02
de març
del
2020
Actualitzat
a la
13:57h
Josep Lluís Rossell, intendent i cap de la sala central de comandament l'any 2017, ha negat que es donés cap ordre de fer seguiments i vigilàncies a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. Tampoc es va donar cap ordre de passivitat per facilitar el referèndum. "Les ordres que enviàvem eren pel contrari. Recordant que si no es podia tancar el col·legi al matí s'havia de continu ar intentant fins a la nit", ha explicat. A preguntes de Tubau, el testimoni també ha negat cap ordre expressa de mantenir-se al marge de les actuacions que fessin els agents de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.
A preguntes de la Fiscalia, Rossell ha dit que les peticions de seguiment no arribaven a la sala central de comandament. "L'1-O jo estava a la sala central, al costat del CeCor", ha especificat, i ha negat tenir coneixement de cap seguiment dels Mossos a unitats d'ordre públic d'altres cossos de seguretat.
Rossell ha admès que hi va haver 26 peticions de suport per part de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 vehiculades a través de la sala de coordinació interpolicial. El testimoni, a mesura que arribaven aquestes peticions, les comunicava al comissari Ferran López, que en la majoria dels casos ja les havia rebut per telèfon. En relació a les peticions d'ajuda del 20-S a Economia, Rossell ha dit que López ja en tenia coneixement. "La dinàmica es va mantenir i ho comunicava a López i a la resta de responsables", ha explicat a preguntes de Tubau. També ha detallat que en molts casos, quan ell informava de la petició d'ajuda, els responsables ja l'havien rebut via Guàrdia Civil.
Amb l'aplicació de l'article 155, Rossell va continuar en el seu càrrec durant pràcticament un mes. En aquest temps, es va canviar la llista de distribució de correus per on es comunicaven els incidents i es va passar a enviar a la delegació del govern espanyol.
110 centres tancats l'1-O
Miquel Esquius, excomissari en cap dels Mossos i excomissari en cap de la comissaria general de mobilitat, ha explicat que efectius de la seva comissaria van ser destinats a l'operatiu de l'1-O. Ha detallat que alguns dels agents en qüestió són especialitzats i no treballen els caps de setmanes, però tot i així se'ls va mobilitzar. El desembre de 2017 havia estat nomenat comissari superior de coordinació territorial i va elaborar un informe sobre quins havien estat els serveis de reforç que s'havien donat a les unitats de seguretat ciutadana. Esquius ha explicat el procediment establert en el dispositiu (primer binomis, després ordre públic) i ha detallat que es van tancar 110 centres de votació amb l'ajuda de l'ARRO. A preguntes de la Fiscalia, el testimoni ha dit que en els casos que no consta l'hora de l'actuació és perquè no se li va notificar. També ha explicat que, a partir dels anàlisis de risc, es preveia que la jornada de l'1-O seria principalment pacífica. "Jo no tenia més coneixement que la que em van passar els caps regionals", ha dit.
Trapero va demanar "rigor i prudència"
Emili Quevedo, de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, ha explicat que Josep Lluís Trapero va demanar "rigor i prudència" en les actuacions policials per impedir el referèndum de l'1-O. Quevedo ha negat que el major donés cap ordre per facilitar la votació i no complir amb allò que s'establia a les pautes d'actuació. El testimoni també ha explicat que va ser present a la reunió de la cúpula dels Mossos amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn el 28 de setembre de 2017. "El major em va demanar que hi fos per donar més força als missatges que havíem de donar", ha explicat a preguntes d'Olga Tubau. En aquella reunió es va deixar "absolutament clar" que els Mossos complirien la legalitat i el cos "no formava part del procés i mai en formaria part".
Portals: "Hauríem volgut tancar més col·legis"
Joan Portals, comissari en cap dels Mossos l'1-O, ha negat que es donés cap instrucció per "incentivar una inacció i facilitar la celebració del referèndum" i sempre es van voler complir les pautes d'actuació i complir les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Hauríem volgut tancar més col·legis, vam fer tot el possible per fer-ho", ha dit Portals, que també ha negat que s'ordenessin seguiments a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. També ha ressaltat que l'1-O es van posar a disposició tots els agents i no es van donar permisos ni dies de festa. El comissari també ha detallat l'actuació dels Mossos el 20 de setembre a Economia i els dies previs a l'1-O, i ha defensat que es van complir les ordres de la Fiscalia per impedir el referèndum.
A preguntes de la Fiscalia, Rossell ha dit que les peticions de seguiment no arribaven a la sala central de comandament. "L'1-O jo estava a la sala central, al costat del CeCor", ha especificat, i ha negat tenir coneixement de cap seguiment dels Mossos a unitats d'ordre públic d'altres cossos de seguretat.
Rossell ha admès que hi va haver 26 peticions de suport per part de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 vehiculades a través de la sala de coordinació interpolicial. El testimoni, a mesura que arribaven aquestes peticions, les comunicava al comissari Ferran López, que en la majoria dels casos ja les havia rebut per telèfon. En relació a les peticions d'ajuda del 20-S a Economia, Rossell ha dit que López ja en tenia coneixement. "La dinàmica es va mantenir i ho comunicava a López i a la resta de responsables", ha explicat a preguntes de Tubau. També ha detallat que en molts casos, quan ell informava de la petició d'ajuda, els responsables ja l'havien rebut via Guàrdia Civil.
Amb l'aplicació de l'article 155, Rossell va continuar en el seu càrrec durant pràcticament un mes. En aquest temps, es va canviar la llista de distribució de correus per on es comunicaven els incidents i es va passar a enviar a la delegació del govern espanyol.
110 centres tancats l'1-O
Miquel Esquius, excomissari en cap dels Mossos i excomissari en cap de la comissaria general de mobilitat, ha explicat que efectius de la seva comissaria van ser destinats a l'operatiu de l'1-O. Ha detallat que alguns dels agents en qüestió són especialitzats i no treballen els caps de setmanes, però tot i així se'ls va mobilitzar. El desembre de 2017 havia estat nomenat comissari superior de coordinació territorial i va elaborar un informe sobre quins havien estat els serveis de reforç que s'havien donat a les unitats de seguretat ciutadana. Esquius ha explicat el procediment establert en el dispositiu (primer binomis, després ordre públic) i ha detallat que es van tancar 110 centres de votació amb l'ajuda de l'ARRO. A preguntes de la Fiscalia, el testimoni ha dit que en els casos que no consta l'hora de l'actuació és perquè no se li va notificar. També ha explicat que, a partir dels anàlisis de risc, es preveia que la jornada de l'1-O seria principalment pacífica. "Jo no tenia més coneixement que la que em van passar els caps regionals", ha dit.
Trapero va demanar "rigor i prudència"
Emili Quevedo, de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, ha explicat que Josep Lluís Trapero va demanar "rigor i prudència" en les actuacions policials per impedir el referèndum de l'1-O. Quevedo ha negat que el major donés cap ordre per facilitar la votació i no complir amb allò que s'establia a les pautes d'actuació. El testimoni també ha explicat que va ser present a la reunió de la cúpula dels Mossos amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn el 28 de setembre de 2017. "El major em va demanar que hi fos per donar més força als missatges que havíem de donar", ha explicat a preguntes d'Olga Tubau. En aquella reunió es va deixar "absolutament clar" que els Mossos complirien la legalitat i el cos "no formava part del procés i mai en formaria part".
Portals: "Hauríem volgut tancar més col·legis"
Joan Portals, comissari en cap dels Mossos l'1-O, ha negat que es donés cap instrucció per "incentivar una inacció i facilitar la celebració del referèndum" i sempre es van voler complir les pautes d'actuació i complir les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Hauríem volgut tancar més col·legis, vam fer tot el possible per fer-ho", ha dit Portals, que també ha negat que s'ordenessin seguiments a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. També ha ressaltat que l'1-O es van posar a disposició tots els agents i no es van donar permisos ni dies de festa. El comissari també ha detallat l'actuació dels Mossos el 20 de setembre a Economia i els dies previs a l'1-O, i ha defensat que es van complir les ordres de la Fiscalia per impedir el referèndum.