas Sardà. De fet, el va succeir com a responsable de la divisió internacional i de banca corporativa de l'entitat, i li va proposar obrir una empresa de caçatalents a Barcelona. Tots dos van buscar un tercer soci, Sixte Cambra, que va abandonar la companyia el 2013, quan va passar a dirigir el Port de Barcelona. Amb posterioritat, Cambra s'ha tornat a vincular a Conde entrant en el patronat de la Fundació Seeliger&Conde, dedicada a la búsqueda de treball per a persones discapacitades. Seeliger se'n va desvincular uns anys més tard.
Conde és també conseller de Fira de Barcelona Foto: ACN
L'empresa té dotze socis. Entre ells, hi destaca el nom d'Aurora Catá, exdirectora general d'Unidad Editorial, de Planeta i de RTVE a Catalunya durant el govern de José María Aznar. Situada en l'òrbita del PP, Josep Piqué no la va poder convèncer perquè anés en una llista electoral. Una altra sòcia rellevant és Marieta del Rivero, exdirectiva de Nokia i Telefónica. Una de les últimes incorporacions va ser la d'Íñigo de la Serna, exministre de Foment de Mariano Rajoy.
Però de totes les persones que han passat per la firma de Conde, el nom que va generar més ressò mediàtic va ser el d'Esperanza Aguirre, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid. Conde la va fitxar com a assessora el 2013. Però només va estar dos anys a la companyia. El 2015, el seu partit la va reclamar per ser candidata a l'alcaldia de Madrid. Els madrilenys, en aquella ocasió, van preferir una aliança d'esquerres amb Manuel Carmena. No faltava gaire perquè un seguit d'escàndols s'aboquessin sobre la gestió de l'expresidenta madrilenya.
Seeliger y Conde s'ha consolidat com una empresa referent en head hunting, amb 300 professionals presents en onze països. A l'estat espanyol, té una oficina a Barcelona i una altra a Madrid. Conde sempre ha tingut clar que la imatge i les aparences són tan importants com el fons. El seu afany per escenificar èxit ha estat constant. En donen un exemple les figures que van apadrinar l'obertura de les primeres oficines: Henry Kissinger a Barcelona, Margaret Thatcher a Madrid.
Luis Conde, Esperanza Aguirre i Borja García-Nieto al Círculo Ecuestre, l'any 2013 Foto: Europa Press
L'empresa forma part d'Amrop Hever Group, una xarxa mundial d'empreses dedicades a la recerca i contracte d'alts directius. Conde forma part ara mateix del consell assessor d'Amrop.
Amistats controvertides
Una de les tasques més controvertides que va fer el despatx va ser analitzar el 2010 la cúpula directiva de Caja Madrid, a petició de qui en va ser el seu president, Rodrigo Rato. Més polèmic va ser el vincle que va tenir el despatx amb Iñaki Urdangarin, a qui es va pagar prop de 40.000 euros per serveis d'assessorament. Durant el judici pel cas Nóos, Seeliger y Conde va haver de testimoniar i va explicar que els serveis del cunyat del rei no van resultar satisfactoris. Pilotes fora.
Nom: Luis Conde (Barcelona, 1950), fundador de Seeliger & Conde.
Família: Luis Conde té vuit fills i quinze nets. Una filla, Andrea Conde Alcalá, ha estat directora de relacions institucionals de la Fundació Seeliger&Conde.
Negoci: Seeliger&Conde, que va facturar vuit milions d'euros el 2018.
Un lloc: Mas Anglada, a Fonteta, al Baix Empordà, on reuneix a l'estiu un dinar de vips, el civet de Fonteta.
Actitud davant el procés: Conde ha estat hostil al procés sobiranista i se l'ha situat en l'òrbita del PP, primer, i de Ciutadans després. Amb anterioritat, va intentar tendir ponts entre els governs català i espanyol.
La Fira se li resisteix
A l'empresari se'l troba en moltes fòrums i entitats patrícies de Barcelona. És un membre del Pont Aeri, que reuneix la flor-i-nata dels empresaris de Barcelona i Madrid. És membre de la junta de govern del Círculo Ecuestre, on la candidatura de la qual formava part va guanyar les eleccions celebrades fa un any. També és conseller de la la Fira de Barcelona. El seu nom va circular amb molta força com a candidat a la successió de Josep Lluís Bonet al capdavant del consorci firal.
Tot indica que Conde ambicionava la presidència de la Fira, però el procés d'elecció es va allargar molt perquè va coincidir amb l'aplicació del 155. Finalment, va ser Pau Relat qui va aconseguir el consens de les tres institucions en joc que han d'acordar qui regeix la institució: el Govern català, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç.
Conde havia arribat al consell de la Fira de la ma de la Generalitat, durant el govern d'Artur Mas, el 2011. En aquell moment, era considerat un empresari amb bona química personal amb el president Mas i que coquetejava amb CiU. Això sí, sense perdre mai la millor interlocució amb el PP. En aquest sentit, l'evolució de Conde és similar a la d'un sector empresarial que va apostar per l'aleshores líder de CiU fins que la política catalana va entrar en la via del procés sobiranista.
Luis Conde, a la dreta, amb Albert Rivera i l'empresari Borja García-Nieto al Círculo Ecuestre Foto: ACN
Molt a prop d'Albert Rivera
A mida que les aspiracions d'Albert Rivera i Ciutadans van anar creixent, un sector de l'empresariat i de les altes finances van anar expressant les seves simpaties per aquest "Podem de dretes", per emprar l'expressió del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que va fer fortuna. Enfront una societat espanyola més convulsa després del 15-M, i l'empenta del que representava Podem, molts van veure en Rivera el seu home. Luis Conde va ser un d'ells. No va ser un cas únic. Però el caçatalents, sempre més explícit i sincer, va ser dels pocs que ho va manifestar sense embuts.
La seva aposta per Rivera el va dur a forçar que el Pont Aeri convidés l'aleshores líder de Cs l'octubre del 2015, en vigílies d'una campanya electoral. La seva insistència va generar tensions en el selecte club empresarial, que vol aparèixer el més equidistant possible. NacióDigitalva explicar els intríngulis del cas i com es va viure des del Pont Aeri. Finalment, l'acte es va celebrar al despatx de Conde, a la Pedrera, però molts dels habituals no hi van ser i el líder de Ciutadans va punxar. Dins del PP, amb qui Conde sempre havia mantingut bona sintonia, alguns van considerar que Conde els havia fet el salt.
Al costat de Manuel Valls
El setembre del 2018, va fer públic que votaria Manuel Valls com a alcalde de Barcelona. Va ser dels pocs empresaris que ho van dir de manera expressa, tot i que la candidatura de l'exprimer ministre francès va generar, en un moment inicial, entusiasme en un sector de la Barcelona alta. Ho va dir, a més, de manera oberta i sense dubtar, pocs minuts abans de la roda de premsa de presentació de la 57 edició del Saló Nàutic.
Aquesta aposta per Valls, que ell mateix va reconèixer que era molt difícil que reeixís, va resultar fracassada. La derrota de les aspiracions de Valls a l'alcaldia -malgrat que el seu vot va ser determinant per evitar que Ernest Maragall fos alcalde- va ser-ho també de tot un sector de l'upper Diagonal, que havia quedat enlluernat per la irrupció de l'exprimer ministre vingut de París.