«El menysteniment és constant»: cinc dirigents relaten el masclisme a la política

El ritme de les seves agendes és frenètic. De fet, quadrar-les ha estat quasi un exercici de malabarismes, però la missió ha estat possible. Sobretot, perquè totes van dir que sí que volien ser en el debat promogut per NacióDigital, que tenen moltes coses a dir sobre feminisme i política. Malden per revertir l'androcentrisme en els espais de poder, en la política. Des de la pluralitat i les discrepàncies, tenen un objectiu comú: combatre la desigualtat entre homes i dones que també impregna les institucions i els partits. 

Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement (Junts per Catalunya); Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC; Janet Sanz, tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú; Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat pel PSC; i Mireia Vehí, diputada de la CUP al Congrés, han debatut sobre el pes del masclisme en la política. Quins reptes tenen davant? Com es poden feminitzar els partits? Què demanen a les direccions de les seves formacions? Les cinc dirigents, des de la seva experiència en diferents estadis de la política, hi diuen la seva, reunides a la seu del districte de Gràcia, a Barcelona, just abans de mobilitzar-se aquest 8-M. Totes, asseguren, pensen sortir al carrer. 

- En una entrevista pòstuma, publicada aquest febrer quan va morir, George Steiner es lamentava de no haver comprès prou bé l'impacte del moviment feminista: "Hauria d'haver-me adonat que el moviment feminista assumiria, en la lluita per ocupar un lloc dominant a la nostra cultura, una funció política i humana extraordinària". Què n'esperen d'aquesta revolució?
 
- Marta Vilalta (Ma.V.): Hi ha una revolució feminista, ho hem vist aquests últims anys. M'agradaria posar en valor la presa de consciència de les dones i, especialment, de les dones més joves. Això em genera una certa esperança. La revolució feminista ens ha de portar canvis i ens ha d'aproximar a la igualtat efectiva, que trenqui amb el sistema patriarcal i del domini del masclisme.

- Àngels Chacón (A.C.): És una revolució que està a mig camí. Avui, més enllà del reconeixement de drets i de les millores de les condicions, hi ha un topall que és mental, que va vinculat a la manca de referents. Hi ha dones que tenen els coneixements per posicionar-se en llocs de responsabilitat, des del món de l'empresa fins a la política, i en canvi estan limitades perquè no tenen referents. És una autolimitació inconscient que fa que, malgrat haver progressat en molts aspectes, en d'altres seguim tenint problemes.

No pot ser que en el segle de l'economia digital només un 13% de les estudiants d'enginyeria siguin dones. I, d'aquest 13%, en un 75% dels casos tenen un progenitor que ha fet els mateixos estudis. Imagineu-vos quin bloc mental hi ha encara. I això pot provocar que en un espai tan rellevant com el de l'economia digital, que marcarà el segle, no hi hagi suficients dones. Això representa un altre buit en espais de decisió que defineixen el model de societat. Estem satisfetes del que s'ha aconseguit, però encara queda moltíssim per fer.

- Si han de definir com són les relacions de poder a la política, què dirien?

- Janet Sanz (J.S.): No em quedaria només a la política, parlaria de relacions de poder en general. El feminisme incorpora aquest trencament. Fins ara, les relacions de poder implicaven que les dones estaven sotmeses a unes pautes i unes maneres de fer dirigides per homes, i la lluita feminista ve a sacsejar això. S'ha acabat aquest temps de formes masculinitzades. Això és una rebel·lió, lligada a una presa de consciència, de les dones més joves però també d'aquelles dones que han fet camí.

De vegades parlem molt del sostre de vidre, però ens estem oblidant constantment de moltes dones que no arriben ni a plantejar-se un sostre de vidre. Hem de parlar de totes les dones, també les que viuen en una situació de pobresa dura. Aquest és el plantejament de la lluita feminista, de sentir-nos germanes en aquest objectiu. S'han de plantejar qüestions que han de canviar d'una vegada per totes i les estructures de poder s'articulin diferent.

Janet Sanz: "Fins ara, les relacions de poder implicaven que les dones estaven sotmeses a unes pautes i unes maneres de fer dirigides per homes, i la lluita feminista ve a sacsejar això"

- Lluïsa Moret (Ll.M.): M'agradaria posar en valor que el moviment feminista no és un moviment recent. I que, en aquest recorregut històric, hi ha dones que han lluitat i han estat referents. Les transformacions que estem vivint han estat fruit de les lluites i les reivindicacions de dones que ens han precedit i que no ho tenien tan fàcil com ho podríem tenir nosaltres avui. Sobre les relacions de poder a la política, com que la societat està condicionada pel sistema ideològic patriarcal, la política també està impregnada d'aquesta lògica. El feminisme ha aconseguit sacsejar aquest sistema, però encara és molt obvi que la igualtat efectiva no existeix. Hi ha desigualtats i discriminacions explícites per motiu de gènere, que són presents a la política i la vida quotidiana.

- Mireia Vehí (Mi.V.): De moviments de dones que han batallat pels seus drets fa molts anys que n'hi ha, i han sigut la garantia de la consecució no només de drets civils i polítics sinó també de supervivència i vida. Què vull dir amb això? Que el moviment feminista, des de la nostra perspectiva, ve a impugnar-ho tot. No és només la presència més o menys pública de les dones, o si cobrem més o menys, sinó que es tracta de fer possible una determinada manera de mirar la vida, el poder, la riquesa o l'economia.

El moviment feminista ha generat marcs d'enteniment com l'economia feminista, que el que planteja és que no només es visibilitzin totes les tasques sinó que es redistribueixi el poder. I una de les coses que no és casualitat és que la fortalesa del moviment feminista vagi de la mà del moviment ecologista. Per què no és casualitat? Perquè el que està plantejant el moviment ecologista també és una batalla per la vida. Aquesta mirada ecofeminista, que posa la vida de les persones i les comunitats al centre, és una mirada amb molt potencial transformador però que també genera moltes resistències. I això passa perquè ho està qüestionant tot. El moviment feminista no para d'estar cada vegada més fort i els feminicidis no paren de créixer. No és casualitat, és la resposta del poder.

Mireia Vehí: "El moviment feminista no para d'estar cada vegada més fort i els feminicidis no paren de créixer. No és casualitat, és la resposta del poder"

L'antropòloga Rita Laura Segato afirma, en relació als feminicidis a la frontera mexicana, que els cossos de les dones es fan servir per disciplinar un poble. La batalla és aquesta. I això té a veure amb les relacions de poder dins de les organitzacions però també amb les referents del col·lectiu. I m'agradaria destacar un tercer element. Si pretenem que l'única via del moviment feminista siguin les polítiques públiques, estem tallant la meitat o tres quarts de les potencialitats del moviment feminista, que ha vingut a desbordar-ho tot. La mirada de la política és la mirada de la vida. El que està passant avui a Lesbos no és política feminista. La política de la mort de la Unió Europea no és política feminista.
 
- Si haguessin d'explicar què significa feminitzar la política, com ho detallarien?

- Mi. V.: La política feminista és la política de la vida, perquè és la política de la reproducció, de la col·lectivitat, del poder distribuït i de la felicitat. I això el moviment indígena llatinoamericà ho ha posat sobre la taula. Què vull dir amb això? Que les dones facin política no vol dir que facin polítiques feministes. Mireu la Margaret Thatcher, que va ser la reina de les retallades i de la misèria de les classes obreres angleses. És evident que es necessita diversificar els referents polítics, més enllà dels senyors blancs heterosexuals de classe mitjana-alta. Necessitem més referents que aquests. Però ser dona no vol dir que siguis feminista, com que siguis obrera no vol dir que siguis d'esquerres i que hagis tingut una llarga trajectòria política no vol dir que estiguis treballant per generar vida.

- J.S.: Fer política feminista vol dir canviar el marc. No es tracta de qui la fa sinó amb quins valors la fa i per a qui la fa. Poso un exemple personal, des de la planificació urbanística de la ciutat de Barcelona. L'urbanisme feia carrers per posar al centre homes blancs d'una determinada edat, que treballaven i que es movien en cotxe. La ciutat estava planificada des d'aquesta lògica i per satisfer totes aquestes necessitats. Capgirar-ho i fer un urbanisme feminista vol dir posar al centre de la planificació els nens, les dones i la gent gran, persones excloses de la mirada de transformació urbana de la ciutat.

Ara que hi ha dones a la gestió municipal, en àrees tradicionalment dominades per homes, és important que aquestes dones siguin també feministes i que tinguin clar que som aquí per fer polítiques feministes, que volen incidir en allò públic però que també volen sacsejar el mercat privat. Agafo la idea de l'ecofeminisme per destacar que, en un context d'urgència climàtica, res serà com fins ara. La lluita feminista i la lluita ecologista són la mateixa lluita, van de la mà, perquè defineixen el futur de la vida. Sense això, no hi ha futur possible. Sense incorporar els valors del feminisme i de l'ecologisme, no hi ha futur.

Àngels Chacón: "Ni cap partit ni cap opció política té la possessió absoluta de la veritat, ni del moviment feminista ni de l'ecologisme"

- A. C.: Voldria puntualitzar que ni cap partit ni cap opció política té la possessió absoluta de la veritat, ni del moviment feminista ni de l'ecologisme. Em sembla molt bé el que plantejàveu, però moltes vegades també són les mateixes dones les que estigmatitzen segons quines opcions polítiques. I això passa. Al marge de l'evolució social del nostre col·lectiu, no podem obviar la solitud de la dona en els cercles de màxim poder. He estat molt anys directora d'un departament d'exportació, amb feines d'home. I el primer que em vaig trobar quan vaig arribar a la conselleria van ser 12 quadres en fila dels homes que m'havien precedit, en blanc i negre.

- J. S.: Ho vaig veure l'altre dia i em vaig quedar parada.

- A.C.: No tens cap referent femení. Ni molt menys és comparable amb el que pateixen dones que no tenen les necessitats mínimes ben cobertes, ni accés a l'educació o a serveis essencials, a banda de la violència de gènere. Però el que viuen les dones en la situació que descric és sensació de solitud. Et trobes sola. Aquí, en aquests espais de poder, és on també cal ser feminista de debò. I això ho ignorem. Són espais on s'estan decidint les polítiques que es faran. Per això reivindico la transversalitat que ha de tenir el moviment feminista. I, en els espais de poder, es pot sentir una pressió increïble pel fet de ser dona, des de com es tracten els temes fins als horaris, passant per la definició d'estratègies.

- Prenent el fil de la reflexió, podrien posar exemples de quines actituds masclistes han patit estant en política?

- Ma.V.: El que hem viscut i patit és que sempre han fet la política els homes i ho han fet a la seva manera. Ens hem trobat durant anys que les polítiques públiques s'han fet en absència de dones i, molt probablement, contra les dones, volgudament o sense voler-ho. M'agradaria introduir dues idees. Per una banda, no només volem ser-hi per desplegar llistes cremalleres, plans d'igualtat o lleis que contribueixin a avançar, sinó que del debat de la quantitat s'ha de passar al de la qualitat. No n'hi ha prou amb ser-hi de forma paritària en consells d'administració o als governs, volem ser-hi per prendre les decisions i per ser partícips de la presa de decisions. Això és el que canviarà la política. I com la canviarà?

Marta Vilalta: "L'episodi més reiterat, per a mi, és el fet de sentir menysteniment per les opinions o que no es valora allò que dius. És una constant"

Reivindico, com fa la Carme Forcadell, els lideratges compartits. No hi ha líders en forma d'homes que ho saben tot i imposen la seva decisió. Els lideratges compartits que reivindiquem les dones implica escoltar-nos, aprendre i decidir. No ho hem de saber tot. I, efectivament, en les organitzacions polítiques de les quals formem part hem patit i patim episodis de masclisme. El més reiterat, per a mi, és el fet de sentir menysteniment per les opinions o que no es valora allò que dius. És una constant. I, per tant, és una batalla constant que no volem abandonar.

- Ll.M.: Estic d'acord que no ens hem de centrar en els indicadors quantitatius. Quan es parla de feminitzar la política, només traiem percentatges i presència a les estructures públiques i privades. Però també són importants les transformacions de les estructures de poder. Ens fan falta models igualitaris, que incorporen la mirada feminista en el global de les polítiques públiques. Això significa abordar el procés de transformació social i cultural de manera integral.
 
- Com que tenen un paper referencial per a altres dones, és important el fet de poder ajudar a identificar comportaments masclistes.

- À. C.: El primer que et trobes és físic, perquè a banda de donar la mà o dos petons a cadascú, les mans corren. Déu n'hi do. Jo no imagino un home tocant a un altre la cintura o per darrere de l'espatlla. Estic segura que totes ens hi hem trobat. I, evidentment, n'hi ha d'altres com que, sense voler, et diguin "nena" o "maca". És un menysteniment subconscient que verbalitzen d’aquesta manera. I encara ara, en el pensament de moltes persones, no és el mateix un president que una presidenta o un conseller que una consellera o un alcalde que una alcaldessa. Encara ens queda molt per fer.

- Ll. M.: A nosaltres se’ns jutja moltes vegades pel nostre aspecte i pel nostre cos. Per altra banda, crec que en aquests moments hem d’estar molt amatents a les expressions masclistes que són molt subtils. És a dir, hi ha expressions barroeres i hi ha organitzacions polítiques que fan d'això, de l'antifeminisme, la seva acció política. Però a les nostres organitzacions hi ha una sèrie de rols molt interioritzats i que tenen a veure, per exemple, amb el moment i on es prenen les decisions i en la gestió i els equilibris dels temps personals i familiars, polítics i socials.

Lluïsa Moret: "Es prenen moltes vegades les decisions importants en temps que no són formals, en espais d'oci. No se li dona importància, però és una forma clara de masclisme i d’androcentrisme"

Encara ara es prenen moltes vegades les decisions importants en temps que no són formals, sinó que es prenen en espais d'oci, que estan fora dels horaris de les dones en aquests equilibris que busquem. Això es fa de forma subtil, no se li dona importància, però és una forma clara de masclisme i d’androcentrisme.

- Mi. V.: El patriarcat, fent política i dins i fora de les organitzacions, és evident. A fora a nosaltres se'ns jutja molt més que als nostres companys, se'ns jutja per l'aspecte, per si som més desitjables o no, per si criem bé els nostres fills o no, per si dediquem temps a la nostra família o no. Se'ns jutja per tota una sèrie d'elements que ells mai tindran sobre la taula. Se'ns jutja públicament i a casa nostra també, amb si dediques més o menys temps a la cura, amb si et sents més culpable o menys. Perquè el patriarcat també el portem a dins.

I pel que fa a dins de les organitzacions, dues coses. Crec que és un moment en què els protocols feministes i els plans d'igualtat estan sobre la taula i no ens ha de fer por que surtin situacions d'agressions, de dinàmiques patriarcals, perquè vol dir que ho estem afrontant i que ho estem afrontant de cara. A l'esquerra independentista fa temps que estem amb això sobre la taula. Des de la nostra perspectiva, és més un orgull que una vergonya perquè vol dir que ho estem afrontant. La nostra gent té mecanismes.

Mireia Vehí: "No ens ha de fer por que surtin situacions d'agressions, de dinàmiques patriarcals, perquè vol dir que ho estem afrontant i que ho estem afrontant de cara"

L'altra cosa és quina és la forma de prendre les decisions dins de les organitzacions. Tenir mecanismes democràtics formals que no entenguin de decisions que es prenen a la barra d'un bar o en un telèfon a les 12 de la nit entre dos senyors que després condicionaran tota una organització és fonamental. I això també és política feminista. En això, a la CUP, estic tranquil·líssima. 

I encara dues idees més: entenc la solitud de la que parlava la consellera, aquí totes l'haurem patit, però penso que una de les propostes polítiques que ens porta el feminisme és que una dona o un home hagi de prendre decisions sol en un despatx que afectin a tot un país no és política feminista. I no ho dic perquè ho diguis tu.

- À. C.: Jo no deia això, deia solitud davant d’un munt d’homes en àmbits on predomina la presència masculina.

- Mi. V.: Totalment d'acord, entenc què vols dir. Però crec que una de les propostes que ens porta la política feminista és que s'han de democratitzar totes les organitzacions, també els espais de poder governamentals. I que la ciutadania de forma col·lectiva ha de poder intervenir i prendre decisions. Des de la nostra perspectiva, el feminisme no és una sabata que entrem amb calçador i que, de cop, ara som més dones en un espai masculinitzat, que és el que ens passa ara. El feminisme ho capgira tot.

Parlava abans de la Unió Europea. Des de la nostra perspectiva, no hi pot haver un feminisme que no sigui anticapitalista, transformador i que no vagi a l'arrel de tot. Per molt que hi hagi més dones a la política europea, la política de fronteres continua sent la mateixa. I això, no serveix de res. Igual que no serveix de res que siguem més dones al Parlament de Catalunya si les dinàmiques i les polítiques públiques que hi ha són les mateixes.
 
- À. C.: Podem estar d'acord, però a mi almenys em molesta també que algú s'atribueixi el monopoli del que és el moviment feminista. Jo crec que hi ha feministes dins de tots els partits i aquest monopoli de què és la justícia social... A mi si una cosa no m'agrada són els marcs mentals d'absolutisme, de dir que la veritat absoluta i la justícia social només la té un grup. No hi crec perquè hi ha molta transversalitat en tot el que estem dient. Aquests estereotips que estem fent a mi també em molesten.

- Mi. V.: Però, per exemple: de què ens serveix una consellera d'Habitatge del Govern de la Generalitat que sigui una dona i que tingui un equip de dones si quan la gent s'organitza per parar un desnonament envia la Brigada Mòbil?

Àngels Chacón: "Em molesta també que algú s'atribueixi el monopoli del que és el moviment feminista"

- À. C.: Estem entrant més en política. El feminisme no és la gent d’un cert ideari polític, em nego a acceptar que tingueu la veritat absoluta.

- Mi. V.: Però és que el feminisme no és només quotes de senyores´.

- À. C.: Evidentment. No és només la forma, també és el contingut. Però aquest contingut tampoc el teniu en exclusiva certes opcions polítiques. Això és el que vull dir, que no ens ajudem gaire si comencem a classificar. Les ideologies, com els partits i les persones, evolucionen. Em costa molt acceptar que, per exemple, dins d'altres formacions no tinguem plantejaments feministes. Abans el que constatava quan em referia a la solitud era per il·lustrar que no som encara prou conscients d'aquests espais de poder que em molesten tant com a vosaltres en què només hi ha homes. Fixem-nos en quantes institucions a les quals hi anem hi ha les fotos dels presidents. És el pes de la història, això és el que hem de trencar.

Com a exemples de les polítiques feministes que fem estan els plans d'igualtat de gènere que fem a la universitat, les sancions en consum en contra dels trastorns alimentaris, el programa Empowa perquè les dones accedeixin a programes europeus d’investigació... De polítiques socials, feministes i d'apoderament de la dona en fem tots. 

- J. S.: El debat que estem tenint és molt suggerent. L'altre dia vaig anar a veure l'Àngels a la conselleria i vaig veure tot aquest passadís de fotografies... Jo faria una acció directa de treure tots aquests quadres.

- À. C.: Els hem apartat, a l'entrada ja no hi són, estan en un passadís.

- J. S.: Jo els trauria directament. Podem anar-hi totes. Perquè encara que sigui el pas de la història, cal remarcar i reforçar altres tipus de lideratges. Jo estic d'acord: hi ha moltes polítiques i dones que juguen un paper transcendentals per sacsejar moltes coses. I també n'hi ha que no i que no se senten interpel·lades per segons quins debats i quines polítiques. Però crec que és important, comparteixo amb la Mireia, que hem d'analitzar el contingut. No és només que t'autoreivindiques com a feminista, és que estic qüestionant les relacions de poder. Aquí hem de trencar les sensacions, que comparteixo, de solitud. I t'has de fer molt forta.

No em represento a mi mateixa, sinó que estic molt acompanyada de molta gent quan plantejo al sector de les infraestructures que incorporin a la contractació rols diferents. Trencar els rols i els referents és un aspecte fonamental. Tenim una càrrega molt pesada sobre les nostres espatlles, però al final no tot pot ser feminista si no compleix uns certs elements fonamentals de sacseig, de qüestionament d'unes certes relacions de poder i de comportament i de capgirar un sistema econòmic i social dissenyat pels homes.

Janet Sanz: "No tot pot ser feminista si no compleix uns certs elements fonamentals de sacseig, de qüestionament d'unes certes relacions de poder i de capgirar un sistema econòmic i social dissenyat pels homes"

També crec que el repte del feminisme és com busquem els nous rols dels homes. És important com treballen pel nou feminisme i s'incorporen a la lluita. Poso un exemple: la darrera campanya del 25-N de l'Ajuntament anava adreçada al paper actiu, i no passiu, dels homes davant la violència masclista.
- Com expliquen que els seus partits no hagin tingut fins ara una dona candidata a la presidència de la Generalitat –ara els comuns sí que en tindran una- i què demanarien als homes dels seus partits?

- Ll. M.: El feminisme és una revolució, i és un moviment social que vol canviar i transformar un sistema que no tracta per igual les persones, sinó que es genera discriminació en funció del sexe. Per tant, han de canviar les estructures de poder i el tipus de relació en l'entorn públic i l'entorn privat. El feminisme té voluntat de transformar. És un element que ha de sacsejar i ha de canviar. I estem parlant del sistema econòmic, de la segregació vertical i horitzontal, de la bretxa salarial, de la precarietat laboral de les dones, de qui cobra menys pensions, de la invisibilització dels rols de les cures, de la violència masclista que assassina les dones pel simple fet de ser-ho.

Podríem fer una llarga llista de coses que han de canviar sí o sí del sistema i, en aquest canvi, han d'estar implicats, sí o sí, les dones i els homes. No és simplement que aspirem a tenir una societat igualitària i solidària amb un model de poder transformador reivindicat per les dones, sinó que hem dit a les nostres organitzacions que han d'anar més enllà de l'estètica i tenir un compromís ferm per un canvi de model real protagonitzat conjuntament per les dones i els companys, que han d'assumir aquest compromís.

Lluïsa Moret: "Les nostres organitzacions volen ser feministes, però encara hi ha lògiques relacionals i de comportament que no ho són. El patriarcat és atemporal i universal"

La realitat és que estem en un procés, les nostres organitzacions volen ser feministes, però encara hi ha lògiques relacionals i de comportament que no ho són. El patriarcat és atemporal i universal i està present en les nostres lògiques. Hem de fer un rebuig explícit en les relacions basades en aquest sistema i estar amatents és un compromís de tothom. Això és el que hauríem de demanar.

- Ma. V.: Els homes haurien d'acceptar que han de renunciar als privilegis que han tingut fins ara. Per tant, davant de la revolució feminista per canviar i qüestionar totes les estructures de poder, poden triar. I el que ens agradaria és que siguin còmplices d’aquesta revolució feminista. Volem que estigui liderada per les dones, però volem que assumeixin la renúncia als espais de privilegis.- À. C.: Que ens trobem dones debatent d'això vol dir que estem encara a mig camí. És simptomàtic. Jo els diria una cosa molt senzilla: vosaltres, molts homes, teniu filles. Us esteu comportant amb les dones com voldríeu que un home es portés amb les vostres filles? Ho esteu fent realment? Jo els posaria un mirall. Fem-nos aquesta pregunta a tots els nivells per baixar de l'aspecte més conceptual a allò més tangible.

- J. S.: I si no en tenen, de filles, perquè poden no tenir-ne, com a mínim que compleixin amb una qüestió d'equitat bàsica. Ja no és una qüestió de relacions de parelles, d'amics o relacions filials, és una qüestió de justícia: no es pot obviar el 51% de la població. I punt. Això, en qualsevol àmbit de la nostra vida. En el cas de la política, com en la vida, del que es tracta és de rebentar d'una vegada per totes les jerarquies. I això lliga amb si tenim o no candidates, si tenim canvi de lleis que respon a les necessitats, quines són les relacions afectives que establim... Prou ja de la jerarquia de l'home sobre la dona. I punt.

Lluïsa Moret: "És una qüestió de justícia: no es pot obviar el 51% de la població. I punt"

Això lliga amb la idea de renúncia que deia la Marta: que renunciïn als privilegis des d’una perspectiva de generositat i de coproducció conjunta d'un espai millor per a tots i totes. Perquè en l'actual sistema jeràrquic en què les dones estem sotmeses a pautes i comportaments de qualsevol tipus, acabem sortint tots perjudicats i el món és un lloc pitjor.

- J. S.: Sí, jo sóc optimista amb el canvi generacional i educatiu. Crec que hi ha d'haver unes bases, per això són importants les polítiques que planifiquem avui, perquè tinguin uns efectes diferents i anem evolucionant. Les estratègies són variades, però almenys en organitzacions que es declaren feministes que sigui real.

- Ma. V.: I que queda molt camí, eh? Queda molta feina a fer.
 
- Mi. V.: Nosaltres a l'esquerra independentista i a la CUP fa temps que estem amb el protocol, que té a veure amb agressions i amb qüestions d'equitat i igualtat. El que demanem als companys és que assumeixin els seus privilegis. Aquesta és una batalla pel poder, i el poder ha de ser distribuït en una organització d'esquerres, independentista, feminista i socialista. I perquè, a més, les matrius de poder són complexes i ara estem abordant el biaix de gènere, però hi ha un altre biaix que no s'està abordant i que està rebentant, que és el de la gent que té papers i la que no en té. Què passa també amb l'articulació d’aquestes relacions de poder a les organitzacions?.

Mireia Vehí: "Als nostres companys els diem: assumiu els privilegis, feu un pas enrere si l'heu de fer, assumiu que sou part d’un sistema que mata persones i dones"

Als nostres companys els diem: assumiu els privilegis, feu un pas enrere si l'heu de fer, assumiu que sou part d’un sistema que mata persones i dones. I nosaltres assumirem col·lectivament amb vosaltres que formem part d’un altre marc de poder i de privilegi, que és el de la blancor com a sistema de poder i de jerarquització de la societat, perquè és una altra matriu de poder que també assassina persones. La feina és infinita i la lògica ha de ser mirar la batalla del poder amb voluntat de redistribuir-lo i generar comunitat, vida i felicitat.
 
- Creuen que el conflicte Catalunya-Espanya s'hauria gestionat de forma diferent amb dones al capdavant? 

- Mi. V.: Dones? O dones feministes?- Dones feministes. 

- J. S.: Només veient aquest espai, amb matisos i idees diferents, però amb la manera que tenim d’integrar-nos, de parlar-nos, demostra que en qualsevol tipus de conflicte hi ha determinats aspectes que les dones estem acostumades a treballar des de fa temps. Integrar, veure els punts en comú, no només les divergències, baixar la testosterona, que no vol dir que no la tinguem de vegades. Però quan veiem un conflicte el resolem de forma diferent. Almenys és la meva experiència. Per tant, crec que sí, que dones feministes, fins i tot amb matisos, haguessin plantejat propostes diferents sobre la taula.  

- À. C.: I les sensibilitats que tenim. De vegades se’ns parla de marcs legals, però és que si no haguéssim evolucionat legalment encara ni votaríem ni tindríem un compte corrent. El xip d'evolució el tenim i crec que, si haguessin estat dones i dones feministes, ja no haguéssim arribat fins a aquest punt de conflicte que estem ara. Hem patit que un marc legal determini uns drets, qui queda exclòs i qui integrat. El dret ha d’evolucionar com la societat i els marcs legals també. 

- Ma. V.: Estic molt d'acord i m'atreviria a dir que hagués anat tot molt diferent. No pel fet que hi hagués hagut dones, sinó dones feministes i persones aplicant visió feminista en la presa de decisions. M'atreveixo a dir que hauria anat molt diferent. També per l'empatia, per la capacitat de posar-te al lloc de l'altre, d’escoltar, que són aspectes que fan falta a la política i a la vida. Per tant, hem de reivindicar que puguem liderar el futur, en l'àmbit de la política i en la resolució d'aquest conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol. 

- La taula de negociació no és paritària. 

- Ma.V.: Certament, i és un punt d'autocrítica que tots plegats ens hem de fer començant per nosaltres mateixos. Hi ha llocs de la taula de negociació que van determinats pel càrrec. Si els càrrecs de president o de vicepresident fossin dones, seria diferent. Però fins i tot amb la resta de persones de la delegació no assolim aquesta paritat, per bé que vam fer sentir la nostra veu en un marc en què, més enllà de la fotografia, era un espai per reivindicar la paraula, el parlar i el diàleg honest i sincer, que ha fet molta falta en els últims anys. 

Marta Vilalta: "M'atreveixo a dir que amb dones feministes la gestió del conflicte Catalunya-Espanya hauria anat molt diferent. Per l'empatia, per la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre i escoltar"

- Ll. M.: Estic d'acord amb la consellera, crec que no hauríem arribat aquí. Des de la meva experiència de la política a peu de carrer, de l'entorn municipal, quan tens un conflicte, a més de l'empatia, has d’escoltar l'altre i buscar solucions que no estan basades en el frontisme ni en atrinxerar-se en posicions, sinó en buscar entorns d'aproximació. A la vida quotidiana de les ciutats hem de resoldre els problemes, no els podem tenir allà i que es facin més complexes i irresolubles. Crec que, segurament, si la relació entre Catalunya i Espanya s'hagués abordat des d’una perspectiva feminista, no hauria arribat a l'extrem en el qual està ara. 
 
- Mi. V.: Fent política-ficció t'ho pots inventar tot. Si hagués hagut dones feministes, s'hagués connectat amb què nosaltres podem avortar perquè hi va haver unes senyores de generacions anteriors que van avortar de manera desobedient i, per tant, la desobediència com a motor en el moment en què el marc legal no hi és. Segurament, perquè hi hagués hagut una perspectiva d'abordatge del conflicte menys enquistada. El conflicte serveix per avançar i és una forma de viure i de canviar les coses. Ara bé, penso que també és important dir que no estem parlant d'empatia i d'abordatge del conflicte de forma natural, d’escolta activa perquè som dones i les dones ho sapiguem fer millor. Això és una posició política volguda i construïda. Nosaltres podem ser dolentes, podem no escoltar ningú... 

- J. S.: O ser testosteròniques... 

- Mi. V.: Ser testosteròniques o fer polítiques només de cara a la nostra gent. El que passa és que hi ha una opció política que és la perspectiva feminista que advoca per això. No ens quedem amb la història que, només havent-hi dones, com que som més amables i tenim més paciència i som més dolces... No, no no, nosaltres podem ser lo dolentes que vulguem ser, però apostem per una determinada perspectiva política. És important, perquè sinó ens estem fent trampes al solitari. 

- Totes: Totalment d'acord. 

Lluïsa Moret: "Segurament, si la relació entre Catalunya i Espanya s'hagués abordat des d’una perspectiva feminista, no hauria arribat a l'extrem en el qual està ara"

- Com serà el seu 8-M? 

- J. S.: Jo ocupant el carrer Aragó, que traurem els cotxes. Convidem totes les dones de la ciutat i l'àrea metropolitana a ser-hi. 

- Mi. V.: El 8 de març al carrer. 

- Totes: Al carrer, al carrer. - En les seves trajectòries, s'han sentit assetjades alguna vegada? 

- Mi. V.: Qualsevol dona, tingui l'ocupació laboral que tingui, sigui mare de família o no, treballi fora de casa o no, tingui més poder o menys, ha viscut situacions en les quals el patriarcat ha mediat. Una cosa és visibilitzar les agressions, els assetjaments i el poder en clau de patriarcat i una altra cosa és construir-nos nosaltres com a víctimes. Si una cosa tenim les dones en aquest tros de país és que hem sobreviscut nosaltres, les nostres mares, les nostres àvies. I que la resiliència crec que és un dels valors centrals que defineix la potencialitat del moviment feminista. Per tant, assetjament? Clar! 

- J. S.: Qui no? 

- Mi. V.: La pregunta és qui no. I l'altra pregunta és: i què fas? Doncs m'organitzo amb les meves amigues o intento que la meva organització m'ho reconegui, o potser me'n vaig a casa, però la propera vegada que m'ho trobi seré capaç de plantar cara. 

- Ma. V.: I no és normal, per molt que ho haguem patit totes, perquè ho hem patit totes en l'àmbit laboral, professional o a la vida, la pregunta és qui no ho ha patit. Això no és normal, s'ha de combatre. Com diu la Mireia, s'ha d’afrontar no des de la victimització sinó de la supervivència i, per tant, des de la reivindicació que ho anem a combatre. I per això el 8-M anirem al carrer Aragó i a la manifestació. 
 
- J. S.: El Me too, el Cuéntalo, són els exemples que demostren que, malgrat que sigui una cosa estesa que ens ha passat a totes en diferents moments, potser és més endavant quan reflexiones sobre el que et va passar. Quan et poses les ulleres violetes ja no te les saps treure i et preguntes per què t'està passant tot. Aquesta acció conjunta de visibilitzar-ho com un problema de totes i no individual és fonamental perquè deixi de passar i donar-li la gravetat de fons que té que tantes dones estiguem patint, des de tants llocs diferents, situacions d'assetjament. 

Lluïsa Moret: "Quan parlem d'assetjament i de violències masclistes, no estem parlant d’una cosa extraordinària que ens ha passat a unes quantes. És un fet horitzontal que ens ha passat a totes les dones pel simple fet de ser-ho"

- Ll. M.: Quan parlem d'assetjament i de violències masclistes, que són molt diverses i que es donen en tots els entorns, no estem parlant d’una cosa extraordinària que ens ha passat a unes quantes. És un fet horitzontal que ens ha passat a totes les dones pel simple fet de ser-ho i amb un sistema que no ens ha reconegut com a iguals i ens ha situat en aquesta lògica de dominació i d'asimetria amb els nostres companys per aquestes estructures patriarcals i masclistes. Ara hem de canviar i transformar i rebutjar que això sigui habitual i normal. Necessitem una resposta per eradicar-lo. El nostre rol no és de víctima sinó de transformació. 

- Han trobat empatia a les seves organitzacions? 

- Ma. V.: Ho hem hagut d'anar construint, cada dia estem millor en la presa de consciència i en dotar-nos d'instruments per lluitar-ho i combatre-ho. Hem anat incorporant els protocols contra l'assetjament, els plans d'igualtat, formacions concretes i específiques i, tot això, encara queda molta feina per fer. 

- Ll. M.: És que no hi ha una altra, les nostres organitzacions no tenen alternativa. Ja s'hi ha compromès en els seus congressos, en els seus protocols. No es pot plantejar res més que no sigui el compromís amb el feminisme, amb la pràctica política feminista que ha de transformar les organitzacions de portes endins però també els posicionaments de portes enfora. No hi ha alternativa. 

- Ma. V.: No tindria sentit aixecar la bandera lila per canviar la societat i no mirar internament com estem vivint per canviar les nostres organitzacions, és una qüestió de coherència i de compromís. 

- À. C.: A nivell individual estic d'acord amb tot el que s'ha dit i a nivell col·lectiu no hem de deixar de denunciar. És també important el llenguatge. Parlem d'agressions, però no hem de deixar de denunciar que es viola, que es pega, que es mutila, que s'assetja a un munt de dones. De vegades, utilitzem molt subtilment segons què, però són coses que estan passant en el nostre dia a dia. Una part de la nostra joventut té integrat el domini i el control sobre les dones i no hem de deixar de denunciar-ho i dir-ho pel seu nom. 

Marta Vilalta: "No tindria sentit aixecar la bandera lila per canviar la societat i no mirar internament com estem vivint per canviar les nostres organitzacions"

- Mi. V.: El feminisme ha demostrat que els drets de les dones són positius per a tothom. Per tant, és de justícia i és un bé comú per a tota l'organització que el feminisme sigui el pal de paller de la forma de relacionar-se, de la forma de fer política, de prendre les decisions i de construir col·lectivitat. I si no es fa des de la perspectiva de construir col·lectivitat és quan sorgeixen els fantasmes i acabem generant dinàmiques de victimització perquè no en tenim unes altres. Perquè les dones també generem les estratègies que generem per la supervivència.

Per tant, deien les zapatistas: cuando una mujer avanza ningún hombre retrocede. El títol és aquest: quan el moviment feminista guanya drets, hi surt guanyant tothom, no hi perd ningú. Perquè són valors vinculats a la vida, al benestar, a l'equitat... 

- J. S.: I perquè incorpora tothom, no deixa ningú enrere. Aquesta és la diferència, que l'altra mirada ens deixa a nosaltres enrere. La visió feminista incorpora tothom.