03
de març
del
2020
Actualitzat
a les
14:26h
Quan falten cinc dies per al 8-M, el govern espanyol ha aprovat la llei orgànica integral de la llibertat sexual que consagra "el només sí és sí, la resta és violació". La nova regulació, no exempta de tensions per motius de redactat i de calendari entre el PSOE i Podem, recull bona part de les reivindicacions del moviment feminista en els darrers anys per adaptar-se a les exigències del Conveni d'Istambul i equipara les víctimes de les agressions sexuals amb les víctimes de violència masclista.
El projecte de llei, que ara haurà de superar uns tràmits parlamentaris que es preveuen complexos amb la bel·ligerància de la dreta, és un dels buc insígnia del govern de coalició i un dels principals reptes de la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Entre els punts més destacats de la nova normativa està el fet d'acabar amb la diferència entre abús i agressió, ja que la normativa vigent fins ara estableix que cal violència i intimidació perquè a ulls de la justícia sigui considerada l'agressió. El debat va esclatar socialment arran de la polèmica sentència de La Manada, els agressors de la qual van ser condemnats inicialment per abús, però després el Tribunal Suprem va fixar la condemna per agressió.
Amb la nova llei, tota actuació sense consentiment serà considerada agressió. S'estableix que no hi ha consentiment sexual si la víctima "no ha manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforma a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l'acte". La ministra d'Igualtat ha argumentat que, un cop la llei entri en vigor, les dones ja no hauran de "demostrar el sotmetiment" ni es trobaran amb la "cadena d'obstacles" que hi havia fins ara per demostrar que havien patit violència i intimidació.
Montero ha defensat que la llei que es presenta situarà Espanya "com a referent internacional" perquè posa en el focus la prevenció, la sensibilització, l'acompanyament de la víctima i la garantia de no repetició. "La clau de la llei és que es posa en el centre el consentiment", ha argumentat la ministra, que també ha subratllat el fet que es posi en marxa una xarxa de recursos especialitzats per acompanyar les víctimes, la formació dels equips professionals que les atendran, els jutjats especialitzats i les campanyes de sensibilització que es posaran en marxa.
"Aquesta llei no hagués estat possible sense un moviment feminista fort. Espanya serà un país més segur per a les dones amb aquesta llei i els drets sexuals de les dones mai més es perdran en un carreró fosc", ha celebrat la ministra Montero.
Enduriment de penes
La inclusió de nous delictes i l'enduriment de penes és un altre dels aspectes que inclou la nova llei. S'incorporen com a delictes el matrimoni forçat, la mutilació genital o la transmissió voluntària de malalties sexuals. Les penes seran d'entre un i quatre anys de presó per a qui atempti contra la llibertat d'una altra persona sense el seu consentiment, ja sigui utilitzant violència, intimidació o abús de superioritat o vulnerabilitat de la víctima. Les penes ascendiran a entre quatre i 10 anys de presó si hi ha "accés carnal per la via vaginal, anal o bucal". En els casos de violació la condemna pot arribar a 15 anys si sumen agreujants.
La llei contempla agreujants de les penes en cas que les agressions es cometin de forma grupal, quan la víctima sigui especialment vulnerable o menor o quan s'utilitzin armes o fàrmacs. També quan entre la víctima i l'agressor existeixi o hagi existit una relació afectiva. S'obre el focus també als assetjaments sexuals en l'àmbit laboral, situacions per la qual es preveuen condemnes d'entre sis mesos i un any de presó i entre un o dos en cas que l'agressor estigui en una situació de superioritat.
Per combatre la pederàstia, l'article 183 estableix entre sis i dos anys de presó per als majors d'edat que contactin amb menors per exigir material pornogràfic, també en els casos en què el contacte es produeixi només a través d'internet. Una altra de les novetats és que també es penalitza l'assetjament ocasional al carrer amb càstigs com multes, la localització permanent o els treballs comunitaris. Això inclou expressions o proposicions sexuals o sexistes de caràcter "humiliant, hostil i intimidatòries".
Dret a assistència jurídica gratuïta
La nova normativa estableix que totes les víctimes tindran dret a assistència jurídica gratuïta amb independència del seu nivell d'ingressos, així com als serveis d'assistència i de suport de les administracions públiques, que es preveuen de caràcter integral i extensius als familiars.
El projecte de llei ha estat aprovat pel consell de ministres després d'un estira-i-arronsa entre la ministra Irene Montero i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que volia ajornar-lo per presentar la reforma dels delictes sexuals dins de la revisió integral del codi penal en la qual es preveu la modificació del delicte de sedició i la incorporació de delictes mediambientals. En les darreres setmanes, el text inicial plantejat per Montero ha anat incorporant modificacions.
El projecte de llei, que ara haurà de superar uns tràmits parlamentaris que es preveuen complexos amb la bel·ligerància de la dreta, és un dels buc insígnia del govern de coalició i un dels principals reptes de la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Entre els punts més destacats de la nova normativa està el fet d'acabar amb la diferència entre abús i agressió, ja que la normativa vigent fins ara estableix que cal violència i intimidació perquè a ulls de la justícia sigui considerada l'agressió. El debat va esclatar socialment arran de la polèmica sentència de La Manada, els agressors de la qual van ser condemnats inicialment per abús, però després el Tribunal Suprem va fixar la condemna per agressió.
Amb la nova llei, tota actuació sense consentiment serà considerada agressió. S'estableix que no hi ha consentiment sexual si la víctima "no ha manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforma a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l'acte". La ministra d'Igualtat ha argumentat que, un cop la llei entri en vigor, les dones ja no hauran de "demostrar el sotmetiment" ni es trobaran amb la "cadena d'obstacles" que hi havia fins ara per demostrar que havien patit violència i intimidació.
Irene Montero: "Aquesta llei no hagués estat possible sense un moviment feminista fort. Espanya serà un país més segur per a les dones amb aquesta llei i els drets sexuals de les dones mai més es perdran en un carreró fosc"
Montero ha defensat que la llei que es presenta situarà Espanya "com a referent internacional" perquè posa en el focus la prevenció, la sensibilització, l'acompanyament de la víctima i la garantia de no repetició. "La clau de la llei és que es posa en el centre el consentiment", ha argumentat la ministra, que també ha subratllat el fet que es posi en marxa una xarxa de recursos especialitzats per acompanyar les víctimes, la formació dels equips professionals que les atendran, els jutjats especialitzats i les campanyes de sensibilització que es posaran en marxa.
"Aquesta llei no hagués estat possible sense un moviment feminista fort. Espanya serà un país més segur per a les dones amb aquesta llei i els drets sexuals de les dones mai més es perdran en un carreró fosc", ha celebrat la ministra Montero.
Enduriment de penes
La inclusió de nous delictes i l'enduriment de penes és un altre dels aspectes que inclou la nova llei. S'incorporen com a delictes el matrimoni forçat, la mutilació genital o la transmissió voluntària de malalties sexuals. Les penes seran d'entre un i quatre anys de presó per a qui atempti contra la llibertat d'una altra persona sense el seu consentiment, ja sigui utilitzant violència, intimidació o abús de superioritat o vulnerabilitat de la víctima. Les penes ascendiran a entre quatre i 10 anys de presó si hi ha "accés carnal per la via vaginal, anal o bucal". En els casos de violació la condemna pot arribar a 15 anys si sumen agreujants.
La llei contempla agreujants de les penes en cas que les agressions es cometin de forma grupal, quan la víctima sigui especialment vulnerable o menor o quan s'utilitzin armes o fàrmacs. També quan entre la víctima i l'agressor existeixi o hagi existit una relació afectiva. S'obre el focus també als assetjaments sexuals en l'àmbit laboral, situacions per la qual es preveuen condemnes d'entre sis mesos i un any de presó i entre un o dos en cas que l'agressor estigui en una situació de superioritat.
Per combatre la pederàstia, l'article 183 estableix entre sis i dos anys de presó per als majors d'edat que contactin amb menors per exigir material pornogràfic, també en els casos en què el contacte es produeixi només a través d'internet. Una altra de les novetats és que també es penalitza l'assetjament ocasional al carrer amb càstigs com multes, la localització permanent o els treballs comunitaris. Això inclou expressions o proposicions sexuals o sexistes de caràcter "humiliant, hostil i intimidatòries".
Dret a assistència jurídica gratuïta
La nova normativa estableix que totes les víctimes tindran dret a assistència jurídica gratuïta amb independència del seu nivell d'ingressos, així com als serveis d'assistència i de suport de les administracions públiques, que es preveuen de caràcter integral i extensius als familiars.
El projecte de llei ha estat aprovat pel consell de ministres després d'un estira-i-arronsa entre la ministra Irene Montero i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que volia ajornar-lo per presentar la reforma dels delictes sexuals dins de la revisió integral del codi penal en la qual es preveu la modificació del delicte de sedició i la incorporació de delictes mediambientals. En les darreres setmanes, el text inicial plantejat per Montero ha anat incorporant modificacions.