02
de març
del
2020
Actualitzat
a les
21:26h
Dada armada: policies narcotraficants
Les relacions de la policia amb les drogues ha estat sempre un assumpte polèmic -i que fins i tot li ha provocat algun maldecap a "El Jueves"-. Entre d'altres, ressonaven amb força les sospites sobre el tràfic de drogues que podien fer agents per treure's un sobresou. I efectivament, el govern espanyol ha revelat aquest dilluns que, entre 2009 i 2019, fins a 330 membres de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil han estat detinguts i investigats per aquest motiu.
Ho ha admès arran d'una pregunta del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, que també havia requerit -sense èxit- els detalls de cada cos armat i per províncies. Els anys de més detencions d'agents narcotraficants van ser el 2012 i 2011, amb 64 i 56, respectivament, mentre que la xifra de l'any passat va ser de 25. L'executiu central subratlla que el seu compromís contra aquesta pràctica és total, però cal recordar, en tot cas, que la Fiscalia General de l'Estat ha avisat recentment que "fer un seguiment totalment eficaç del flux de confiscacions-dipòsits i destruccions [per part dels cossos policials] del total de les drogues resulta pràcticament impossible", a causa de la diversitat i manca d'homogeneïtat de les bases de dades actuals.
Dada per actuar: cap queixa a l'escola catalana i valenciana
Zero. Cap. Ni una de sola. Ningú no es va queixar a l'Alta Inspecció d'Educació per l'estudi de Plataforma per la Llengua sobre l'ús del català als patis d'escola que tant va indignar a Cs i PP. Ho ha etzibat el govern espanyol a Inés Arrimadas i altres diputats del seu partit en una resposta parlamentària en què assevera que no veu irregularitats en aquesta anàlisi de l'entitat de defensa de la llengua. L'executiu central ha afirmat avui també a Vox que la major presència del català a les escoles valencianes que enerva a l'espanyolisme és igualment legal i no ha generat tampoc ni una sola queixa de ciutadans. Curioses bombolles d'aquells que asseguren defensar allò que importa a la gent!
Dada manipulada: Foment tergiversa la fiscalitat
Foment ha iniciat avui una campanya "per una fiscalitat de progrés" en què, en essència, reclama rebaixar els impostos regulats per la Generalitat. No hauria d'estranyar d'una patronal, la qual assegura que, malgrat que Catalunya ha incrementat el seu PIB un 17% en el període 2014-2018, la recaptació fiscal ha crescut un 48% i "la fiscalitat dels catalans es quasi un 20% superior a la de la resta de ciutadans d'Espanya". El més curiós, però, és que no aporti ni un sol document analític per justificar aquestes dades.
Podem inferir, però, que deu usar dades sobre quantitat recaptada en termes absoluts, per habitant. Una metodologia absolutament errònia, ja que la tributació, si es vol comparar entre països o regions, s'ha de fer en relació a la riquesa total, és a dir, com a percentatge del PIB. Si no, es pot donar la paradoxa que un territori més ric, amb tipus impositius idèntics -mateixa pressió fiscal-, pagui més com a quantitat absoluta i això s'entengui com un greuge.
Si es fa correctament, tal com recull un informe recent de la Generalitat, observem com la quantitat recaptada en impostos propis i cedits a Catalunya va equivaldre el 2018 al 5,8% del PIB, mentre que, en el conjunt de comunitats de règim comú, va ser el 5,4%, una diferència lluny del 20% denunciada per Foment. El 2014, a més, la quantitat va ser igual al 4,9% del PIB català, fet que demostra que el creixement en aquest període ha estat de tan sols el 18,4%, menys de la meitat del que es lamenta la patronal. I molt per sota encara del nivell del 2012, quan la recaptació va arribar a superar el 6% del PIB.
Dada del dia: 447 avisos als bombers per la ventada
Catalunya s'ha llevat aquest dilluns amb grans ventades. Un fet impossible d'ignorar per la ciutadania, ja que la velocitat del vent ha superat els 150 quilòmetres als cims del Montseny, essent també molt elevada en el pla, sobretot a les demarcacions de Lleida i Girona. Els bombers, de fet, havien atès 447 avisos fins les 3 de la tarda, la majoria dels quals per retirar o assegurar elements caiguts o a punt de caure, com ara teulades, coberts, tendals, arbres i cables. A Cervera (Segarra) i a Canet d'Adri (Gironès), fins i tot, ha volat la coberta del pavelló esportiu i una dona ha resultat ferida de poca gravetat en caure-li una teula a Palamós (Baix Empordà).
Dada curiosa: incògnita en un de cada cinc locals de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona no sap què passa en un de cada cinc locals de la ciutat. Sembla increïble, però no, dels 80.553 locals censats, n'hi ha 16.193 (un 20,1%) que tenen la persiana baixada en horari comercial i no hi ha cap cartell que identifiqui l'ús que es fa del local o si aquest està en venda o lloguer. "No tenim informació, no sabem si és un local actiu d'oci nocturn, un magatzem o té altres usos", ha admès Anton Queralt, coordinador de l'Estudi de les Activitats Comercials a Barcelona 2019. Sí que se sap, però, l'activitat de tota la resta, els quals en són més que l'any anterior. Aquí tots els detalls.