06
de març
del
2020
Actualitzat
el
10
de març
a les
11:19h
Catalunya va recollir selectivament l'any 2018 el 42% dels residus municipals. La xifra és encara lluny de l'objectiu fixat per la Unió Europea d'arribar al 50% del reciclatge aquest 2020. Queda molta feina per fer ja que només 129 municipis tenen assegurat superar el llindar. Aconseguir-ho no és intranscendent: aquells ajuntaments que no competeixin seran sancionats.
Quins municipis compleixen l'objectiu europeu?
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) confia que el país viurà un gran salt en recollida selectiva després d'anys de cert estancament. Ara bé, és molt complicat que el 2020 es tanqui superant el 50% de reciclatge real. De fet, per fer-ho, l'ARC calcula que és necessari superar el 60% de recollida selectiva ja que a aquesta quantitat cal restar els impropis, és a dir, tots aquells residus que es dipositen al contenidor equivocat.
Aconseguir el 50% de reciclatge no és una opció. És un objectiu fixat per la Unió Europea i que Catalunya ha inclòs en el Pla general de prevenció i gestió de residus i recursos, el PRECAT20. Els països que no hi arribin seran sancionats i, en el cas de l'estat espanyol, es traslladarà a les comunitats autònomes. A Catalunya, on la recollida és competència municipal, la sanció l'hauran d'assumir entre els ajuntaments que no compleixin.
“Fa anys que advertim als 947 ajuntaments que si no compleixen, seran sancionats”, explica Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus. I, fet, els deures no acaben el 2020: el 2025 l'objectiu serà del 55%, un 60% el 2030 i un 65% el 2035 (llindars als quals cal afegir uns 10 punts pels impropis).
Les últimes dades disponibles indiquen que només 129 dels 947 municipis catalans ja han superat el 60% de recollida selectiva mentre que 166 més estan entre el 50 i el 60%. L'altra cara de la moneda: 652 municipis catalans no separen ni la meitat dels residus que generen.
El podi dels municipis que més reciclen
El municipi català que més recicla és Matadepera, al Vallès Occidental, amb quasi un 91%. Van començar la recollida porta a porta, considerat el sistema més eficient, el 5 del 5 del 2005. Des de l'aleshores, els resultats han estat espectaculars i és un dels dos únics pobles del país que superen el llindar del 90%.
“Portem molt rodatge. Després de quasi 15 anys els veïns se senten seu el model i no hi ha problemes significatius”, explica Nil López, alcalde de Matadepera. Ara bé, assegura que encara es pot millorar, no tant en el percentatge de recollida selectiva sinó en aconseguir baixar la generació per habitant. “No es pot baixar la guàrdia”, conclou.
L'altre municipi que supera el 90% és Vilablareix, al Gironès. Malgrat que ja era un dels líders amb el porta a porta, el 2018 va estrenar un sistema pioner a Catalunya de “càlcul de la taxa de residus per participació”. Concretament, l'impost es calcula per trams, tenint en compte el nombre de vegades que es treu la fracció orgànica i els envasos lleugers amb el cubell corresponent. L'objectiu del consistori és incentivar la participació, evitar la fuga de residus a municipis veïns –un dels problemes que es pot produir quan a l'entorn no es fa el porta a porta- i, en definitiva, millorar la recollida selectiva.
Els 10 municipis que més reciclen (2018)
Argentona (Maresme) tanca el podi amb un 87,9% de recollida selectiva. Uns resultats que són fruit de l'aposta pel porta a porta –van començar el 2004- i, posteriorment, en ser pioners en un sistema de pagament per generació. Concretament, es penalitza el rebuig per tal de fomentar el reciclatge: qui deixa més bosses de fracció resta a la porta de casa, més paga de taxa.
A Matadepera, per cert, també tenen sobre la taula el pagament per generació. “No podem quedar-nos estancats”, assegura López a NacióDigital. A aquesta estratègia, se li sumen campanyes de prevenció -“Hem de recuperar anar a comprar amb cistell”, explica- així com normes urbanístiques per facilitar la recollida porta a porta. En aquest sentit, totes les noves edificacions unifamiliars han d'incloure una portella per dipositar el cubell.
En el TOP-10 hi ha tres municipis d'Osona –Tavèrnoles, Folgueroles i Prats de Lluçanès-, així com Breda (Selva), Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), Navarcles (Bages) i Biure (Alt Empordà). Totes aquestes localitats, que superen el 84% de recollida selectiva, fan servir el sistema porta a porta. “Som un referent per altres municipis i ho volem continuar sent", explica l'alcalde de Matadepera que espera que altres pobles propers com Sentmenat, Polinyà i Ullastrell apliquin aviat el nou sistema.
A Matadepera, per cert, també tenen sobre la taula el pagament per generació. “No podem quedar-nos estancats”, assegura López a NacióDigital. A aquesta estratègia, se li sumen campanyes de prevenció -“Hem de recuperar anar a comprar amb cistell”, explica- així com normes urbanístiques per facilitar la recollida porta a porta. En aquest sentit, totes les noves edificacions unifamiliars han d'incloure una portella per dipositar el cubell.
En el TOP-10 hi ha tres municipis d'Osona –Tavèrnoles, Folgueroles i Prats de Lluçanès-, així com Breda (Selva), Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), Navarcles (Bages) i Biure (Alt Empordà). Totes aquestes localitats, que superen el 84% de recollida selectiva, fan servir el sistema porta a porta. “Som un referent per altres municipis i ho volem continuar sent", explica l'alcalde de Matadepera que espera que altres pobles propers com Sentmenat, Polinyà i Ullastrell apliquin aviat el nou sistema.
El secret de la comarca que més recicla
Osona és des de fa anys la comarca que més recicla. El 2018 va recollir selectivament el 61,7% dels residus, un percentatge notable tenint en compte la població (més de 158.000 persones). De fet, les altres quatre comarques que superen el 55%: el Priorat, el Pallars Sobirà, la Terra Alta i el Moianès, sumen juntes 41.000 habitants.
A Osona dues institucions gestionen la competència. El Consell Comarcal s'ocupa de 39 dels 51 municipis mentre que la Mancomunitat de la Plana ho fa de la resta i de dos més del nord del Vallès Oriental. “La Mancomunitat és una de les claus del nostre èxit. És una iniciativa que va agrupar els ajuntaments d'Osona sud i que va ser pionera en el porta a porta”, explica Albert Castells, conseller de Cicle de Residus del Consell Comarcal.
Però quin és el secret? Anna Riera, tècnica de Medi Ambient de la institució comarcal, apunta per una banda a la implantació del porta a porta. Ja són 19 dels 51 municipis els que apliquen aquest sistema que pràcticament garanteix un 70% en la recollida selectiva. A més, hi ha una desena de municipis que preveuen o estudien aplicar-lo, entre els quals Manlleu i Torelló, segon i tercer de la comarca en habitants.
L'altre element diferencial és el denominat contenidor multiproducte. A Osona no hi ha ni el contenidor groc ni el blau sinó que en un sol recipient s'hi dipositen els envasos lleugers així com el paper i cartró. Es tracta d'un model únic no només a Catalunya sinó al conjunt de l'Estat i que ha contribuït a ser l'única comarca que ja supera el 60% de recollida selectiva.
A Osona no s'ha fet bandera del lideratge. “Potser si se n'hagués fet, la ciutadania s'hagués relaxat. Hem fet el contrari per continuar millorant i no hem parat de fer actes de sensibilització en diversos col·lectius”, explica Castells. “La ciutadania s'ha cregut el sistema i cal felicitar-los”, afegeix Riera.
Un contenidor, nou fraccions
Els veïns d'Osona tiren al contenidor multiproducte –o deixen al cubell del porta a porta- el paper, el cartró, els brics, les llaunes i els envasos de plàstic. Tots aquests residus es porten a dues plantes: la del Consell Comarcal a Vic que gestiona 14.000 tones anuals i la de la Mancomunitat a Malla, que en tracta unes 3.000.
Tots aquests residus entren conjuntament i surten separats en nou fraccions per ser reciclades: cartró, paper, materials fèrrics, alumini, brics, plàstic film, plàstic mixt, plàstic PET i plàstic PEAD. Per fer-ho, a la planta de Vic s'apliquen fins a tres sistemes de triatge manual –una part amb personal de centres especials de treball- i una desena de processos de triatge mecànic. Un trommel separa els materials per mida, un altre sistema per vibració els classifica per pes mentre que els electroimants separen els materials fèrrics i un inductor de Foucault separa les llaunes d'alumini. Finalment, els separadors òptics permeten seleccionar les diverses tipologies de plàstic.
Els residus surten de la planta de Vic en bales de cadascuna de les nou fraccions. Foto: Albert Alemany
Des del Consell Comarcal es defensa el sistema. “És evident que el procés de triatge és més complex però es facilita la selecció dels residus per part dels ciutadans i la gestió de la recollida és més econòmica: un circuit menys, menys contenidors, menys combustible i una menor ocupació de la via pública”, assenyala Albert Castells a NacióDigital. “És una opció que s'ha demostrat d'èxit. Ara bé, cal lluitar per minimitzar la generació de residus ja que només separant no anem enlloc”, afegeix autoexigent.
Després que Vic ho acabés descartant, Manlleu ha expressat la voluntat de convertir-se en una de les poblacions més grans del país en aplicar el sistema porta a porta. Actualment, separa selectivament quasi el 70% dels residus i lidera el rànquing dels municipis entre 15.000 i 60.000 habitants. Si acaba aplicant aquest sistema –juntament amb Torelló i Centelles-, a la planta de triatge ho notaran positivament. “Rebrem menys quantitat de residus però de major qualitat: tindran molt menys impropis”, explica Anna Riera. En canvi, s'espera incrementar la quantitat i la quantitat de la matèria orgànica recollida. I és que, està demostrat, que quan cal deixar els residus a davant de casa, la gent ho selecciona molt millor.
La batalla de les grans ciutats
Si Manlleu és l'únic municipi entre 15.000 i 60.000 habitants que supera el 60% de recollida selectiva, Girona és l'única ciutat del país que arriba –per centèsimes- al llindar del 50%. “El gran objectiu és poder mobilitzar les grans concentracions urbanes”, reconeix Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus. I és que cap dels 10 municipis més grans supera la mitjana del país.
El futur passa per individualitzar la taxa -pagarà menys qui recicli millor- i se sancionarà els municipis que no compleixin. “Com a Govern volem acompanyar els municipis per evitar que succeeixin i arribin als llindars marcats”, afegeix.
En aquest sentit, la recomanació de l'ARC és que cada ciutat impulsi el seu propi pla de prevenció i gestió de residus. “No hi ha dos municipis iguals. I reclamem als ajuntaments que no improvisin i estudiïn models mixtos”. En aquest sentit, Tost assenyala que en ciutats mitjanes i grans es poden combinar sistemes segons la tipologia urbana: porta a porta al nucli històric, contenidors intel·ligents a zones de creixement desordenat i, de nou, porta a porta a urbanitzacions i nous eixamples.