Procés català

Comín reclama «crear les condicions» per una nova confrontació amb l'Estat

L'eurodiputat de JxCat i vicepresident del Consell per la República assegura que la independència "no es guanyarà només anant a votar"

per Ferran Casas / Oriol March , Perpinyà, 29 de febrer de 2020 a les 14:10 |
Toni Comín, aquest dissabte a Perpinyà | Josep M. Montaner
El Parc de les Exposicions de Perpinyà és aquest dissabte l'epicentre de l'independentisme arran de l'acte del Consell per la República per celebrar l'entrada de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí al Parlament. 150.000 persones -segons dades de l'organització 110.000 segons el recompte oficial de les autoritats franceses-, que han arribat amb 600 autocars, vehicles particulars i trens des de tots els punts del país, s'han congregat a la Catalunya Nord en el primer gran acte independentista del 2020, en plena precampanya i només tres dies després de l'arrencada de la taula de diàleg a Madrid entre el Govern i la Moncloa.

Comín, exconseller de Salut, membre del Parlament i Europeu i vicepresident del Consell, ha enviat un avís de cara al futur del procés. "Hem de dir les veritats més incòmodes. No guanyarem només anant a votar. Hem de ser molts més, però no guanyarem només amb això. Haurem de fer més coses. Per guanyar del tot caldran més sacrificis, sempre des de la lluita democràtica. Necessitem les condicions perquè la confrontació surti bé. Assumim si de veritat volem ser lliures, perquè hem d'assumir el preu de la nostra llibertat", ha indicat Comín en ka seva intervenció.


L'eurodiputat ha recordat que l'aplicació del 155 va tenir un deix "franquista". "No volem saber res d'un Estat que, en lloc d'avançar cap als valors europeus, només ha anat enrere com els crancs", ha assenyalat. "Li pregunto al govern espanyol què tal els jutges belgues, què tal els jutges alemanys, què tals els jutges escocesos, i els de Luxemburg? Els escoltaràs? Demostren que Espanya no és un estat de dret normal, perquè no respecta els drets polítics més elementals i no és una democràcia plena", ha apuntat l'exconseller, que també s'ha referit a les institucions europees.

Segons ell, Europa "es juga l'ànima" amb el cas català. "Ara els ho podem dir cara a cara perquè som eurodiputats", ha insistit Comín, que també ha demanat a la ciutadania "no aturar" la "lluita pacífica". "No us heu aturat i no heu abandonat, no heu defallit, aquí esteu", ha celebrat l'exconseller, que ha indicat que l'1-O va quedar "exercit per sempre més" el dret a l'autodeterminació. "Ara lluitem perquè el mandat que se'n deriva sigui respectat", ha indicat l'eurodiputat de JxCat.


Ponsatí, contra la taula de diàleg

Ponsatí, exconsellera d'Ensenyament, ha estat la primera dels eurodiputats en prendre la paraula. "No som a l'exili pel que diuen que vam fer, sinó perquè som independentistes. Mentre hi hagi independentistes hi haurà repressió. Per això és una enganyifa contraposar diàleg i independència", ha remarcat l'exconsellera, que ha indicat que "no serveix de res" buscar l'encaix a Espanya. "No hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans", ha apuntat la dirigent de JxCat, que ha admès la "derrota" del 2017. "No ens faran lliures les promeses de diàleg dels qui mai les compleixen", ha insistit, al mateix temps que considerava una "enganyifa" la taula.


"Som a Catalunya i no hem hagut de demanar permís a Espanya per ser-hi", ha assenyalat la dirigent independentista, que ha volgut agrair als "catalans del nord" l'acollida i també l'operatiu de les urnes de l'1-O. "Ni estratègies partidistes ni personalismes, heu de manar vosaltres", ha ressaltat Ponsatí, que ha situat la ciutadania com a "garantia" que l'independentisme "se'n sortirà". "La vostra persistència obrirà les presones i assenyalarà la ruta de tornada de l'exili", ha dit.


L'exconsellera ha donat les gràcies als qui van "ocupar" l'aeroport del Prat després de la sentència, i també als joves que van "guanyar la batalla d'Urquinaona". "Us necessitem més que mai", ha assenyalat Ponsatí i, just en aquest moment, han arrencat els crits amb la consigna "ho tornarem a fer" que va popularitzar Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, en l'última paraula al judici al Tribunal Suprem.

Vídeo dels presos

Els represaliats que són a la presó o bé que no han pogut venir -per la seva situació judicial- han arrencat l'acte amb un vídeo. Jordi Turull, exconseller de la Presidència, ha "implorat" unitat a tots els actors, i ha demanat "treure del diccionari polític" la paraula "resignació". "Posem el país al centre de l'acció política i recuperem la moral de victòria", ha apuntat Joaquim Forn, exconseller d'Interior, també des de Lledoners.

Josep Rull, titular de Territori durant el referèndum, ha considerat "encertat" haver-se "bifurcat" entre presó i exili, perquè l'acció exterior "ha posat l'Estat al mirall de la seva pròpia infàmia". Tant ell com Turull han carregat contra els qui "confronten" presó i exili. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha apostat un cop més per la "unitat", mentre que Jordi Sànchez, president de la Crida i exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha demanat "derrotar la desunió" perquè no derroti l'independentisme.

Tots els consellers de Junts per Catalunya (JxCat) han fet costat als seus eurodiputats, així com també els principals dirigents de l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). La delegació més nombrosa ha estat la de JxCat, amb tots els diputats i principals dirigents. També s'hi ha acostat David Bonvehí, president del PDECat, amb altres dirigents del partit.

Entre la "victòria" i el diàleg

Abans d'arrencar l'acte, les formacions polítiques que han fet costat a l'acte -Junts per Catalunya (JxCat), ERC i Demòcrates- han constatat, amb més o menys intensitat, la "victòria" de l'exili contra les traves judicials de l'Estat, i també han lamentat que no hi pugui ser Oriol Junqueras. Els republicans, representats per Ernest Maragall, han asegurat que l'acte és el "contrapunt necessari" a la taula de diàleg. Òmnium Cultural, amb Marcel Mauri al capdavant, ha ressaltat que cal una amnistia immediata, i ha destacat que "sense Puigdemont a casa seva", no pot haver-hi normalitat.

Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha destacat la presència "massiva" de Ciutadans, i ha insistit que aquests actes han d'anar acompanyats "d'accions" a Catalunya per caminar de nou cap a la independència. En aquest sentit, tant ella com Antoni Castellà, de Demòcrates, han reclamat aprofitar l'empenta de Perpinyà per refer la unitat del sobiranisme.


Entre el Consell i la Generalitat

L'acte suposa per a Puigdemont l'oportunitat d'acostar-se com mai -des que és a l'exili- a prop de casa seva, a Girona. Des del primer moment que va sortir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Junqueras, que de retruc beneficiava el líder de JxCat, la formació va madurar un desplaçament a Perpinyà. L'entrada de Comín i Ponsatí -aquesta última després del Brexit- ha acabat de donar forma a l'acte, que el Consell també vol aprofitar per remarcar el seu paper en el procés independentista. Fins i tot Mas proposa que l'organisme lideri el rumb cap a la República mentre la Generalitat es dedica a governar les qüestions del dia a dia.
 
Aquesta línia argumental entronca amb la possibilitat, àmpliament reclamada per sectors de JxCat, que Puigdemont assumeixi de nou el lideratge electoral acompanyat d'un candidat efectiu a la presidència. En aquest sentit, el nom que més ha crescut en les últimes setmanes és el de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, a qui s'ha situat a la taula de diàleg amb el govern espanyol. L'acte a Perpinyà, de fet, arriba només tres dies després de la primera trobada, en la qual es va maquillar el desacord per tal de poder avançar en les futures reunions mensuals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació