Entrevista

Nekane Altzelai: «Al País Basc ja sabíem que l'Estat no perdona»

Membres del col·lectiu Ahotsak de dones basques per la pau visiten els presos independentistes i radiografien la situació política a Catalunya i a Euskadi

per Pep Martí , 29 de febrer de 2020 a les 08:35 |
Nekane Altzelai i Ainhoa Aznárez | Adrià Costa
L'any 2006, un grup de dones basques va decidir trencar un dels murs que havia aixecat la violència. Militants d'una esquerra abertzale que havia estat il·legalitzada i que havien patit la repressió van compartir espais i trobades amb militants d'altres forces que vivien amb escorta per por a un atemptat d'ETA. Unes i altres van decidir que mereixien escoltar-se mútuament. Així va néixer el col·lectiu de dones basques per la pau Ahotsak (Veus) per visitar els presos. La seva història és admirable i, no contentes d'haver contribuït a la pau d'Euskadi, porten la solidaritat fora del seu país.   

Un grup d'Ahotsak ha estat a Catalunya per visitar els presos. NacióDigital ha entrevistat dues representants, Nekane Altzelai i Ainhoa Aznarez, que expliquen la seva experiència i com viuen la situació a Catalunya. Altzelai va ser diputada al Parlament basc per Eusko Alkartasuna i ara és una de les portaveus del Fòrum Social Permanent. Aznarez, exregidora socialista i avui als rengles de Podem, va ser presidenta del Parlament navarrès en l'anterior legislatura. 


- Què és Ahotsak i en quin context apareix?

- Nekane Altzelai: Ahotsak es dona a conèixer el març del 2006, després de la treva d'ETA de Loiola. Però vam començar a treballar-hi des de dos anys abans, a partir de converses de diputades de diversos grups polítics en un context en què imperava la incomunicació entre els partits. Les dones ens adonàvem que allí on érem portaveus es produïen avenços. Ho vam veure en la tramitació de dues lleis, la del menor i la de parelles de fet. Així vam començar i vam redactar el que seria el document fundacional d'Ahotsak, al qual es van adherir les dones de Navarra i d'Iparralde.      


- Ainhoa Aznarez: Els dirigents dels partits eren incapaços de sortir dels seus compartiments estancs. Però les executives dels partits van acabar acceptant el nostre document fundacional, tret del PP al País Basc, del PP i UPN a Navarra.

- N.A.: El document deia que hi havia un conflicte polític, que la solució només podia venir per vies democràtiques i que la pacificació no era només absència de violència, també compliment dels drets humans i socials, i dret a decidir.  


- Com han vist les preses?

- N.A.: Molt bé. Quan es va fer la manifestació en contra de la sentència del procés, que es va fer a Donosti, les dones d'Ahotsak vam parlar de visitar les preses. Tenia molt de sentit, a més per mostrar solidaritat de presidenta a presidenta perquè l'Ainhoa ha estat presidenta del Parlament navarrès, i Carme Forcadell del català, i Gemma Zabaleta i Esther Larrañaga han estat conselleres basques, i Dolors Bassa també ha estat consellera. Volíem fer visible aquesta solidaritat. A Bassa no hem pogut veure-la perquè sortia pel permís que li havien donat i després ens van oferir veure també els presos. En el viatge, hem ampliat l'agenda i ens hem reunit amb entitats feministes i mitjans.

- A.A.: Durant la trobada ens han explicat el vessant més personal del que estan vivint. A la presó duen a terme moltes activitats. Com passa amb els presos bascos, es converteixen en persones facilitadores, que ajuden els altres presos en diverses habilitats.
 

Nekane Altzelai i Ainhoa Aznárez, de la plataforma Ahotsak Foto: Adrià Costa


- Com ha anat la trobada amb Carme Forcadell?

- N.A.: Ha estat la constatació de la injustícia de la justícia espanyola. Una presa amb més anys de presó que les recluses amb delictes de sang pel sol fet de tenir unes conviccions i voler-les exercir. Les internes li diuen: "Com és que una persona tan bona com tu ets aquí?".   
  
- Vostè, Ainhoa, ha portat escorta. Com es viu així?

- A.A.: Sí. Gemma Zabaleta també venia amb escorta. En aquells anys, a vegades passava que quedaves a prendre cafè amb companyes del partit i ens trobàvem que hi havia més escortes que polítics. Vivíem enmig d'un gran desplegament. Després hi havia també contravigilància. Jo vivia en un entorn rural i hi havia guàrdia civil donant voltes. S'havien de canviar rutes contínuament, no podíem obrir el correu... Una passada.

Ainhoa Aznarez: "En els anys d'ETA, quedàvem amb companyes de partit i ens trobàvem que hi havia més escortes que membres del partit"

- I mentre algunes de vostès anaven protegides, es trobaven amb d'altres que estaven vinculades a l'esquerra abertzale. 

- N.A.: L'Ainhoa, com Gemma Zabaleta, han estat valentes perquè, tot i portar escorta, han volgut escoltar les que estàvem en posicions diferents per conèixer tota la realitat. Cadascuna ha viscut el conflicte de manera diferent. El dramàtic de la història és que hi ha hagut gent que, sabent que estaven amenaçades, les atacaven i insultaven per voler dialogar amb nosaltres.  

- Han estat pioneres a l'hora de trencar molts murs en la societat basca?

- N.A.: Nosaltres hem visualitzat que entre diferents es podia arribar a acords. Hi va haver un moment, recordo quan venia Jone Goirizelaia, en què s'havia il·legalitzat el seu partit, i es trobaven persones de formacions il·legalitzades amb d'altres de partits que ho havien aprovat.    
 

Nekane Altzelai i Ainhoa Aznárez, de la plataforma Ahotsak Foto: Adrià Costa


- Aquesta setmana s'ha produït la primera reunió de la taula de diàleg netre el govern espanyol i la Generalitat. Quins consells donarien als dirigents independentistes per eliminar obstacles en aquest diàleg? 

- N. A.: Crec que la constitució de la taula té coses positives. Admet que hi ha un conflicte polític a Catalunya, que la solució passa pel diàleg i ja no pel 155 o la judicialització. Fins a on pot arribar? Aquí jo soc molt cautelosa. L'Estat és més que el govern. El dret a decidir és l'eina, però mentrestant s'ha de decidir molt. Caldria obrir un llibre blanc per explicar quines propostes hi ha damunt la taula i cal una trobada entre tots els sectors de la societat civil, que és molt rica a Catalunya. 

- A.A.: Tant una part de Catalunya com de l'Estat veuen que hi ha una possibilitat. Tot el que sigui donar vies de sortida és bo. Però ens trobem amb un Estat molt dur. Més enllà del govern, ens trobem amb un entramat molt dur i un poder judicial que ve d'on ve. Acompassar les passes del govern amb la dels tribunals no serà fàcil.  

Ainhoa Aznarez: "És bo no generar moltes expectatives per no crear moltes frustracions individuals i col·lectives"

- Algun consell als negociadors catalans?

- N.A.: Com que la meva experiència ha estat negativa... Jo vaig ser a la ponència del Pla Ibarretexe i no ens va admetre ni a tràmit. 

- A.A.: És bo no generar moltes expectatives perquè després haurem de gestionar moltes frustracions individuals i col·lectives.  

- Veuen alguna possibilitat de refundar aquest Estat?

- N.A.: Jo, com que no em sento espanyola, crec que Espanya serà el que els espanyols vulguin que sigui. 

- A.A.: Amb el 15-M, ja hi va haver una part d'Espanya que es va rebel·lar i coses que semblaven inamovibles es van desestabilitzar. Però hi ha un Estat molt assentat. Jo soc federalista i crec en els processos constituents. Els independentistes parlen de dret a decidir i jo de procés constituent, però és el mateix. 

Nekane Altzelai: "Al País Basc hem vist tancar diaris i il·legalitzar partits. A Catalunya està clar que portarien el Piolin i el que fes falta"

- Vostès ja sabien que l'Estat era més fort del que creia un sector de l'independentisme català?

- N.A.: Nosaltres em patit molt. Vosaltres encara vau poder debatre el nou Estatut. A
Ibarretxe no el van dur a judici, però a Atutxa i a part de la mesa sí per defensar el Parlament basc. Després, la justícia europea els ha donat la raó, però han estat inhabilitats per a càrrecs públics durant anys. Nosaltres ja sabíem que l'Estat no perdona. L'Estat vol una Espanya gran. Al País Basc hem vist com il·legalitzaven partits i tancaven diaris. Estava clar que a Catalunya portarien el Piolin i el que fes falta. 

- A.A.: A mi, les imatges que vèiem de la repressió policial a Catalunya em van recordar les imatges de Pamplona dels anys setanta i vuitanta. Tu sorties amb les amigues de potes i veies policies molt armats a totes les cantonades. Van ser els anys de plom, amb ETA actuant també.    
 

Nekane Altzelai i Ainhoa Aznárez, de la plataforma Ahotsak Foto: Adrià Costa


- Som a les portes d'unes eleccions a Euskadi. Com veuen l'escenari? 

- N.A.: No crec que hi hagi molts canvis. El PNB està portant una política tranquil·la respecte a una via de dret a decidir o de nou estatus i considera que li va bé. Acaben de negociar un calendari de transferències sobre gestió de la seguretat social. Es va obrir la legislatura amb una ponència sobre un nou estatut, però al final això s'ha diluït en un debat i s'ha acabat deixant en mans d'uns experts que no han arribat a un acord i han presentat tres propostes diferents.  

Ainhoa Aznarez: "Que el Partit Socialista hagi deixat de ser una crossa de la dreta navarresa és una fita històrica"

- I la situació política a Navarra?

- A.A.: Estem en una coalició del Partit Socialista, Geroa Bai, Podem i Izquierda-Ezkerra que té 22 vots. La majoria al Parlament és de 26 i el bloc de dretes en té 20. EH Bildu en té 7. Per tant, s'han de tendir ponts. Hem passat d'una majoria parlamentària a tenir ara una majoria pressupostària amb Bildu. Es repeteix el quatripartit de l'anterior legislatura. Fins ara, el Partit Socialista sempre havia estat la crossa de la dreta navarresa. Que ho hagi deixat de ser és una fita històrica. 

- Què falta per una pau definitiva a Euskadi?

- A.A.: La pau és l'absència absoluta de violència. No podem parlar de pau quan tenim desnonaments, manca de recursos sanitaris, llistes d'espera, feminicidis... 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació