25
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
21:38h
Nota sobre el mapa: Les bombolles representen l'evolució dels delictes el 2019: com més petita, més es va reduir la criminalitat i, com més gran, més va créixer. Picant sobre cada ciutat (bombolla), es desplega el seu nom, el nombre de delictes per tipus el 2019 i 2018, l'evolució percentual els dos anys i, en els principals delictes, la ràtio per 1.000 habitants del 2019. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge, necessari per observar millor zones de molta densitat de ciutats com l'entorn de Barcelona.
Les ciutats catalanes van ser llocs menys segurs el 2019 que l'any anterior. En els 43 municipis de més de 30.000 habitants -aquells pels quals el ministeri de l'Interior ofereix dades-, la criminalitat va créixer un 3,7%. Sobretot ho van fer, però, els delictes més violents, com els assassinats -consumats o no-, els delictes sexuals -i especialment les violacions- o els robatoris amb violència, mentre que, per contra, la quantitat de furts es va mantenir.
Pel que fa als homicidis intencionats, se'n van consumar 60 -15 més que el 2018- i se'n van intentar uns altres 188 -20 més que l'any anterior-. Igualment, van tenir lloc sis segrestos i 3.359 delictes de lesions i baralles -el 2018 en van ser 3.225-, a més de 3.031 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, dels quals 557 van ser agressions sexuals amb penetració -2.598 i 468, l'any anterior respectivament.
Els robatoris amb violència i intimidació van incrementar-se un 17,5%, fins als 26.448, mentre que els robatoris a domicilis i establiments van caure un 1,4%, fins als 33.993 -d'aquests, uns 10.000 van ser establiments i la resta, a cases particulars-. Per altra banda, hi van haver 192.052 furts, 9.713 robatoris de vehicles, 2.605 delictes de tràfic de drogues i un llarg etcètera, fins als 489.116 delictes totals registrats a ciutats catalanes, 17.606 més que el 2018.
L'increment, però, no ha estat homogeni. De fet, el nombre de delictes als grans municipis de les demarcacions de Barcelona i Girona va augmentar entorn del 4,5%, mentre que va caure lleugerament en els de Tarragona i Lleida -en aquest cas, només la capital del Segrià té més de 30.000 habitants i queda registrada-. De fet, la criminalitat va disminuir a 11 ciutats, sobretot a Vic (-8,9%), Tarragona (-7,2%), Cambrils (-5,5%), Lloret de Mar (-5,5%), Tortosa (-4,3%) i Sant Cugat del Vallès (-4,3%).
Per contra, el creixement a Esplugues de Llobregat és molt elevat, del 32,5%, per damunt del patit a Sant Adrià de Besòs (19,9%), Viladecans (19,2%), Salt (15%), Montcada i Reixac (14%) o Barberà del Vallès (13,8%). Malgrat la crisi d'inseguretat de l'estiu, el nombre de delictes a Barcelona ha estat només un 0,5% superior que el 2018, tot i que allí han crescut molt els robatoris amb violència (20,1%) o les agressions sexuals amb penetració (16,2%).
Nota sobre el mapa: Les bombolles representen la ràtio de delictes el 2019 per cada 1.000 habitants: com més petita, menys criminalitat i, com més gran, més n'hi va haver. Picant sobre cada ciutat (bombolla), es desplega el seu nom, el nombre de delictes per tipus el 2019 i 2018, l'evolució percentual els dos anys i, en els principals delictes, la ràtio per 1.000 habitants del 2019. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge, necessari per observar millor zones de molta densitat de ciutats com l'entorn de Barcelona.
Més enllà de l'evolució del darrer any, però, la ràtio de delictes per habitants marca millor el nivell de criminalitat a cada municipi. I on és superior és al Prat de Llobregat, amb 168,1 delictes per cada 1.000 veïns, per damunt de Barcelona (122,3), Sant Adrià de Besòs (108,6), ben a prop. Els segueixen, més al nord, Lloret de Mar (92,3) i Girona (69,3), lleugerament per damunt de la mitjana de les ciutats del país (63,7).
Per contra, el municipi gran més segur és Sant Pere de Ribes, amb només 28 delictes per cada 1.000 habitants, l'any passat, una mica millor que a Tortosa (32,5), Sant Feliu de Llobregat (33), Sant Joan Despí (33,3) o Ripollet (33,4), aquests tres darrers de l'entorn de Barcelona, on també se situen algunes de les ciutats amb més criminalitat, com hem vist. Pel que fa a les violacions, el municipi més insegur és Blanes, on n'hi van haver 7 per cada 10.000 veïns, just per davant de Lleida, el Vendrell o Manresa, amb 6.
Totes les dades es poden consultar en la següent taula (dividida en cinc pàgines), amb possibilitat de buscar municipis al cercador i de reordenar les columnes en funció de la variable desitjada:
Les ciutats catalanes van ser llocs menys segurs el 2019 que l'any anterior. En els 43 municipis de més de 30.000 habitants -aquells pels quals el ministeri de l'Interior ofereix dades-, la criminalitat va créixer un 3,7%. Sobretot ho van fer, però, els delictes més violents, com els assassinats -consumats o no-, els delictes sexuals -i especialment les violacions- o els robatoris amb violència, mentre que, per contra, la quantitat de furts es va mantenir.
Pel que fa als homicidis intencionats, se'n van consumar 60 -15 més que el 2018- i se'n van intentar uns altres 188 -20 més que l'any anterior-. Igualment, van tenir lloc sis segrestos i 3.359 delictes de lesions i baralles -el 2018 en van ser 3.225-, a més de 3.031 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, dels quals 557 van ser agressions sexuals amb penetració -2.598 i 468, l'any anterior respectivament.
Els robatoris amb violència i intimidació van incrementar-se un 17,5%, fins als 26.448, mentre que els robatoris a domicilis i establiments van caure un 1,4%, fins als 33.993 -d'aquests, uns 10.000 van ser establiments i la resta, a cases particulars-. Per altra banda, hi van haver 192.052 furts, 9.713 robatoris de vehicles, 2.605 delictes de tràfic de drogues i un llarg etcètera, fins als 489.116 delictes totals registrats a ciutats catalanes, 17.606 més que el 2018.
L'increment, però, no ha estat homogeni. De fet, el nombre de delictes als grans municipis de les demarcacions de Barcelona i Girona va augmentar entorn del 4,5%, mentre que va caure lleugerament en els de Tarragona i Lleida -en aquest cas, només la capital del Segrià té més de 30.000 habitants i queda registrada-. De fet, la criminalitat va disminuir a 11 ciutats, sobretot a Vic (-8,9%), Tarragona (-7,2%), Cambrils (-5,5%), Lloret de Mar (-5,5%), Tortosa (-4,3%) i Sant Cugat del Vallès (-4,3%).
Per contra, el creixement a Esplugues de Llobregat és molt elevat, del 32,5%, per damunt del patit a Sant Adrià de Besòs (19,9%), Viladecans (19,2%), Salt (15%), Montcada i Reixac (14%) o Barberà del Vallès (13,8%). Malgrat la crisi d'inseguretat de l'estiu, el nombre de delictes a Barcelona ha estat només un 0,5% superior que el 2018, tot i que allí han crescut molt els robatoris amb violència (20,1%) o les agressions sexuals amb penetració (16,2%).
Nota sobre el mapa: Les bombolles representen la ràtio de delictes el 2019 per cada 1.000 habitants: com més petita, menys criminalitat i, com més gran, més n'hi va haver. Picant sobre cada ciutat (bombolla), es desplega el seu nom, el nombre de delictes per tipus el 2019 i 2018, l'evolució percentual els dos anys i, en els principals delictes, la ràtio per 1.000 habitants del 2019. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge, necessari per observar millor zones de molta densitat de ciutats com l'entorn de Barcelona.
Més enllà de l'evolució del darrer any, però, la ràtio de delictes per habitants marca millor el nivell de criminalitat a cada municipi. I on és superior és al Prat de Llobregat, amb 168,1 delictes per cada 1.000 veïns, per damunt de Barcelona (122,3), Sant Adrià de Besòs (108,6), ben a prop. Els segueixen, més al nord, Lloret de Mar (92,3) i Girona (69,3), lleugerament per damunt de la mitjana de les ciutats del país (63,7).
Per contra, el municipi gran més segur és Sant Pere de Ribes, amb només 28 delictes per cada 1.000 habitants, l'any passat, una mica millor que a Tortosa (32,5), Sant Feliu de Llobregat (33), Sant Joan Despí (33,3) o Ripollet (33,4), aquests tres darrers de l'entorn de Barcelona, on també se situen algunes de les ciutats amb més criminalitat, com hem vist. Pel que fa a les violacions, el municipi més insegur és Blanes, on n'hi van haver 7 per cada 10.000 veïns, just per davant de Lleida, el Vendrell o Manresa, amb 6.
Totes les dades es poden consultar en la següent taula (dividida en cinc pàgines), amb possibilitat de buscar municipis al cercador i de reordenar les columnes en funció de la variable desitjada: