8-M

#MatxisEI: quan el masclisme apareix entre proclames feministes

La impulsora de la campanya, Juliana Canet, i la militant feminista Clara Dachs parlen a NacióDigital de l’impacte de la iniciativa que ha posat al descobert greus casos d'assetjament a l'esquerra independentista

per Irene Ramentol , 6 de març de 2020 a les 18:00 |
L'himne feminista «El violador ets tu», representat a Barcelona | Paula Roque

"Els homes que més odio del món: els de l'esquerra independentista". Amb aquest missatge a Twitter, la influencer, comunicadora i presentadora d'AdolescentsiCat, Juliana Canet, donava el tret de sortida, gairebé sense voler-ho, a una campanya viral per denunciar els casos de masclisme i d'assetjament sexual al si d'aquest moviment polític.

Tan sols quatre dies després, la campanya ha acabat forçant la dimissió de l'alcalde d'Argentona, Euldald Calvo (fins fa pocs mesos a la CUP), després de ser assenyalat a la xarxa i ha posat al punt de mira un moviment polític proclamat feminista.



No és la primera vegada que l'esquerra independentista està sota el focus mediàtic per casos de masclisme. La decisió de l'exdiputada Mireia Boya de deixar la direcció de la CUP per agressió psicològica d'un company va precipitar la formació política a aprovar un protocol per prevenir i abordar violències entre la militància. Uns mecanismes de control que la mateixa Boya ha posat en dubte davant l'allau de casos denunciats a la xarxa:
 


"Els protocols són sempre imperfectes perquè no s'ajusten a la particularitat de cada cas", explica a NacióDigital Clara Dachs, militant feminista i tècnica de polítiques d'igualtat. "Però el més important és que una organització tingui un pla i un equip per actuar davant de casos de masclisme i assetjament, i ho revisi permanentment", afegeix.

Per la seva banda, la CUP -que ha admès de portes endins no haver actuat prou ràpid- ha fet una defensa ferma dels protocols interns per gestionar les agressions masclistes. En una circular destinada a la militància, la formació ha sortit al pas per reivindicar els seus "protocols feministes" davant l'allau de denúncies de masclisme que aquests últims dies han inundat la xarxa. 


El comunicat fa explícita referència a la denúncia que assenyalava Eudald Calvo. "És precisament per no voler assumir aquest protocol que l'alcalde d'Argentona ja no és militant de la CUP des de fa mesos", diu el comunicat. El cert, però, és que l'expulsió de Calvo va saber-se en plena onada d'acusacions per abusos, un fet que la CUP atribueix a la necessitat de protegir a la víctima. "Adaptem el protocol segons el tipus de violència. Que no es faci públic no vol dir que no s’estigui abordant", asseguren fonts de la CUP. Segons les mateixes fonts, entre 2018-2019 la comissió encarregada ha atès fins a 18 casos en què han prioritzat -amb l'ajuda de professionals externs- acompanyar la dona, reparar el dany causat, crear espais més segurs i transformar la persona que agredeix i el col·lectiu.
 
També Arran, l'organització juvenil de l'esquerra independentista, ha volgut deixar clara la seva posició en front dels casos de masclisme aflorats a les xarxes. "Som conscients que la gestió que s'ha fet dels casos d'agressions denunciats no sempre ha estat correcta i que ha comportat que algunes deixessin la militància". A través d'un comunicat, han aplaudit les dones "valentes" que han volgut explicar la seva experiència, denunciar el seu cas o reclamar millores a través de les xarxes socials. Admeten que els protocols "són imperfectes" però al·leguen que els han anat construint per garantir un espai protegit per a les dones.


La idiosincràsia de les organitzacions de l’esquerra independentista fa que hi hagin molts espais compartits més enllà dels polítics, un fet que estreny els vincles entre els seus membres i dificulta encara més la detecció i visibilització de possibles casos d'assetjament o abús. "On hi ha el gran problema sempre és en l'àmbit domèstic i l'esquerra independentista és, en part, una gran família en forma de militància", explica Dachs. "Prendre consciència de patir violència per part d'algú amb qui tens un vincle no és gens fàcil", apunta. "Però això no vol dir que a l'esquerra independentista hi hagi més masclisme que en altres espais, perquè no és així", assegura.  

Trencar el silenci és també la gran dificultat, segons la impulsora de la campanya viral, Juliana Canet. "Costa molt en aquests entorns perquè hi ha vincles efectius", denuncia Canet a NacióDigital tot apuntant que en els espais d'oci és on es donen els casos més greus, però que també en els debats polítics costa que la dona s'hi senti "còmoda". "Hi ha actituds paternalistes, els homes parlen més, etc.", afegeix.  

#MatxisEI: entre l'alliberació i el càstig

"Tot va començar amb una conversa entre amigues al meu poble", explica la impulsora de #MatxisEI, Juliana Canet. En aquella trobada, van criticar actituds paternalistes i menyspreadores en espais d'assemblea i d'oci del moviment polític. Llavors, la primera piulada:
"Vaig rebre moltes crítiques i això em va animar a insistir i a impulsar el hashtag #MatxisEI", explica Canet. Poc més tard, la xarxa es va començar a omplir de denúncies de dones emulant la campanya viral #Metoo, que ja ha donat la volta al món. 

La sorpresa, però, va ser quan es van posar al descobert casos greus d'assetjament i abús. "M'esperava denúncies de micromasclisme, però realment han sortit alguns casos molt preocupants", admet Canet que confia que la iniciativa estigui servint per conscienciar el moviment. "Jo volia que les dones de l'entorn de l'esquerra independentista s'adonessin que no estan soles i prenguessin la consciència que encara que es pensin que estan en un espai segur, això no treu que hi hagi també masclisme", explica. "Perquè el masclisme és transversal", afegeix.

Des de comentaris discriminatoris fins a situacions d'agressions sexuals. La iniciativa, apareguda a les portes d'un nou 8 de març, recull casos molt diversos de masclisme:


Uns missatges que tant la seva impulsora com les organitzacions implicades coincideixen a qualificar de "valents". "He patit molt veient com algunes dones s'exposaven a les xarxes. Soc conscient de l'angoixa que genera denunciar fets així, i espero que no es quedi en no-res", confia Canet. 

Amb tot, Dachs qüestiona l’impacte transformador d'aquestes campanyes virals. "Són alliberadores, però no em semblen una solució perquè cronifiquen la cultura del càstig que justament hem de superar i homogeneïtzen conductes que no són per a res comparables", afirma. "No és el mateix un comentari que un assetjament i no ho podem posar tot al mateix sac", afegeix.

Dachs defensa que el fet de confrontar casos particulars i assenyalar culpables no afavoreix el "canvi col·lectiu" que ha de fer la societat per combatre el masclisme. "Tinc la sensació que no avaluem les conseqüències", reflexiona. 
 

Un graffiti amb motiu de la Vaga Feminista Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació