02
de març
del
2020
Actualitzat
a les
12:58h
Emili Quevedo, de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, ha explicat que Josep Lluís Trapero va demanar "rigor i prudència" en les actuacions policials per impedir el referèndum de l'1-O. Quevedo ha negat que el major donés cap ordre per facilitar la votació i no complir amb allò que s'establia a les pautes d'actuació.
El testimoni també ha explicat que va ser present a la reunió de la cúpula dels Mossos amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn el 28 de setembre de 2017. "El major em va demanar que hi fos per donar més força als missatges que havíem de donar", ha explicat a preguntes d'Olga Tubau. En aquella reunió es va deixar "absolutament clar" que els Mossos complirien la legalitat i el cos "no formava part del procés i mai en formaria part".
En la trobada també es va fer evident el malestar dels Mossos amb declaracions de dirigents polítics, que feien pensar que el cos estava "dins de l'estratègia política", i també es va dir que diversos comandaments dels Mossos havien estat apercebuts pel Tribual Constitucional (TC). "Nosaltres havíem d'actuar amb prudència i d'acord als principis bàsics d'actuació, però vèiem que els responsables polítics s'ho apropiaven de manera intencionada i ho contraposaven al compliment dels mandats judicials", ha lamentat. Davant d'aquests plantejaments, Puigdemont va dir que el Govern tenia un mandat i que el complirien.
Després de la reunió els Mossos es van plantejar fer un comunicat públic amb el que s'havia dit a la reunió. Es va arribar a redactar un esborrany d'aquest comunicat, però finalment no es va fer públic. "Vam entendre que un cos policial no havia de fer comunicats d'aquest tipus i que faríem el que havíem de fer i complir l'ordre del TSJC", ha explicat, i ha dit que van sortir "frustrats" de la reunió però que aquella mateixa nit Ferran López es va reunir amb Diego Pérez de los Cobos per demostrar que tot continuava igual.
El comissari ha dit que mai fins l'1-O s'havien desplegat tants agents. La plantilla dels Mossos era de 17.700 agents, dels quals 17.000 estaven disponibles l'1 d'octubre de 2017. En un informe posterior a l'1-O, es diu que la plantilla efectiva va ser d'uns 12.386 agents. La diferència s'explica, no per "absentisme", sinó per permisos i vacances que no es van poder anul·lar, baixes per malaltia i gent que no es trobava bé. "L'1-O es van canviar dies de festa per maximitzar el nombre d'agents disponibles", ha explicat a preguntes de Tubau.
Les instruccions de Fiscalia
En relació a la instrucció 3/2017, que ordenava a la creació d'un pla d'actuació per impedir l'1-O, Quevedo ha explicat que la seva comissaria va elaborar un primer esborrany de pla d'actuació que destinava uns 7.100 agents per impedir el referèndum. Aquesta xifra va ser criticada per la Fiscalia, que la considerava "insuficient" i es va augmentar en 800 agents més. Pel que fa a la instrucció 5/2017, que ordenava la personació dels agents en tots els centres de votació, Quevedo ha dit que es va elaborar un acta proforma perquè els agents que havien d'intervenir no ho fessin en una acta general. També es van crear unes taules Excel per recollir tota l'activitat relacionada amb aquesta instrucció.
Quevedo ha explicat, en relació a la instrucció de Fiscalia 6/2017, que es va fer una informe d'urgència per quantificar els efectius necessaris per fer front a aquesta instrucció. El document el va ordenar el major Trapero i distribuïa els centres de votació en dues tipologies: aquells que es trobaven aïllats que requerien menys agents, i aquells que es trobaven en zones urbanes i necessitaven mé agents. La Fiscalia ordenava fer un perímetre de 100 metres al voltant de cada cenre i el document elaborat pels Mossos va xifrar en 40.000 els agents necessaris per donar compliment a les peticions del fiscal. Aquesta instrucció de Fiscalia no es va materialitzar perquè es va dictar l'ordre del TSJC.
Les pautes d'actuació
Pel que fa a les pautes d'actuació, Quevedo ha dit que va ser la cúpula del cos qui va redactar-les, també el major Trapero. Aquest document final va ser fruit d'un acord entre tots: "Va ser assumit per tots els components". Les pautes tenien en compte, entre altres elements, les notes que Trapero havia pres en la reunió amb la magistrada del TSJC, Mercedes Armas. La magistrada deia que s'havia de tenir cura de preservar la convivència i la pau social.
En relació a les pautes, Quevedo ha detallat que el binomi era una primera part del dispositiu, que tenia al darrere els agents d'ordre públic. "Des de la coordinació del dispositiu es vol tenir presència en tots els centres de votació", ha dit, i ha especificat el que els binomis havien d'intentar complir amb la missió de tancar el centre durant tota la jornada. "En alguns casos, quan es veia que el centre estava tancat, alguns efectius van passar a reforçar altres centres de votació", ha apuntat a preguntes de Tubau.
En relació al dispositiu, Quevedo ha dit que els reforços d'ordre públic no eren només de Mossos sinó també de la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. El testimoni va ser present també en les reunions de presentació d'aquestes pautes d'actuació, primer només amb els comissaris i després amb més responsables policials. Les pautes les va presentar el comissari Xavier Gámez. Trapero va intervenir en primer lloc amb una visió general sobre com s'havia d'actuar l'1-O, després va parlar Ferran López amb les últimes informacions de la reunió de coordinació. "Des del 22 de setembre, el cos estava molt tensionat respecte a l'esforç que se'ns demanava, portàvem un ritme de treball molt alt", ha dit. "Trapero ens va dir que havíem de continuar, esforçar-nos i no abaixar els braços. Ens va demanar prudència i rigor en les actuacions policials", ha dit.
Portals: "Hauríem volgut tancar més col·legis"
Joan Portals, comissari en cap dels Mossos l'1-O, ha negat que es donés cap instrucció per "incentivar una inacció i facilitar la celebració del referèndum" i sempre es van voler complir les pautes d'actuació i complir les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Hauríem volgut tancar més col·legis, vam fer tot el possible per fer-ho", ha dit Portals, que també ha negat que s'ordenessin seguiments a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. També ha ressaltat que l'1-O es van posar a disposició tots els agents i no es van donar permisos ni dies de festa. El comissari també ha detallat l'actuació dels Mossos el 20 de setembre a Economia i els dies previs a l'1-O, i ha defensat que es van complir les ordres de la Fiscalia per impedir el referèndum.
El testimoni també ha explicat que va ser present a la reunió de la cúpula dels Mossos amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn el 28 de setembre de 2017. "El major em va demanar que hi fos per donar més força als missatges que havíem de donar", ha explicat a preguntes d'Olga Tubau. En aquella reunió es va deixar "absolutament clar" que els Mossos complirien la legalitat i el cos "no formava part del procés i mai en formaria part".
En la trobada també es va fer evident el malestar dels Mossos amb declaracions de dirigents polítics, que feien pensar que el cos estava "dins de l'estratègia política", i també es va dir que diversos comandaments dels Mossos havien estat apercebuts pel Tribual Constitucional (TC). "Nosaltres havíem d'actuar amb prudència i d'acord als principis bàsics d'actuació, però vèiem que els responsables polítics s'ho apropiaven de manera intencionada i ho contraposaven al compliment dels mandats judicials", ha lamentat. Davant d'aquests plantejaments, Puigdemont va dir que el Govern tenia un mandat i que el complirien.
Després de la reunió els Mossos es van plantejar fer un comunicat públic amb el que s'havia dit a la reunió. Es va arribar a redactar un esborrany d'aquest comunicat, però finalment no es va fer públic. "Vam entendre que un cos policial no havia de fer comunicats d'aquest tipus i que faríem el que havíem de fer i complir l'ordre del TSJC", ha explicat, i ha dit que van sortir "frustrats" de la reunió però que aquella mateixa nit Ferran López es va reunir amb Diego Pérez de los Cobos per demostrar que tot continuava igual.
El comissari ha dit que mai fins l'1-O s'havien desplegat tants agents. La plantilla dels Mossos era de 17.700 agents, dels quals 17.000 estaven disponibles l'1 d'octubre de 2017. En un informe posterior a l'1-O, es diu que la plantilla efectiva va ser d'uns 12.386 agents. La diferència s'explica, no per "absentisme", sinó per permisos i vacances que no es van poder anul·lar, baixes per malaltia i gent que no es trobava bé. "L'1-O es van canviar dies de festa per maximitzar el nombre d'agents disponibles", ha explicat a preguntes de Tubau.
Les instruccions de Fiscalia
En relació a la instrucció 3/2017, que ordenava a la creació d'un pla d'actuació per impedir l'1-O, Quevedo ha explicat que la seva comissaria va elaborar un primer esborrany de pla d'actuació que destinava uns 7.100 agents per impedir el referèndum. Aquesta xifra va ser criticada per la Fiscalia, que la considerava "insuficient" i es va augmentar en 800 agents més. Pel que fa a la instrucció 5/2017, que ordenava la personació dels agents en tots els centres de votació, Quevedo ha dit que es va elaborar un acta proforma perquè els agents que havien d'intervenir no ho fessin en una acta general. També es van crear unes taules Excel per recollir tota l'activitat relacionada amb aquesta instrucció.
Quevedo ha explicat, en relació a la instrucció de Fiscalia 6/2017, que es va fer una informe d'urgència per quantificar els efectius necessaris per fer front a aquesta instrucció. El document el va ordenar el major Trapero i distribuïa els centres de votació en dues tipologies: aquells que es trobaven aïllats que requerien menys agents, i aquells que es trobaven en zones urbanes i necessitaven mé agents. La Fiscalia ordenava fer un perímetre de 100 metres al voltant de cada cenre i el document elaborat pels Mossos va xifrar en 40.000 els agents necessaris per donar compliment a les peticions del fiscal. Aquesta instrucció de Fiscalia no es va materialitzar perquè es va dictar l'ordre del TSJC.
Les pautes d'actuació
Pel que fa a les pautes d'actuació, Quevedo ha dit que va ser la cúpula del cos qui va redactar-les, també el major Trapero. Aquest document final va ser fruit d'un acord entre tots: "Va ser assumit per tots els components". Les pautes tenien en compte, entre altres elements, les notes que Trapero havia pres en la reunió amb la magistrada del TSJC, Mercedes Armas. La magistrada deia que s'havia de tenir cura de preservar la convivència i la pau social.
En relació a les pautes, Quevedo ha detallat que el binomi era una primera part del dispositiu, que tenia al darrere els agents d'ordre públic. "Des de la coordinació del dispositiu es vol tenir presència en tots els centres de votació", ha dit, i ha especificat el que els binomis havien d'intentar complir amb la missió de tancar el centre durant tota la jornada. "En alguns casos, quan es veia que el centre estava tancat, alguns efectius van passar a reforçar altres centres de votació", ha apuntat a preguntes de Tubau.
En relació al dispositiu, Quevedo ha dit que els reforços d'ordre públic no eren només de Mossos sinó també de la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. El testimoni va ser present també en les reunions de presentació d'aquestes pautes d'actuació, primer només amb els comissaris i després amb més responsables policials. Les pautes les va presentar el comissari Xavier Gámez. Trapero va intervenir en primer lloc amb una visió general sobre com s'havia d'actuar l'1-O, després va parlar Ferran López amb les últimes informacions de la reunió de coordinació. "Des del 22 de setembre, el cos estava molt tensionat respecte a l'esforç que se'ns demanava, portàvem un ritme de treball molt alt", ha dit. "Trapero ens va dir que havíem de continuar, esforçar-nos i no abaixar els braços. Ens va demanar prudència i rigor en les actuacions policials", ha dit.
Portals: "Hauríem volgut tancar més col·legis"
Joan Portals, comissari en cap dels Mossos l'1-O, ha negat que es donés cap instrucció per "incentivar una inacció i facilitar la celebració del referèndum" i sempre es van voler complir les pautes d'actuació i complir les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Hauríem volgut tancar més col·legis, vam fer tot el possible per fer-ho", ha dit Portals, que també ha negat que s'ordenessin seguiments a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. També ha ressaltat que l'1-O es van posar a disposició tots els agents i no es van donar permisos ni dies de festa. El comissari també ha detallat l'actuació dels Mossos el 20 de setembre a Economia i els dies previs a l'1-O, i ha defensat que es van complir les ordres de la Fiscalia per impedir el referèndum.