I la «moleskine» de Jové entra a la Moncloa

L'home de confiança de Junqueras es presenta a la taula de diàleg amb una llibreta calcada a la que tant protagonisme va tenir al judici del Suprem, un missatge en clau de repressió

Josep Maria Jové, a la punta de la taula, i la seva Moleskine, a la Moncloa
Josep Maria Jové, a la punta de la taula, i la seva Moleskine, a la Moncloa | ACN
Joan Serra Carné / Oriol March
26 de febrer del 2020
Actualitzat a les 19:01h
Una moleskine negra a la Moncloa, en mans de Josep Maria Jové. No la moleskine que va concentrar l'atenció del Tribunal Suprem, a partir de la qual es va sostenir la causa contra els líders independentistes al judici de l'1-O. Però sí una moleskine calcada, propietat del mateix protagonista, home de confiança d'Oriol Junqueras i el nom més assenyalat per la dreta espanyola per desacreditar la negociació entre l'Estat i la Generalitat, perquè està sotmès a investigació judicial. Un detall calculat el de Jové. A la moleskine hi ha el missatge. L'independentisme no es penedeix de res ara que comença a negociar una sortida política al conflicte. Pensa en els presos i la repressió, i reclamarà una amnistia.

Jové portava la moleskine, un objecte que l'acompanyarà sempre més, convertit ja en un símbol amb categoria política. El dirigent republicà, ara diputat al Parlament, està sent investigat pels preparatius de l'1-O. La justícia el considera una peça rellevant de l'engranatge del 2017, perquè hauria anotat detalls de la reunions preparatòries del referèndum. Però no ha estat l'únic objecte exhibit per la delegació catalana a Madrid. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha fet ús d'un bolígraf de color lila, promocionat per Carme Forcadell des de la presó. Al seu torn, el president de la Generalitat, Quim Torra, portava un llaç groc a la solapa, al costat de l'emblema de la Generalitat.
 

La moleskine de Josep Maria Jové, a la reunió de la Moncloa


La jornada és i serà cordial a la Moncloa. S'espera que la reunió, la primera de la taula de diàleg, serveixi per posar en marxa una negociació que serà llarga i, de ben segur, tortuosa. Però la d'aquest dimecres és una tarda agradable a Madrid i tots els detalls, incloses les senyeres col·locades a l'escalinata d'entrada i a la sala de premsa -no havia passat mai-, fan pensar en una trobada de contacte respectuós, que haurà de tenir continuïtat si la solució del conflicte es vol política.

La distància entre el govern espanyol i l'executiu català és coneguda. Però les divergències en els plantejaments de partida d'uns i altres -agenda de reconciliació i acords sectorials versus demanda d'autodeterminació i amnistia- no han evitat que els formalismes hagin acompanyat la trobada. Pedro Sánchez i els seus ministres han sortit a rebre la delegació catalana poc abans de dos quarts de cinc de la tarda. Primer han arribat els consellers i representants de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, seguits del vicepresident Pere Aragonès i el president Torra.


En el trajecte fins a sala Tàpies, Aragonès ha departit amb Carmen Calvo, Elsa Artadi ho ha fet amb Manuel Castells -ministre d'Universitats proposat pels comuns-, Josep Rius ha conversat amb Salvador Illa -multiplicant-se aquests dies per la crisi del coronavirus-, Alfred Bosch i Marta Vilalta han connectat amb María Jesús Montero, José Luís Ábalos ha actualitzat la relació amb Jové -tots dos van ser negociadors del PSOE i ERC-, i Jordi Puigneró -que s'estrena en una negociació d'alt nivell-, ha caminat al costat de Carolina Darias. Al seu darrere, Sánchez i Torra, que han encaixat les mans durant uns segons davant les càmeres. La bandera espanyola i la senyera els escortaven.

Taula... transparent

La normalitat dels contactes no farà que les posicions s'acostin de cop. Sánchez, que pot sentir-se més fort que Torra pel simple fet que el president català és al final del seu mandat -hi haurà eleccions com a molt tard a la tardor- necessita el suport per validar els pressupostos generals de l'Estat, que aquest dijous enceten tràmit al Congrés. La cordialitat tampoc implicarà que ERC i JxCat deixin de mirar-se de reüll, per molt que a la taula de diàleg -rectangular i de vidre (transparència!)- els dirigents d'un i altre partit hagin aparegut intercalats. 


A Madrid, uns i altres hi han arribat per separat. Torra ha viatjat acompanyat de Josep Rius, Elsa Artadi i Jordi Puigneró, mentre que l'equip d'ERC, amb Pere Aragonès al capdavant, ho ha fet en una altra comitiva. La delegació catalana ha s'ha vist -abans de posar rumb a la Moncloa- en un dinar a la seu de Blanquerna, quarter general de la Generalitat a la capital espanyola. La imatge dels representants d'ERC a un costat de la taula i els de JxCat a l'altra enfortia la idea que al Govern hi ha dos compartiments estancs, o més estancs del que requeriria un executiu de coalició. Detalls simptomàtics d'una taula de diàleg que sembla tenir tres parts en lloc de dues.

La negociació tindrà un recorregut limitat fins a les eleccions catalanes, a l'espera que hi hagi un nou Govern. Aquest dimecres és una jornada de detalls i gestos. La fotografia serà el missatge. Per això hi ha hagut lloc per a la moleskine de Jové.
Arxivat a