Nova legislatura

Què uneix i què separa el Govern i la Moncloa en l'arrencada del diàleg

Només la voluntat d'encetar les converses suposa un punt sòlid en comú entre les dues parts de la negociació; referèndum, amnistia i mediador són les discrepàncies més rellevants

per Joan Serra Carné / Oriol March, Enviats especials a Madrid | 26 de febrer de 2020 a les 11:55 |
Quim Torra i Pedro Sánchez, reunits el 6 de febrer al Palau de la Generalitat | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot preparat perquè, a partir de les 16.30, es reuneixin a la Moncloa les delegacions de la Generalitat i del govern espanyol en la primera trobada de la taula de diàleg. Un organisme de nova creació amb vuit membres per banda -Pablo Iglesias és baixa d'última hora per una amigdalitis- que pretén posar fil a l'agulla a la resolució del conflicte polític existent des de la una dècada entre Catalunya i l'Estat. Què uneix i què separa les dues parts de cara a la primera trobada? Ho repassem.

- Nova etapa


L'única qüestió de fons que suposa una coincidència entre les dues parts és la necessitat que el diàleg arrenqui. "Avançar és començar", sostenia ahir Carmen Calvo, vicepresidenta del govern espanyol i membre de la taula de diàleg. Des de les dues parts s'assumeix que el camí serà llarg, complex i costerut, i que la campanya electoral catalana no hi ajudarà. Existeix la voluntat, això sí, d'encetar una nova etapa després d'una dècada de ruptura que ha comportat presó, exili i múltiples desconfiances.

"Anem a defensar un model de país, de benestar i d'oportunitats", ha ressaltat el president de la Generalitat, Quim Torra, poc abans d'agafar el tren cap a Madrid en una visita al Barcelona Supercomputing Center. Torra ha volgut posar èmfasi en la "importància" del viatge, que l'agafa en la recta final del seu mandat.


- Calendari

La Generalitat, com assenyalava ahir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, aspira a "encarar" un calendari de negociació. Sense ordre del dia tancat -la Moncloa insisteix que la primera trobada ha de servir per fer un "diagnòstic"-, la part catalana sosté que cal posar mètode al diàleg perquè no sigui buit i perquè es compleixin els acords als quals es puguin arribar. Això lliga amb la demanda del mediador, que forma part del capítol de discrepàncies entre les dues administracions.



El calendari del diàleg és rellevant perquè estarà estretament vinculat al de les eleccions catalanes -la tardor apareix ara com l'època més probable perquè Torra hi situï els comicis, tal com li reclamen sectors de Junts per Catalunya (JxCat)- i també al dels pressupostos generals de l'Estat, que aquest dijous inicien tràmit al Congrés dels Diputats amb el debat de l'objectiu d'estabilitat pressupostària. Pedro Sánchez aspira al suport d'ERC, però els republicans necessitaran avenços per negociar-los i aprovar-los, si és el cas.

- Autodeterminació

És la principal demanda política que posarà Torra damunt la taula. La qüestió separa les dues delegacions, perquè la Moncloa no està disposada a acceptar un referèndum sobre la independència i aposta per votar "un acord". L'entesa entre el PSOE i ERC per investir Sánchez assegura que el resultat que surti de la taula de diàleg passarà per les urnes, però això només passarà si hi ha un acord entre les dues parts. No sembla probable que arribi abans de les eleccions catalanes, si és que arriba.

- Llei d'amnistia

El president de la Generalitat, en la carta que va enviar dijous passat a la Moncloa, va insistir com a segon punt en la necessitat de l'amnistia i la fi de la repressió. És per això que la part catalana reclama una llei específica d'amnistia, que ara mateix no forma part dels plans del PSOE. El govern, integrat pels socialistes i Podem, promou una reforma del codi penal al Congrés que rebaixi les penes del delicte de sedició i que permeti aplicar-se de forma retroactiva als líders independentistes condemnats pel Suprem. Els comuns són al darrere d'aquesta iniciativa.


- Mediador internacional

En la mateixa missiva, Torra avançava que posaria damunt la taula la necessitat d'un mediador internacional que monitoritzés el diàleg entre les dues parts. "Els mediadors seran els 47 milions d'espanyols, perquè la negociació serà transparent", assenyala sempre que pot Sánchez. La figura del mediador ha generat polèmica entre JxCat, que el veu "obligatori", i ERC, que el considera positiu però sense arribar a ser un motiu per no arrencar el diàleg amb l'Estat. El Parlament hi va votar a favor fa tres setmanes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació