Societat

La Generalitat critica la «lectura restrictiva» del decret d'habitatge per part de la justícia

Després del desnonament per part dels Mossos d'Esquadra al Bloc Llavors del Poble Sec, el Govern defensa l'actuació del cos com a "policia judicial"

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en roda de premsa
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en roda de premsa | Govern
Oriol March
03 de març del 2020
Actualitzat a la 13:55h
El Govern ha criticat aquest dimarts la "lectura restrictiva" de la justícia del nou decret d'habitatge de l'executiu arran de l'ordre de desnonament contra el Bloc Llavors executada avui pels Mossos d'Esquadra. "Els jutges han decidit aplicar el seu crteri amb lectura restrictiva del decret. El que han permès és que continuïn els desnonaments. Amb aquesta lectura restrictiva, els desnonaments continuen, i des del Govern ho corregirem", ha assenyalat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó.

Tant ella com la consellera de Justícia, Ester Capella, que han comparegut després de la reunió setmanal del consell executiu, han defensat els Mossos d'Esquadra perquè han complert amb el seu mandat com a "policia judicial". Si hi ha hagut una actuació "desproporcionada", ha destacat Capella, hauran de ser els tècnics del Departament d'Interior els encarregats de determinar-ho analitzant les imatges.
 
Desnonament al Poble Sec

El nou decret d'habitatge del Govern no ha servit per aturar el desnonament de sis famílies vulnerables que ocupaven des de fa dos anys l'anomenat Bloc Llavors, al Poble Sec de Barcelona. El propietari, el fons voltor amb majoria de capital finlandès Vauras Investment, ha incomplert l'obligació que estableix la nova llei d'oferir un lloguer social abans de desallotjar. Tot i així, el jutjat de primera instància 48 de Barcelona ha ordenat el desnonament, executat pels Mossos d'Esquadra.

A dos quarts de set del matí, 16 dotacions de la Brigada Mòbil (Brimo) i l'Àrea de Recursos Operatius (Arro) han arribat a la porta del Bloc Llavors, al número 38 del carrer Lleida. Dins l'edifici hi havia desenes de persones que hi havien passat la nit, precisament per oposar resistència a un possible intent de desnonament. Els Mossos han entrat al bloc sense esperar la comitiva judicial.
Amb el pas dels minuts s'han anat concentrant persones a l'exterior de l'edifici, convocades pel Sindicat de Barri del Poble Sec. Mentrestant, a dins, un cop la comitiva judicial ja havia arribat, els Mossos han carregat contra les persones que s'oposaven al desnonament. Tots han estat identificades però no hi ha hagut detinguts.
 
El Servei Servei d’Intervenció en situacions de  Pèrdua de l’Habitatge i/Ocupacions (SIPHO) ha intentat mediar amb els representants de la propietat. Fonts municipals expliquen a NacióDigital que la comitiva judicial ha impedit al SIPHO intervenir. 

Guardamobles i allotjament en pensions

Les famílies amb menors ja havien marxat de l'edifici abans de la intervenció policial i els Mossos d'Esquadra han forçat el desnonament de la resta. Alguns dels veïns han denunciat violència física i verbal de la policia catalana a l'hora de fer-los fora de casa. 
  Un cop desnonades, l'Ajuntament de Barcelona ha ofert als veïns guardamobles i allotjaments temporals en pensions com a alternativa habitacional.Expedient sancionador al fons voltor

En el mateix moment en què s'estava produint el desnonament, la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha anunciat que el consistori ha obert un expedient sancionador a Vauras Investment per incompliment del nou decret d'habitatge. La multa podria arribar fins als 90.000 euros per cada cas. El valor amb què el fons va anunciar la venda dels últims pisos la darrere vegada superava els 400.000.
L'Ajuntament ja havia amenaçat amb multes el fons voltor quan la jutge va ordenar el desnonament però no ha li ha obert expedient fins aquest dimarts. L'Agència Catalana d'Habitatge, dependent de la Generalitat, també va amenaçar el fons amb sancions però ha comunicat oficialment l'obertura de cap expedient.

Cas paradigmàtic

La titular del jutjat de primera instància 48 de Barcelona, María José Hernández González, va ser la primera magistrada a autoritzar un desallotjament de famílies vulnerables a les quals no s'havia ofert lloguer social després de l'aprovació del decret. Posteriorment, les audiències provincials de Barcelona i Girona han unificat criteris establint que la nova legislació no serveix per aturar demandes de desnonament. 

El desnonament, a més, es va comunicar amb data oberta, una pràctica prohibida per la llei però que els jutges continuen aplicant. 

El Sindicat de Barri del Poble Sec comptava amb el suport explícit de les dues administracions per forçar el fons voltor a negociar, així com el de Junts per Catalunya, ERC, els comuns i la CUP. Els cupaires, a més, han demanat la compareixença al Parlament del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i d'Interior, Miquel Buch, per demanar explicacions sobre "l'aplicació i efectivitat" del decret d'habitatge.

L'Ajuntament de Barcelona, a través de la seva regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha considerat "desproporcionat" el dispositiu dels Mossos d'Esquadra per executar el desnonament.