contracrònica

«Han estat dos anys gloriosos»

Les bases independentistes mostren pluralitat i resiliència a Perpinyà, però també ha quallat que el procés anirà per més llarg del que es pensava

per Ferran Casas / Oriol March , Perpinyà, 29 de febrer de 2020 a les 12:44 |
Assistents a l'acte del Consell per la República a Perpinyà | Josep M Montaner
Resiliència. És el que desprèn la gernació que aquest dissabte al migdia s’ha reunit al Parc de les Exposicions de Perpinyà. “Els partits estan barallats i més que ho estaran per les eleccions, prou que ho veiem. Però nosaltres no podem fer altra cosa que venir aquí. No tenim solucions màgiques, però hi hem de ser i això és el que podem aportar”, diu la Clara, de Sabadell, que ha vingut amb el seu marit i el nen. Ella, com tants altres, forma també aquest dissabte (ja primaveral) el paisatge habitual de les manifestacions de les diades i de les grans concentracions independentistes dels darrers anys.

A Perpinyà durant tot el matí han anat arribant, en cotxe, autobús, tren o moto, milers d’independentistes. 150.000 assistents segons els organitzadors. Els problemes de mobilitat han fet que la trobada comencés tard i que s'haguessin de tancar els accessos. Volen escoltar Carles Puigdemont en el seu retorn a Catalunya, encara que sigui al bocí del país que, des del Tractat dels Pirineus, està sota administració francesa i on la llengua s’ha esllanguit de forma alarmant durant les darreres dècades. Però també enviar un missatge de resiliència i fermesa.


Hi ha una part dels assistents que hi són moguts per l’admiració envers Puigdemont, que ha estat aclamat en repetides ocasions amb els crits de "president, president!" i fins i tot per l’animadversió cap a ERC i Junqueras, en qui veuen l’únic perill per la consolidació de l’hiperlideratge del president a l’exili. Ho explica, a l’àrea de servei de l’Empordà camí de Perpinyà, una senyora de Malgrat de Mar que reclama que Puigdemont es presenti i que Laura Borràs l’acompanyi per ser presidenta efectiva: “I així fem com un rei i una primera ministra”, explica.

Al costat dels incondicionals de Puigdemont hi ha també una expressió plural de l’independentisme de base. Un independentisme que, a més de ser transversal, tal com volia el Consell per la República malgrat el cop de porta de la CUP a l’acte i el desigual nivell de la representació enviada per Junts per Catalunya i ERC, no se’n cansa i que ha après a convertir en una festa aquesta mena de concentracions.

 

L'Antònio i l'Àngels no se'n perden una des del 2010 Foto: F.C.


La "parella" del procés


Per fer-ho cal, però, ser optimista. És el cas de l’Antonio, de Lleida, i l’Àngels, de Sabadell i que viu a Sant Antoni de Calonge. Es coneixien des que van estudiar junts a la universitat i mai van perdre el contacte, però des de la sentència de l’Estatut del 2010 i aquella gran manifestació del 10-J van decidir convertir-se en “parella de manifestacions”. Des d’aleshores han assistit junts a totes les concentracions independentistes. Això ja els dóna certa veterania en la militància i també perspectiva. “El nostre país portava 30 anys sense reaccionar i des del 2010 estem en una posició més racional davant aquesta Espanya castellana”, diu ell.

N'hi ha que s'ho prenen com un acte per enfortir JxCat, però la majoria no ho veu partidisme i sí anim de mostrar fermesa

Ella concedeix que no toca altra que ser-hi i que això no tindrà grans resultats a curt termini, “però que només el mal de panxa que els haurà provocat a Madrid ja val la pena”. Encara que a ells els hagin insultat a l’AP-7 per les banderes que portaven al cotxe. I com que l’Àngels i l’Antonio són de pedra picada doncs també es compten entre els més optimistes. Un optimisme, però, que ja no és el del “tenim pressa” que presidia els primers anys del procés. “Aquests dos últims no han estat anys dolents  malgrat el que pugui semblar. Els alts i baixos són normals i un procés és això, els que deien que seria ràpid eren quatre”, afirma.

El secunda en Josep Maria, que ha vingut en autocar des del Ripollès. “No podem fallar i jo sóc aquí malgrat que crec que no ho veuré perquè això serà llarg”. Ho diu malgrat que només té 62 anys i no l’acompanya l’aparença d’una mala salut. “Ningú regala res i les independències sempre tenen cost. I com que nosaltres no el volem alt, trigarem”, reflexiona. Ell, a diferència d’altres, sí que concedeix que l’acte de Perpinyà té també molt d’electoral.


Al final, cadascú i també cada partit, li dóna el sentit que vol. “He vingut per en Puigdemont i per correspondre el seu compromís, que és més de plantar cara que el del Junqueras acceptant la presó”, avisa. Està convençut que la convocatòria del Consell per la República serà “un punt d’inflexió potent per Junts per Catalunya de cara a les eleccions perquè cap partit a l’Estat, ni el PP quan porta autobusos d’arreu, és capaç de fer això”.

Puigdemont, "el símbol"

Un alt dirigent de Junts per Catalunya al Govern, que ha sortit de la zona d’autoritats per passejar-se entre la gent, afirma que la potència de la concentració és la prova que Puigdemont ha esdevingut ja “un símbol” que explica el caràcter transversal de la concentració que “no és un míting perquè les eleccions encara no tenen ni data i sí la mostra  de catalanitat més gran que s’ha fet mai als Països Catalans fora del Principat estricte”.

En Xavi Lazoya, que és de Sant Adrià del Besòs, ha vingut amb tres amics més del seu municipi, encaixonat entre Badalona i Barcelona a la desembocadura del riu. Per ell la trobada és un acte de “llibertat i decència” i de protesta “contra tot el que està passant”. Explica que encara se sent del PSUC, amb el que va connectar de ben jove, però que ara votarà independentista i possiblement d’esquerres malgrat que no ho ha pensat del tot. Afirma que tal vegada l’acte “té un punt electoralista” (així li ho han advertit alguns amics seus d’ERC) però tant li fa. Es tracta de ser-hi. D’aguantar i no abaixar braços. Això no és per demà, però si s’abandona encara trigarà més.
 

Manifestants independentistes a l'acte de Perpinyà Foto: Josep M Montaner


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació