Nova legislatura

Torra i ERC traslladen el xoc per la taula de negociació al Parlament

Els republicans retreuen al president de la Generalitat que Junts per Catalunya "menystingués" l'espai de diàleg a l'acte de Perpinyà

per Sara González / Oriol March , Parlament, 4 de març de 2020 a les 11:33 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al Parlament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les paraules de l'exconsellera Clara Ponsatí titllant d'"enganyifa" la taula de negociació han derivat en un nou xoc parlamentari entre ERC i Junts per Catalunya. Durant la sessió de control, els republicans han retret al president de la Generalitat, Quim Torra, que lideri aquest diàleg amb el govern espanyol i que, just després, a l'acte de Perpinyà, es "menystingui" i es carregui contra la taula "amb duresa i amargor". L'afirmació d'ERC ha irritat el president, que just després ha tornat a demanar a Roger Torrent que, com a president de la cambra, reconsideri la seva inhabilitació com a diputat
 

El president parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, ha emplaçat Torra a respondre amb claredat quina és la seva posició sobre la taula de negociació. El president, per la seva banda, ha respost "sorprès" per la pregunta i tot assegurant que "no sobra ningú" en el moviment independentista i que el seu objectiu ha estat sempre buscar "la unitat". En tot cas, ha esquivat desacreditar la taula i s'ha limitat a dir que es mouen "entre l'escepticisme i la prudència". El resultat de la taula, ha defensat Torra, ha de ser la de sortir de la negociació amb una data per celebrar el referèndum d'autodeterminació. "És la millor sortida, la que volem i per la qual lluitarem. Anem a negociar la sobirania", ha sentenciat. 

Que ERC burxés en la "contradicció" que consideren que hi ha a Junts per Catalunya amb aquesta qüestió ha molestat Torra. Durant la interpel·lació que li ha fet Ciutadans, el president ha assenyalat que el partit taronja tingués a sou de la formació un dels membres de la Junta Electoral i, en conseqüència, ha demanat a Torrent que el restitueixi com a diputat del Parlament. A més, davant del fet que el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, l'hagi acusat de ser un "ocupa", Torra ha lamentat que el president del Parlament permeti que se l'"insulti" a la cambra. 

 
Torra evita desacreditar la taula


"En l'independentisme no hi sobra ningú, i menys un exiliat", ha respost també el president quan en sessió de control han estat els comuns els que li han preguntat per la intervenció de Clara Ponsatí a Perpinyà, aquest dissabte. Jéssica Albiach, màxima dirigent dels comuns al Parlament i futura candidata a la Generalitat, ha preguntat directament a Torra si creu en la taula de diàleg. "La prova que hi crec és que hi soc", ha assenyalat el president, que ha demanat a Catalunya en Comú Podem si creu en el dret a l'autodeterminació. La resposta d'Albiach ha estat afirmativa, i ha contraatacat amb la intervenció de Ponsatí a Perpinyà.

"Per nosaltres la taula és una oportunitat, i no es pot fer servir com a arma electoral", ha assenyalat la dirigent dels comuns, que ha indicat que la taula de diàleg a Catalunya ha fet "menys feina" que l'oberta amb la Moncloa. Torra ha lamentat que els membres dels comuns en la taula estatal no van respondre sobre l'autodeterminació. "Encara no sabem la posició de l'Estat, del govern del PSOE i de Podem, sobre això i l'amnistia. Espero que en la propera reunió es pugui concretar", ha apuntat.


Topada per l'habitatge

Alejandro Fernández, cap de files del PP a Catalunya, ha estat molt crític amb el decret d'habitatge del Govern, perquè segons ell pot arribar a facilitar l'ocupació de pisos. Torra ha contraatacat acusant els populars de voler "tapar l'escàndol del dia", que segons ell és la militància al PP d'un integrant de la Junta Electoral Central (JEC). Després d'això, el president ha defensat el text governamental sobre habitatge. "Volem preservar la justícia social", ha assenyalat el president de la Generalitat.

"No hem tingut el suport de la judicatura", ha lamentat Torra, davant les al·legacions de la justícia contra el decret. La qüestió ha estat damunt la taula del consell executiu en els últims dies, i una part dels diners extra per la regla de despesa aprovada pel Congrés dels Diputats es destinaran a aquesta qüestió.

Diàleg i mobilització

El diàleg amb l'Estat ha sobrevolat de nou la sessió de control al Parlament. Fa tot just una setmana, la delegació de la Generalitat es reunia amb l'estatal a la Moncloa per la primera trobada del nou mecanisme, que de moment només ha posat les bases de les converses i es tornarà a reunir aquest mes a Barcelona. El vicepresident Pere Aragonès ha assenyalat que "negociació i mobilització" han d'anar de la mà de cara a les converses amb l'Estat. Les seves paraules arriben després de l'acte de Perpinyà, en el qual Carles Puigdemont va reunir 150.000 persones en un clima crític amb la taula


"El que es va produir dimecres és un esdeveniment històric. Per primera vegada, dues delegacions s'asseien institucionalitzadament per abordar les qüestions de fons sobre sobirania", ha apuntat Aragonès, que ha indicat que les dues idees clares són "referèndum i amnistia". "Creiem que és àmpliament compartit per resoldre el conflicte polític", ha assenyalat el dirigent republicà, que ha demanat tenir "confiança" en la "força" que pot exposar la delegació catalana davant la Moncloa.

"Si es va reunir la mesa és gràcies als vots expressats el 10 de novembre i a la participació ciutadana arreu del país", ha apuntat Aragonès. "Mobilització i negociació han d'anar de la mà per portar el conflicte cap a la solució", ha apuntat el vicepresident, que ha posat com a exemple el Canadà o Escòcia. "Tot això ho fem per tenir tota la caixa d'eines", ha apuntat, en referència als recursos d'un estat independent.

Els talls a la Meridiana, constitucionals

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat que la mobilització diària que talla la Meridiana durant unes hores al vespre té empara constitucional, en concret pel dret a la manifestació. Així ho ha apuntat en una pregunta oral de Ciutadans, que ha acusat Buch de "connivència" i "col·laboració" amb els talls "sectaris" a la via d'entrada a Barcelona, que s'allarga des de la sentència de l'1-O. Segons Buch, el dret a manifestació està inclòs a la Constitució i el que fa el Govern és "protegir-lo", malgrat que la posició de Ciutadans -segons ell- passaria per "perseguir-lo".


Matías Alonso, diputat de la formació taronja, s'ha preguntat si Interior estava supeditat a les accions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i ha definit com a "violenta" la mobilització a la Meridiana. "Si fos per vostès, les minories no es podrien manifestar. Això vol dir que mentalment tenen una lògica un estat que no és democràtic. Mentre vostès qüestionen el dret a la maniefstació, nosaltres el protegim. Mentre vostès qüestionen la Consttucó, nosaltres ens hi adaptem", ha recalcat Buch.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació