Procés català

Millo va plantejar a Junqueras un referèndum a tot l'Estat com a alternativa a l'1-O

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya assegura en el seu llibre que Pere Aragonès i Elsa Artadi van col·laborar amb el 155 i el van "acatar amb absoluta professionalitat"

per NacióDigital , 6 de març de 2020 a les 12:43 |
L'exdelegat del govern espanyol, Enric Millo, en una imatge d'arxiu. | ACN
L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo va preguntar el 2017 al llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, si acceptaria un referèndum sobre la independència a tot l'Estat com a alternativa a l'1-O, però el líder d'ERC ho va rebutjar. Ho explica en el llibre "El dret a saber la veritat. El testimoni del delegat del govern a la Catalunya del 155" (Edicions Península), que sortirà a la venda el 10 de març i en el qual relata la seva vivència en el càrrec, des d'on va intentar frenar l'1-O i després va ser una de les figures claus de l'aplicació del 155.

Millo hi explica que es va reunir amb Junqueras mesos abans de l'1-O i li va fer una pregunta sobre una opció alternativa a aquest referèndum: "No era una proposta, ja que no havia rebut mandat del govern espanyol per fer-la, era únicament una pregunta a títol personal per saber fins a quin punt hi havia o no disposició a contemplar una sortida alternativa per evitar la col·lisió de l'1-O forçant un referèndum il·legal".


Així, li va preguntar: "¿Estaríeu disposats a acceptar un referèndum a tot el conjunt del poble espanyol sobre la independència de Catalunya? Serviria per votar i explicar-vos, és el que sempre esteu demanant", ja que considera que la votació a la circumscripció de Catalunya mostraria la voluntat real de la ciutadania catalana sobre la independència.

No obstant això, assegura que Junqueras ho va rebutjar perquè no seria vinculant i no s'estaria reconeixent el dret d'autodeterminació de Catalunya, i Millo considera que, després d'aquesta reunió, va corroborar "de nou la impossibilitat de trobar una solució".


En el llibre, acusa els Mossos d'Esquadra de permetre l'1-O: "Cadascuna de les potes institucionals sobre les quals se sustentava el referèndum funcionava com un rellotge: la Generalitat, les entitats independentistes i els Mossos. Hi havia una compenetració perfecta en què tots interpretaven el seu paper, sempre amb l'objectiu d'impedir que l'Estat de dret actués".

Millo considera que, després de les primeres càrregues policials, l'expresident Carles Puigdemont "va optar per la reacció més irresponsable de totes: demanar als seus seguidors que tornessin a les escoles per incrementar el xoc". De fet, afirma que els Mossos preveien que pogués haver-hi una escalada de violència, "com efectivament va passar, però a Puigdemont no li va importar: ell desitjava aquell escenari".


L'exdelegat reivindica que el 155 no va eliminar l'autonomia, sinó que la va reactivar, i ha destacat que els alts càrrecs de la Generalitat, com l'actual vicepresident, Pere Aragonès, i l'exconsellera i diputada d'JxCat Elsa Artadi van col·laborar i la van "acatar amb absoluta professionalitat". També es refereix als presos polítics, sobre els quals diu que mai s'ha alegrat que hi hagi dirigents independentistes a la presó i que no ha "facilitat en res les coses", i creu que, sense presos, l'independentisme no hauria aconseguit majoria absoluta a les eleccions del 21 de desembre de 2017.

Malgrat que no s'alegra que estiguin empresonats, defensa que eren conscients que el que feien podia tenir conseqüències greus: "Sabien a què s'exposaven i, tot i així, van decidir seguir endavant amb les seves idees".

El fracàs de l'independentisme

En un altre fragment de el llibre, Millo argumenta que el 2018 s'havia demostrat que el procés sobiranista havia fracassat, segons ell, i lamenta que en aquest moment la moció de censura a Mariano Rajoy que va donar la presidència del govern espanyol a Pedro Sánchez va ser "una miraculosa solució que podria tornar l'oxigen, els recursos, la notorietat i la visibilitat al derrotat separatisme il·legal".

Per a ell, aquesta ha estat l'única victòria que ha tingut l'independentisme perquè va permetre "desallotjar del govern d'Espanya als màxims responsables de la frustració de totes les seves expectatives".

La proposta per a Catalunya

L'ara secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia també planteja la seva proposta per resoldre el conflicte, que considera que no pot passar per un referèndum, sinó per "teixir una nova majoria social que posi èmfasi en la veritable Catalunya de segle XXI, en el valor de la unió ens tots els espanyols i en el treball conjunt de totes les administracions i institucions en benefici de Catalunya".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació