07
de març
del
2020
Actualitzat
el
08
de març
a les
21:15h
El 5 d'abril, Galícia està convocada a les urnes per renovar el seu Parlament. Està en joc la majoria absoluta del Partit Popular i el seu "etern" president, Alberto Núñez Feijóo, que va cridar a votar immediatament que ho fes pel mateix dia el lehendakari basc. Feijóo se la juga perquè, com sol passar a Galícia, el PP no disposa d'un possible aliat amb qui pactar. Pels populars, és la majoria absoluta o l'oposició, en cas que les diverses forces d'esquerres puguin sumar a la cambra.
Les enquestes dibuixen un escenari d'incertesa, amb un PP fort, però sense tancar la porta a un possible gir electoral. Un dels factors d'aquestes eleccions és el "retorn" de la gran força galleguista, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), una coalició que, després d'haver aconseguit superar el PSOE, va entrar en una etapa d'esllanguiment. Des de les darreres eleccions del 10-N, ha tornat a aixecar el cap i ara tot indica que experimentarà un increment de vots.
El periodista Anxo Lugilde, coneixedor de la realitat de la política gallega i corresponsal de La Vanguardia, i l'historiador Uxío-Breogán Diéguez, director de la càtedra de Memòria Històrica de la Universitat d'A Corunya, assenyalen per a NacióDigital les claus de la recuperació de les sigles històriques del nacionalisme gallec.
Quan el BNG va superar el PSOE
Lugilde assegura que el BNG està experimentant una recuperació sostinguda i ha tornat a assolir l'hegemonia de l'espai a l'esquerra del PSOE. Recorda que el Bloc va arribar a empatar i a superar en vots els socialistes (a les eleccions del 1997), abans d'entrar en una crisi i patir una escissió encapçalada per l'històric dirigent Xosé Manuel Beiras. El BNG va arribar a perdre el seu escó al Congrés i va entrar en una dinàmica d'afebliment que va posar en perill la seva existència.
L'escissió de Beiras i la crisi del Bloc
A les eleccions gallegues del 2012, el sector provinent del BNG liderat per Beiras (Anova-Irmandade Nacionalista) va teixir una coalició amb Esquerda Unida (la branca gallega de IU), a la qual es van afegir Equo Galícia i altres grups d'esquerres per formar l'AGE (Alternativa Galega de Esquerda). Aquesta aliança va obtenir 9 escons i va superar el BNG, reduït a 7 diputats.
A les eleccions del 2016, en plena efervescència de Podem, la coalició En Marea (Podem, Anova, Esquerda Unida i altres sigles) van ser la gran sorpresa. Van obtenir 14 escons i es van situar com a primera força de l'oposició al Parlament de Santiago. El BNG es va quedar en 6 escons. En Marea havia conquerit els ajuntaments de grans capitals gallegues, com A Corunya, Santiago i Ferrol. Des d'aleshores, però, les coses han canviat.
Lugilde: "Ana Pontón i les mancances d'AEG, factors clau"
Anxo Lugilde explica l'ascens del BNG en funció de dos grans factors: "El lideratge d'Ana Pontón, que ja va demostrar a les eleccions del 2016 que era una bona candidata, i les mancances del projecte d'AEG han estat elements clau per a la reaparició del Bloc com a gran alternativa". Per a Lugilde, "l'encaix entre el nacionalisme d'esquerres de Beiras i el federalisme espanyol de Podem no ha funcionat". Les enquestes mostren que s'han invertit les tornes i en totes elles la tendència a l'alça del BNG és clara, fins i tot en alguna enquesta se'l situa frec a frec amb els socialistes. Hi ha sondejos que mostren el BNG disputant la segona força al PSOE. Dels actuals 6 escons, doblaria a 12 i en alguna enquesta passaria a 14.
El lideratge de Pontón també ha estat determinant. Lugilde en fa un ràpid perfil: "Pontón ha sabut transmetre una imatge de coherència en la seva trajectòria. Pertany a la UPG, la força principal del Bloc i la més radical, però ha fet oblidar que ho és. Apareix com una líder molt terrenal".
L'escenari de la investidura, una oportunitat aprofitada
Lugilde assenyala que el BNG va saber aprofitar l'escenari de la investidura de Pedro Sánchez, després de recuperar el seu escó al Congrés el 10-N: "El PSOE es va espantar en veure que no podia comptar amb el vot de Coalició Canària ni de Revilla. I va recórrer al BNG. Resultat d'això va ser que els socialistes es van comprometre en un document a donar a Galícia el mateix que a Catalunya i Euskadi". Lugilde també destaca algun fitxatge fet pel BNG, com Alexandra Fernández, que ve de les marees.
Uxío-Breogán Diéguez és autor d'una extensa bibliografia on destaca l'obra Nacionalismo galego aquén e alén mar. Desarticulación, resistencia e rearticulación (1936-1975), una panoràmica del nacionalisme gallec. Per a ell, "el BNG ja va experimentar un primer repunt electoral en els anteriors comicis, malgrat que el gruix dels mitjans sistèmics auguraven el contrari".
L'historiador assegura que una de les claus de l'èxit que va tenir el BNG va ser "la força que van demostrar les seves bases locals i la seva presència als ajuntaments i en el món sindical, amb la Confederació Sindical Gallega (CIG), el que va donar al Bloc l'hegemonia en les mobilitzacions socials gallegues. Aquest és un dels grans secrets del Bloc i el que ara pot explicar la seva recuperació".
Uxío-Breogán coincideix amb Lugilde en el fet que el BNG està recuperant un vot que l'havia abandonat no tant per discrepàncies ideològiques sinó per sentir-se atret per una alternativa, la d'Anova amb Podem, on també era important la reivindicació de les aspiracions nacionals gallegues, però que se n'ha decebut i ara torna a les sigles històriques. Malgrat el descens electoral, sobretot entre el 2012 i el 2019, el BNG ha tingut sempre "una militància abnegada i creativa -explica Uxío-Breogán Diéguez-, que ha socialitzat un programa polític nítidament d'esquerres i sobiranista, amb un corpus teòric ben assentat que és tangible en molts ajuntaments.
Per l'historiador, si el 5 d'abril s'obre la porta a un canvi a Galícia, "el BNG tindrà una doble tasca: contribuir a la construcció d'un govern que treballi pensant més enllà d'una legislatura, i eixamplar la presència real del nacionalisme gallec, centrant-se en les noves generacions, que són les convocades a liderra els canvis estructurals i superar els actuals límits autonòmics, en un món global en què Galícia ha d etenir projecció".
Les enquestes dibuixen un escenari d'incertesa, amb un PP fort, però sense tancar la porta a un possible gir electoral. Un dels factors d'aquestes eleccions és el "retorn" de la gran força galleguista, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), una coalició que, després d'haver aconseguit superar el PSOE, va entrar en una etapa d'esllanguiment. Des de les darreres eleccions del 10-N, ha tornat a aixecar el cap i ara tot indica que experimentarà un increment de vots.
El periodista Anxo Lugilde, coneixedor de la realitat de la política gallega i corresponsal de La Vanguardia, i l'historiador Uxío-Breogán Diéguez, director de la càtedra de Memòria Històrica de la Universitat d'A Corunya, assenyalen per a NacióDigital les claus de la recuperació de les sigles històriques del nacionalisme gallec.
Quan el BNG va superar el PSOE
Lugilde assegura que el BNG està experimentant una recuperació sostinguda i ha tornat a assolir l'hegemonia de l'espai a l'esquerra del PSOE. Recorda que el Bloc va arribar a empatar i a superar en vots els socialistes (a les eleccions del 1997), abans d'entrar en una crisi i patir una escissió encapçalada per l'històric dirigent Xosé Manuel Beiras. El BNG va arribar a perdre el seu escó al Congrés i va entrar en una dinàmica d'afebliment que va posar en perill la seva existència.
L'escissió de Beiras i la crisi del Bloc
A les eleccions gallegues del 2012, el sector provinent del BNG liderat per Beiras (Anova-Irmandade Nacionalista) va teixir una coalició amb Esquerda Unida (la branca gallega de IU), a la qual es van afegir Equo Galícia i altres grups d'esquerres per formar l'AGE (Alternativa Galega de Esquerda). Aquesta aliança va obtenir 9 escons i va superar el BNG, reduït a 7 diputats.
A les eleccions del 2016, en plena efervescència de Podem, la coalició En Marea (Podem, Anova, Esquerda Unida i altres sigles) van ser la gran sorpresa. Van obtenir 14 escons i es van situar com a primera força de l'oposició al Parlament de Santiago. El BNG es va quedar en 6 escons. En Marea havia conquerit els ajuntaments de grans capitals gallegues, com A Corunya, Santiago i Ferrol. Des d'aleshores, però, les coses han canviat.
El periodista gallec i corresponsal de La Vanguardia a Galícia Anxo Lugilde. Foto: Adrià Costa
Lugilde: "Ana Pontón i les mancances d'AEG, factors clau"
Anxo Lugilde explica l'ascens del BNG en funció de dos grans factors: "El lideratge d'Ana Pontón, que ja va demostrar a les eleccions del 2016 que era una bona candidata, i les mancances del projecte d'AEG han estat elements clau per a la reaparició del Bloc com a gran alternativa". Per a Lugilde, "l'encaix entre el nacionalisme d'esquerres de Beiras i el federalisme espanyol de Podem no ha funcionat". Les enquestes mostren que s'han invertit les tornes i en totes elles la tendència a l'alça del BNG és clara, fins i tot en alguna enquesta se'l situa frec a frec amb els socialistes. Hi ha sondejos que mostren el BNG disputant la segona força al PSOE. Dels actuals 6 escons, doblaria a 12 i en alguna enquesta passaria a 14.
Anxo Lugilde: "L'encaix entre el nacionalisme d'esquerres de Beiras i el federalisme espanyol de Podem no ha funcionat"
El lideratge de Pontón també ha estat determinant. Lugilde en fa un ràpid perfil: "Pontón ha sabut transmetre una imatge de coherència en la seva trajectòria. Pertany a la UPG, la força principal del Bloc i la més radical, però ha fet oblidar que ho és. Apareix com una líder molt terrenal".
L'escenari de la investidura, una oportunitat aprofitada
Lugilde assenyala que el BNG va saber aprofitar l'escenari de la investidura de Pedro Sánchez, després de recuperar el seu escó al Congrés el 10-N: "El PSOE es va espantar en veure que no podia comptar amb el vot de Coalició Canària ni de Revilla. I va recórrer al BNG. Resultat d'això va ser que els socialistes es van comprometre en un document a donar a Galícia el mateix que a Catalunya i Euskadi". Lugilde també destaca algun fitxatge fet pel BNG, com Alexandra Fernández, que ve de les marees.
L'historiador gallec Uxío-Breogán Diéguez Foto: Youtube
L'hegemonia de les mobilitzacions socials
Uxío-Breogán Diéguez és autor d'una extensa bibliografia on destaca l'obra Nacionalismo galego aquén e alén mar. Desarticulación, resistencia e rearticulación (1936-1975), una panoràmica del nacionalisme gallec. Per a ell, "el BNG ja va experimentar un primer repunt electoral en els anteriors comicis, malgrat que el gruix dels mitjans sistèmics auguraven el contrari".
Uxío-Breogán Diéguez: "L'arrelament de les bases locals i la seva força sindical són el gran secret de la recuperació del BNG"
L'historiador assegura que una de les claus de l'èxit que va tenir el BNG va ser "la força que van demostrar les seves bases locals i la seva presència als ajuntaments i en el món sindical, amb la Confederació Sindical Gallega (CIG), el que va donar al Bloc l'hegemonia en les mobilitzacions socials gallegues. Aquest és un dels grans secrets del Bloc i el que ara pot explicar la seva recuperació".
Uxío-Breogán coincideix amb Lugilde en el fet que el BNG està recuperant un vot que l'havia abandonat no tant per discrepàncies ideològiques sinó per sentir-se atret per una alternativa, la d'Anova amb Podem, on també era important la reivindicació de les aspiracions nacionals gallegues, però que se n'ha decebut i ara torna a les sigles històriques. Malgrat el descens electoral, sobretot entre el 2012 i el 2019, el BNG ha tingut sempre "una militància abnegada i creativa -explica Uxío-Breogán Diéguez-, que ha socialitzat un programa polític nítidament d'esquerres i sobiranista, amb un corpus teòric ben assentat que és tangible en molts ajuntaments.
Per l'historiador, si el 5 d'abril s'obre la porta a un canvi a Galícia, "el BNG tindrà una doble tasca: contribuir a la construcció d'un govern que treballi pensant més enllà d'una legislatura, i eixamplar la presència real del nacionalisme gallec, centrant-se en les noves generacions, que són les convocades a liderra els canvis estructurals i superar els actuals límits autonòmics, en un món global en què Galícia ha d etenir projecció".