A Perpinyà falta gent

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La setmana va començar amb el debat sobre la composició de la delegació catalana a la taula de diàleg i ha tingut com a punt àlgid la fotografia de la Moncloa, estampa de la nova etapa de negociació que s'obre entre governs. De moment, pesen més els desacords, per bé que la cordialitat exhibida per les parts -que no implica la renúncia a les pròpies posicions- fa pensar que hi ha un marge ampli per parlar. De moment, hi ha hagut un reconeixement del conflicte polític, que no és poc. Mentre encara s'escruta quin recorregut tindrà el diàleg -difícilment productiu fins que hi hagi nou Govern a Catalunya-, l'independentisme se citarà a Perpinyà, en un acte que es preveu massiu d'homenatge a l'exili.

La mobilització a la Catalunya Nord per reconèixer la tasca dels exiliats, encara amb la ressaca de Madrid, és una bona síntesi de la complexitat del procés. Diàleg per avançar, per una banda; denúncia de la repressió, per una altra. L'independentisme està condemnat a sortir de l'atzucac del 2017 -que no va ser una victòria en termes de sobirania- i ho intenta fer recorrent a l'essència de la política, la negociació, sense que això impliqui desatendre una realitat de gestió complexa, la dels presos i els exiliats.

Cada actor polític té una recepta, totes legítimes. ERC, que ha aconseguit fer seure el govern espanyol en una taula de diàleg bilateral -per la via de la pressió dels vots al Congrés-, es va reafirmar aquest dijous en la via madurada els darrers mesos: va abstenir-se en la votació del sostre de despesa, fet que aplana el camí dels pressupostos de Pedro Sánchez. Junts per Catalunya (JxCat), amb una altra estratègia, va votar-hi en contra. El debat entre els seus diputats sobre el sentit del vot va ser intens.

JxCat i ERC encara governen en coalició -a vegades va bé recordar-ho- i també comparteixen espai al Consell per la República, responsable d'organitzar l'acte de Perpinyà i que Artur Mas voldria que pilotés la nova fase del procés. De moment, l'ens que fa de pal de paller de l'exili, amb Carles Puigdemont al capdavant, posarà a prova la voluntat d'exercir d'espai transversal. El clima preelectoral, de pugna constant entre partits, no hauria de desvirtuar la reivindicació buscada a la Catalunya Nord, que espera congregar 70.000 persones.

El protagonisme que s'ha reservat a Puigdemont i el volgut perfil baix d'ERC -Marta Rovira, que no es pot moure de Ginebra com fan els eurodiputats de JxCat, ha enregistrat un missatge breu per als assistents, com també han fet els presos- alimenten les suspicàcies sobre com es capitalitzarà la mobilització de dissabte. A Perpinyà falta gent, se sent dir aquests dies en els cercles independentistes, on hi ha ganes de reivindicar la feina feta. I tant.
 

---

Avui no et perdis

»La taula de diàleg no dona treva a les divergències entre JxCat i ERC; per Oriol March.

»Els catalans, els més satisfets amb el govern Sánchez... però sense esperar canvis territorials; per Roger Tugas.

»Junqueras i Romeva podran sortir de la presó per treballar tres dies a la setmana.

»Artur Mas i el timó d'un expresident que no vol fer de González o Aznar; per Roger Tugas.

»Entrevista a Mercè Caso: «El decret d'habitatge del Govern no serveix per aturar demandes de desnonament»; per Andreu Merino.

»Una noia de 22 anys, tercer cas de coronavirus a Catalunya; per Sergi Ambudio.

» Com s'ha preparat Catalunya per fer front al coronavirus?; per Albert Cadanet.

»Enric Casasses, premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

» Opinió: «El retorn de les mòmies peperes»; per Jonathan Martínez.
 

---

 El passadís

De la primera reunió de la taula de diàleg a Madrid se n'han destacat molts detalls: la moleskine que portava Josep Maria Jové, els bolígrafs liles en record de Carme Forcadell o l'escenificació de la bilateralitat, sintetitzada en les senyeres col·locades al costat de les banderes espanyoles, tant a la porta de la Moncloa com a la sala de premsa. Els assessors de Pedro Sánchez van posar molt èmfasi en el protocol de la trobada, que transmetia cordialitat, potser per maquillar el desacord esperable.

Mentre el president espanyol i els ministres sortien a rebre la delegació catalana als jardins del palau, als periodistes que observaven l'escena se'ls va alertar de la composició de la sala Tàpies. I l'equip de comunicació de la Moncloa va insistir en el gest d'acollida dels ministres i les finestres obertes de l'espai de la reunió -per superar una relació viciada entre governs-, presidida per una taula de vidre rectangular que va aplegar els representants de les dues parts. Transparència i horitzontalitat, subratllaven les veus del govern espanyol. Dos conceptes per encaminar una relació bilateral que aspira a tenir recorregut.

Vist i llegit

En els darrers mesos, Ciutadans ha recorregut a la Junta Electoral Central (JEC) per encaminar la judicialització de debats polítics. Segurament, el cas més rellevant gestionat per l'ens electoral ha estat el de Quim Torra i la pancarta al Palau de la Generalitat que feia referència als presos i exiliats, que ha desembocat en la condemna per desobediència al president català, avui inhabilitat com a diputat. Aquest dijous va transcendir que Ciutadans tenia a sou com a assessor un vocal de la JEC que va resoldre reclamacions que el partit havia fet a l'autoritat electoral, centrades en el conflicte polític català. Es tracta d'Andrés Betancor, que va compatibilitzar el seu càrrec amb despatx i salari pagats per la formació d'Inés Arrimadas. La notícia, avançada pels periodistes Gonzalo Cortizo i Carmen Moraga a eldiario.es, detalla que Betancor va assumir les dues funcions entre el 2017 i el 2019. Torra va anunciar ahir des de Lisboa, on inaugurava una delegació del Govern, que es querellarà contra ell.

 El nom propi

Ha tornat la Champions i ha emergit altre cop la figura de Pep Guardiola. La victòria del Manchester City al Bernabéu (1-2) aplana l'eliminatòria per als citizens i complica la vida al Madrid de Zidane, que en la setmana prèvia al clàssic amb el Barça ha perdut el liderat a la Lliga i s'ha complicat el recorregut a Europa. Guardiola continua batent registres lluny de Barcelona, senyal que l'obra magna que va fer al Camp Nou s'explica més enllà del talent de Messi i la generació d'or que el va acompanyar. El de Santpedor és el primer entrenador que guanya sis vegades al Bernabéu. En els nou partits que hi ha disputat com a tècnic, només ha perdut en una ocasió -quan dirigia el Bayern de Munic- i ha esgarrapat dos empats. La resta, triomfs, alguns de tan icònics com el 2-6 de l'any del triplet amb el Barça. Els aficionats culers observaven dimecres amb enveja el joc del City després del duel somnolent de dimarts a Nàpols.

 Els imperdibles

Diumenge a la nit el Barça juga al Bernabéu. El cap de setmana tindrà un bon colofó. Si teniu temps, abans us recomanem que passeu pel Teatre Tantarantana. Estrenen Preses, una obra dirigida per Laura Giberga, que retrata les vivències de dones empresonades durant la repressió franquista. El règim va omplir les presons de ciutadanes que considerava "esgarriades" i que calia instruir i moralitzar segons els cànons de la dictadura. El testimoni d'aquelles preses polítiques, tractades com a delinqüents comunes, ens fa reviure temps pretèrits que guarden algun paral·lelisme amb la nostra actualitat.

Si voleu treure més suc al cap de setmana, feu un cop d'ull a les recomanacions que us acosta cada divendres Arnau Urgell. Entre les més destacades, L'Escala-Vila del Llibre, el festival literari d’hivern de l’Empordà, i la Mobile Week Family Day, que diumenge proposa una jornada familiar per divertir-se amb la tecnologia a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. Bon cap de setmana!

 ​