01
de març
del
2020
Actualitzat
el
02
de març
a les
10:28h
El nou decret d'habitatge del Govern ha quedat qüestionat. Els jutges de l'Audiència Provincial de Barcelona -com ja va fer la de Girona- han definit un criteri comú per interpretar la nova llei i han establert que la legislació no permet frenar demandes de desnonament contra famílies vulnerables encara que el gran propietari titular del seu pis no els hagi ofert un lloguer social. Aquesta era, precisament, la mesura estrella de la mesura impulsada per la Generalitat i validada pel Parlament.
Les definicions de criteri per part de l'Audiència no són de compliment obligat per part dels jutges però acostumen a marcar el full de ruta dels tribunals, en aquest cas els de primera instància. Amb aquesta decisió, la possibilitat de paralitzar un desnonament si un gran tenidor no ha ofert lloguer social abans de desnonar queda a mans de cada magistrat, mentre que el decret queda limitat a la via administrativa.
Abans de la publicació de l'acord ja hi havia jutges que s'havien desentès del decret. És el cas de la titular del jutjat de primera instància número 48 de Barcelona, María José Hernández, que ha autoritzat el desnonament de les sis famílies que ocupen el Bloc Llavors, al Poble Sec de Barcelona, tot i que tenen informe de vulnerabilitat per part de l'Ajuntament i el propietari de l'edifici -el fons voltor Vauras Investment- no els ha ofert cap lloguer social.
La via administrativa
Els jutges sí que donen validesa a la potestat que el decret atribueix a les administracions per sancionar els grans tenidors que no compleixen amb la seva obligació. Consideren, però, que els tribunals no poden frenar les demandes. "Si el Govern ho hagués volgut així, s'hauria d'haver introduït de forma expressa al decret", avisava la degana dels jutges de Barcelona en una entrevista a NacióDigital abans que l'Audiència fes públic l'acord.
El decret d'habitatge preveu multes de fins a 90.000 euros per a grans propietaris que no ofereixin lloguers socials a famílies vulnerables abans de desnonar-les. Caso considera que aquesta pressió punitiva ja és una bona manera de reduir la quantitat de desnonaments. "El que més funcionarà amb els grans propietaris és que els toquin els diners i la butxaca", assegura.
Per ara el Govern ha preferit no fer cap valoració de la decisió de l'Audiència Provincial i qui sí que ha sortit al pas és l'Ajuntament de Barcelona. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha valorat que les sancions són una bona manera d'evitar desallotjaments i que cal que "a poc a poc" el decret es consolidi.
El nou decret d'habitatge del Govern agafa el relleu de la llei 24/2015 i amplia els seus supòsits, incorporant l'obligatorietat d'oferir lloguer en casos d'ocupació o de finalització de contracte de lloguer, sempre que es pugui acreditar vulnerabilitat. El gup promotor de la 24/2015 admet que amb la decisió de l'Audiència Provincial, la decisió de desnonar o no quedarà en mans de cada jutge. Josep Babot és membre del grup i demana als jutjats de primera instància que apliquin un criteri "garantista" fins que les administracions engeguin les sancions administratives, que considera una eina vàlida per aturar desnonaments.
El precedent de la 24/2015
El Parlament va aprovar la 24/2015 fa cinc anys però l'article que obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar no va entrar plenament en vigor fins al febrer del 2019, quan el govern espanyol va retirar el recurs interposat per l'executiu de Mariano Rajoy al Tribunal Constitucional.
La norma, com ara, no prohibia que s'iniciessin demandes de desnonament i des d'aleshores els grans propietaris no han complert sempre amb l'obligació. De fet, l'Ajuntament ha expedientat diversos propietaris per incompliment.
Tot i l'aprovació del nou decret, la decisió dels jutges representa tornar a la casella de sortida. Babot expressa cert optimisme i assegura que en vigor de la 24/2015 molts jutges ajornaven desnonaments fins que arribava l'oferta de lloguer social. Ara, explica, el grup promotor té constància que molts jutjats de primera instància actuaran de la mateixa manera.
Possibles alternatives
Tot i la confiança en la via administrativa, el grup promotor de la 24/2015 demana als jutges que apliquin el decret "sense excuses" i argumenten que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català”. També, que l’article 149.1.6 de la Constitució permet que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació en matèria processal en certs supòsits.
Amb tot, amb el posicionament de l'Audiència sobre la taula, el grup promotor ja valora vies alternatives per fer complir el decret. Per començar, que els afectats a qui el seu propietari no els hagi ofert un lloguer, recorrin a un jutge diferent per demanar-li una declaració pública reconeixent l'obligatorietat de fer-ho.
Una altra possibilitat seria modificar el nou decret d'habitatge. Com que es va aprovar per la via del decret i el Parlament ja l'ha validat, no hi ha oportunitat d'introduir modificacions a partir d'un debat a la cambra. Sí que hi hauria l'opció d'impulsar altres lleis que reformessin el seu contingut i introduïssin la prohibició de demandar fins que no s'hagi ofert un lloguer social. "Si s'introduís la inadmissió de la demanda al decret, no tindríem cap problema i així ho faríem", assegura Caso.
Dret a l'habitatge i a la propietat privada
L'advocat del Sindicat de Llogaters, Eduardo Cáliz reconeix que amb la normativa actual els jutges no poden paralitzar desnonaments indefinidament però defensa que sí que ho poden fer fins que ni es produeixi l'oferta de lloguer social. "Es treuen les puces de sobre", defensa.
No és la primera vegada que els jutges contradiuen un anunci polític en matèria d'habitatge. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va decidir avalar els desnonaments amb data oberta tot i el canvi de la Llei d'Enjudiciament Civil que els prohibia explícitament. Cáliz emmarca la decisió de les audiències de Barcelona i Girona en un "reagrupament" dels jutges en defensa del dret a la propietat privada. "Cada cop veiem més demandes per usurpació per la via penal i més criminalització de les protestes per aturar desnonaments", argumenta.
Les pròximes setmanes serviran per comprovar si el nou decret d'habitatge es converteix en una mesura antidesnonaments efectiva o queda en paper mullat. La primera prova del cotó serà el Bloc Llavors a Barcelona. La jutge ja ha ordenat el desallotjament tot i que el fons voltor titular de l'edifici no ha ofert lloguers socials. L'Agència de l'Habitatge i l'Ajuntament de Barcelona han recordat a la propietat que l'incompliment suposa sancions però fins ara Vauras Investment s'ha mostrat inflexible. I sense la prohibició d'iniciar demandes de desnonament, altres grans propietaris poden seguir el mateix camí.
Les definicions de criteri per part de l'Audiència no són de compliment obligat per part dels jutges però acostumen a marcar el full de ruta dels tribunals, en aquest cas els de primera instància. Amb aquesta decisió, la possibilitat de paralitzar un desnonament si un gran tenidor no ha ofert lloguer social abans de desnonar queda a mans de cada magistrat, mentre que el decret queda limitat a la via administrativa.
Abans de la publicació de l'acord ja hi havia jutges que s'havien desentès del decret. És el cas de la titular del jutjat de primera instància número 48 de Barcelona, María José Hernández, que ha autoritzat el desnonament de les sis famílies que ocupen el Bloc Llavors, al Poble Sec de Barcelona, tot i que tenen informe de vulnerabilitat per part de l'Ajuntament i el propietari de l'edifici -el fons voltor Vauras Investment- no els ha ofert cap lloguer social.
La via administrativa
Els jutges sí que donen validesa a la potestat que el decret atribueix a les administracions per sancionar els grans tenidors que no compleixen amb la seva obligació. Consideren, però, que els tribunals no poden frenar les demandes. "Si el Govern ho hagués volgut així, s'hauria d'haver introduït de forma expressa al decret", avisava la degana dels jutges de Barcelona en una entrevista a NacióDigital abans que l'Audiència fes públic l'acord.
El decret d'habitatge preveu multes de fins a 90.000 euros per a grans propietaris que no ofereixin lloguers socials a famílies vulnerables abans de desnonar-les. Caso considera que aquesta pressió punitiva ja és una bona manera de reduir la quantitat de desnonaments. "El que més funcionarà amb els grans propietaris és que els toquin els diners i la butxaca", assegura.
Per ara el Govern ha preferit no fer cap valoració de la decisió de l'Audiència Provincial i qui sí que ha sortit al pas és l'Ajuntament de Barcelona. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha valorat que les sancions són una bona manera d'evitar desallotjaments i que cal que "a poc a poc" el decret es consolidi.
El nou decret d'habitatge del Govern agafa el relleu de la llei 24/2015 i amplia els seus supòsits, incorporant l'obligatorietat d'oferir lloguer en casos d'ocupació o de finalització de contracte de lloguer, sempre que es pugui acreditar vulnerabilitat. El gup promotor de la 24/2015 admet que amb la decisió de l'Audiència Provincial, la decisió de desnonar o no quedarà en mans de cada jutge. Josep Babot és membre del grup i demana als jutjats de primera instància que apliquin un criteri "garantista" fins que les administracions engeguin les sancions administratives, que considera una eina vàlida per aturar desnonaments.
El precedent de la 24/2015
El Parlament va aprovar la 24/2015 fa cinc anys però l'article que obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar no va entrar plenament en vigor fins al febrer del 2019, quan el govern espanyol va retirar el recurs interposat per l'executiu de Mariano Rajoy al Tribunal Constitucional.
La norma, com ara, no prohibia que s'iniciessin demandes de desnonament i des d'aleshores els grans propietaris no han complert sempre amb l'obligació. De fet, l'Ajuntament ha expedientat diversos propietaris per incompliment.
Tot i l'aprovació del nou decret, la decisió dels jutges representa tornar a la casella de sortida. Babot expressa cert optimisme i assegura que en vigor de la 24/2015 molts jutges ajornaven desnonaments fins que arribava l'oferta de lloguer social. Ara, explica, el grup promotor té constància que molts jutjats de primera instància actuaran de la mateixa manera.
Possibles alternatives
Tot i la confiança en la via administrativa, el grup promotor de la 24/2015 demana als jutges que apliquin el decret "sense excuses" i argumenten que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català”. També, que l’article 149.1.6 de la Constitució permet que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació en matèria processal en certs supòsits.
Amb tot, amb el posicionament de l'Audiència sobre la taula, el grup promotor ja valora vies alternatives per fer complir el decret. Per començar, que els afectats a qui el seu propietari no els hagi ofert un lloguer, recorrin a un jutge diferent per demanar-li una declaració pública reconeixent l'obligatorietat de fer-ho.
Una altra possibilitat seria modificar el nou decret d'habitatge. Com que es va aprovar per la via del decret i el Parlament ja l'ha validat, no hi ha oportunitat d'introduir modificacions a partir d'un debat a la cambra. Sí que hi hauria l'opció d'impulsar altres lleis que reformessin el seu contingut i introduïssin la prohibició de demandar fins que no s'hagi ofert un lloguer social. "Si s'introduís la inadmissió de la demanda al decret, no tindríem cap problema i així ho faríem", assegura Caso.
Dret a l'habitatge i a la propietat privada
L'advocat del Sindicat de Llogaters, Eduardo Cáliz reconeix que amb la normativa actual els jutges no poden paralitzar desnonaments indefinidament però defensa que sí que ho poden fer fins que ni es produeixi l'oferta de lloguer social. "Es treuen les puces de sobre", defensa.
No és la primera vegada que els jutges contradiuen un anunci polític en matèria d'habitatge. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va decidir avalar els desnonaments amb data oberta tot i el canvi de la Llei d'Enjudiciament Civil que els prohibia explícitament. Cáliz emmarca la decisió de les audiències de Barcelona i Girona en un "reagrupament" dels jutges en defensa del dret a la propietat privada. "Cada cop veiem més demandes per usurpació per la via penal i més criminalització de les protestes per aturar desnonaments", argumenta.
Les pròximes setmanes serviran per comprovar si el nou decret d'habitatge es converteix en una mesura antidesnonaments efectiva o queda en paper mullat. La primera prova del cotó serà el Bloc Llavors a Barcelona. La jutge ja ha ordenat el desallotjament tot i que el fons voltor titular de l'edifici no ha ofert lloguers socials. L'Agència de l'Habitatge i l'Ajuntament de Barcelona han recordat a la propietat que l'incompliment suposa sancions però fins ara Vauras Investment s'ha mostrat inflexible. I sense la prohibició d'iniciar demandes de desnonament, altres grans propietaris poden seguir el mateix camí.