El debat estratègic sobre el procés també tensa la reordenació de JxCat

"Lluita definitiva". "Hem de crear les condicions per a la propera confrontació". "No ens deixem entabanar per taules i diàlegs d'enganyifa". Són les tres frases més destacades de l'acte del Consell per la República a Perpinyà. Les van pronunciar, per aquest ordre, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Bona part dels dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) implicats en la reordenació de l'espai polític les van escoltar de primera fila, i no van generar una reacció unànime. El futur del procés -com preparar un nou embat amb l'Estat, com afrontar les reunions que vindran de la taula de diàleg o com omplir de contingut el programa electoral de cara als nous comicis- també forma part del debat intern a JxCat, que en aquests moments es troba en risc de ruptura.

"Cal explicar molt bé com es farà aquesta confrontació, amb quines eines i quines conseqüències per a cadascú", manté un alt dirigent governamental. Un coneixedor de les converses assenyala a NacióDigital que, en el fons, "és més important el què que no pas el qui o el com". En tot cas, però, les negociacions -en el punt més baix de les últimes setmanes- han estat centrades en fórmules per encaixar totes les ànimes, especialment el PDECat i la Crida, que no aconsegueixen posar-se d'acord. En les trobades entre David Bonvehí i Jordi Sànchez a la presó també hi ha hagut un parell de sessions ideològiques, en la qual hi va haver "bona sintonia". "En això sí que hi va haver acord", assenyala amb ironia un coneixedor de les converses a Lledoners. En clau de full de ruta, el més rellevant en el curt termini és com enfocar el diàleg.

Puigdemont va donar l'ordre de ser presents a la taula amb la Moncloa, i per això ha situat tres dirigents de la seva estricta confiança en la negociació: Elsa Artadi, Josep Rius i Jordi Puigneró. L'expresident, però, és l'encarregat d'apujar el llistó de la taula, i per això reclama que el sit and talk no es converteixi en un "wait and see". "Diàleg sí, però per arribar a concrecions, compromisos i calendaris concrets que permetin una solució política, i que l'Estat posi una proposta damunt la taula", sosté un dirigent de JxCat. Al PDECat tenen la sensació, com remarquen a la sala de màquines, que dins dels murs de Lledoners hi ha més pragmatisme que no pas en l'entorn de Waterloo.

"Sona millor el que ens diu Jordi Sànchez que no pas el que apunten determinades persones identificades amb Puigdemont", assegura un dels consultats. L'expresident no va anar tant enllà com Ponsatí -la seva intervenció va generar incomoditat en alguns dels membres del grup parlamentari que es van desplaçar a Perpinyà, tant per l'atac a la taula de diàleg com a la "batalla d'Urquinaona"- i Comín, però el fet que parlés de "lluita definitiva" i de confrontació va fer aixecar més d'una cella. "És contradictori dir això mentre tens a primera fila persones que es van asseure amb l'Estat fa només tres dies a la Moncloa", insisteix un dels consultats, assistent a la Catalunya Nord.

Puigdemont, a banda, insisteix que la via unilateral no s'ha d'abandonar "mai del tot", i manté que la taula encara no és "útil" perquè no s'ha arribat a cap acord i perquè no servirà per negociar la independència. Dirigents de l'ala més moderada de JxCat es van "posar les mans al cap" en veure el tuit d'Albert Batet, president del grup parlamentari, dient que Ponsatí "marca el camí", just després de la intervenció de l'exconsellera d'Ensenyament. "Així no anem enlloc", sosté un consultat. "És contradictori dir això amb Torra, líder de la taula de diàleg, al davant", apunta un altre dirigent.

La importància del full de ruta (i de Puigdemont)

Un implicat d'alt rang en les converses assegura, preguntat pel futur de JxCat: "El més important és definir el full de ruta". En les últimes setmanes qui n'ha posat un damunt la taula ha estat Artur Mas, expresident de la Generalitat, que defensa que el procés es lideri des de l'exterior de l'administració -amb Puigdemont, si cal, al capdavant- perquè ara mateix està "controlada" per l'Estat, tal com assenyalava en una entrevista a NacióDigital. Hi ha membres de la cúpula de JxCat que la consideren una proposta "intel·ligent", però d'altres la descarten, també des del sector més moderat.

En tot cas, però, el que sí que genera unanimitat dins les files nacionalistes és l'impacte de Puigdemont i la seva capacitat de convocatòria. "Qui a Europa és capaç de mobilitzar més de 150.000 persones en un míting polític? Ningú", resumeix un alt dirigent consultat. L'expresident continua sent el principal actiu electoral de la formació i, malgrat que la decisió no està presa, l'èxit de Perpinyà el propulsa també com a cap de cartell a les futures eleccions acompanyat d'un número dos efectiu que gestioni el dia a dia de la Generalitat. La decisió sobre què farà, en tot cas, és exclusivament seva.

Una decisió que impactarà de ple en la reordenació de tot l'espai, que també ha de posar negre sobre blanc quina estratègia farà servir de cara a les properes eleccions. Malgrat la incomoditat de sectors de JxCat amb la bandera de la confrontació -perquè és "contradictòria" amb el diàleg liderat per Quim Torra-, l'argumentari passa per criticar el "pragmatisme màgic" i apujar el llistó de la negociació amb Madrid. Si el qui i el com han dut la negociació entre les ànimes de l'espai prop de la ruptura, la definició del què suposa el tercer vèrtex d'un triangle d'equilibri complex.