28
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
19:53h
Escriptor i columnista català amb diverses distincions literàries com el Premi Sant Jordi de 2017 pel seu llibre Jo sóc aquell que va matar Franco, ara Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) s’endinsa l'esfera política com a vicepresident i portaveu del Consell per la República a Perpinyà. Lluís explica a NacióDigital tots els detalls de l'acte que se celebrarà aquest dissabte a Perpinyà, incloent-hi els participants i el temor que han passat aquesta setmana pels efectes del coronavirus.
- Quina és la intenció de l’acte de dissabte? En quin missatge s'incidirà?
- Aquest acte té una significació triple. La primera és que és un acte de reivindicació independentista i transversal proposat pel Consell per la República. No és en cap cas un acte electoral, i això és una cosa en la qual insistim molt. No farem actes electorals, ja que no estem al servei de cap partit.
En un segon espai, més enllà de l'aspecte independentista, això és un acte de suport als represaliats i que s'inscriu en la defensa dels drets humans. És per això que les institucions locals s'hi han posat, també. No perquè siguin favorables a la independència, sinó perquè són institucions que tenen clara la defensa dels drets humans com a base de qualsevol democràcia. Per això l'Ajuntament de Perpinyà i el consell departamental dels Pirineus Orientals han treballat amb nosaltres per fer l'acte.
I hi ha un tercer nivell que es basa en explicar millor a la població de la Catalunya Nord què vol dir una possible independència de Catalunya, què són aquestes represàlies contra l'independentisme i perquè val la pena defensar els drets humans i la independència.
- Quina participació o presència tindran els dirigents que no són de JxCat?
- El que sabem és que parlaran els tres eurodiputats exiliats. El quart eurodiputat, que és Oriol Junqueras, no ho podrà fer perquè està a la presó, però si estigués en llibertat també parlaria. I després hi haurà un seguit d'informacions escrites i firmades per tota una sèrie de persones represaliades, exiliades i preses, però anant més enllà de l’àmbit més estrictament polític. Per tant, és un acte que es vol dedicar manifestament al conjunt de persones represaliades.
- Hi haurà alguna intervenció dels presos polítics a través de vídeo o d'alguna altra forma?
- Hi haurà intervencions dels presos polítics, però els detalls no els conec. La llista de les intervencions s'ha publicat avui, algunes seran firmades i d'altres en textos llegits, però quines exactament seran de cada manera no ho sé. La intervenció d'Oriol Junqueras està confirmada, però no sé si serà firmada o per escrit.
- Vostè parlava de la transversalitat. Temen, encara que no sigui la idea, que l'acte acabi sent monopolitzat per JxCat?
- No, i des del Consell no parlarem mai de partits polítics. Si mai des de Junts per Catalunya hi hagués un intent d'aprofitar aquest acte per idees electorals, nosaltres, o almenys jo, però també una bona part de les persones que portem aquesta delegació, ens retiraríem d'immediat. No estem aquí per això, estem aquí per fer un acte transversal.
Estem al servei del Consell per la República, que ha estat constituït des d'una perspectiva transversal i incloent-hi totes les sensibilitats dins l’independentisme. És cert que algunes sensibilitats s’hi han implicat més o menys, però la base del Consell és transversal i per nosaltres és una condició indispensable.
- Tot i que també es buscarà transmetre unitat, creu que la divisió al Govern i la futura convocatòria d'eleccions ho farà possible?
- Aquí entrem en qüestions que a la delegació del Consell no li pertoquen. És una zona que volem evitar, ja que no volem qüestionar la unitat. La necessitat que n'hi hagi és imperiosa i entenc que el Consell la defensa i la reclama. No veig cap necessitat de debatre amb aquells que qüestionen que l'organisme no és transversal quan la mateixa distinció bàsica del Consell és ser transversal.
- Aquest acte ha de servir per refer la unitat entre l'independentisme?
- Tant de bo. Nosaltres des del nord de la frontera (entre França i Catalunya) potser veiem de manera molt més clara que la unitat és absolutament indispensable. I els electors de base, que no estan dins del món de la política activa, segur que també ho tenen molt clar.
Però sovint passa amb els moviments polítics o socials que, si t'allunyes uns quilòmetres, et protegeixes d’una sèrie de paràsits, com els de les tertúlies diàries o els de les picabaralles personals, i per tant, ho veus tot més clar. Nosaltres no votem i això fa que no estiguem tan immersos emocionalment en totes les baralles electorals. Personalment, crec que els partits independentistes han de veure que més enllà de qui guanyi, el més important és que guanyi Catalunya. Aquesta hauria de ser la preocupació constant de tots plegats.
- Parlava de què el procés des de la Catalunya Nord es veu diferent. Creu que l'acte de dissabte tindrà impacte en la difusió del missatge independentista en aquest territori?
- Això és molt difícil de dir perquè hi ha un aspecte emocional que no es pot quantificar. El que és evident és que l'acte ha despertat molt d'interès i que molta gent hi vindrà des del Nord. I més enllà de l'interès pel tema independentista, sí que hi ha una gran sensibilitat per la defensa dels drets humans. De fet, si la meitat dels batlles de la Catalunya Nord han signat un manifest a favor dels drets dels presos polítics, és perquè veuen molt evident que és un assumpte que va més enllà d'estar a favor en contra de la independència. El que hem vist en els últims anys és que hi ha persones o polítics que estaven en contra de la independència de Catalunya, però que en veure l'abast i la magnitud de la repressió realitzada per l'estat espanyol han manifestat la seva solidaritat activa cap als presos i els exiliats, i aquesta solidaritat els ha portat lentament a qüestionar si Catalunya havia de romandre o no dins de l'Estat.
Per tant, hi ha un moviment que va començar en la defensa dels drets humans i que ara pot defensar que Catalunya, per garantir la protecció d’aquests drets, s'hagi de separar de l'Estat. Des de l’inici del procés és evident que la població de la Catalunya Nord s’ha mogut i ho ha fet en favor de la sensibilitat pels drets humans, cap a Catalunya i cap a l’independentisme.
- Anant als temes operatius, han tingut temor per una possible cancel·lació de l'acte per part de les autoritats franceses per l’amenaça del coronavirus?
- En l'última reunió amb la prefectura francesa no hi va haver cap esment de què es donés aquesta possibilitat, però no podem descartar res. De fet, aquest tipus de manifestacions, dins del sistema francès es deixen organitzar, però fins a l’últim moment poden ser suspeses per qualsevol causa major de seguretat. El mateix dissabte al matí hi haurà una última inspecció del servei de seguretat i si hi ha alguna cosa de gran magnitud que impedís la viabilitat de l'acte, el podrien suspendre.
De la mateixa manera, si arriba una ordre de qualsevol autoritat francesa de prohibir manifestacions que superin cert nombre de persones, es podia prohibir l'acte com també es podrien prohibir tots els partits de futbol o de rugbi. Però no es pot prohibir el nostre acte de manera excepcional, és a dir, o es prohibeixen totes les manifestacions o no se'n prohibeix cap. No es prohibirà exclusivament el nostre acte pel coronavirus.
- En el cas que per alguna raó de seguretat es suspengués l'acte, vostès acatarien la decisió?
- No tenim més remei. Ho respectaríem i desconvocaríem la manifestació immediatament, però el que passaria és que una gran part de la gent vindria igualment, perquè això no ho podem impedir. El problema de seguretat pública hi seria igualment, i personalment, penso que seria millor que es fes amb tot autoritzat, i en les millors condicions treballades per tots els actors polítics i socials.
- Quina és la previsió d’assistència a hores d'ara?
- Treballem en una forquilla entre 70.000 i 100.000 persones, tot i que és una xifra inexacta, ja que no hi ha un sistema d’inscripcions. En les manifestacions de la Diada, el fet que hi hagi inscripcions permet establir un baròmetre cada any, però nosaltres l’única xifra que tenim són autocars. També és un baròmetre però en el fons ningú sap quanta gent vindrà.
- Creu que una ciutat petita com Perpinyà està logísticament preparada per acollir aquesta previsió d’assistència?
- Esperem que sí, però des del punt de vista logístic es preveu complicat. Les forces de l'ordre estan mobilitzades per garantir el pas i gestionar el trànsit, però també per retirar aquells cotxes que estiguin mal aparcats. Per tant, tampoc hi haurà una tolerància específica. Però la realitat és que no sabem si tenim la capacitat, perquè a Perpinyà mai s’ha fet una manifestació d’aquestes característiques. Hem recomanat a la gent que vulgui venir que arribi el dia abans, que utilitzi el transport públic i que els que vinguin amb cotxe l'aparquin lluny del parc. També demanem que la gent tingui molta paciència i que siguin conscients que caldrà caminar uns quants quilòmetres.
- Precisament per tota la gent que es desplaçarà, els consten possibles controls de la policia espanyola per accedir a França?
- No tenim cap informació del que pot passar a la part sud o a la frontera entre els dos països. Només hem coordinat l'acte amb la gendarmeria i les autoritats franceses i no tenim coneixement de les actuacions que hi pot haver per part dels Mossos d'Esquadra o de la policia espanyola.
- Quina és la intenció de l’acte de dissabte? En quin missatge s'incidirà?
- Aquest acte té una significació triple. La primera és que és un acte de reivindicació independentista i transversal proposat pel Consell per la República. No és en cap cas un acte electoral, i això és una cosa en la qual insistim molt. No farem actes electorals, ja que no estem al servei de cap partit.
En un segon espai, més enllà de l'aspecte independentista, això és un acte de suport als represaliats i que s'inscriu en la defensa dels drets humans. És per això que les institucions locals s'hi han posat, també. No perquè siguin favorables a la independència, sinó perquè són institucions que tenen clara la defensa dels drets humans com a base de qualsevol democràcia. Per això l'Ajuntament de Perpinyà i el consell departamental dels Pirineus Orientals han treballat amb nosaltres per fer l'acte.
"L'Ajuntament de Perpinyà i el consell departamental dels Pirineus Orientals han treballat amb nosaltres per fer l'acte"
I hi ha un tercer nivell que es basa en explicar millor a la població de la Catalunya Nord què vol dir una possible independència de Catalunya, què són aquestes represàlies contra l'independentisme i perquè val la pena defensar els drets humans i la independència.
- Quina participació o presència tindran els dirigents que no són de JxCat?
- El que sabem és que parlaran els tres eurodiputats exiliats. El quart eurodiputat, que és Oriol Junqueras, no ho podrà fer perquè està a la presó, però si estigués en llibertat també parlaria. I després hi haurà un seguit d'informacions escrites i firmades per tota una sèrie de persones represaliades, exiliades i preses, però anant més enllà de l’àmbit més estrictament polític. Per tant, és un acte que es vol dedicar manifestament al conjunt de persones represaliades.
- Hi haurà alguna intervenció dels presos polítics a través de vídeo o d'alguna altra forma?
- Hi haurà intervencions dels presos polítics, però els detalls no els conec. La llista de les intervencions s'ha publicat avui, algunes seran firmades i d'altres en textos llegits, però quines exactament seran de cada manera no ho sé. La intervenció d'Oriol Junqueras està confirmada, però no sé si serà firmada o per escrit.
- Vostè parlava de la transversalitat. Temen, encara que no sigui la idea, que l'acte acabi sent monopolitzat per JxCat?
- No, i des del Consell no parlarem mai de partits polítics. Si mai des de Junts per Catalunya hi hagués un intent d'aprofitar aquest acte per idees electorals, nosaltres, o almenys jo, però també una bona part de les persones que portem aquesta delegació, ens retiraríem d'immediat. No estem aquí per això, estem aquí per fer un acte transversal.
"És cert que algunes sensibilitats s’hi han implicat més o menys, però la base del Consell és totalment transversal i per nosaltres és una condició indispensable"
Estem al servei del Consell per la República, que ha estat constituït des d'una perspectiva transversal i incloent-hi totes les sensibilitats dins l’independentisme. És cert que algunes sensibilitats s’hi han implicat més o menys, però la base del Consell és transversal i per nosaltres és una condició indispensable.
- Tot i que també es buscarà transmetre unitat, creu que la divisió al Govern i la futura convocatòria d'eleccions ho farà possible?
- Aquí entrem en qüestions que a la delegació del Consell no li pertoquen. És una zona que volem evitar, ja que no volem qüestionar la unitat. La necessitat que n'hi hagi és imperiosa i entenc que el Consell la defensa i la reclama. No veig cap necessitat de debatre amb aquells que qüestionen que l'organisme no és transversal quan la mateixa distinció bàsica del Consell és ser transversal.
- Aquest acte ha de servir per refer la unitat entre l'independentisme?
- Tant de bo. Nosaltres des del nord de la frontera (entre França i Catalunya) potser veiem de manera molt més clara que la unitat és absolutament indispensable. I els electors de base, que no estan dins del món de la política activa, segur que també ho tenen molt clar.
"Nosaltres no farem en cap cas actes electorals, ja que no estem al servei de cap partit"
Però sovint passa amb els moviments polítics o socials que, si t'allunyes uns quilòmetres, et protegeixes d’una sèrie de paràsits, com els de les tertúlies diàries o els de les picabaralles personals, i per tant, ho veus tot més clar. Nosaltres no votem i això fa que no estiguem tan immersos emocionalment en totes les baralles electorals. Personalment, crec que els partits independentistes han de veure que més enllà de qui guanyi, el més important és que guanyi Catalunya. Aquesta hauria de ser la preocupació constant de tots plegats.
- Parlava de què el procés des de la Catalunya Nord es veu diferent. Creu que l'acte de dissabte tindrà impacte en la difusió del missatge independentista en aquest territori?
- Això és molt difícil de dir perquè hi ha un aspecte emocional que no es pot quantificar. El que és evident és que l'acte ha despertat molt d'interès i que molta gent hi vindrà des del Nord. I més enllà de l'interès pel tema independentista, sí que hi ha una gran sensibilitat per la defensa dels drets humans. De fet, si la meitat dels batlles de la Catalunya Nord han signat un manifest a favor dels drets dels presos polítics, és perquè veuen molt evident que és un assumpte que va més enllà d'estar a favor en contra de la independència. El que hem vist en els últims anys és que hi ha persones o polítics que estaven en contra de la independència de Catalunya, però que en veure l'abast i la magnitud de la repressió realitzada per l'estat espanyol han manifestat la seva solidaritat activa cap als presos i els exiliats, i aquesta solidaritat els ha portat lentament a qüestionar si Catalunya havia de romandre o no dins de l'Estat.
Per tant, hi ha un moviment que va començar en la defensa dels drets humans i que ara pot defensar que Catalunya, per garantir la protecció d’aquests drets, s'hagi de separar de l'Estat. Des de l’inici del procés és evident que la població de la Catalunya Nord s’ha mogut i ho ha fet en favor de la sensibilitat pels drets humans, cap a Catalunya i cap a l’independentisme.
- Anant als temes operatius, han tingut temor per una possible cancel·lació de l'acte per part de les autoritats franceses per l’amenaça del coronavirus?
- En l'última reunió amb la prefectura francesa no hi va haver cap esment de què es donés aquesta possibilitat, però no podem descartar res. De fet, aquest tipus de manifestacions, dins del sistema francès es deixen organitzar, però fins a l’últim moment poden ser suspeses per qualsevol causa major de seguretat. El mateix dissabte al matí hi haurà una última inspecció del servei de seguretat i si hi ha alguna cosa de gran magnitud que impedís la viabilitat de l'acte, el podrien suspendre.
"La població de la Catalunya Nord s’ha mogut i ho ha fet en favor de la sensibilitat pels drets humans, cap a Catalunya i cap a l'independentisme"
De la mateixa manera, si arriba una ordre de qualsevol autoritat francesa de prohibir manifestacions que superin cert nombre de persones, es podia prohibir l'acte com també es podrien prohibir tots els partits de futbol o de rugbi. Però no es pot prohibir el nostre acte de manera excepcional, és a dir, o es prohibeixen totes les manifestacions o no se'n prohibeix cap. No es prohibirà exclusivament el nostre acte pel coronavirus.
- En el cas que per alguna raó de seguretat es suspengués l'acte, vostès acatarien la decisió?
- No tenim més remei. Ho respectaríem i desconvocaríem la manifestació immediatament, però el que passaria és que una gran part de la gent vindria igualment, perquè això no ho podem impedir. El problema de seguretat pública hi seria igualment, i personalment, penso que seria millor que es fes amb tot autoritzat, i en les millors condicions treballades per tots els actors polítics i socials.
- Quina és la previsió d’assistència a hores d'ara?
- Treballem en una forquilla entre 70.000 i 100.000 persones, tot i que és una xifra inexacta, ja que no hi ha un sistema d’inscripcions. En les manifestacions de la Diada, el fet que hi hagi inscripcions permet establir un baròmetre cada any, però nosaltres l’única xifra que tenim són autocars. També és un baròmetre però en el fons ningú sap quanta gent vindrà.
- Creu que una ciutat petita com Perpinyà està logísticament preparada per acollir aquesta previsió d’assistència?
- Esperem que sí, però des del punt de vista logístic es preveu complicat. Les forces de l'ordre estan mobilitzades per garantir el pas i gestionar el trànsit, però també per retirar aquells cotxes que estiguin mal aparcats. Per tant, tampoc hi haurà una tolerància específica. Però la realitat és que no sabem si tenim la capacitat, perquè a Perpinyà mai s’ha fet una manifestació d’aquestes característiques. Hem recomanat a la gent que vulgui venir que arribi el dia abans, que utilitzi el transport públic i que els que vinguin amb cotxe l'aparquin lluny del parc. També demanem que la gent tingui molta paciència i que siguin conscients que caldrà caminar uns quants quilòmetres.
"Hem recomanat a la gent que vulgui venir que arribi el dia abans, que utilitzi el transport públic i que els que vinguin amb cotxe l'aparquin lluny del parc on es fa l'acte"
- Precisament per tota la gent que es desplaçarà, els consten possibles controls de la policia espanyola per accedir a França?
- No tenim cap informació del que pot passar a la part sud o a la frontera entre els dos països. Només hem coordinat l'acte amb la gendarmeria i les autoritats franceses i no tenim coneixement de les actuacions que hi pot haver per part dels Mossos d'Esquadra o de la policia espanyola.