dreta

De Sáenz de Santamaría a Alfonso Alonso: totes les víctimes de Pablo Casado

El president del PP basc ha estat el darrer purgat pel líder del partit, que ja comença a atresorar un llarg llistat de damnificats interns

per Pep Martí, 29 de febrer de 2020 a les 18:00 |
Pablo Casado i José Maria Aznar, amb Alfonso Alonso, en un homenatge a Gregorio Ordóñez, mort per ETA. | Flickr PP
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 21 de juliol del 2018, el 57% dels compromissaris al congrés del PP van elegir Pablo Casado com a successor de Mariano Rajoy. S'obria una nova etapa en el partit, que en bona part ha estat un retorn a les velles essències aznarianes. Un enduriment de la línia de la formació, la reaparició del president de la FAES en primer pla i la marginació, abrupta o subtil, de molts dirigents de l'etapa anterior, han caracteritzat aquest període. 

Casado ha radicalitzat el missatge nacionalista espanyol del partit i s'ha enrocat en l'estructura del poder madrileny, des del control que conserven els populars de la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid. La política de pactes oberta a Ciutadans i a un partit ultra emergent com Vox han sacsejat les aigües del PP, les consignes apocalíptiques del qual han crispat la vida interna. De moment, Casado afronta un cicle electoral complicat a Galícia, el País Basc i -previsiblement- a Catalunya, però ja acumula un bon grapat de damnificats. Aquest n'és el llistat. 

 21:54 
Mentre les Nacions Unides fan una crida a una actuació conjunta contra el coronavirus, els EUA i la Xina es llancen a un pols infinit i la Unió Europea es mostra incapaç de consensuar un full de ruta compartit. Pep Martí aporta 5 claus per entendre aquest egoisme internacional davant la Covid-19.

 Alfonso Alonso, el basc díscol 

Alfonso Alonso i Pablo Casado, junts en una imatge d'arxiu


És la darrera víctima de Pablo Casado i tot indica que no serà l'última. El fins ara president dels populars bascos ha estat dels barons territorials més esquerps amb el nou cap del partit, qüestionant l'aproximació a Ciutadans, que al PP basc genera anticossos. A Euskadi, els populars acepten el règim fiscal especial, mentre que Ciutadans s'hi oposa. I el to extremista i antinacionalista de Génova fa inviable fer política als populars bascos. El pacte forçat amb Ciutadans i la inclusió de dos candidats del partit d'Inés Arrimadas -que no té presència a Euskadi- va ser la gota que va fer vessar el got, i Alonso va dir "no" a l'acord, sent cessat com a cap de cartell per Casado. Ara, el PP basc torna als temps de Mayor Oreja amb la tria de Carlos Iturgaiz com a candidat a lehendakari.
    

 Rafael Hernando, el portaveu llengarut 

Rafael Hernando, senador del PP per Almeria Foto: ACN


L'ahir omnipresent portaveu del PP al Congrés, de llengua viperina i maneres abruptes, ha estat un altre dels damnificats per Casado. El seu suport, primer discret i finalment a cara descoberta, a Sáenz de Santamaría va fer que el nou líder del partit no comptés amb ell i el desplacés del càrrec de portaveu, que va anar a parar inicialment a Dolors Montserrat. Quan la catalana va saltar al Parlament Europeu, Casado va fer lloc a Cayetana Álvarez de Toledo al Congrés. Hernando, que és de Guadalajara, és ara senador per Almeria. 

 Pedro Arriola, l'ideòleg de la moderació 
 

Pedro Arriola Foto: Youtube


En un àmbit en el qual s'ha notat l'arribada de Casado a Génova ha estat en el laboratori d'idees. L'incombustible Pedro Arriola, durant anys sociòleg de capçalera de Rajoy, va ser apartat el primer dia. Arriola era el teòric de l'estratègia moderadora del PP, favorable a no polaritzar per evitar la mobilització de l'esquerra. Guanyar a base d'adormir els contrincants. En lloc seu, Casado va preferir Francisco Javier Fernández Lasquetty, designat cap de gabinet i defensor de la tensió ideològica per intentar concentrar tot el vot conservador possible.

 Celia Villalobos, la diputada eterna 

Celia Villalobos, 33 anys al Congrés. Foto: Europa Press


Va aconseguir ser diputada al Congrés per Màlaga durant 33 anys, amb un breu parèntesi a Estrasburg. Parella de Pedro Arriola, encarnava certa ànima liberal dins del partit, amb una posició favorable a l'avortament. Es va alinear amb Sáenz de Santamaría. Durant el congrés que va elegir Casado, no amagava la seva hostilitat envers l'aspirant, a qui acusava en converses amb militants i periodistes de ser un "carca". 
    

 Cospedal, l'enemiga de l'enemiga 

María Dolores de Cospedal, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


L'exsecretària general María Dolores de Cospedal no va ser una víctima directa de Casado, sinó que va dimitir quan es van fer públiques les seves converses amb l'excomissari Villarejo per investigar rivals interns del PP, el novembre del 2018. Però Casado la va deixar caure. Cospedal va renunciar primer al seu lloc a l'executiva, intentant conservar l'escó al Congrés, però va haver d'abandonar-ho tot. Casado li devia a Cospedal el seu triomf contra Santamaría, ja que ella, enfrontada a l'exvicepresidenta, li va donar suport en segona volta. Després de Cospedal, han anat abandonant els seus escons exministres propers a ella, com Isabel García Tejerina o Rafael Catalá. Pel que fa a desfer-se -o deixar marxar- possibles rivals interns, a Casado no li tremola el pols.

 Sáenz de Santamaría, la "nena" de Rajoy 

L'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría Foto: ACN


De ser vicepresidenta i la dona més poderosa d'Espanya, va passar a ser la gran derrotada. Al seu fracàs davant Casado, va seguir el rebuig frontal de la nova direcció a consensuar una quota de representació dins de l'executiva. D'aquesta manera, Santamaría es va trobar sense expectatives i va passar al sector privat. Amb la sortida d'escena d'Alonso, cau també un dels darrers exponents del sorayisme dins de la formació. Possiblement, en la seva pèrdua de poder dins del PP hi va tenir a veure una actitud displicent envers els seus contradictors, tret que la va acompanyar sempre i que ha estat un dels seus pitjors errors.    

 Mariano Rajoy, el conservador gallec 
 

José María Aznar i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press


El darrer d'aquest llistat, però no pas el menys important, ha de ser Mariano Rajoy. L'expresident i exlíder del PP va renunciar al lideratge després de la moció de censura que li va presentar Pedro Sánchez, i es va fer a un costat. En aquell moment, molts a Génova estaven convençuts que la successora natural era Soraya Sáenz de Santamaría. Les primàries ho van desmentir. Però el pitjor per Rajoy estava per arribar. Des del minut zero del mandat de Casado, va quedar clar que la figura de José María Aznar seria rehabilitada. Aznar va ser rebut per Casado i va començar a protagonitzar actes del partit i a dictar doctrina. 

El pèssim resultat del PP a les eleccions del 28-A va obligar Casado a suavitzar missatges i mantenir Aznar en un segon terme, mentre mostrava respecte per Rajoy. Però els darrers esdeveniments, amb la destitució d'Alonso i l'enduriment del discurs, ha tornat a reforçar la imatge del president de la FAES. Però la batalla eterna entre Aznar i Rajoy en l'imaginari del PP continuarà i el seu resultat encara s'ha de dirimir.     

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació