Responsables dels Mossos lamenten la poca coordinació entre els cossos policials l'1-O

Els responsables de les regions policials dels Mossos han tancat files aquest dimarts a l'Audiència Nacional amb l'actuació del cos els dies previs a l'1-O i el mateix dia de la votació. Els testimonis, a preguntes d'Olga Tubau, han desgranat les actuacions que van ordenar els dies previs al referèndum per complir les ordres de la Fiscalia, especialment la 2 i la 5 de 2017, i també com es va mirar de complir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 27 de setembre de 2017. Tot i així, també han admès que la principal deficiència en el dispositiu policial va ser la manca de coordinació entre els cossos policials. Josep Maria Estela, cap de la regió policial de Terres de l'Ebre el 2017, ha admès que el "trencament" del dispositiu l'1-O va provocar "moments difícils".

Estela ha detallat les actuacions que es van fer a la seva regió per complir les instruccions de la Fiscalia per impedir el referèndum. Sobre la instrucció 2/2017, es van obrir diligències i es va fer constar que s'havien fet actes polítics relacionats amb l'1-O, i se'n van obrir més per actes similars. També es van aixecar diligències per denúncies de particulars en relació a la propaganda de l'1-O. Aquestes diligències s'enviaven a la Fiscalia a través de la comissaria general d'informació. "Estava estipulat així des de feia dos anys per ordre de Trapero. Tot allò relacionat amb el procés s'havia d'instruir d'aquesta manera", ha detallat a preguntes de Tubau.

En relació a la instrucció 5 i 6, el testimoni també ha detallat les actuacions que es van fer a les Terres de l'Ebre. Sobre la 6/2017, ha dit que no es va arribar a materialitzar perquè ja es va dictar l'ordre del TSJC, que deixava sense efectes les instruccions del ministeri públic. El comandament ha dit que la prefectura i Josep Lluís Trapero van demanar "rigor, disciplina i professionalitat" per complir l'ordre de la magistrada Mercedes Armas. Les actuacions dels Mossos també havien de seguir els principis d'actuació i actuar amb proporcionalitat. "L'ordre del TSJC interpel·lava els tres cossos. Era un dispositiu conjunt coordinat per Pérez de los Cobos", ha dit Estela.

El testimoni ha dit que el "trencament" el matí de l'1-O del dispositiu conjunt dels cossos de seguretat va provocar "deficiències" en l'actuació policial. Estela ha explicat que la situació va obligar al cos a fer canvis en l'actuació prevista amb el "reagrupament" d'agents en veure que no podien comptar amb Policia Nacional i Guàrdia Civil i ha relatat "moments difícils".

De nou, el testimoni ha negat cap ordre per desobeir l'ordre del TSJC i les pautes d'actuació dissenyades per impedir el referèndum. En relació a les pautes d'actuació, ha dit que la manera d'activar ordre públic era l'habitual. A preguntes de la Fiscalia, Estela ha detallat que 26 centres no es van arribar a obrir, en deu van actuar els binomis i no es van obrir. "Recordo un dels centres en que la intervenció dels binomis va fer que no s'obrís, tot i que hi havia gent allà", ha dit el testimoni a preguntes del fiscal Carballo.

Ampliació d'actes i crítiques de Fiscalia

Ramon Calsina, cap de la regió policial del Pirineu Occidental dels Mossos, ha explicat que les pautes de l'actuació de l'1-O no eren excepcionals i la manera d'activar ordre públic era l'habitual. A preguntes de Tubau, Calsina ha dit que no hi va haver cap ordre per incomplir l'ordre del TSJC o les pautes d'actuació i, per tant, facilitar el referèndum a la seva regió policial. El testimoni també ha dit que no es van donar permisos per l'1-O tot i admetre que en alguns casos no es van poder anul·lar. "Els permisos per assumptes personals es van anul·lar", ha deixat clar. Ha dit també que a la seva regió hi va haver un reforçament dels efectius de cara al dia del referèndum.

El comandament també ha dit que, per complir l'ordre del TSJC, es van visitar els col·legis electorals de la seva regió i es va recordar que no es podia fer el referèndum. Es va identificar els responsables, es van aixecar més de 200 actes i es va instar la gent a abandonar les centres abans de les sis del matí. "L'1-O es van tancar o no van obrir nou centres a primera hora i durant el dia se'n van tancar nou més", ha detallat. Ha afegit també que a partir de les 9.30h els binomis van començar a demanar suport d'ordre públic. Es va actuar principalment en dos centres a la Vall d'Aran i a la Seu d'Urgell. Ha negat seguiments i ordres d'"omissió de socors" als policies espanyols.

El testimoni ha dit que es van haver d'ampliar algunes actes perquè hi havia gent molt "variopinta". "Hi havia gent que no estava acostumada a fer actes", ha admès. També ha confirmat que se'ls va fer arribar unes fitxes per omplir i fer les actes i ha negat que, més enllà de sol·licitar informació complementària, en cap moment es va ordenar modificar o alterar les actes. 

A preguntes de la Fiscalia, Calsina ha dit que es va fer un cordó a dos centres de la Vall d'Aran i la Seu d'Urgell que permetien sortir a la gent però no entrar als col·legis. "No vam recollir actes de votació, però sí urnes i paperetes", ha dit. El fiscal Carballo ha retret al testimoni que van actuar molt tard i que la votació ja havia començat. "Vam anar a quatre col·legis perquè només teniem quatre furgonetes d'ARRO. Una la vam tenir tot el dia a la Seu d'Urgell", ha dit. Tot i així, la seva resposta no ha convençut la Fiscalia, que ha criticat que no anessin a altres col·legis davant la permissivitat de la presidenta Concepción Espejel.

Es van complir les ordres de Fiscalia

Jose Milan, cap de la regió policial de Girona dels Mossos i cap del dispositiu de l'1-O, ha detallat també l'actuació del cos a la seva regió en compliment de les instruccions de Fiscalia. Per complir la instrucció 2/2017, es van fer 75 actes sobre accions a favor del referèndum. Com en els altres casos, es remetien a la Fiscalia a través de la comissaria general d'informació, un mecanisme vigent des de 2015 per ordre de Trapero. En relació a la instrucció 2, ha fet referència a un correu de Ferran López de 14 de setembre amb unes pautes per complimentar les actes. "Les pautes del comissari López eren per recordar els requisits a l'hora de complimentar les actes i que no faltessin dades", ha detallat.

En compliment  de la instrucció 5, a la regió de Girona es van fer 344 actes i dos oficis. Es van identificar els responsables dels centres de votació i se'ls van fer els corresponents advertiments. Amb la instrucció 6 -que ordenava precintar els centres-, el testimoni ha detallat que va quedar sobrepassada per l'ordre del TSJC. Sobre l'ordre, la prefectura va fer una reunió per insistir en el seu compliment. "Havíem d'actuar per impedir que els centres obrissin", ha detallat. Aquell dia, Trapero va demanar complir les ordres de la justícia, "actuar seguint les pautes i la interlocutòria i intentar en tot moment donar compliment al que es demanava". 

Milan ha detallat que no hi va haver cap contraordre per facilitar el referèndum i incomplir les ordres judicials. Pel que fa al sistema d'activació d'ordre públic, el comandament ha dit que era habitual en altres dispositius i ha posat d'exemple el dispositiu policial post-sentència, que va ser el mateix. "En aquest cas es van integrar membres de la policia nacional", ha dit. A preguntes de Tubau, el testimoni ha admès que la integració en un mateix CeCor facilitava la coordinació entre cossos policials. Com la resta de testimonis, ha dit que l'1-O es van anul·lar els permisos per assumptes propis i van treballar més de 1.000 agents a la regió.

El testimoni ha dit que es van constituir 369 centres de votació, dels quals quinze no van obrir. Se'n van tancar dos al matí amb ARRO, set amb mediació, i vuit més a la tarda. En onze centres es va requisar material electoral. "Durant l'1-O vam veure amb sorpresa actuacions unilaterals de les policies de l'Estat", ha lamentat Milan, que, com la resta, ha negat vigilàncies i seguiments. "No vam ordenar res, altra cosa són comentaris individuals d'algun agent", ha detallat. El testimoni també ha dit que va rebre l'ordre d'investigar agents per Assumptes Interns per determinades actuacions.