Sanders emergeix com a favorit davant d'una ala moderada dels demòcrates que, dividida en quatre candidats a partir de dimarts amb l'aparició de Bloomberg, no aconsegueix superar-lo
Carolina del Sud acull aquest dissabte les quartes eleccions primàries per a la nominació demòcrata. Fins ara, en les tres anteriors -Iowa, New Hampshire i Nevada- ha guanyat en vot popular Bernie Sanders, senador per Vermont, que s'autodefineix com a "socialista demòcrata". L'important, però, no és guanyar en vot popular, sinó en delegats que representin els candidats a la convenció que se celebrarà a Wisconsin a mitjans de juliol, perquè allà és on s'escull finalment el cap de cartell del partit.
La xifra màgica que tots els aspirants voldrien assolir és la de 1990 delegats, que és la meitat més un de tots els que hi ha en joc en aquestes primàries. A dia d'avui, en nombre de suports, el podi ofereix aquesta imatge: Sanders, 45 delegats; Pete Buttigieg, 25; Joe Biden, 15; Elizabeth Warren, 8; i Amy Klobuchar, 7.
Si les enquestes no s'equivoquen de molt, aquesta nit el guanyador a Carolina del Sud serà l'exvicepresident Biden, el candidat que abans de començar les primàries semblava que ho tenia tot de cara per alçar-se amb la nominació en ser el favorit de l'establishment dels demòcrates per haver estat el número dos de Barack Obama a la Casa Blanca. Disposava, a banda, d'uns índexs de popularitat i d'acceptació alts tant en en vot blanc com en el de les minories, però especialment dins la comunitat negra, que és sempre molt valuosa a l'hora de decantar majories.
Campanya mal dissenyada, vot moderat disgregat
Però una campanya mal dissenyada, i sobretot plena d'errors del candidat en entrevistes i en els debats televisius, l'han deixat en una posició de quasi match ball. Fa dies s'especulava que si aquest dissabte no guanya a Carolina del Sud, era molt probable que abandonés la cursa. De moment, tot indica que salvarà la primera pilota de partit en contra que afronta en aquesta campanya.
L'ala moderada del partit està representada per tres candidats als comicis d'avui. Són Biden, Buttigieg i Klobuchar. El quart, Michael Bloomberg, s'unirà a la cursa per la nominació a partir del 3 de març, que és quan se celebra el primer dels anomenats superdimarts. Tots ells s'hi enfrontaran, si no és que algun llença la tovallola aquesta mateixa nit o abans del dia 3. En el superdimarts hi haurà catorze estats en joc i el 40% dels delegats de la convenció, un total de 1.600.
El problema de l'ala moderada, tant avui com en les anteriors primàries a Iowa, New Hampshire i Nevada, però sobretot de cara a dimarts de la setmana vinent, és que tot i representar molt més dels 50% dels votants, el fet d'estar dividits en tres -i ara, amb Bloomberg, en quatre- fa que donin la victòria a Sanders, que és el representant de l'ala més progressista del partit.
Els votants d'aquesta tendència aglutinen els seus suports al voltant de Sanders i els moderats el divideixen entre tres, fet que li atorga majories àmplies al senador per Vermont. Les enquestes d'ahir mateix, de fet, indiquen que Sanders guanyaria molt còmodament en la majoria de les primàries del superdimarts, inclosos sdos estats com Califòrnia i Texas, que són els que més delegats aporten a la convenció demòcrata. Divide et vinces.
Com Trump fa quatre anys?
Tot indica, si no hi ha un gir inesperat en aquests moments, que l'ala moderada o bé no reaccionarà o bé reaccionarà tard per frenar Sanders, tal com els va passar fa quatre anys als seus rivals republicans per frenar Donald Trump. L'actual president era l'outsider i el més extremista, i la resta de candidats formaven part de l'establishment del partit, però no van unir les forces per derrotar-lo. Trump va anar guanyant unes primàries darrere les altres i ja no el van poder frenar.
El mateix sembla que pot passar quatre anys més tard a les files demòcrates, sempre i quan abans d'aquest dimarts o del següent -el segon superdimarts- no uneixin forces amb un dels quatre candidats de l'ala moderada. Si no és així, el 3 de novembre tindrem no només unes eleccions presidencials als Estats Units, sinó un xoc cultural, econòmic i de tota índole dins la primera potència mundial.
