29
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
01
de març
a les
14:44h
El 21 de juliol del 2018, el 57% dels compromissaris al congrés del PP van elegir Pablo Casado com a successor de Mariano Rajoy. S'obria una nova etapa en el partit, que en bona part ha estat un retorn a les velles essències aznarianes. Un enduriment de la línia de la formació, la reaparició del president de la FAES en primer pla i la marginació, abrupta o subtil, de molts dirigents de l'etapa anterior, han caracteritzat aquest període.
Casado ha radicalitzat el missatge nacionalista espanyol del partit i s'ha enrocat en l'estructura del poder madrileny, des del control que conserven els populars de la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid. La política de pactes oberta a Ciutadans i a un partit ultra emergent com Vox han sacsejat les aigües del PP, les consignes apocalíptiques del qual han crispat la vida interna. De moment, Casado afronta un cicle electoral complicat a Galícia, el País Basc i -previsiblement- a Catalunya, però ja acumula un bon grapat de damnificats. Aquest n'és el llistat.
Casado ha radicalitzat el missatge nacionalista espanyol del partit i s'ha enrocat en l'estructura del poder madrileny, des del control que conserven els populars de la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid. La política de pactes oberta a Ciutadans i a un partit ultra emergent com Vox han sacsejat les aigües del PP, les consignes apocalíptiques del qual han crispat la vida interna. De moment, Casado afronta un cicle electoral complicat a Galícia, el País Basc i -previsiblement- a Catalunya, però ja acumula un bon grapat de damnificats. Aquest n'és el llistat.