27
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
21:16h
"És la persona que més he entrevistat a la vida". Mònica Terribas ha fet aquesta revelació a l'inici de la presentació del nou llibre d'Artur Mas, "Cap fred, cor calent" (Columna), un acte que ha deixat molt petit l'auditori de la Pedrera, ple fins dalt de totes les ànimes d'aquell fil conductor que unia la vella CiU amb JxCat i l'espai que intenta articular. Des de Jordi Pujol i Marta Ferrusola fins a quasi tots els aspirants a rellevar Quim Torra després de les properes eleccions.
Mas, que sovint és encara l'orador més aplaudit dels actes de JxCat, ha aconseguit cosir aquest dijous diverses generacions i sectors, alguns dels quals aviat poden encarar-se en una campanya. La majoria dels actuals consellers de Carles Puigdemont omplien les primeres files, com Damià Calvet, Elsa Artadi, Jordi Puigneró o Miquel Buch, però al llarg de la sala també s'hi podrien trobar Marta Pascal, Santi Vila, Germà Gordó, Felip Puig, Boi Ruiz, Lluís Recoder, Francesc Homs, Núria de Gispert o Jordi Baiget. També representants del PDECat, com David Bonvehí, del món civil, com Lucía Caram, o del món econòmic, com Joan Canadell o Antoni Abad.
"Ai, quins temps!", es podia sentir en una conversa caçada al vol abans de començar la presentació, la qual ha començat amb retard per l'overbooking provocat per l'expectativa. Ningú no s'ho volia perdre. Davant les dificultats actuals per quadrar el cercle que representa JxCat, PDECat i la Crida, o fins i tot part del grup de Poblet, o per encarar el diàleg amb l'Estat, Mas ha agafat el timó i ha repartit consells. També ha fet molta autocrítica.
"L'he entrevistat com a conseller en cap, candidat a la Generalitat, cap de l'oposició, president, expresident retirat forçadament...", rememorava Terribas, una veterana també del periodisme sempre a primera línia, que ha promès un nou "combat dialèctic". Mas, però, ha deixat clar que ell no volia ser l'equivalent a Felipe González o José María Aznar a la catalana, una tipologia de líder que, "un cop retirat, és qui més en sap de tot".
L'expresident, però, lamenta que és possible que els catalans estiguin "entrenats per treballar i no per fer política", ja que els darrers dirigents no han sabut "administrar bé les victòries sobiranistes". En tot cas, recordant negociacions com les de l'Estatut o el pacte fiscal, ha avisat que "entendre's amb un partit espanyol no sempre és suficient perquè els pactes perdurin".
"Aquesta lliçó l'hem de saber, cal conèixer l'estat espanyol com a estructura de poder", ha conclòs, però també ha receptat discreció en les converses, destacant un episodi que va envoltar el 9-N: "Joan Rigol [present a l'acte] va estar negociant més d'un any sense que se sabés amb enviats per Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba i, quan es va saber, va saltar tot pels aires". En aquest punt, no s'ha referit a com hauria impactat en aquell diàleg un mediador extern.
A banda de l'Estat, la CUP és un altre actor que apareix sovint al llibre. Mas critica que no compleix allò que diu i li cou que el posessin com a condició per a una investidura, però avisa: "No em van retirar!". "Ho va demanar la meitat de la CUP, després del seu virtuosisme aritmètic que no està a l'abast de tothom", en referència a l'assemblea on van empatar a 1.515, ha assenyalat, tot lamentant que Andreu Mas-Colell no hagués pogut venir a l'acte per reflexionar sobre la casualitat d'aquella votació. L'expresident ha subratllat que, en aquell escenari, ell hauria pogut mantenir-se i repetir eleccions, però "una persona mai no està per sobre d'un projecte col·lectiu".
Al llibre també hi fa autocrítica. Ho promet i ho certifica Terribas, en relació a la corrupció de CDC o una refundació que opina que es podria haver fet millor. El que no hi ha és informació "que pugui perjudicar processos judicials oberts" o noms de persones que, si se sabessin que van intervenir en determinats moments, podrien sortir escaldats.
Sí que hi ha episodis que han fet riure la sala, com quan ha recordat aquell cop que Pujol li va confessar, trist: "El rei no ens estima". No es referia a l'actual, però ha afegit que Felip VI va evidenciar el 3 d'octubre del 2017 que tampoc ho fa. I un consell final als dirigents actuals: "No val la pena buscar martirologis innecessaris". Al final, un aplaudiment llarg i unànime, per bé que alguns han marxat discretament més ràpid que d'altres.
Mas, que sovint és encara l'orador més aplaudit dels actes de JxCat, ha aconseguit cosir aquest dijous diverses generacions i sectors, alguns dels quals aviat poden encarar-se en una campanya. La majoria dels actuals consellers de Carles Puigdemont omplien les primeres files, com Damià Calvet, Elsa Artadi, Jordi Puigneró o Miquel Buch, però al llarg de la sala també s'hi podrien trobar Marta Pascal, Santi Vila, Germà Gordó, Felip Puig, Boi Ruiz, Lluís Recoder, Francesc Homs, Núria de Gispert o Jordi Baiget. També representants del PDECat, com David Bonvehí, del món civil, com Lucía Caram, o del món econòmic, com Joan Canadell o Antoni Abad.
"Ai, quins temps!", es podia sentir en una conversa caçada al vol abans de començar la presentació, la qual ha començat amb retard per l'overbooking provocat per l'expectativa. Ningú no s'ho volia perdre. Davant les dificultats actuals per quadrar el cercle que representa JxCat, PDECat i la Crida, o fins i tot part del grup de Poblet, o per encarar el diàleg amb l'Estat, Mas ha agafat el timó i ha repartit consells. També ha fet molta autocrítica.
"L'he entrevistat com a conseller en cap, candidat a la Generalitat, cap de l'oposició, president, expresident retirat forçadament...", rememorava Terribas, una veterana també del periodisme sempre a primera línia, que ha promès un nou "combat dialèctic". Mas, però, ha deixat clar que ell no volia ser l'equivalent a Felipe González o José María Aznar a la catalana, una tipologia de líder que, "un cop retirat, és qui més en sap de tot".
L'expresident, però, lamenta que és possible que els catalans estiguin "entrenats per treballar i no per fer política", ja que els darrers dirigents no han sabut "administrar bé les victòries sobiranistes". En tot cas, recordant negociacions com les de l'Estatut o el pacte fiscal, ha avisat que "entendre's amb un partit espanyol no sempre és suficient perquè els pactes perdurin".
Mas: "Una persona mai no està per sobre d'un projecte col·lectiu"
"Aquesta lliçó l'hem de saber, cal conèixer l'estat espanyol com a estructura de poder", ha conclòs, però també ha receptat discreció en les converses, destacant un episodi que va envoltar el 9-N: "Joan Rigol [present a l'acte] va estar negociant més d'un any sense que se sabés amb enviats per Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba i, quan es va saber, va saltar tot pels aires". En aquest punt, no s'ha referit a com hauria impactat en aquell diàleg un mediador extern.
A banda de l'Estat, la CUP és un altre actor que apareix sovint al llibre. Mas critica que no compleix allò que diu i li cou que el posessin com a condició per a una investidura, però avisa: "No em van retirar!". "Ho va demanar la meitat de la CUP, després del seu virtuosisme aritmètic que no està a l'abast de tothom", en referència a l'assemblea on van empatar a 1.515, ha assenyalat, tot lamentant que Andreu Mas-Colell no hagués pogut venir a l'acte per reflexionar sobre la casualitat d'aquella votació. L'expresident ha subratllat que, en aquell escenari, ell hauria pogut mantenir-se i repetir eleccions, però "una persona mai no està per sobre d'un projecte col·lectiu".
La primera fila de la presentació del llibre de Mas Foto: PDECat
Sí que hi ha episodis que han fet riure la sala, com quan ha recordat aquell cop que Pujol li va confessar, trist: "El rei no ens estima". No es referia a l'actual, però ha afegit que Felip VI va evidenciar el 3 d'octubre del 2017 que tampoc ho fa. I un consell final als dirigents actuals: "No val la pena buscar martirologis innecessaris". Al final, un aplaudiment llarg i unànime, per bé que alguns han marxat discretament més ràpid que d'altres.