Sopa de dades 8-M

1.237 guàrdies civils denunciats per violència masclista en deu anys... i altres dades del 8-M

Les xifres per seguir i entendre l'actualitat, des de les més rellevants fins a curiositats, aquest cop centrades en el dia de la dona

per Roger Tugas Vilardell , 7 de març de 2020 a les 09:15 |

 Dada lila: Més de mil agents denunciats, pocs de condemnats

A vegades, aquells que han de protegir dels delictes són precisament els primers delinqüents. En una qüestió tan sensible com la violència masclista, aquest assumpte és encara més espinós. Tot i això, 1.237 agents de la Guàrdia Civil han estat denunciats per violència de gènere, entre 2010 i 2019, segons reconeix el govern espanyol arran d'una pregunta del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu. Des del 1999, el nombre de denúncies s'eleva a les 2.237.


Atès que la plantilla de la Guàrdia Civil és d'unes 75.000, la quantitat és rellevant. Tot i això, en els darrers deu anys, només 661 agents d'aquest cos han estat detinguts i 236 han estat condemnats per violència domèstica, escassament el 19,1% dels denunciats. No és, però, una xifra baixa comparada amb la mitjana. Tan sols un 22,3% de les 1.251.593 denúncies totals registrades entre 2010 i 2018 per violència masclista van acabar en condemna. Això no vol dir, però, que la resta siguin absolucions -ho van ser un 13,1%- ni molt menys que es tractessin de denúncies falses, com explica Newtral en aquest article.




 Dada lila: el carrer no és seu, especialment de les més joves

Malgrat que la Guàrdia Civil hi sigui poc present, la quantitat de delictes sexuals als carrers catalans no para d'augmentar, com demostra la creixent quantitat de denúncies arreu del país. Així, doncs, no és d'estranyar que la majoria de dones tinguin por de caminar soles a la nit, pel risc de patir alguna agressió sexual. En una escala de temor del 0 al 10, un 57% anomenen el 6 o superior.


Aquest percentatge, però, frega el 70% en el cas de les noies de 18 a 24 anys, evidenciant com d'hostils els poden ser els carrers. En la franja entre 25 i 49 anys, la xifra de dones amb por segueix sent molt elevada, entorn el 62% i el 63%, i aquesta va baixant amb l'edat, però fins i tot la meitat de les de 65 anys i més en tenen. I curiosament, el temor no varia entre els pobles o les ciutats, ja que la mitjana de les respostes és molt similar entre les enquestades de municipis de totes les grandàries.




 Dada lila: la desigualtat en les tasques de la llar comença ben aviat

El feminisme i la conscienciació sembla que arrelin més en les generacions joves, també entre els nois. Ara bé, algunes dinàmiques costa que canviïn, ja que, si es tenen en compte les parelles heterosexuals que viuen plegades, la igualtat en les tasques de la llar segueixen semblant una quimera. Els nois joves segueixen dedicant-hi moltes menys hores que elles, aproximadament la meitat. I la diferència és menor que en generacions més grans, però no perquè ells s'hi esforcin més, sinó perquè elles hi destinen menys temps.




 Dada lila: el jovent, protagonistes de les mobilitzacions

Demà hi ha una bona ocasió per protestar contra aquestes desigualtats i violències sexuals, participant a les manifestacions del dia de la dona treballadora, la vaga de consum i, si es treballa, la vaga general laboral. Els protagonistes seran, amb tota probabilitat, el jovent, ja que, si bé el 19,7% dels catalans afirma que va anar a mobilitzacions del 8-M passat, el percentatge creix fins al 32,8% entre menors de 25 anys. El 48%, a més, diu haver participat a la vaga -sobretot estudiants-, molt per sobre de la mitjana del 22,8% global. El diferencial de participació en les dones és també més elevat que en els homes, tot i que les reivindicacions d'igualtat són responsabilitat de tothom.




 Dada lila: les diferències s'arrosseguen fins a la jubilació

Les desigualtats s'acumulen al llarg de la vida i l'acaben patint amb més cruesa encara les jubilades, sovint rostre de pobresa. Les diferències entre les prestacions de les dones i els homes són enormes, fruit de les menors cotitzacions arran de salaris inferiors -ara, de 6.522 euros anuals menys, a Catalunya- i, sovint, una vida laboral més curta. Les quantitats que perceben les jubilades són, a l'Estat, un 32,4% inferiors que les dels jubilats, la setena diferència més gran de la Unió Europea. La mitjana comunitària no és massa més baixa, del 30,1%, tot i que hi ha alguns estats on el percentatge és més reduït, com Estònia (1,1%) o, més lluny, Dinamarca (7,4%) o Eslovàquia (8,2%).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació