entrevista: 8-M

Elizabeth Duval: «El gènere no s'abolirà»

La precoç filòsofa, que publica el seu segon llibre, «Reina» , reflexiona sobre la construcció de les etiquetes i les identitats i assegura que "el potencial emancipador no vindrà del moviment LGTBI"

per Antònia Crespí , 6 de març de 2020 a les 15:45 |
Elizabeth Duval | Adrià Costa
Activista trans, tuitaire, marxista, estudiant de filosofia a la Sorbona de París i autora de dos llibres, "Excepción" i "Reina" (el segon es publica el proper 12 de març). Aquesta podria ser una breu introducció de qui és Elizabeth Duval. Una altra podria ser la que fa uns dies feia l'eurodiputat de Vox Herman Tersch a Twitter: "Té 19 anys, una anella a la nàpia i un poemari". Si se li pregunta a ella mateixa, la resposta és clara i senzilla: les etiquetes l'avorreixen com a autodefinició, i en tot cas, només li interessen en tant que eines per la construcció d'una figura pública i com elements descriptius de les relacions de poder. 

En molt poc temps, Duval s'ha alçat com una de les promeses més joves dins del món intel·lectual i cultural. No només per la solidesa del discurs que presenta respecte qüestions tan diverses com són les identitats o la manera d'entendre la cultura, sinó també per la controvèrsia del personatge que ha anat articulant al llarg d'aquest temps.


Ja amb 14 anys va aparèixer al programa El Intermedio, encara que un dels casos més sonats va ser la seva aparició al reality First Dates, el qual va utilitzar per autopromocionar-se. I ara, amb la publicació de "Reina", on parla del seu primer any a París, torna a jugar una mica amb la qüestió de l'exposició pública. A NacióDigital conversam amb ella sobre com funcionen les etiquetes, el gènere, la transexualitat i el discurs polític. 

- Com s'han definit les persones trans, quina narrativa s'ha construït socialment entorn del que és trans i què és tot el que s'ha deixat fora?


- La narrativa del que és trans ha estat sempre molt vinculada a la medicalització. El concepte de transsexual ja ve de la terminologia mèdica i tot el que ja no entra dins dels processos de medicalització és el que ha quedat fora. Més enllà d'això, l'etiqueta de trans ha anat canviant amb el temps i en relació a la percepció que es té de les figures trans públiques. No és el mateix la imatge que hi ha ara el 2020 del que hi havia al 2010, i menys de la de fa 40 anys.

-I des dins del mateix col·lectiu, la definició què se'n fa, també es deixa algunes realitats fora?


-Segurament, sí. De fet, jo no crec que el col·lectiu trans tingui una imatge de si mateix. El col·lectiu està tan disgregat i format per figures tan distintes que no pots dir quina és la definició . La imatge que tindrà una noia trans adolescent segurament sigui molt diferent de la d'una persona major o un home en la vintena. Per mi, i aquesta idea la desenvoluparé en el meu futur assaig, no té sentit l'etiqueta trans com a portadora d'una veritat en si mateixa o com una paraula per a definir quelcom en si mateix. L'etiqueta trans pot descriure una relació o un moviment però no pot descriure una identitat estàtica.

"Per mi [l'etiqueta trans] és adjectival, modifica coses però no existeix una identitat trans per sí. No pot existir una definició pura del què és trans"


- Ha de ser fluida vols dir?

- Sí, jo diria fluida, que és moviment. Per mi és adjectival, modifica coses però no existeix una identitat trans per si. No pot existir una definició pura del que és trans.
 

Elizabeth Duval, durant l'entrevista amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa


- I una definició pura del que es masculí i femení, sí?

- Jo crec que sí, perquè són els dos paràmetres dins dels quals s'articules les relacions de gènere. En canvi allò trans descriu més un moviment o una relació distinta entre aquests dos conceptes però que no es pot separar d'allò masculí i femení. Mentre que allò masculí i allò femení, malgrat funcionin l'un en relació a l'altre, també ho fan autònomament. 

- Llavors, la transexualitat no abolirà la dicotomia del gènere?

- Jo crec que no, potser sí que faci el gènere més fluid, menys restrictiu però no acabarà amb la dicotomia. En aquest sentit crec que el gènere no s'abolirà.

"És molt difícil desfer-se del gènere o construir rols de gènere que siguin purament neutres"

- Per tant el no binarisme, aquelles persones que no s'identifiquen amb cap dels dos gèneres...

- No sé si és del tot possible el no binarisme perquè per mi el gènere actua com una espècie de llenguatge a l'hora relacionar-se. Crec que és molt difícil desfer-se'n o construir rols de gènere que siguin purament neutres. Es tracta d'un treball de deconstrucció molt complicat i no sé si estem aquí a hores d'ara. No sé si en un futur podria ser. Sí que crec en la dissolució de com són els codis actuals de gènere, però no sé si això implica un no binarisme.

- Ja has publicat un llibre de poesia i ara d'aquí poc surt "Reina", una autoficció on les qüestions LGTBI tenen més aviat un paper secundari.

- Totalment. Tot i que sigui una autoficció, en tot el llibre només apareix la paraula trans cinc cops. L'argument principal va en un altre sentit: se centra en qüestions polítiques, com ara les protestes dels armilles grogues, alhora que aprofita el gènere per fer reflexionar sobre com es construeix una figura pública i també veure com funciona la deconstrucció d'identitats com la de la classe o la de dona.
 

Amb només 19 anys, Elizabeth Duval ja ha escrit dos llibres. Foto: Adrià Costa


- Hi ha una certa tendència a fer l'assimilació d'"autor trans" igual a "literatura trans"?

- S'ha implantat una falsa visió de la diversitat on s'ha donat un pati de joc una mica apartat a aquells artistes que es surten de la norma -trans, LGTBI...-, quan el que seria veritablement alliberador és la integració genuïna. És a dir, que perquè l'autor sigui trans o LGBTI no se'l catalogui automàticament com a literatura trans o LGTBI. I precisament és el que també intento fer amb "Reina". Encara que totes les relacions romàntiques que hi apareixen siguin entre dones, el llibre no va sobre això i de cap manera es pot catalogar com a literatura LGTBI.

- Però per altra banda, tu mateixa has criticat que dins del col·lectiu queer i LGTBI també hi ha una tendència a tancar-se dins d'ell mateix...

- El que veig és que s'ha acabat creant un microsistema on els autors queers creen llibres d'aquesta temàtica i que després es compren entre ells. D'aquesta manera, es crea una mena de nínxol tancat on aquests escriptors s'acaben autorelegant dins dels mateixos marges en els que el sistema els ha confinat. Per mi l'interès no està tant en això sinó en aspirar a a allò universal, a una literatura que tracti qüestions queer o bé incorpori aspectes d'aquest tema, però sense quedar-se dins del nínxol, sinó que arribi a un públic molt més ampli.

"S'ha acabat creant un microsistema on els autors queers creen llibres d'aquesta temàtica i que després es compren entre ells"

- I amb la política passa el mateix?

- En aquest cas, el problema és que el moviment LGTBI només serveix com a instrument d'articulació política si existeix una reacció davant atacs concrets, com ara Vox que vol treure les drets de les persones LGTBI. En canvi a l'hora de plantejar la lluita contra el sistema capitalista, passa que aquest corrent pot ocupar-se de les qüestions LGTBI. 
Les pot "absorbir", deixant indefens el moviment i sense capacitat de resposta. Per tant, és necessari incloure allò LGTBI dins de les nostres lluites però no significa que el potencial emancipador vingui d'allò queer o LGTBI. Contra el capitalisme es queda curt.

- Però aquest argument no remet una mica a la idea que la lluita de classes s'ha perdut per culpa d'altres moviments com ara el feminista o l'LGTBI?

- No ho crec, perquè en el discurs aquest típic de la classe, i que defensen figures com Daniel Bernabé, hi ha un component obrerista de considerar que el subjecte de la classe obrera està present per si mateix, i que per preocupar-nos d'altres lluites, com la LGTBI, ens estem oblidant d'aquest subjecte. És a dir, entén el subjecte de la lluita com quelcom que ja està donat, que ja està allà i que és fix i immutable, cosa que no comparteixo. Per mi el subjecte que s'articula és diferent segons el moment en què es dona i, per tant, pot incloure a la davantera les qüestions LGTBI.
 

Elizabeth Duval aporta una visió pròpia en qüestions com els moviments LGTBI o queer. Foto: Adrià Costa


- La resposta no va per una sola via...

- Els problemes de l'esquerra no se solucionaran perquè apel·lis a mesures obreristes, apel·lar a la classe obrera no és la panacea. Per molt que s'apartin les lluites com la LGTBI o la feminista, com defensen alguns autors, no es resoldran tots els problemes de l'esquerra. I això es va veure per exemple amb el Brexit: Jeremy Corbyn tenia un munt de mesures que afavorien la classe obrera però no va guanyar, perquè en aquell moment la qüestió era molt més complexa que això.

"Els problemes de l'esquerra no se solucionaran perquè apel·lis a mesures obreristes, apel·lar a la classe obrera no és la panacea"

- I parlant d'incorporar i apartar lluites, cal més reflexió des del feminisme en relació a les persones trans? 
 
Sí, a més que és una relació molt complexa per les dues parts, i si han esclatat discussions molt fortes entre feministes transexcloents i gent del col·lectiu LGTBI ha estat en part perquè en cap de les dues parts hi ha voluntat real de diàleg. Ara bé, és important diferenciar entre el que és el debat sobre els subjectes i sobre el gènere, cosa que crec necessària i hi estic a favor, i l'altra que és el debat sobre els drets de les persones trans. I això últim sí que són qüestions que no haurien de ser objecte de debat teòric.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació