04
de març
del
2020
Actualitzat
a les
15:28h
Miguel Justo Medrano, número dos de la comissaria general d'Informació, ha explicat aquest dimarts que el migdia de l'1-O la seva comissaria va elaborar un llistat de desenes de centres de votació a tot el territori on les unitats d'ordre públic de la policia catalana podia actuar amb certa facilitat. Davant del canvi d'estratègia policial, després de l'oficialització del trencament de la coordinació entre els tres cossos policials, els agents d'Informació van fer un llistat, regió a regió, dels centres més fàcils de tancar per la poca presència de votants o altres circumstàncies.
Preguntat per l'operatiu de l'1-O, Justo ha explicat que des de la comissaria general d'Informació es van donar "totes les dades" per ajudar a saber "què estava passant", per tal que la prefectura pogués prendre les decisions en temps real. "Recollir tota la informació era inabastable per nosaltres i per això es va encarregar als binomis", ha explicat el testimoni. Així mateix, ha dit que des de la comissaria d'Informació es va dedicar a "controlar" les persones i llocs més importants i relacionats amb moviments radicals i antisistema, així com d'extrema dreta. També es van dedicar a controlar si alguna persona concreta apareixia a un centre de votació, per evitar que poguessin "radicalitzar" la "massa controlada.
Un tercer bloc supervisava si grups unionistes radicals es desplaçaven a centres de votació perquè podien generar enfrontaments. Un quart bloc revisava si hi havia "risc evident" de concentracions relacionades amb els llocs on s'allotjaven els policies espanyols. "Teníem preocupació per un bloqueig d'entrades i sortides. Havien de detectar si algú hi anava", ha explicat.
Un últim bloc, "sobrevingut", va ser al migdia perquè hi va haver un "canvi d'estratègia". "Les intervencions que es fessin i derivessin en una actuació contundent la farien els Mossos. La prefectura ens va preguntar com maximitzar l'eficàcia de les actuacions", ha relatat. És per això que es van assenyalar quins eren els llocs on les intervencions tindrien més èxit, sense risc de trobar-se amb grups "violents o revolucionaris". "Vam fer una llista amb els centres que, donades les noves circumstàncies del dispositiu, els serien més fàcils de tancar pels Mossos", ha reblat.
La facilitat per bloquejar el port de Barcelona
Preguntat pel cas del Port de Barcelona, Justo ha explicat que era el lloc amb més concentració d'unitats d'ordre públic. "Era relativament fàcil que una acció de sabotatge tingués èxit. Tenia accessos limitats i amb la quantitat de gent que es podia convocar, amb 200 o 300 persones hi hagués hagut un problema important. Sobretot si es feia amb vehicles de pes, com tractors. Cinc tractors ben posats a cada una de les portes hauria suposat hores i hores de bloqueig", ha detallat el testimoni. Ha deixat clar que no es va donar cap ordre de seguiments o vigilància dels policies espanyols o agents de la Guàrdia Civil. "No era legítim ni legal", ha apuntat. "No s'hauria entès, arran de la pluralitat de persones que formen el cos de Mossos", ha afegit.
Sobre els documents que els Mossos volien destruir a finals d'agost a la incineradora del Besòs, Justo ha dit que hi havia un acord amb aquesta empresa i feia temps que es llençaven els documents allà per destruir-los. "Eren escombraries", ha dit, i ha especificat que "no es pot destruir res sense que hi hagi una còpia en format digital". Preguntat per l'informe que va fer la policia espanyola en relació als documents que es volien destruir, la Fiscalia ha criticat que es qüestionés al testimoni sobre un document que ell no va elaborar. "Vam saber d'aquest informe per la premsa. Sobre aquesta informe jo vaig fer un contrainforme", ha relatat.
La magistrada del TSJC va demanar "prudència"
El secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joaquim Martínez Sánchez, ha explicat aquest dimecres en el judici als Mossos a l'Audiència Nacional que la magistrada Mercedes Armas, que havia dictat l'ordre del TSJC per impedir l'1-O, va admetre que el dia del referèndum seria "un dia difícil i complicat", que "confiava en la professionalitat dels tres cossos" i que "calia tenir paciència i actuar amb prudència i contenció". Això reforça el que ha explicat Josep Lluís Trapero així com més alts comandaments dels Mossos durant el judici. "Durant la presentació de la part dispositiva de la resolució, Trapero apuntava coses", ha explicat el testimoni.
Preguntat per l'operatiu de l'1-O, Justo ha explicat que des de la comissaria general d'Informació es van donar "totes les dades" per ajudar a saber "què estava passant", per tal que la prefectura pogués prendre les decisions en temps real. "Recollir tota la informació era inabastable per nosaltres i per això es va encarregar als binomis", ha explicat el testimoni. Així mateix, ha dit que des de la comissaria d'Informació es va dedicar a "controlar" les persones i llocs més importants i relacionats amb moviments radicals i antisistema, així com d'extrema dreta. També es van dedicar a controlar si alguna persona concreta apareixia a un centre de votació, per evitar que poguessin "radicalitzar" la "massa controlada.
Un tercer bloc supervisava si grups unionistes radicals es desplaçaven a centres de votació perquè podien generar enfrontaments. Un quart bloc revisava si hi havia "risc evident" de concentracions relacionades amb els llocs on s'allotjaven els policies espanyols. "Teníem preocupació per un bloqueig d'entrades i sortides. Havien de detectar si algú hi anava", ha explicat.
Un últim bloc, "sobrevingut", va ser al migdia perquè hi va haver un "canvi d'estratègia". "Les intervencions que es fessin i derivessin en una actuació contundent la farien els Mossos. La prefectura ens va preguntar com maximitzar l'eficàcia de les actuacions", ha relatat. És per això que es van assenyalar quins eren els llocs on les intervencions tindrien més èxit, sense risc de trobar-se amb grups "violents o revolucionaris". "Vam fer una llista amb els centres que, donades les noves circumstàncies del dispositiu, els serien més fàcils de tancar pels Mossos", ha reblat.
La facilitat per bloquejar el port de Barcelona
Preguntat pel cas del Port de Barcelona, Justo ha explicat que era el lloc amb més concentració d'unitats d'ordre públic. "Era relativament fàcil que una acció de sabotatge tingués èxit. Tenia accessos limitats i amb la quantitat de gent que es podia convocar, amb 200 o 300 persones hi hagués hagut un problema important. Sobretot si es feia amb vehicles de pes, com tractors. Cinc tractors ben posats a cada una de les portes hauria suposat hores i hores de bloqueig", ha detallat el testimoni. Ha deixat clar que no es va donar cap ordre de seguiments o vigilància dels policies espanyols o agents de la Guàrdia Civil. "No era legítim ni legal", ha apuntat. "No s'hauria entès, arran de la pluralitat de persones que formen el cos de Mossos", ha afegit.
Sobre els documents que els Mossos volien destruir a finals d'agost a la incineradora del Besòs, Justo ha dit que hi havia un acord amb aquesta empresa i feia temps que es llençaven els documents allà per destruir-los. "Eren escombraries", ha dit, i ha especificat que "no es pot destruir res sense que hi hagi una còpia en format digital". Preguntat per l'informe que va fer la policia espanyola en relació als documents que es volien destruir, la Fiscalia ha criticat que es qüestionés al testimoni sobre un document que ell no va elaborar. "Vam saber d'aquest informe per la premsa. Sobre aquesta informe jo vaig fer un contrainforme", ha relatat.
La magistrada del TSJC va demanar "prudència"
El secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joaquim Martínez Sánchez, ha explicat aquest dimecres en el judici als Mossos a l'Audiència Nacional que la magistrada Mercedes Armas, que havia dictat l'ordre del TSJC per impedir l'1-O, va admetre que el dia del referèndum seria "un dia difícil i complicat", que "confiava en la professionalitat dels tres cossos" i que "calia tenir paciència i actuar amb prudència i contenció". Això reforça el que ha explicat Josep Lluís Trapero així com més alts comandaments dels Mossos durant el judici. "Durant la presentació de la part dispositiva de la resolució, Trapero apuntava coses", ha explicat el testimoni.