Falten 246 dies per a les eleccions presidencials dels Estats Units del 3 de novembre. Fins ara s'han celebrat quatre primàries -Iowa, New Hampshire, Nevada i Carolina del Sud- que han estat com la fase de grups de la Champions League. Han servit per descartar els candidats que no tenien cap opció però, com passa en la competició més important del món de futbol per clubs, la fase important comença el mes de març, en el qual cada elecció és una eliminatòria a cara o creu. Si guanyes, passes a la següent ronda. Si perds, quedes gairebé fora per la manca de possibilitats de recaptar diners, que és en bona part el que manté els aspirants amb opcions de seguir participant.
Aquest superdimarts s'escullen en 14 estats, de forma simultània, un terç dels delegats de la convenció demòcrata de mitjans de juliol a Wisconsin, on hi haurà els 3.979 representants sortits de les primàries i també els anomenats superdelegats, que són càrrecs institucionals o excàrrecs molt rellevants del partit. Seria el cas dels expresidents Bill Clinton i Barack Obama, entre d'altres
Però anem a pams. Com està la situació a dia d'avui? En aquests moments hi ha quatre participants, que són Bernie Sanders, Joe Biden, Elizabeth Warren i Michael Bloomberg. Recordem que la cursa va començar amb més d'una trentena d'aspirants. El guanyador al caucis d'Iowa, Pete Buttigieg, va llançar la tovallola aquest diumenge en veure que no estava tenint els resultats que esperava i ha optat per retirar-se temps i no dividir més el partit. I, a última hora de dilluns -hora catalana-, Amy Klobuchar ha seguit el mateix camí i ha donat suport a Biden, com molt probablement acabi fent Buttigieg en les properes hores. L'ala moderada i l'establishment del partit intentaran frenar com sigui Sanders, que es defineix com a socialista.
Delegats en joc
El podi dels dos caucus -Iowa i Nevada- i de les dues primàries -New Hampshire i Carolina del Sud- dibuixa un frec a frec entre Sanders, senador per Vermont (60 delegats), i Biden, vicepresident en l'etapa d'Obama (53 representants). La resta de candidats es troben molt lluny i les enquestes realitzades fins ahir no els pronostiquen uns resultats gaire esperançadors.
Els 14 estats on se celebren primàries al llarg del dia d'avui són aquests: Califòrnia (415 delegats en joc), Texas (228), Colorado (67), Carolina del Nord (110), Virginia (99), Alabama (52), Arkansas (31), Maine (24), Massachusetts (91), Minnesota (75), Oklahoma (37), Tennessee (64), Utah (29), Vermont (16), el territori de la Samoa nord-americana (6) i els ciutadans que viuen a l’estranger (13 delegats).
Quines opcions hi ha per aquesta nit?
Sanders es troba molt fort en tots els aspectes. El mes de febrer va recaptar 46 milions de dòlars ell sol, molt més de la suma del que van aplegar la resta de candidats el mateix mes. Però no només es troba fort en les donacions, sinó que va per davant en les preferències a les enquestes a nivell nacional i en la majoria de franges d'edat. On sobresurt més, curiosament, és entre els més joves i on més problemes té és amb els ciutadans més grans, tot i que ell té 78 anys.
Per altra banda, Biden, després de guanyar dissabte a Carolina del Sud, ha passat de ser quasi un cadàver polític a ser l'esperança de l'establishment dels demòcrates. En els dos últims dies ha recaptat més de deu milions de dòlars, i es troba fort en estats amb un alt percentatge d'afroamericans, com és el cas d'Alabama, Arkansas, Carolina del Nord, Tennessee i Virgínia, tal com va demostrar dissabte a Carolina del Sud, un territori amb una població superior al 30% de ciutadans afroamericans. Si Biden aconsegueix quedar perimer en la majoria d'aquests estats en disputa aquest dimarts, la cursa quedarà en mans de sanders i ell.
El cas de Michael Bloomberg és una incògnita. Comença la seva cursa avui, no va voler participar en les quatre primàries anteriors tot esperant que Biden no anés per davant a les primàries i que fossin Sanders o bé Warren qui liderés amb claredat els resultats per poder-se presentar com l'única opció moderada que podia unir el partit i frenar Donald Trump. Però les prediccions de Bloomber no s'han acabat de complir: ni Sanders està arrasant, ni a Biden se'l pot considerar mort. Molta gent de l'establishment es pregunta si l'exalcalde de Nova York fa més nosa que servei, en aquests moments.
Convenció decisiva
En definitiva, aquesta nit, després del superdimarts, és possible que tinguem dos escenaris: o bé guanya amb molta claredat Sanders, la qual cosa faria quasi impossible que cap candidat el pugui atrapar en les properes setmanes, perquè agafaria un gran impuls que el convertiria en gairebé imparable fins a la nominació; o bé podem tenir un bon resultat de Biden i fins i tot de Bloomberg, és a dir, que l'ala més moderada frenés Sanders de cara a les properes primàries que s'aniran celebrant.
Això podria fer que cap dels candidats aconseguís l'anhelada xifra de 1990 delegats, que són els que es necessiten per aconseguir la nominació demòcrata i el partit s'encaminés cap a una convenció trencada, sense candidat clar que s'hauria d'escollir allà mateix per part dels delegats i també els superdelegats. L'establishment demòcrata intentarà evitar que Sanders els prengui el partit, tal com Trump va fer amb els republicans. I això només ho poden fer si Bloomberg i Biden es posen d'acord ben aviat i uneixen esforços.
