Així es va gestar el comunicat conjunt de la «reunió zero» a la Moncloa

El Govern va prendre la iniciativa i dimarts ja va enllestir un esborrany del text; Rius i Vilalta van validar-lo després de la cimera i Sánchez va acceptar el terme "seguretat jurídica" en lloc de les referències a la llei

Primera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa
Primera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa | Jordi Bedmar / Govern
01 de març del 2020
Actualitzat el 02 de març a les 10:24h

Falten poc més de 24 hores per a la primera reunió de la taula de diàleg convocada a la Moncloa, que acabarà prenent el nom de "reunió zero". La portaveu del Govern, Meritxell Budó, compareix davant la premsa. Budó no ho ha admès en cap moment en públic, però ha encaixat amb resignació mal dissimulada no ser una de les dirigents escollides per participar a l'espai de negociació entre l'Estat i la Generalitat. A Junts per Catalunya (JxCat) han decidit que Quim Torra vagi a Madrid acompanyat de Jordi Puigneró, Elsa Artadi i Josep Rius, figures molt properes a Carles Puigdemont.

Budó complexi la seva funció dels dimarts i s'explica davant els mitjans a Palau: recorda que el Govern aspira a "encarar" un calendari de negociació, i insisteix que plantejarà l'autodeterminació, l'amnistia i el mediador a Madrid. La compareixença es completa amb titulars previsibles.

La negociació entre JxCat i ERC per a la configuració de la delegació catalana no ha estat senzilla, però les dues forces que formen el Govern intentaran que a Madrid es transmeti un sol missatge, sense dissonàncies. La voluntat que la reunió no acabi amb un regust agre és compartida. I sorgeix una idea: la trobada a la Moncloa ha de tancar-se amb un comunicat conjunt, com va passar a la cimera de Pedralbes del 20 de desembre del 2018, per evitar els titulars de fracàs. És tal el convenciment que dimarts al vespre ja se n'ha elaborat un primer esborrany. La iniciativa serà rebuda amb bons ulls pel govern espanyol.

Dimecres al matí el document és discutit a Madrid pels assessors de Pedro Sánchez. En la primera versió del document, s'hi dibuixa el marc general -els integrants de la reunió, la constatació de l'existència d'un conflicte polític i la necessitat de posar les bases del diàleg- i es deixa més oberta la part dels acords que es poden assolir -hi haurà quatre ítems quan el comunicat es distribueixi a la premsa-, que s'acabaran de tancar al final de la reunió.

Al Govern agrada més el concepte "taula de negociació" mentre que la Moncloa prefereix "taula de diàleg", però el gran escull és la paraula "llei" que el govern espanyol vol incloure al comunicat

Hi ha debat, però, per detalls del redactat. A ERC i JxCat, per exemple, els agrada més el terme "taula de negociació" mentre que el govern espanyol és més partidari del concepte "taula de diàleg". S'acabarà imposant una fórmula -"taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític"- que genera consens. Als gabinets de la Generalitat i la Moncloa hi ha converses telefòniques per aclarir el protocol de dimecres a la tarda, així com les compareixences que acompanyaran el comunicat.

El govern espanyol retorna el document enviat des de Catalunya dimecres al migdia, poc abans de la reunió. La delegació catalana -que s'ha desplaçat a Madrid per separat- dina junta a la seu de Blanquerna, quarter general de la Generalitat a Madrid. Els representants de JxCat i ERC perfilaran els detalls de la trobada: pactaran el repartiment de papers i quedarà clar que s'ha de mostrar una imatge compacta. Acaba sent així, com reconeixeran fonts del mateix executiu espanyol després de la cimera, en la qual no detecten les discrepàncies estratègiques entre les forces independentistes.

El document, gestat a Barcelona dimarts al vespre, és respost per Madrid dimecres al migdia, poc abans de la reunió; a la Moncloa, mentre les dues parts conversen, els assessors hi fan els últims retocs

El protocol preparat deixa estampes inèdites. La senyera situada al costat de la bandera espanyola a la sala de premsa de la Moncloa, la rebuda dels ministres als seus homòlegs catalans, i el passeig compartit pels jardins i fins a la sala Tàpies, on està preparada una gran taula rectangular -de vidre- per acollir la reunió. Quan les portes es tanquen i les càmeres surten de la sala, comença el que no ha passat des que el procés sobiranista va desembocar en els fets d'octubre del 2017: els dos governs parlen.

I es conversa molt. Més de tres hores de reunió. Sánchez enceta el diàleg i després cedeix la paraula a Torra, que recorda les figures de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i insisteix en les demandes consensuades per la delegació catalana. Pere Aragonès posa èmfasi en el recorregut de la negociació i en la metodologia del diàleg. Es dediquen molts esforços, de les dues parts, al diagnòstic del conflicte polític, amb protagonisme de Carmen Calvo i Josep Maria Jové, i intervenen tots els integrants de la taula. La reunió és dinàmica i participativa, i ERC i JxCat tenen un protagonisme equilibrat. Així ho admetrà la ministra María Jesús Montero, portaveu de la Moncloa, en el contacte amb la premsa ben entrada la nit, quan els micròfons ja s'han apagat.

El govern espanyol pregunta si el gran obstacle són els presos i els exiliats, una qüestió que és rebatuda per Torra amb l'argument que el cas català supera la situació dels seus dirigents. La Moncloa també intenta donar recorregut a l'agenda sectorial, que la representació catalana trasllada a la comissió bilateral Estat-Generalitat. I és Marta Vilalta qui pronuncia la frase que genera els pocs moments de silenci de la reunió: "Els catalans estan esperant que vostès els facin arribar la seva proposta". Vilalta toca os. Torra hi insistirà davant les càmeres. El govern espanyol, al seu parer, encara no té una proposta per resoldre el conflicte.

En una sala annexa, hi ha un altre debat: com s'ha d'enllestir el comunicat conjunt. Saben que els dirigents ja estan d'acord a reunir-se mensualment -alternant Barcelona i Madrid- i que els presidents només hi seran presents cada sis mesos o quan es produeixin enteses que ho requereixin. Hi ha una qüestió, però, que encalla al resolució del text. La part catalana planteja, des que prepara el primer esborrany del comunicat, que la referència als acords que es vagin assolint s'aixoplugui en el terme "seguretat jurídica". La primera resposta de la Moncloa parla de circumscriure els pactes "dins del marc de la llei". Els representants de la Generalitat recorden que no es pot anar més enrere de Pedralbes -el comunicat contenia aquesta expressió-, però la discrepància no es resol.

El breu recés de la reunió serveix per desencallar el comunicat: Sánchez i els seus assessors acaben acceptant termes equivalents als de la cimera de Pedralbes

El breu recés que es comunica en el tram final de la trobada és, precisament, per acabar d'atendre la qüestió. "No ho podíem acceptar", insisteixen les fonts consultades. El document està pràcticament tancat, però s'ha de sortir de l'atzucac. La premsa espera les compareixences i el president català té un desplaçament previst a Lisboa, on l'endemà liderarà la reobertura de la delegació del Govern a la capital portuguesa amb el conseller Alfred Bosch, una acció exterior que abans perseguia Josep Borrell. Ara no, ara la Moncloa parla i no bloqueja delegacions a l'estranger.

Els equips que negocien el comunicat decideixen elevar la solució als representants polítics. S'ha desencallar. Josep Rius i Marta Vilalta són els encarregats de fer l'última reflexió, traslladada a Sánchez i el seu assessor de confiança, Iván Redondo. El president espanyol dona finalment el vistiplau al concepte de "seguretat jurídica" i el debat s'acaba. La cordialitat ha presidit la "reunió zero", com l'anomenen els integrants i també els equips que l'han preparada.


El comunicat conjunt ja viatja als telèfons de la premsa. Acte seguit, Torra és el primer a comparèixer davant els mitjans de comunicació, que tenen preparats equips de la traducció simultània. El president parla en català i després en castellà. Atén els tres torns de preguntes i se'n va demanant disculpes per la pressa. A la sala de premsa apareix, minuts després, la ministra Montero. S'esplaia en les explicacions: parla de trobada "satisfactòria", d'un "nou clima" en les relacions i de la necessitat de buscar "fórmules imaginatives" per "desbrossar" una sortida política al conflicte.

Quan s'apaguen les càmeres, la ministra despatxa dubtes de la premsa, atribolada amb el tancament de les cròniques, a l'entorn del faristol. Sense voler entrar en detalls, Montero acabarà reconeixent que la reunió ha estat profitosa per avançar en el diagnòstic del conflicte i que l'exercici de l'autodeterminació -que el govern espanyol no reconeix com a dret- no podrà formar part dels acords que arribin en el futur si s'ha escoltat detingudament Sánchez.


El desacord existeix, però es maquilla amb un acord sobre el calendari de les reunions. Montero també detalla que a la taula no s'ha parlat de la votació del sostre de despesa per aplanar el camí dels pressupostos generals de l'Estat, que l'endemà ERC validarà amb la seva abstenció. JxCat, en canvi, hi acabarà votant en contra, després d'una discussió dins del propi grup.

A la Moncloa es teclegen els últims textos mentre, al Santiago Bernabéu, el Manchester City de Pep Guardiola remunta el partit contra el Madrid a la Champions (1-2) i arrenca un somriure a més d'un integrant de la comitiva catalana. Sensacions dolces. Algunes veus admeten que la taula de diàleg, amb totes les seves mancances -i el context preelectoral a Catalunya-, està consolidada, perquè ningú té incentius per abandonar el que ja ha començat. Sánchez necessita el suport de l'independentisme per a una legislatura, l'espai de diàleg és la gran aposta d'ERC i JxCat ja se l'ha fet seva, conscient del desgast que suposa torpedinar-la. La fotografia de la Moncloa, resolta amb el comunicat conjunt, rehabilita l'independentisme a Madrid, on ja no és un actor aïllat.

Comunicat conjunt Govern i ... by naciodigital on Scribd