Nova legislatura

Torra reclama a Torrent recuperar l'escó pels vincles de la Junta Electoral amb Cs i PP

El president sosté que la presència d'un membre de la JEC a sou de la formació taronja ha de revertir el desposseïment de l'acta

per Sara González / Oriol March , Parlament, 4 de març de 2020 a les 11:30 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al Parlament | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat al president del Parlament, Roger Torrent, que reconsideri la seva inhabilitació com a diputat arran de la presència d'un membre a sou de Ciutadans dins la Junta Electoral Central (JEC) que va ordenar que se'l desposseís de l'acta. "Reconsidereu la decisió", li ha demanat Torra a Torrent, que no ha fet cap comentari al respecte. No ha estat l'únic moment de tensió entre els dos.

Al cap de poca estona, després d'una intervenció de Carlos Carrizosa en la qual el dirigent de Ciutadans ha considerat Torra com un "okupa" per mantenir el càrrec tot i la inhabilitació, el president ha criticat que Torrent no hagi fet res davant dels "insults". "Se m'acaba de dir okupa, i lamento que no protesti", ha apuntat el president, que no ha respost la intervenció de Carrizosa perquè era "un míting i no una pregunta".

 
Defensa de Ponsatí


"En l'independentisme no hi sobra ningú, i menys un exiliat". Aquesta ha estat la resposta Torra, quan en sessió de control se li ha preguntat per la intervenció de Clara Ponsatí a Perpinyà, aquest dissabte, en la qual va considerar una "enganyifa" la taula de diàleg amb l'Estat. "Ens movem entre l'escepticisme i la prudència", ha remarcat Torra en referència a l'arrencada de les negociacions amb la Moncloa, que tot just van arrencar fa una setmana. De la taula, Torra n'aspira a sortir amb la pregunta i la data del referèndum pactat, un missatge que confia que ERC comparteixi.

Jéssica Albiach, màxima dirigent dels comuns al Parlament i futura candidata a la Generalitat, ha preguntat directament a Torra si creu en la taula de diàleg. "La prova que hi crec és que hi soc", ha assenyalat el president, que ha demanat a Catalunya en Comú Podem si creu en el dret a l'autodeterminació. La resposta d'Albiach ha estat afirmativa, i ha contraatacat amb la intervenció de Ponsatí a Perpinyà.



"Per nosaltres la taula és una oportunitat, i no es pot fer servir com a arma electoral", ha assenyalat la dirigent dels comuns, que ha indicat que la taula de diàleg a Catalunya ha fet "menys feina" que l'oberta amb la Moncloa. Torra ha lamentat que els membres dels comuns en la taula estatal no van respondre sobre l'autodeterminació. "Encara no sabem la posició de l'Estat, del govern del PSOE i de Podem, sobre això i l'amnistia. Espero que en la propera reunió es pugui concretar", ha apuntat.

Topada per l'habitatge

Alejandro Fernández, cap de files del PP a Catalunya, ha estat molt crític amb el decret d'habitatge del Govern, perquè segons ell pot arribar a facilitar l'ocupació de pisos. Torra ha contraatacat acusant els populars de voler "tapar l'escàndol del dia", que segons ell és la militància al PP d'un integrant de la Junta Electoral Central (JEC). Després d'això, el president ha defensat el text governamental sobre habitatge. "Volem preservar la justícia social", ha assenyalat el president de la Generalitat.

"No hem tingut el suport de la judicatura", ha lamentat Torra, davant les al·legacions de la justícia contra el decret. La qüestió ha estat damunt la taula del consell executiu en els últims dies, i una part dels diners extra per la regla de despesa aprovada pel Congrés dels Diputats es destinaran a aquesta qüestió.

Diàleg i mobilització

El diàleg amb l'Estat ha sobrevolat de nou la sessió de control al Parlament. Fa tot just una setmana, la delegació de la Generalitat es reunia amb l'estatal a la Moncloa per la primera trobada del nou mecanisme, que de moment només ha posat les bases de les converses i es tornarà a reunir aquest mes a Barcelona. El vicepresident Pere Aragonès ha assenyalat que "negociació i mobilització" han d'anar de la mà de cara a les converses amb l'Estat. Les seves paraules arriben després de l'acte de Perpinyà, en el qual Carles Puigdemont va reunir 150.000 persones en un clima crític amb la taula


"El que es va produir dimecres és un esdeveniment històric. Per primera vegada, dues delegacions s'asseien institucionalitzadament per abordar les qüestions de fons sobre sobirania", ha apuntat Aragonès, que ha indicat que les dues idees clares són "referèndum i amnistia". "Creiem que és àmpliament compartit per resoldre el conflicte polític", ha assenyalat el dirigent republicà, que ha demanat tenir "confiança" en la "força" que pot exposar la delegació catalana davant la Moncloa.

"Si es va reunir la mesa és gràcies als vots expressats el 10 de novembre i a la participació ciutadana arreu del país", ha apuntat Aragonès. "Mobilització i negociació han d'anar de la mà per portar el conflicte cap a la solució", ha apuntat el vicepresident, que ha posat com a exemple el Canadà o Escòcia. "Tot això ho fem per tenir tota la caixa d'eines", ha apuntat, en referència als recursos d'un estat independent.

Els talls a la Meridiana, constitucionals

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat que la mobilització diària que talla la Meridiana durant unes hores al vespre té empara constitucional, en concret pel dret a la manifestació. Així ho ha apuntat en una pregunta oral de Ciutadans, que ha acusat Buch de "connivència" i "col·laboració" amb els talls "sectaris" a la via d'entrada a Barcelona, que s'allarga des de la sentència de l'1-O. Segons Buch, el dret a manifestació està inclòs a la Constitució i el que fa el Govern és "protegir-lo", malgrat que la posició de Ciutadans -segons ell- passaria per "perseguir-lo".


Matías Alonso, diputat de la formació taronja, s'ha preguntat si Interior estava supeditat a les accions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i ha definit com a "violenta" la mobilització a la Meridiana. "Si fos per vostès, les minories no es podrien manifestar. Això vol dir que mentalment tenen una lògica un estat que no és democràtic. Mentre vostès qüestionen el dret a la maniefstació, nosaltres el protegim. Mentre vostès qüestionen la Consttucó, nosaltres ens hi adaptem", ha recalcat Buch.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació